Informatiu

Convocatòria solidària amb les detingudes: Divendres 17 a les 16h a la Ciutat de la Justicia.

Publicats els nous  principis per l’acció que venen a substituir les demandes de mínims que es van aprovar fa unes setmanes. Seguim construint col·lectivament!

IMPORTANT. Actuem massivament i fem disfusió:
Al·legacions a la llei Òmnibus: participació online i convocatòria el 17 de Juny 11h Plaça Sant Jaume

Com tothom sap, rebutgem la violència. Pel que fa als actes que no s’ajusten al consens del moviment esdevinguts el dia 15, no ens sentim representats per aquestes accions i, per tant, no ens fem responsables de les mateixes. Si considerem que els polítics no ens representen, els actes aïllats d’aquestes persones tampoc poden representar a tot el col·lectiu. No seria de justícia per les milers de persones que mobilitzades, o no, s’han sentit identificades amb uns valors comuns que hem vingut demostrant juntes.

Llegeix el comunicat presentat ahir posterior als fets del 15J i la convocatòria Aturem el Parlament, clicant aquí.”  + Comunicat de la comissio de manifestació del 19j i de vaga general clicant aqui.

Videos:  Què va passar el 15J?Que no ens despistin! + Qui són els violents?
Recollim vídeos i fotografies sobre el 15J. Ens les pots fer arribar  a acampadabcncav@gmail.com

425 responses to “Informatiu

  1. Gracias por vuestros esfuerzos y energía. Ánimos

    • Podrieu aprendre de Sol i desmuntar l’acamapada per estendre-la als barris on ja funcionen les assemblees??? ara la plaça fot pena, res a veure amb les dues primeres setmanes. Us carregareu el moviment. Hi ha gent que estem treballant en comissions i no entenem, no entenc, perquè us voleu mantenir a la plaça indefinidament. De veritat que no ho entenc. La simpatia que teniem per part de la ciutadania s’està perdent. La plaça ha de ser una àgora, on es pugin celebrar debats i xerrades però no per a que visqui gent indefinidament acampant-hi. Ells no ens representen, vosaltres tampoc. No ho oblideu, aquest moviment és ciutadà, transversal, horitzontal i heu agafat un protagonisme que no us pertoca.

      • a la mierda la violencia!!!

        Por que coño siempre aparecen unos pocos violentos que lo joden todo??? A la mierda los violentos!!! Hay que condenar la violencia venga de dónde venga!! Si damos motivos a la sociedad para estar en contra de nosotros, entonces si estamos perdidos y acabados! Cualquier lucha puede ser pacífica. No, mejor… debe ser pacífica. Con la paz por bandera nadie tiene motivos para acusarnos de nada. No seamos imbéciles. Rechacemos la violencia YA!!!

      • la asamblea ya ha decidido que no duerme alli y que usa la plaza como agora.

        Los que quedan son personas a título individual que no cumplen con el consenso adoptado. Esperemos que se vayan cuanto antes y que dejen de joder

    • Después de haber asistido a muchas asambleas y después de haber confiado mucho en este movimiento ha llegado el momento de hacer una valoración crítica de la situación.

      Creo que lo que en principio fué una valvula de escape se ha acabado estrellando contra el muro de la realidad, és decir, que las cosas no son tant faciles y que desear una cosa no es suficiente para hacerla realidad.

      Hace un mes que protestamos y no hemos sido capaces de solucionar el tema de la crisis, continua habiendo paro y por más que hemos gritado y protestado las cosa continuan exactament igual, o sea que en cierto modo hemos fracasado. Ha sido un baño de realidad y ahora vemos que lo otros y otras intentaron hacer en el pasado no era facil porque hemos fracasado de nuevo.

      Y hay que aprender de los errores, ser humildes y reconocer que solo con consignas y deseos no se canvia el mundio. Para nosotros todos los políticos son iguales pero para mucha gent qque confio en nosotros nos hemos convertido en una nueva frustración, nos ven igual de ineptos y de ineficaces.

      • no seas tan duro contigo mismo, aprender de los errores en bueno y necesario, pero no se puede pedir solucionar problemas que los politicos no saben hacerlo en 4 años que lo solucionemos en un mes. animo, paciencia y resistencia

      • con un es no se hace ninguna revolucion….tiempo al tiempo

    • Gente…

      Es posible que los parlamentarios quieran entrar por la puerta del Zoo de la calle Wellington. Si el parque de la Ciutadella está cerrado completamente al público, desde el Zoo és por el único sitio des del que pueden acceder al Parlament. Sería bueno que haya gente allí también durante la mañana. Que no haya ni una sola puerta del parque sin movilizaciones!!!

    • avui a les 4h desallotjament pl catalunya!!

  2. J. Carlos Pérez

    Quien dijo “no es posible”?. Todo es continuar !!!

  3. Hola companys
    A partir d’ara ve l’hora de la veritat, si som capassos de continuar tenim alguna oportunitat.
    Recordeu l’enemic no son el partits, ni la policia, ni els sindicats…l’enemic son els bancs.

    Força amics

  4. recanvi (81) | I LES DRETES? I ELS NOUS AJUNTAMENTS?|

    Trobem al grup Acampada Barcelona del Facebook un apunt de bloc titulat ‘No atosiguéis al Movimiento 15 de Mayo’, del qual acompanyem l’enllaç: http://lopezbulla.blogspot.com/2011/05/no-atosigueis-al-movimiento-15-de-mayo.html |

    Primer de tot, esperarem a aquest vespre per veure “els líders de les esquerres valorar els seus propis resultats”. Però ens fixarem també, i molt, en els líders de les dretes, que no són anomenats ni una sola vegada en aquest apunt (que pressuposa una immensa onada abstencionista provinent dels sectors d’esquerres que, francament, ens costa imaginar: de fet, la gent de quaranta anys en amunt de què l’article parla solen ser conscients de l’enorme esforç que va costar –sang inclosa– recuperar el dret de vot). |

    D’altra banda, opinem que les acampades haurien d’interessar tant a les dretes com a les esquerres. Els dos punts que inicialment van originar aquest moviment (efectiva separació de poders que faci funcionar adequadament la justícia i millora de la llei electoral per fer més participativa la democràcia) afecten a tothom. També als autònoms i petits i mitjans empresaris sense crèdit. Encara més i tot, potser, als grans empresaris, a qui poc o molt ha d’inquietar que les places s’hagin anat omplint de persones indignades. |

    S’ha donat la circumstància que avui se celebren municipals. Què hi ha que aconselli deixar passar l’ocasió d’influir en la composició d’uns Ajuntaments que han de durar 4 anys? La crisi política, econòmica i social i la lògica indignació són una realitat. També ho és que els consistoris (l’administració més propera) només es voten quadriennalment i resulta que el dia que s’elegeixen és avui. |

    Els informatius de TVC han mostrat imatges i paraules d’una dona madrilenya de l’Acampadasol que tornava a la plaça després d’haver anat a votar. Coincidim amb ella que el més important de les acampades són sentiment, significat i conseqüències. Si a partir d’ara la política haurà de ser més respectuosa amb els ciutadans perquè, indignats, no acampin a la via pública, per què el moviment de les acampades (que no ens consta pas que vulgui suprimir les urnes) no hauria de començar a exercir la seva influència en les municipals d’avui mateix? |

    Jaumetria

  5. LA REBELION DE LOS PRECARIOS

    [La Haine] Los “INDIGNADOS” y la Comuna de París 1871

    http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/421475/index.php

    Lo que la democracia de la Moncloa propone para enfrentar la crisis es el despotismo del mercado, enemigo irreconciliable de cualquier proyecto democrático

    Tal vez por una de esas sorpresas de la historia el gran levantamiento popular que hoy conmueve a España (y que comienza a reverberar en el resto de Europa) estalla en coincidencia con el 140º aniversario de la Comuna de París, una gesta heroica en la cual la demanda fundamental también era la democracia. Pero una democracia concebida como gobierno del pueblo, por el pueblo y para el pueblo y no como un régimen al servicio del patronato y en el cual la voluntad y los intereses populares están inexorablemente subordinados al imperativo de la ganancia empresarial.

    Precisamente por eso las demandas de los “indignados” tienen resonancias que evocan inmediatamente aquellas que, con las armas en la mano, salieron a defender las parisinas y los parisinos en las heroicas jornadas de 1871 y que culminaron con la constitución del primer gobierno de la clase obrera, si bien restringido a la ciudad de París. Un gobierno que duró poco más de dos meses y que luego fue aplastado por el ejército francés con la abierta complicidad y cooperación de las tropas de Bismarck, que poco antes le había propinado una humillante derrota a los herederos de los ejércitos napoleónicos.

    El ensañamiento contra los parisinos que tuvieron la osadía de querer tomar el cielo por asalto y fundar una democracia verdadera fue terrible: se calcula que más de treinta mil comuneros fueron pasados por las armas, en ejecuciones sumarias sin juicio previo. La Comuna fue ahogada en un río de sangre y para expiar sus “crímenes” la Asamblea Nacional decidió erigir, en la colina más elevada de París, en Montmartre, la basílica del Sacré Coeur, construida con los fondos aportados por una suscripción popular en toda Francia que, para honor de los parisinos, sólo una ínfima parte de lo recaudado provino de la ciudad martirizada por la reacción. París fue derrotada, pero las parisinas y los parisinos no fueron puestos de rodillas.

    La Comuna descreía de la institucionalidad burguesa, insanablemente tramposa porque sabía que a ese aparatoso entramado de leyes, normas y agencias gubernamentales sólo le preocupaba consolidar la riqueza y los privilegios de las clases dominantes y mantener sometido al pueblo; exigía una democracia directa y participativa y la derogación del parlamentarismo, esa viciosa deformación de la política convertida en hueca charlatanería y ámbito de todo tipo de transas y negociaciones ajenas por completo al bienestar de las mayorías; demandaba la creación de un nuevo orden político, ejecutivo y legislativo, a la vez, basado en el sufragio universal (hombres y mujeres por igual, no como ocurriría después en los capitalismos democráticos en los cuales lo “universal” se referiría exclusivamente a los varones) y con representantes fácilmente revocables y directamente responsables ante sus mandantes.(1)

    Los comuneros querían una democracia genuina, no ficticia, en la que tanto los representantes del pueblo como la burocracia estatal no gozarían de privilegio alguno y tendrían una remuneración equivalente a la del salario promedio del obrero, entre otras medidas tales como la consumación de la separación entre la Iglesia y el Estado y la universalización de la educación laica, libre y obligatoria para varones y mujeres por igual.

    Basta con echar una mirada a los documentos de los “indignados” de hoy para comprobar la asombrosa actualidad de las demandas de los comuneros y lo poco, muy poco, que ha cambiado la política del capitalismo. Los jóvenes y no tan jóvenes que revientan unas 150 plazas de España no son “apolíticos”, o “antipolíticos”, como una cierta prensa nos quiere hacer creer, sino gentes profundamente politizadas que se toman en serio la promesa de la democracia y que, por eso mismo, se rebelan en contra de la falsa democracia, surgida de las entrañas del franquismo y consagrada en el tan aplaudido Pacto de la Moncloa, exhibido como un acto de ejemplar ingeniería política democrática ante los pueblos latinoamericanos. Una democracia que los acampados denuncian como un engaño, un simulacro que bajo sus edulcorados ropajes oculta la persistencia de una cruel dictadura que descarga el peso de la crisis desatada por los capitalistas sobre los hombros de los trabajadores.

    Lo que la “ejemplar” democracia de la Moncloa propone para enfrentarla es el despotismo del mercado, enemigo irreconciliable de cualquier proyecto democrático: facilitar los despidos de los trabajadores, reducir sus salarios, recortar los derechos laborales, congelar las pensiones y aumentar la edad requerida para jubilarse, disminuir el empleo público, recortar los presupuestos en salud y educación, privatizar empresas y programas gubernamentales y, coronando toda esta estafa, reducir aún más los impuestos a las grandes fortunas y a las empresas para que con el dinero sobrante inviertan en nuevos emprendimientos.(2) La famosa y mil veces refutada “teoría del derrame” una vez más, que supone que el pueblo es idiota y que no se da cuenta que si los ricos tienen más dinero se requiere de un milagro para que no sucumban ante la tentación del casino financiero global para invertir en la creación de empresas generadoras de nuevas fuentes de trabajo. La experiencia indica que la tentación es demasiado grande.

    La respuesta de la falsa democracia española -en realidad, una sórdida plutocracia que los jóvenes quieren destronar y reemplazar por una democracia digna de ese nombre- ante la crisis provocada por la insaciable voracidad de la burguesía es profundizar el capitalismo, aplicando las recetas del FMI hasta que la sociedad se desangre y hundida en el desánimo y la miseria acepte una “solución neofascista” que recomponga el orden perdido. No hay recambio posible dentro de la trampa pseudodemocrática española porque su famoso bipartidismo ha demostrado ser no otra cosa que las dos caras de un sólo partido: el del capital. Pero ahora el contubernio entre el PSOE y el PP se ha topado con un obstáculo inesperado: alentado por los vientos que desde el norte de África cruzan el Mediterráneo los jóvenes, víctimas principales pero no exclusivas de este saqueo, “han dicho ¡basta! y echado a andar”, como una vez lo expresara el Comandante Ernesto “Che” Guevara en su célebre discurso de 1964 ante la Asamblea General de las Naciones Unidas.

    Ya nada volverá a ser como antes en España. El desprestigio de su clase política parece haber sobrepasado el punto de no retorno y la crisis de legitimidad de la pseudo democracia llega a profundidades insondables; si egipcios y tunecinos pudieron deshacerse de las corruptas camarillas gobernantes, ¿por qué no podrían también hacerlo los “indignados”? Las obscenas incoherencias éticas del verdadero rector de la economía española, el FMI, no pueden sino irritar y movilizar a camadas cada vez más amplias de ciudadanas y ciudadanos: mientras estos padecen todo tipo de recortes a sus ingresos y sus derechos laborales, los bandidos del FMI deciden premiar a Dominique Strauss Kahn con una indemnización de 250.000 dólares porque renunció anticipadamente a su cargo … ¡por haber incurrido en un gravísimo delito como el asalto sexual a una trabajadora africana en un hotel de Nueva York! Aparte de eso, disfrutará de una jugosísima jubilación que le es negada a millones de españoles y europeos en Portugal, Grecia, Irlanda, Islandia … ¡Y esa es la gente que dice saber cómo se sale de la situación que está hundiendo al mundo en la peor crisis económica de la historia!

    Sin haber leído a los clásicos del marxismo la vida les enseñó a los “indignados” que no hay democracia posible bajo el capitalismo, que como decía Rosa Luxemburg sin socialismo no hay ni habrá democracia y que el capitalismo es insanablemente antagónico con la democracia. La historia ha dado un veredicto inapelable: más capitalismo, menos democracia, en el Norte opulento e industrializado igual que en el Sur global. La vida les enseñó también que cuando aúnan sus voluntades, se organizan y se educan en el debate de ideas para superar la estupidización de masas programada por la industria cultural del capitalismo, su fuerza es capaz de paralizar a la partidocracia y poner en crisis la pseudo democracia con que se los engañaba. Si persisten en su lucha podrán también derrotar la prepotencia del capital y, eventualmente, iniciar una nueva etapa en la historia no sólo de España sino también de Europa. Los pueblos del mundo entero tienen hoy sus ojos puestos en las calles y plazas de España, donde se está librando un combate decisivo.(3)

    Notas

    1 Conviene recordar que Alemania y el Reino Unido introdujeron el sufragio femenino al finalizar la Primera Guerra Mundial, en 1918, Austria lo hizo en 1919, Estados Unidos en 1920, España en 1931 y Francia en 1944, ¡73 años después de que fuera proclamado por la Comuna de París! En Italia esa conquista recién se logró en 1946 y en Suiza, a menudo exhibida como el gran modelo democrático, ¡en 1971!

  6. FMI VIOLA PAISES (también)

    [La Haine] FMI: Lamentable símbolo de un sistema capitalista y patriarcal

    http://www.lahaine.org/index.php?p=53869

    Los ejemplos son numerosos. El FMI suspende un crédito a Ucrania como consecuencia de la decisión del gobierno ucraniano de aumentar el salario mínimo.

    Desde hace unos días, todos los medios de comunicación internacionales informan de una posible agresión sexual cometida por Dominique Strauss Kahn en Nueva York, y la foto del director general del FMI esposado dio la vuelta al mundo. Sin pronunciarnos sobre su eventual culpabilidad en este suceso, queremos denunciar otro tipo de escándalo: las acciones del propio FMI.

    Al contrario de lo que proclaman sus responsables, el FMI no es la institución que ayuda a los países en crisis, sino la que impone programas draconianos de austeridad y que defiende un modelo económico estructuralmente generador de pobreza y desigualdad. Es el propio accionar del FMI y de aquellos que sostienen la mundialización neoliberal lo que hace recaer el peso de la crisis sobre las poblaciones, que son sus primeras víctimas. Si se puede hablar de rescate en este asunto, se trata más bien el de los bancos, mientras los pueblos son sacrificados. Profundamente antidemocrático, ya que los países más ricos disponen de más de la mitad de los votos en el seno del consejo de administración, el FMI es de hecho un instrumento de las grandes potencias utilizado para vigilar el mantenimiento del sistema capitalista y de los intereses de las grandes sociedades transnacionales.

    Muy activo durante varias décadas en África, en Latinoamérica, en Asia y en Europa del Este, aprovechó la crisis que estalló en los años 2007-2008 para introducirse sólidamente en Europa occidental. Así impone a los pueblos de los países más industrializados las mismas recetas nocivas que llevaron a un trágico callejón sin salida a los países del Sur que las aplicaron.

    En los Estados Unidos, treinta años de políticas neoliberales permitieron una desreglamentación generalizada del sector financiero, que llevó directamente a esta enorme crisis. Durante su primera fase (2007-2009), algunos «amortiguadores sociales» se establecieron, sólo temporalmente, en los Estados Unidos y en Europa, para limitar los riesgos de una explosión social. La puesta en marcha de la estrategia del shock comenzó a partir de 2010 y en un principio afectó a los países más débiles de la cadena de endeudamiento: Grecia, Irlanda, Portugal… El FMI está en el centro de esta estrategia.

    En abril de 2009, en Londres, la cumbre del G20 decidió reflotar el FMI con el fin de permitirle intervenir en los Estados sobre endeudados. Gran ganador de esa operación, el FMI vio cómo sus capacidades de préstamo se triplicaban de 250.000 a 750.000 millones de dólares. Por primera vez, el FMI puede también pensar en pedir préstamos en los mercados financieros. Después de una grave crisis de legitimidad a comienzos de los años 2000, debido al fracaso de sus políticas en los países del Sur y a las numerosas rebeliones anti-FMI, parece que los tiempos de vacas flacas han terminado para esta institución. En consecuencia, en menos de un año ha abierto una línea de crédito en una decena de países europeos e interviene desde ahora en múltiples frentes.

    En ese contexto, DSK se esfuerza por comunicar la idea de un FMI nuevo, en ruptura con los errores del pasado… Sin embargo, la lógica de las políticas impuestas no ha cambiado. Un verdadero huracán de austeridad se abate sobre Europa. Las delegaciones del FMI son enviadas simultáneamente a las grandes capitales y estudian, desde lo alto de sus habitaciones en los hoteles de lujo y desde las oficinas del ministerio de Finanzas que ocupan como si fueran propias, el balance contable de sus planes sin considerar las consecuencias sociales.

  7. No podré estar presencialmente, y se que decidireis quedaros. Hemos empezado el cambio, pero se que solo es el principio. Ahora desde mi barrio y desde el tuyo, desde muchas ciudades a todo el mundo, ha llegado la hora de coordinarse entre distintas acampadas y hacer los cambios efectivos. Re-evolución!!

  8. EL FMI VIOLA PAISES (también)

    OBREROS SOMOS, OBREROS SEREMOS
    LUCHAMOS Y LUCHAREMOS

    .
    “A LAS BARRICADAS “(virtuales) y A LA CALLE TAMBIÉN..

  9. Es important que casdascú prengui les seves mesures, en l’ambit diari. Si volem que això canvii, a part de revelarnos i ajuntar-nos, hem de mirar una mica que fem casdascú.. si volem que els bancs no tinguin tant poder, treiem-ne els diners, busquem altres maneres, deixem de comprar a les multinacionals, als supermercats que venen menjar molt barat pero de poca calitat. És a dir que casdacú sigui responsable del que fa al seu dia a dia i de com contribuix a que això segueixi aixi. AMUNT!! Poc a poc anem despertant!!!

  10. LA REBELION DE LOS POBRES (PRECARIOS Y PARADOS)

    EL “PARAISO” CAPITALISTA:

    LA DICTADURA DEL CAPITAL SALVAJE NEOLIBERAL DEL SIGLO XXI-XIX:

    -8 MILLONES DE POBRES EN ESPAÑA (cifras oficiales pobreza)
    -60% FAMILIAS NO LLEGAN A FIN DE MES (datos oficiales)
    -5 MILLONES DE PARADOS
    -40% PARO JUVENIL

    AL” LIBRE MERCADO” UN SISTEMA QUE IMPONE LE SOBRAN 5 MILLONES DE TRABAJADORES EXPULSADOS ESOS NO SON PERSONAS PARA ELLOS SOMOS MANO DE OBRA BARATA

    -“RECURSO” ?? HUMANO??, “CAPITAL” ?? HUMANO, CONDENADOS A LA MISERIA POBREZA SUBSISTENCIA,

    – UN SISTEMA CREADOR DE BURBUJAS ESPECULATIVAS CICLICASCON CRISIS CICLICAS PERIODICAS ENVIAN MILLONES AL DESEMPLEO POR AÑOS Y APROVECHAN A RECORTAR LAS LEYES DEJANDO LA DESPROTECCION TOTAL

    -UN SISTEMA QUE CREA BOLSAS DE PARO-DESEMPLEO PARA TIRAR A LA BAJA A SALARIOS DE MISERIA, SIEMPRE HAYA COLA EN LA LISTA DEL PARO…RECAMBIOS

    -UN SISTEMA CREADOR QUE HAYAN UNOS 45 PARAISOS FISCALES EN EL MUNDO, CON TOTAL IMPUNIDAD, BARRA LIBRE A LOS CORRUPTOS MEGACHORIZOS CON CORBATA Y GOMINA.

    -LA DICTADURA/DICTABLANDA DE LOS RICOS SOBRE LOS POBRES.

    -LA EXPLOTACION DEL HOMBRE Y OPRESION DEL SISTEMA COMO LEY.

    -UNA FARSA MEMOCRACIA BURGUESA=BANCOCRACIA

    -UN SISTEMA QUE ES COMO UN CASINO CON ESPECULADORES Y EL MONOPOLY WALL STREET,

    -UN SISTEMA DONDE LA BANCA SIEMPRE GANA,
    Y SIEMPRE PIERDEN LOS MISMOS…..NOSOTROS..LOS CURRANTES…

    -UNA CASTA POLITICA CORRUPTA: COMPLICE, SIERVOS, CAPATACES A LAS ORDENES DEL CAPITALISMO INTERNACIONAL, BANQUEROS Y LOS ESPECULADORES QUE HUNDEN PAISES CONTROL DE SU ECONOMIA Y VIDAS (FMI)

    -UN SISTEMA CAPITALISTA QUE USA UN DERECHO BASICO COMO LA NECESIDAD DE VIVIENDA, PARA ESPECULAR HINCHAR PRECIOS IRREALES DE VENTA, PARA QUE SE ENRIQUEZCAN UNOS POCOS, Y OTROS TENGAN HIPOTECAS DE POR VIDA 30-40 AÑOS, SIENDO EL NEOESCLAVO DEL BANCO TRABAJAS PARA PAGARLE AL SEÑOR FEUDAL TODA TU VIDA SUS COMISION.
    (TU BOTIN MI CRISIS)

    -LOS MEDIOS DE INFORMACION (desinformacion-opinion-FALSIMEDIA) EL CUARTO PODER LA INFORMACION LA MANEJAN EMPRESAS PRIVADAS Y SUS ORDENES.

    -LOS POLITICOS Y BANQUEROS NOS MEAN ENCIMA
    Y LOS MASS MEDIA/MIERDA DICEN QUE LLUEVE!!!!

  11. Indignarse no es suficiente
    Votar es legitimar el sistema que nos condena
    Llevemos la situación más allá de una masa o una sorpresa. Acciones símbolicas. Acciones valientes. El sistema no caerá por su propio peso. Hagámoslo caer con valentía.

    Salud

  12. LA REBELION DE LOS POBRES (PRECARIOS Y PARADOS)

    HACE FALTA YA UNA HUELGA, UNA HUELGA

    ¡¡¡¡HACE FALTA YA UNA UNA HUELGA GENERAL!!

    (..sino los politicos nos tomaran como el pito del sereno, los campistas de can pixa.
    Veremos si pasadas las fecha de elecciones y las sonrisas politicas del VOTAME, y los partidos tratando de meterse en este movimiento como si simpatizasen.
    Veremo sino mandaran esta proxima semana a cargar a desalojar el Lunes, Martes por cualquier excusa que saquen, encuentren… aqui o en Madrid, no es ninguna novedad lo han hecho siempre…

    EL PODER (Politico-Economico)
    CUANDO EL PUEBLO SE ORGANIZA Y AVANZA POR SUS DERECHOS DE CLASE, HACE POR TIRARLO A ABAJO EL MOVIMIENTO LA MOVILIZACION(de unas maneras u otras).

    NO CREAIS QUE LOS OLIGARCAS CAPITALISTAS SE QUEDARAN MIRANDO DE BRAZOS CRUZADOS , LAS ELITES, CLASES DOMINANTES YA DEBEN ESTAR TRAMANDO UN PLAN PARA DESACTIVAR TODA ESTA UNION DE LUCHA OBRERA, DESMOVILIZAR DESDE DENTRO O DESDE FUERA CON FALSAS PROMESAS…ATENTOS.

    SIGAMOS LA LUCHA QUE TODO ESTO NO TERMINE AQUI, SIGA LA INDIGNACION, SIGA LA LUCHA, LA REBELDIA, LA DESOBEDIENCIA CIVIL PACIFICA, LA INSUMISION DEL REBAÑO,LA LUCHA CONTINUA!!!!

    ¡¡¡QUE NO, QUE NO, QUE NO NOS REPRESENTAN!!!

  13. LA REBELION DE LOS POBRES (PRECARIOS Y PARADOS)

    Una cosa ayer en la Asamblea una chica se puso a cantar el “soy Minero” durante rato, yo estaba muy atras y ni siquiera la veia ni se mas de esto.

    Pero para mi que es un infiltrado de las Televisiones que quieren hacer la gracieta, de los programas de la sexta o a saber, la gente le aplaudio cuando no tocaba…
    asi obtienen desacreditar la seriedad del movimiento el rigor del trabajo y la movilizacion, los que vean en la tele, estos son 4 iluminados cantando el soy minero.. quede eso en el grueso de la gente que ve la tele….etc

    Los medios de comunicacion trataran de desacreditar la imagen de esta GRAN MOVILIZACION SOCIAL POR UNA VEZ YA ERA HORA, mediante esa broma es contrarevolucionaria una manera de atacar y sacar un video de como la gente aplaude cualquier cosa, eso hace daño a la seriedad y rigor de lo que se hace como una difamacion disfrazada de humor

    Ya veremos si sera del programa buenafuente o APM, pero eso da descredito a la Asamblea que se cuele cualquiera y la gente aplauda.

    **Hace falta un cordinador de entrada al micro de temas que filtre lo que se va a decir si es importante primario o secuandario y asignar mas o menos tiempo porque con los huertos se pegaron media hora y no es un tema principal de esto…

    Por cierto la cancion de “Soy Minero” es una canción del Franquismo que anima a los trabajadores a que se metan a la mina, sin miedo a la muerte ….(como la cancion de los legionarios novios de la muerte).
    ademas de muy poco acertada, si se cuela alguien con tonterias, que alguien sepa intervenir y quitarle el micro y no dejarle tanto tiempo como esta provocacion…

    • No estoy de acuerdo con un controlador del micro, la plaza acabó silbando a la mujer que cantó aunque es verdad que al principio la aplaudieron. Pero piensa, que alguien decidiera lo que se puede decir por el micrófono sería limitar la libertad de expresión. Funcionamos bastante mediante el sentido común y con la confianza de lo que se va a decir no será algo que quedará fuera de lugar como lo que hizo la mujer que cantó. De acuerdo, habrá gente que dirá tonterías, pero la plaza ya se encarga de mostrarse en contra y consequentemente diminuyen los casos como este.
      Por otro lado, yo también creo que si al principio la aplaudieron fue porque la gente, como tú dices, aplaude a veces a cualquier cosa y lo he notado también cuando alguien coge el megáfono en minideabtes. La única forma de que los medios de comunicación y otros, no degraden nuestra imagen apoyándose en nosotros y no solo en su opinión, es la escuchar a lo que se dice y tener un criterio. Que las ganas de canviar no nos haga impulsivos, escuchemos, y así no hará falta un controlador en el micrófono. 🙂

  14. La especulación consiste principalmente en enriquecerse sin producir nada verdaderamente útil para el prójimo.

    Debería formar parte del cambio que no se pudiesen tener beneficios de otra forma que no fuese ofreciendo un servicio real al prójimo, comprar barato y vender caro sin hacer otra cosa que esperar la oportunidad en el tiempo, no es hacer nada útil para el prójimo, y por lo tanto el prójimo no debería pagar por ello.

    La mayoría de los mercados financieros, utilizan la necesidad de capital del emprendedor para llevar a cabo proyectos útiles para generar trabajo y riqueza, grabándola con intereses desorbitados para acabar comiéndose ellos los beneficios que se deberían repartir proporcionalmente entre la creatividad , el esfuerzo y el capital aportado.

    Desgraciadamente quedan pocos empresarios de verdad que piensen principalmente en crear puestos de trabajo y riqueza útil a la sociedad, sólo piensan en aumentar su riqueza y ostentación.

    Pido perdón de antemano a los pocos empresarios de verdad, por que a ellos tampoco les resulta fácil luchar contra esa competencia desleal.

    Chicos, habéis empezado bien, utilizando la inteligencia, continuad así, pues es contra lo que más les cuesta comprender a las políticas neo liberales, que consideran que el pueblo llano en torpe y manipulable, y que por tanto no esperan se comporte con inteligencia.

    Animo y adelante con esta revolución.

  15. Necessitem ara més que mai, la continuitat en el moviment.
    Repeteixo ARA MÉS QUE MAI!
    És fonamental que si volem que aquest moviment tingui la conseqüència que volem, s’ha de continuar treballant, i difonent el moveiment! Això no pot acabar avui, no! Si això passes, nosaltres com a poble perdriem ABSOLUTAMENT TOTA la CREDIBILITAT, i francament penso QUE NO ENS HO PODEM PERMETRE!!!!
    Jo estaré fins el final! I vosaltres!
    R-EVOLUCIÓ!!!!!!!

  16. recanvi (82) | EL NOSTRE TRIANGLE DEMOCRÀTIC |

    El trinomi que sustenta la nostra democràcia (els principis, garanties, llibertats i drets fonamentals: administració al servei dels administrats, llibertat ideològica, sufragi universal, dret de reunió i de manifestació, etc.) l’integren Constitució, Corona i forces armades (exèrcit i diferents policies). |

    Una pluralitat continuada d’incompliments constitucionals ha anat gestant aquesta crisi, com tenim la intenció d’anar comentant aquests dies que vénen. |

    A la Corona (a qui li és ben igual que societat i territori s’organitzin en un o més Estats, de la mateixa manera que els coprínceps d’Andorra –bisbe d’Urgell i president de la República Francesa– no hi tindrien res a dir si els ciutadans andorrans decidissin estructurar-se a partir d’ara en dos Estats diferents –Andorra de l’Est i Andorra de l’Oest–, o de la mateixa manera que la reina d’Anglaterra, a més de cap d’Estat del Regne Unit, ho és també d’Estats independents com el Canadà i altres membres de la Commonwealth) li correspon el paper constitucional de comandar l’exèrcit amb la finalitat de perpetuar la democràcia que va instaurar als seus territoris. |
    D’altra banda, i amb la crisi on hem caigut, la monarquia és un sistema molt més barat que la república, ja que té les seves pròpies regles de successió i estalvia tot el dineral de les eleccions i campanyes electorals (amb els corresponents interessos deutors ingressats a les arques del sector financer) destinades a proclamar president de república (com si no tinguéssim ja masses eleccions: entre catalanes i centrals, ens en sobren unes). |

    Sobre la policia, només cal considerar la seva actitud amb les acampades d’ençà que van començar i molt especialment (resolució de la Junta Electoral Central ratificada per Suprem i Constitucional) durant les jornades d’ahir i avui. |

    Aquests són els tres pilars que garanteixen la nostra democràcia i, per tant, la consecució de la millora que reclamen les acampades i que, pel bé general, de tothom en conjunt, ha de ser una realitat com més aviat millor (autèntica separació de poders que asseguri control de constitucionalitat i de legalitat per part del poder judicial respecte dels altres dos poders, i reforma de la legislació electoral per aconseguir una democràcia més participativa –més referèndums– són els dos punts que van originar el moviment dels indignats). |

    Jaumetria

  17. Retroenllaç: Posts d’avui: 22/05/2011 | Els blogs d'xcat

  18. Com molts ja dieu és hora de fer un pas endavant i començar a definir i ha posar sobre la taula tot allò que volem.
    L’esgotament físic no podrà amb amb les incansables ganes de fer arribar el canvi.

  19. Es cert que hi ha fons en moltes de les reivindicacions que s´esposen, pero no es pot viure d´esquenes a la realitat. La societat es un grup molt heterogeni, i a les urnes s´ha demostrat que tot aixó de les acampades ha sigut un somni de cap de semana. Per canviar o intentar canviar un sistema injust cal una unió molt forta que no existeix. Continua el bipartidisme i puja la dreta capitalista. Gracies al Zapatero y els dos lemings de Toxo i Mendez han deixat les esquerres com un solar. Aixi que toca desmontar la paradeta i posar-se a treballar per sobreviure els anys dolents que vindran. La revolució? Potser per quan hi hagi encara més fam.

    • Manel m´ha agradat molt el que has dit.
      Jo crec que s´ha d´anar molt més enllà, l´acampada com a tal no té cap objectiu últim definit. S´ha de fer un moviment que faci feina amb un l´objectiu clar : El.leccions 2012, evitar majoria absoluta. S´ha de promoure i fomentar el Vot, sigui a qui sigui, recordeu que el PP (majoria absoluta a moltes CCAA), això vol dir que són ciutadans que recolzen la situació i la gestió actual. Si no volem una majoria absoluta a les generals del PP, s´ha de començar a treballar ara. Hem d´acceptar els errors comesos com a societat (falta d´humilitat i pensar que érem rics) quan tot era de color de rosa i començar per la formació individual per tal d´aprendre a treballar en equip, fomentar valors etc…això no té resultats d´avui per demà…així que busquem altres vies, aprofitem el sistema i fem que treballi per a nosaltres. Objectius clars, definits, assolibles i que donin en primer terme resultats inmediats i d´altres per al mig plaç.
      Nosaltres com a grup de emprenedors socials posem a la vostra disposició la possibilitat de fer aquest tipus de formació i fer-ne difusió.
      Sigues el canvi que vols veure al món-Gandhi

  20. Bon dia a tots/es:

    Som un grup de gent que vol fer un bloc per la comissió d’educació. Algú em pot dir alguna manera de comunciar-nos amb ells? (mail).

    Salut i força

  21. Començo a estar fins als collons

    Fa pena la direcció que ha pres tot plegat, barrejant les legítimes aspiracions a una millor democràcia amb reivindicacions territorials (eliminació administracions sobreres, ço les autonòmiques, circumscripció electoral única, etc.) que perfectament podria assumir la Falange española y de las JONS.

    El seguidisme que es fa del moviment madrileny és molt vergonyós, tant més quan no es qüestionen aspectes vitals, VITALS!, per a la salud de la “democràcia” espanyola com la redistribució territorial de la riquesa, per exemple, i entre altres.

    En el seu dia l’Azaña va dir que en Espartero tenia raó quan deia que s’havia de bombardejar BCN cada cinquanta anys, i, durant la guerra civil, en Negrín va putejar la Generalitat de Catalunya tot el que va poder i més.

    L’aversió a una veu pròpia, amb alguns matisos catalans (només matisos, no es tant demanar), indica que en realitat es tracta d’un moviment espanyolista, i com a tal, perpetuador de l’status quo, d’un sistema nacionalista agressiu castellà i post-franquista.

    Collons, no n’aprenem mai, sempre recolzant moviments que ens acaben donant per cul.

    • Hola company! Primer de tot penso que no és cap vergonya anar tots a una sigui amb Madrid, amb Valladolid, amb Galicia o amb Bilbao o amb qui sigui. En segon lloc penso que les reivindicacions de caire nacionalista no tenen cabuda en aquest moviment per dos motius concrets: UN, perque és un instrument polític que arrastra a molta població en benefici de qui? ja ho sabem tots i no és en benefici del poble; DOS, perquè es pot defensar, protegir i fomentar una cultura desde el respecte cap a les altres cultures i sobre tot amb l’eliminació d’un dels principals problemes de l’humanitat les PUTES FRONTERES. Company penso que si que hem aprés si, hem sabut apendre de Madrid i això és un pas molt important cap a l’eliminació de la mediatització i la popularització de l’odi com a eina politica populista i barata impulsada pels els medis de manipulació.

      Lluitant fins al final (i esperem que no hi hagi final, sino consolidació)

      • Abans escèptica i ara decepcionada

        Alerta! però nacionalisme espanyol sí, clar.

        Comença a fer no només pena, sinó vergonya aliena, la Plaça Catalunya… I no només per aquest tema, també pel nivell de comentaris i actes que es poden llegir de reunions.

        De veritat, comença a ser negatiu i contraproduent pels qui portem anys lluitant i treballant des del teixit associatiu del país (i alguns partits polítics, també) per moltes de les reivindicacions que les acampades també comparteixen.

        salut!
        Elena Jiménez

      • Hola Laura!Esta clar que això es una lluita de classes i no de nacions…pero que jo sapiga ens basem en el moviment democracia ¿REAL? ya. No se en quina mena de democracia real creieu vosaltres… pero el dret a decidir d’un poble es el més democratic que hi pot haver a la vida! No s’esta parlant de dissoldre el grup, jo continuo confiant en Plaça cat i hi vaig casi cada dia, ara bé…crec que tots estem d’acord en el dret a decidir dels Palestins, dels Saharauis… i per tant dels catalans!Ningu parla de posar en el manifest de minims: Punt 9) Independencia de Catalunya. Pero si… que es recullis al dret dels pobles a decidir el que volen ser…. qui vulgui dir que No que ho digui …pero hem de tenir el dret a votar-ho i més en una democracia purament participativa i popular com la que estem defensant.

        D’altra banda sentir-se d’un lloc no vol dir, menysprear cap altre… Jo no tinc cap problema amb Espanyols, Senegalesos, Chinos o Croates…pero jo sóc Catalana.

        Per acabar em món sense fronteres queda precios, així a la ment, peró realment hi ha coses que només es poden pensar! Pensa per un moment que elimines les fornteres del món ….el sentiment de pertinença a un lloc sempre existirá entre les persones, i les formes de vida d’un lloc o altre, crean fronteres, vulguem o no vulguem, ES AIXI. A més un món sense fronteres des de el meu punt de vista es globalitzacio, pura i dura.

        Per acabar dir que aquest es un tema que evidentment divideix una mica la plaça!Hem de lluitar junts pels punts que en uneixen!Podem discutir altres punts mes endavant…ara a mí si que em resulta una mica sorprenent la poca consciencia democratica que existeix en aquest punt en particular! Un petó i a continuar lluitant!

  22. Bon día, us vull donar les gràcies i el meu suport. Endevant!.
    Abraçades.
    Carmeta

  23. Bon dia a tots/es:

    Som un grup de gent que vol fer un bloc per la comissió d’educació. Algú em pot dir alguna manera de comunciar-nos amb ells? (mail).

  24. recanvi (83) | UN RECANVI POSSIBLE |

    Al grup Acampada Barcelona del Facebook hi trobem aquest missatge: “No defallim… tenim una feina a fer… ànims. El canvi és possible.” |
    El subscrivim amb les puntualitzacions que numerem tot seguit: |

    1. Quan vam començar aquesta sèrie de comentaris (després que el president Mas, de tornada de la reunió amb el seu homòleg Zapatero, anunciés la intenció de retallar un 10% el pressupost de la Generalitat), vam triar el títol ‘recanvi’ per dues raons: |
    a) Perquè considerem que la nostra societat també té molts aspectes positius i, així, el que li cal, més que un canvi (una substitució), és un recanvi (com la mina d’un bolígraf, la pila d’una llanterna o el cartutx de tinta d’una impressora). |
    b) Per voluntat de diferenciació respecte de l’eslògan ‘el canvi’, que va portar la formació política que lidera el president que ara anunciava la retallada a guanyar les eleccions catalanes del 28N (en el supòsit que ‘el canvi’ de l’eslògan electoral consistís a reduir el pressupost i, per tant, encongir la Generalitat –cosa mai vista fins ara–, s’imposava una reacció: oposar-hi un ‘recanvi’). |

    2. Opinem que, certament, si el que l’Acampada Barcelona pretén aconseguir és aquest recanvi que potenciï totes les facetes positives de la nostra societat i neutralitzi, o recondueixi cap a la positivitat, tots els aspectes negatius, si això és així, aquest recanvi és ben possible. |
    Per aquest motiu la nostra actitud davant els indignats de la plaça de Catalunya va ser encetar un diàleg (que fins ara, les coses tal com siguin, ha estat, bastant més que un diàleg, un monòleg per part nostra). |

    3. Estem convençuts que Stéphane Hessel, autor de l’obra ‘Indigneu-vos’, estaria d’acord amb el que direm. |
    La reacció d’indignació, l’acampada, no s’hauria de veure com ‘un apart’ respecte de la nostra societat sinó com ‘una part’ dintre d’aquesta: la part millor, segurament, per haver demostrat la determinació, el valor, de reaccionar, de dir prou, a una deriva indubtablement insostenible i perjudicial de cara al nostre futur com a societat. |
    Totes les conseqüències del moviment de la indignació només poden ser que positives en la mesura que aconsegueixin encomanar la seva inqüestionable positivitat al conjunt integrat per tots (tots vol dir tots) els diferents sectors socials. (La funció social de la classe política és imprescindible: hi ha hagut, hi ha i sempre hi haurà polítics i partits que proposen mesures concretes per, al seu entendre, millorar la societat. Diem el mateix sobre el sector financer: la banca ètica existeix i esperem que sigui per molts anys.) |
    Un aperitiu de la bondat i dels indiscutibles efectes positius de les acampades ja l’hem pogut apreciar, arran de la resolució de la Junta Electoral Central (a favor de la JEC hem de fer constar aquí l’enorme dificultat de la seva decisió: a la JEC se li va passar una patata calenta que no li corresponia: les acampades no eren pas un acte electoral), amb l’actitud comprensiva, conciliadora i responsable de Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona i de les forces d’ordre públic que en depenen, fins i tot dels sindicats que representen els seus efectius en tant que treballadors. |

    4. Naturalment que sempre ens referim específicament a la societat catalana, i això no pot ser diferent, perquè l’única administració exclusivament al servei de la població de Catalunya és la Generalitat, i és en conseqüència la catalana l’administració que pot traduir en resultats tangibles les reivindicacions que poguessin sorgir de les acampades de Catalunya. |
    La Generalitat és l’administració que gestiona els serveis bàsics: salut, ensenyament, prestacions socials, justícia, policia i els que s’hi vulguin afegir. Convé fer notar, en aquest sentit, que el govern basc, lluny de retallar, augmenta aquest any 2011 el seu pressupost (si la premsa no va informar malament) més d’un 2% (un 2,4%, per ser exactes, si no ens falla la memòria visual). |

    5. En aquest diàleg que preteníem entaular amb l’Acampada Barcelona (diàleg que mantenim de fa temps amb altres interlocutors als mitjans de comunicació digitals i xarxa social), la nostra intenció era formular propostes concretes per poder-les traslladar a les candidatures que concorrien a les municipals d’ahir diumenge 22 de maig. La finalitat: contreure un compromís que es pogués traduir en representació als Ajuntaments. |
    Posterior però encara dintre de la nota ‘recanvi (77) | BONA NIT A L’ACAMPADABCN’, en l’apartat ‘OBJECTIU POLÍTIC DE L’ACAMPADA’, vam enviar el fragment titulat ‘PROPOSTES DE CONSTITUCIONALITAT A LES CANDIDATURES QUE VULGUIN SER VOTADES A LES MUNICIPALS DE DIUMENGE | 1. El pressupost 2011 de la Generalitat no pot ser inferior al del 2010’, on defensàvem la inconstitucionalitat de la retallada pressupostària anunciada. L’objectiu era el que diem: traslladar propostes a les candidatures de les municipals per obtenir resultats pràctics. Vam haver de desistir davant la falta de resposta. El moviment de les acampades encara no era prou madur o bé simplement no era la seva voluntat buscar traducció política en forma de representació institucional a la seva lògica i legítima protesta. |

    6. Que el moviment d’indignació no s’hagi pogut traduir en representació institucional explícita (opinem que, implícitament, sí que totes les candidatures que han guanyat regidors en aquestes municipals hauran de tenir present la irrupció de les acampades) no és obstacle perquè aconsegueixin aquesta representació a les eleccions a Corts que s’han de celebrar al març, d’aquí a 10 mesos. |

    7. Aquesta presència a les institucions, únic terreny de joc on es poden guanyar batalles polítiques (cas d’Islàndia), requereix la formulació d’un o més objectius clars, definits, concrets i factibles. |
    És en aquesta línia que, avui mateix si podem o bé durant els dies que vindran, procurarem anar plantejant aquests objectius. |

    Jaumetria

    • Punt 4. No hi estic d’acord
      El gobern de la Generalitat depén quasi en la seva totalitat dels diners que l’estat Espanyol l’hi dona. El Gobern d’Euskadi NO. Tenen concert econòmic.
      El dèficit fiscal de Catalunya es de 22.000 Mill€. Caldria que ho anèssiu recordant. Si la Generalitat retalla, és perquè Espanya ens ofega, ni més, ni menys. Si Catalunya fos independent, l’economia Catalana passaria a ser la 4ª d’Europa, per darrere Suècia.

      • Avalon:

        Si la Generalitat depèn de la ‘generositat’ del govern central deu ser per voluntat pròpia: acaba de finalitzar un procés de reforma estatutària. Inconstitucional, per cert, amb un Estatut no ratificat en referèndum (democràcia participativa o directa de la que demana l’Acampada)

        La qüestió aquí no és qui té concert i qui no. Qui el vol tenir (Euskadi i Navarra) el té. Fixa’t que del que tractem aquí és de pressupostos, i el de Navarra, amb concert, no puja aquest any: baixa

        Espanya no ofega a ningú. Et recordo el que acabo de dir sobre l’Estatut i hi afegeixo que, si per Espanya entens el govern i/o les Corts centrals, resulta que la gran majoria de diputats catalans i, per tant, la gent que els vota, dóna suport a aquest executiu en minoria i manté l’estabilitat de les Corts des de fa uns quants anys

        Dubto molt que una Catalunya independent fos la quarta economia d’Europa després de Suècia, i ja em diràs, si vols, d’on ho treus. L’economia catalana té avui un volum similar a la del Portugal del rescat financer.
        Opino, això sí, que la independència és el primer pas, crucial, per poder encarar la sortida de la crisi i fer front als compromisos de l’endeutament acumulat a la Generalitat

  25. Contestant al company “començo a estar fins els collons”: Primer de tot penso que no és cap vergonya anar tots a una sigui amb Madrid, amb Valladolid, amb Galicia o amb Bilbao o amb qui sigui. En segon lloc penso que les reivindicacions de caire nacionalista no tenen cabuda en aquest moviment per dos motius concrets: UN, perque és un instrument polític que arrastra a molta població en benefici de qui? ja ho sabem tots i no és en benefici del poble; DOS, perquè es pot defensar, protegir i fomentar una cultura desde el respecte cap a les altres cultures i sobre tot amb l’eliminació d’un dels principals problemes de l’humanitat les PUTES FRONTERES. Company penso que si que hem aprés si, hem sabut apendre de Madrid i això és un pas molt important cap a l’eliminació de la mediatització i la popularització de l’odi com a eina politica populista i barata impulsada pels els medis de manipulació.

    Lluitant fins al final (i esperem que no hi hagi final, sino consolidació)

    • Per què acuses als nacionalismes en genèric (ço en el mateix sentit que fan la gent de Madrid quan es refereixen al nacionalismes perifèrics) quan aquí, el nacionalisme que te a les esquenes molts milers de morts al llarg de la història és el nacionalisme espanyol. El mateix nacionalisme espanyol que actualment aconsegueix als jutjats el que no aconsegueix per voluntat popular, anul·lant la decisió del Parlament i el posterior referèndum popular sobre l’Estatut.

      No quedàvem que volíem democràcia participativa, i llavors que pinta aquest silenci escandalós, ni una menció, ni una ratlla a l’organització de l’estat excepte en sentit contrari, nacional-espanyol, amb la proposta de eliminació administracions sobreres, ço les autonòmiques, i de circumscripció electoral única.

      Per què no s’acusa l’status quo postfranquista del nacionalisme espanyol que impregna tantes institucions estatals?. Només hi ha una resposta: Dit sense rancúnia ni voler ofendre, de debó, encara no en sou conscients, però sou tant nacionalistes espanyols con ho son els de la Falange o UPyD. I sobre aquesta base, no teniu cap dret a assenyalar amb el dit a ningú i dir-li “nacionalista”.

    • Estic d’acord amb tu Laura. Que Espanya elimini les seves putes fronteres (Catalunya no en té), retirin l’exèrcit ocupant, policia nacional, guardia civil, hisenda, i tots els servidors del estat espanyol a Catalunya. Si arriva aquest moment, podrem parlar de tú a tú amb Espannya. Metres no sigui així, no serem més que un poble sotmés. Pensa-hi…
      El moviment dels indignats a Catalunya, ha d’esser d’arrels i estructura Catalana, es a dir nostre, pròpia. No cal enmirallar-se amb ningú. Si hi ha indignats a Madrid, perfecte. Que n’hi ha a Berlin, collonut. La indignació dels catalans és doble, una per patir els abusos econòmics dels bancs, i per l’altre és per ser una nació sotmesa a Espanya.

    • laura, Contradicció i Avalon:

      Jo diria que el nacionalisme català no existeix avui a Catalunya, on sí que hi ha, i domina, directa o indirectament, el nacionalisme espanyol. Es pot comprovar en el mateix comentari de laura, on exclusivament anomena ciutats espanyoles

      El nacionalisme implica la defensa d’uns valors identitaris. A Catalunya, explícitament, això només ho fan PP, C’s i PxC, que propugnen els valors identitaris no pas catalans sinó espanyols

      L’independentisme d’ERC (l’únic que conec i entenc, i l’únic independentisme parlamentari que existia ara fa només un any, i des de feia molts anys) no és nacionalisme. No estableix distincions identitàries entre la població resident a Catalunya per raó de procedència, com es pot comprovar si s’analitza la seva actuació recent al capdavant de la conselleria d’Acció Social i Ciutadania i, especialment, de la secretaria d’Immigració

      Més que no pas la senzillíssima feineta d’eliminar totes les fronteres mundials, potser valdria la pena que, abans, ens asseguréssim que els nostres ancians especialment, però també tots els nostres conciutadans i veïns, trobessin llit a l’hospital si tenen la mala sort d’agafar una malaltia

  26. Hem d’acceptar que en algun moment se’ns acabara la paciencia. Els politics no ens faran cas i ens deixaran a la plaça fins que en morim de gana. Em d’acceptar que aquesta revolta pacifica, hi haura un moment que deixara de ser pacifica, els politics han d’acceptar que barcelona, madrid i totes les altres ciutats on hi han acampades s’aixecaran en revolta violenta.
    Aquest dia no tardara, i em d’estar preparats!!

  27. Contradicció, parles com un polític!!!, Àlex, ja ens has matat a tots!!! Tranquil·litat i paciència…jo me’n vaig cap a la plaça🙂

  28. Ei, no sé si ningú del blog llegirà açò però m’agradaria fer un petit aclariment, hi ha una subcomissio que es diu DEMOCRÀCIA DIRECTA-AUTOORGANITZACIÓ, no demòcracia directa- organització, la cosa cambia prou, així que espere que ho canvieu.
    gràcies per la feina que fue amb el blog.

  29. Ánimos a todos! Que nuestras propuestas se lleven a referéndum nacional, a cambiar las cosas se ha dicho!
    Saludos

  30. Qui diu que s`ens acabarà la paciencia. Això és i serà una revolta sempre pacífica. Pot ser decaigui una mica ara que han acabat les eleccions, pero el “terratremol” d’ Espanya està creant un tsunami brutal per tot el món i ben aviat els seus efectes tornaràn per donar nous aires i acabar per despertar a aquesta espanya dormida. Ben aviat veurem consignes arreu de FORA ELS ESTATS EUROPEUS I VISCA L’ EUROPA DE LES NACIONS

  31. FUNDA-MENTAL, COMBATIR O IGNORAR COMENTARIOS DERROTISTAS O MANIPULADORES….SOLO NOS IMPORTA APORTAR ENERGIA POSITIVA PARA APOYAR ESTE MOVIMIENTO QUE POCO A POCO TIENE QUE IR FORTALECIENDOSE Y CLARIFICANDO COMO PASAR A LA ACCION DE TAL FORMA QUE SEAMOS UN TSUNAMI HUMANO CARGADO DE RAZONES,QUE ACABE BARRIENDO ALGUN DIA ESTA BARBARIE CAPITALISTA.
    SALUT Y P’ALANTE ¡¡¡¡¡¡

  32. Representación institucional es lo que necesitamos todos los ciudadanos que hemos secundado vuestra protesta y que queremos seguir haciéndolo. La acampada ha servido como motivación y guía para salir a las calles, pero este gran primer paso ha de seguir con la creación de un grupo que nos represente en ayuntamientos y parlamento incluso.
    La política no significa lo que ellos hacen, perded el miedo a esta palabra. Esta gente no son políticos sino criminales corruptos.
    Nosotros podemos hacer política de verdad, política social que es lo que reclamamos desde la calle.
    Decis que la revolución se hace paso a paso, pero creo que es momento de plantearnos ya el siguiente: REPRESENTACION INSTITUCIONAL. Muchos votaremos como indignados y lucharemos a su misma altura pudiendo conseguir muchos logros.
    Sin ideologías ni puñetas. Justicia social y punto.
    Se avecina un drama social, del cual la gente no tiene aún conciencia.
    Los resultados de las votaciones son espeluznantes (50% no vota, más de 500.000 en blanco). Trias y sus perros no tardarán en echaros de las plazas y todo vuestro esfuerzo quedará difuminado.
    Yo he asistido a vuestras asambleas y encuentro que el clima es muy “ligth”, como muy festivo. Sé que las cosas se han de hacer despacio, pero ellos nos llevan mucha ventaja y los próximos tiempos van a traer dramas más terribles aún, así que al ataque.
    Tengo 39 años y os apoyo con toda mi furia.
    Hay mucha gente mayor que también lo hace, y todos opinamos que hemos de hacer política social, sin miedo, pero desde un puesto que nos permita enfrentarnos a ellos. Yo, por mi parte estoy dispuesta a colaborar en todo lo que pueda e ideas e indignación me sobran.
    ANIMO Y GRACIAS A TODOS POR HABERNOS SACADO A LA CALLE. QUEREMOS SEGUIR, ayudadnos a hacerlo.

  33. A RUBÍ

    ASSEMBLEA I ACAMPADA CADA DIENDRES A LES 20:30. pLAÇA DOCTOR GURADIET (PLAÇA DE L’ESGLÉSIA)

  34. Avui han tapat el monument a Francesc Macià. Demano a les persones que ho han fet, que retirin els papers i deixin el monuments net. Moltes gràcies!

  35. IMPORTANT!

    DIA 26 A LES 18H MANIFESTACIÓ PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA
    A PL. SANT JAUME

    FÓRA BO POSAR-HO A PRIMERA PLANA.

  36. recanvi (84) | PROPOSTA 1. ADMINISTRACIÓ ÚNICA |

    1. Les acampades que han estat notícia aquests últims dies a Catalunya constitueixen un problema administratiu. |

    La crisi on ens veiem immersos és profunda, inèdita i de conseqüències imprevisibles. Ahir mateix el Banc d’Espanya demanava a l’executiu central que aprofiti els mesos que li puguin quedar a la Moncloa per accelerar la reforma de la negociació col•lectiva. No perquè ho reclamin els mercats, se’ns matisava, sinó perquè ens interessa als ciutadans (!?). |

    Una crisi d’aquestes característiques, tan destructiva amb un país tradicionalment pròsper i benestant com era Catalunya (on la gent, en lloc d’acampar per les places, solia fer vida a casa), únicament es pot arribar a gestar si l’administració actua, si no amb mala fe, sí, com a mínim, amb una intolerable negligència. I és d’aquí que ha sorgit la indignació. |

    Si els acampats i la majoria de la població estem insatisfets amb el paper que ha demostrat l’administració, aquest país haurà d’experimentar una reforma administrativa que comporti més control (un control autèntic, efectiu) dels administrats sobre la pròpia administració. |

    No cal dir que el primer pas és aconseguir l’administració única. Una sola administració és més fiscalitzable. No pot eludir les responsabilitats escudant-se en cap altra administració (1.450 milions del fons de competitivitat). I no hi ha dubte que surt més bé de preu a l’administrat (una cambra parlamentària i no tres, un govern amb la corresponent estructura administrativa i no dos i dues) i ha de resultar més eficaç (no pot passar que un govern apugi el límit de velocitat a 120 km/h perquè l’endemà l’altre govern l’abaixi a 110, amb les consegüents despeses a càrrec de la butxaca pública d’aquesta actuació doble, vacil•lant, contradictòria i, certament (només 10 km/h), detallista. |

    2. Com que des del juliol de l’any passat Catalunya és víctima d’un incompliment constitucional que ha deixat l’Estatut sense el referèndum preceptiu de l’article 152.2 CE (vulneració d’una obligació que estableix la carta magna pel que fa a democràcia participativa o directa –justament la que es propugna des de les acampades–), opinem que Catalunya necessita un nou Estatut que compleixi els paràmetres constitucionals, ja que no sembla pas que l’actual pogués superar un referèndum (únicament s’han declarat a favor d’aquest Estatut PP i C’s, minoritaris a Catalunya i que no van participar gens ni mica en la seva elaboració, ni al Parlament ni a les Corts [!?]). |

    L’única explicació que sabríem trobar per un oblit tan sonat del plebiscit ineludible que figura al citat 152.2 és que, al costat de PP i C’s, hi hagués més partits que, tot i que no ho volguessin explicitar, estiguessin també conformes amb l’Estatut vigent. Encara que no ens ho va semblar pas durant la multitudinària manifestació del 10J. |

    3. Considerant la penúria econòmica actual, que arriba a amenaçar amb retallades pressupostàries en serveis bàsics, ens fa l’efecte que aquest nou Estatut que exigeix ni més ni menys que la Constitució hauria de tenir present especialment la situació de les finances de les administracions i establir la Generalitat com a administració única de la Corona a Catalunya. |

    4. Arran dels mals resultats obtinguts diumenge (nosaltres no vam faltar, que consti), ahir va dimitir en bloc l’executiva d’Esquerra Republicana. Trobem (i així ho vam escriure) que si aquesta decisió s’hagués pres de seguida que els desastrosos resultats de les eleccions al Parlament van ser una realitat, i urgentment s’hagués celebrat congrés extraordinari per corregir la deriva i definir una nova actitud amb unes altres cares, segurament les urnes municipals no s’haurien mostrat tan poc propícies (vegi’s quants regidors ha tret Bildu, de creació tan recent, i els vots que ha aconseguit el PNB). |

    Sigui com vulgui, val més tard que mai, i l’ara ja president en funcions de la formació, Joan Puigcercós, demanava ahir una reformulació de la formació independentista de cara a un congrés que ja té data (1 d’octubre). |

    Sol•licitem l’atenció de militants, simpatitzants i votants d’ERC perquè ens sembla percebre que, en el context polític, econòmic i social de la Catalunya d’avui, el que plantegem en aquesta nota (‘independència constitucional’ ho vam batejar arran de la sentència del TC; “sense secessió” escrivia l’exconseller Josep Huguet no fa gaire) podria molt ben ser programa electoral guanyador al Principat en les eleccions a Corts d’aquest març vinent. (Si la Moncloa decideix avançar els comicis, res impedeix que Esquerra avanci també el congrés. De fet, nosaltres el celebraríem immediatament tant sí com no per refer posicions com més aviat millor de cara a encarar amb més garanties les urnes que s’acosten.) |

    5. Deixant al marge la resta d’inconvenients de la multiplicitat administrativa espanyola, per donar una idea del malbaratament de recursos públics que comporta el fet que, sense comptar les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (on presumim que autonomia i Ajuntament és el mateix), les altres 17 comunitats suportin, totes, doble administració, central i autonòmica, aportem resultats encara calents de les eleccions de diumenge. |

    a) Escons dels nous Parlaments de les 13 comunitats que els renovaven abans-d’ahir. Andalusia, Galícia, País Basc i Catalunya no votaven el 22M perquè són constitucionalment considerades nacionalitats amb Estatut que s’integra en el bloc constitucional pel fet que només pot ser modificat superant un referèndum (si bé en el cas de Catalunya, com acabem de veure, això ha quedat en pura teoria). |

    Aprofitem per assenyalar ara, abans no ens marxi del cap i torni a quedar per dir, que la coincidència d’aquestes 13 cites electorals autonòmiques amb les municipals de tot l’Estat buscava assegurar la participació en uns comicis que, sense aquesta circumstància, no tenien garantida l’afluència de l’electorat quan es van començar a convocar. |

    [Font: 3CAT24.cat] |
    Múrcia: PP 33, PSOE 11, IU 1 |
    Extremadura: PP 32, PSOE 30, IU 3 |
    Castella-la Manxa: PP 25, PSOE 24 |
    Madrid: PP 72, PSOE 36, IU 13, UPyD 8 |
    Castella i Lleó: PP 53, PSOE 29, IU 1, UPL 1 |
    La Rioja: PP 20, PSOE 11, PR 2 |
    Cantàbria: PP 20, PRC 12, PSOE 7 |
    Astúries: FAC (Álvarez-Cascos) 16, PSOE 15, PP 10, IU 4 |
    Navarra: UPN 19, PSOE 9, Na-Bai 8, Bildu 7, PP 4, IU 3 |
    Aragó: PP 30, PSOE 22, PAR 7, CHA 4, IU 4 |
    País Valencià: PP 55, PSPV (PSOE) 33, Compromís 6, EUPV 5 |
    Illes Balears: PP 35, PSIB (PSOE) 18, PSM-IV-E 5, UxF+PSIB 1 |
    Illes Canàries: PP 21, CC-PNC 21, PSOE 14, Nca 4 |

    b) Proposem comparar els percentatges de vot obtinguts per cada candidatura (que es poden consultar a la mateixa font) amb els que aconsegueixin quan s’elegiran Congrés i Senat (assemblea bicameral, a més) d’aquí a només 10 mesos (març 2012) si no abans i tot, ja que el PP demana que s’avancin els comicis (tot i que sembla ben poc probable que el PSOE s’hagi d’afanyar a decidir un cartell que ara no té i tot plegat per no acabar d’exhaurir una legislatura en què governa). |

    c) Amb les úniques excepcions de Navarra (amb concert foral i part de la població bascoparlant i/o basca –en sentit nacional [adjectiu comú dels substantius ‘nació’ i ‘nacionalitat’, no pas administratiu, naturalment–) i les Canàries (insularitat remota, geogràficament continent africà), que presenten una certa pluralitat amb representació significativa), ens trobem que a les Illes Balears, País Valencià, Aragó i fins i tot Cantàbria la superioritat dels partits d’àmbit estatal és aclaparadora; que a Castella i Lleó i la Rioja els escons regionalistes són mínimament testimonials, i que Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia han elegit exclusivament escons de partits d’àmbit estatal, que seria el mateix cas d’Astúries si la FAC d’Álvarez-Cascos no s’hagués escindit del PP fa ben pocs mesos. |

    6. Aportem la composició actual dels hemicicles de les considerades nacionalitats d’Andalusia i Galícia, que no votaven diumenge. |
    Andalusia: PSOE 56, PP 47, IU/LV-CA 6 [font: senado.es]|
    Galícia: PP 39, PSOE 24, BNG 12 [font: rtve.es] |

    7. El Parlament de Catalunya, elegit fa pocs mesos, és avui l’únic de l’Estat on els partits d’àmbit estatal estan en clara minoria: PSC-PSOE 28 + PPC 18 = 46 de 135 escons (un terç de la cambra). |

    Tenint en compte els bons resultats obtinguts ahir al País Basc per Bildu (guanyador en regidors) i PNB (guanyador en vots), sembla el més probable que al Parlament de Vitòria que s’ha d’elegir el 2013 els partits d’àmbit estatal hi tornaran a ser minoritaris, igual com va passar fins l’any 2009. |

    8. Més que comentar-ho nosaltres, ens decantem perquè cadascú extregui les seves pròpies conclusions de la informació que conté aquesta nota, en un moment on el problema principal de les diverses administracions espanyoles és un sobreendeutament molt difícil d’afrontar per falta d’ingressos. |

    Només recordarem el dèficit català en les balances fiscals de l’Estat, estimat en uns 20.000 milions anuals. |

    L’economia portuguesa, abans sempre inferior, presenta avui ja un volum similar al que correspon a la de Catalunya, si bé Portugal ja s’acosta als 11 milions d’habitants al costat del 7,5 d’aquí. El rescat financer acordat aquest mateix mes de maig entre l’FMI, la UE i Portugal puja a 78.000 milions en 3 anys (26.000 si ho dividíem en 3 anualitats), 5.000 dels quals els aporta Espanya [LA VANGUARDIA 17/5/11]. |

    El rescat no és sinó un préstec on els creditors han de recuperar capital i interessos. Per poder complir les obligacions deutores, Portugal s’ha hagut de comprometre a adoptar una sèrie de mesures. |

    Citem EL PAÍS 3/5/11: “Segons les paraules de Sócrates [cap del govern], el pacte no comportarà retallar més els drets socials bàsics. És a dir, no hi haurà més rebaixes salarials dels empleats públics, ni reducció del salari mínim, ni retallada de les pensions fins a 600 euros, ni tocarà la paga extra de Nadal. […] sí que va reconèixer […] mesures d’austeritat […]. I en aquestes s’hi preveia una rebaixa de les pensions més altes, les superiors a 1.500 euros. Aquest pla també preveu elevar el salari mínim i no contempla acomiadaments de cap mena en la funció pública. […] L’objectiu essencial continua sent la reducció del dèficit, al 5,9% pel 2011, al 4,5% el 2012, i al 3% el 2013 [!!!???]. La declaració del dirigent socialista es va centrar bàsicament a detallar allò que no estipulava l’acord. I en aquestes negatives també hi ha la no-privatització de Caixa Geral de Negocios [de Depósitos], el banc més gran del país, de titularitat pública.” |

    Ens estimem més no reproduir aquí la mena de retallades que s’han anunciat a Catalunya, ni els percentatges de dèficit, molt inferiors als portuguesos, als quals s’ha dit que la Generalitat ha d’arribar aquest any i els dos següents, ni la classe de mesures que, amb el suport de la gran majoria dels diputats catalans al Congrés, ha acordat l’executiu central (que és qui en realitat decideix a Catalunya), com ara retardar als 67 anys una edat de jubilació que sempre havia estat als 65 (a França, aquí al costat, és als 60) d’ençà que va ser establerta, l’any 1919 (aviat farà cent anys), durant el regnat d’Alfons XIII, avi de l’actual rei Joan Carles. |

    Solidaritat de Catalunya? O insolidaritat de la resta de l’Estat, si bé promoguda pels mateixos representants polítics catalans i, per tant, immaculadament legitimada? |

    Jaumetria

  37. Crec que és hora de fer una recopilació de punts que ens agradaria canviar i entrar una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament. Amb els toros va funcionar, si ells no volen fer les lleis el poble pot demanar que les facin. Es recullen firmes i es tira endavant.

    Es pot demanar el que es cregui convenient, com que es treguin les pensions vitalícies i els altres privilegis… Però només es qüestió de concretar-ho.

    D’aquesta manera crec que es pot enfocar millor el tema i pot augmentar la repercussió perquè els obligues a moure fitxa.

  38. gracies pels vostres esforços..estic a l’area de difusio!!!

  39. Montse Vilanova

    Abans que res gràcies pel vostre esforç i ànims. M’ha acaba d’arrivar una convocatòria per e-mail, que el proper 30 de maig fem un acte contra els bancs que consisteix en fer una retirada massiva de 155 e. m’ho podeu confirmar?

    • Algú em deixa 100€? m’agradaria participar.
      Em sembla una bona idea

      Una pregunta, algú em pot dir quin pecentatge d’abstenció, vots en blanc i nuls hi va haver el diumenge?
      Es que no ho he pogut esbrinar (potser els periodistes no ho han publicat en llocs visibles… que extrany…)

      • Jaumetria, no m’engresca el video, jo ja ho tinc clar. Quin percentatge d’abstenció hi ha hagut? segur que tu ho saps.
        Ningu en vol parlar? Defenseu les urnes com si fossin sagrades, i un de cada 1460 dies com el de la “festa de la democràcia”… jo no m’ho empasso.
        El dret a votar es una vella lluita que es va guanyar en el seu moment. Ara lluitem per millorar altres coses, el camí de les urnes no ha millorat aquestes coses en 30 anys, al contrari, les llibertats i els abusos a la ciutadania ha anat en augment des d’aleshores. La classe política vetlla per el seu poder i el seu sofà, abans que res. Si no vols votar simplement et diuen que és igual, que igualment s’apoderen del vot, sigui blanc , nul o invisible.
        Quin fart de riure hauria sigut un 80% d’abstenció, tota per ells!! jeje…però la tristesa segueix i la vida ensopida de la societat poruga continua… esperant uns altres 1460 dies…
        bèh!

    • David

      És que tu no “defenses les urnes com si fossin sagrades”? A l’assemblea de l’acampada, no es voten les decisions? Esclar que sí

      Si la memòria visual no em falla, la mitjana de participació a Catalunya va ser de poc més del 50%, sense arribar al 51. Només per aquest fet, perquè més del 50% va votar, tot demòcrata hauria de respectar els resultats d’aquestes eleccions i sobretot reflexionar

      Potser és hora de començar a tocar de peus a terra. Si tu prefereixes una abstenció del 80%, jo m’estimaria més el contrari: una abstenció del 20%

      Vols saber per què? Perquè, tant amb un 20% com amb un 80% d’abstenció, els Ajuntaments es constitueixen igual. Però amb una diferència: que com més abstenció, menys representació obtenen les llistes menys votades. I al contrari: com més participació, les institucions queden constituïdes de forma més proporcional i hi ha més pluralitat

      Si, com dius, “el dret a votar és una vella lluita que es va guanyar en el seu moment” (prova superada), i si, com també afirmes, “els abusos a la ciutadania han anat en augment des d’aleshores”, potser ja comença a ser hora que t’ho plantegis: no falla que aquests abusos només els ha pogut permetre la mateixa ciutadania fent un mal ús del seu dret al sufragi universal

      O és que a tu ja et va bé que hi hagi la màxima abstenció perquè, així, els que han guanyat tinguin ara, amb el 50% de participació, un avantatge en regidors respecte dels que han perdut que seria notablement menor si l’abstenció hagués estat només del 20%?

      • Dius que “no falla que aquests abusos només els ha pogut permetre la mateixa ciutadania fent un mal ús del seu dret al sufragi universal”…
        ¿¿?? Em sembla que t’equivoques.
        A mi m’estaria bé una abstenció del 80 o 90%.
        El 50% em sembla un resultat molt pobre que no farà canviar res per part de la classe política, seguiran escenificant baralles entre ells, es continuaran llançant acusacions d’uns als altres, però no res de bo, res professional, tot igual de patètic i representatiu del 50% de la població.

        Tant de bo tots aquests pocavergonyes s’ennueguin amb el pastis d’enguany! que s’atiborrin fort, que engrapin amb ganes, que allunyin la por d’aprimar-se… pobrets… aquesta vegada no s’hi han pogut posar ni tants pinyons ni tant sucre, la farina és transgènica i els conservants i colorants són dels mñés forts…ja se sap…les retallades, no hi ha calé…pobrets… snif, algú te un cléneks?

        Estic tranquilament satisfet de no haver anat a votar, no tinc cap remordiment de conciència ni cap sentiment de culpabilitat.

        Salut company! no et prenguis les meves paraules personalment, tot el meu respecte envers a tu, tot i pensar diferent, estirem un mateix carro en la mateixa direcció. Ànims.

  40. Companys!!!
    El que s’ha de fer és redactar un document senzill amb tres reivindicacions bàsiques i no deixar l’acampada fins que s’aconsegueixin!!
    Per exemple: llistes obertes i tenir en compte vots en blanc, separació efectiva de poders i anul.lació del deute quan s’entrega la vivenda per no poder pagar l’hipoteca. És un exemple.
    Si no ho fem així, ens perdrem en detalls i la força es dissiparà.
    Hem de ser contundents amb la paraula i les idees clares.

  41. després de assistir diàriament desde fa una semana m’he animat a començar un blog! Ànims! i recomano aquest article: https://tierrasinpan.wordpress.com/

  42. recanvi (85) | CONSTITUCIONALITAT, GENERALITAT I CIVISME |

    Llegim les notícies sobre l’admissió a tràmit de la querella contra el regidor García Albiol (PP, Badalona) i sobre el fet que el govern de la Generalitat se sent recolzat pels resultats de les municipals de cara a aprovar uns pressupostos restringits que donin cobertura legal (no és el mateix que constitucionalitat) a l’anunciada política de retallades pressupostàries. |

    Al mateix temps, fem constar que ja són dues les propostes que hem concretat pensant a resoldre el problema de les acampades dels indignats. Si fa dies publicàvem, dintre del ‘recanvi (77)’, una primera proposta de constitucionalitat (“1. El pressupost 2011 de la Generalitat no pot ser inferior al del 2010”), avui hem enviat al grup Acampada Barcelona del Facebook i al portal http://www.acampadabarcelona.worldpress.com el ‘recanvi (84) PROPOSTA 1. ADMINISTRACIÓ ÚNICA’ [no falla que 1 i 1 són 2, i quan puguem corregirem el número]. |
    Ara voldríem numerar unes quantes observacions. |

    1. La constitucionalitat, quan funciona, implica la igualtat de tothom davant la llei. De tothom. Quan la justícia és un poder independent, fins i tot hauria d’arribar a un president de la Generalitat que acabés de guanyar les eleccions per majoria absoluta. |
    En el cas del regidor García Albiol, l’admissió a tràmit de la querella només implica que la justícia ha decidit estudiar el cas (ha vist que hi ha elements que així ho aconsellen) per acabar determinant, al final del procediment, innocència o culpabilitat. Al regidor, mentrestant, naturalment, l’empara la presumpció d’innocència mentre no es demostri el contrari. |

    2. Opinem que el govern en minoria de CiU, gràcies a l’abstenció del grup del PSC, s’equivoca atribuint als resultats de les municipals un missatge que només podria provenir d’unes eleccions al Parlament de Catalunya. |
    Encara més: atenent a la lletra, l’esperit i la finalitat del text constitucional, trobem que ni tan sols una majoria absoluta al Parlament legitimaria una decisió contrària al Codi Penal i a la mateixa Constitució (CE). Posem per cas, i ja que ha sortit el tema, una mesura de la cambra, mesura legislativa o no, que el poder judicial reputés racista. |

    3. Justament pel que acabem de dir, trobem encertada la decisió de CiU, després de les municipals, d’excloure PxC dels possibles pactes. La discriminació de qualsevol mena, també per raó de raça o ètnia, és contrària a la CE i al Codi Penal. |

    4. No sembla constitucional, en canvi, tenint en compte com enfoquen la CE i la Carta Europea el paper de l’administració, i com el regula positivament la legislació vigent en matèria administrativa, la possibilitat que, davant una eventual falta de recursos públics (atribuïble a una actuació poc encertada de les mateixes administracions més que no pas als administrats contribuents, els quals per previsió legal són degudament sancionats si s’aventuren a incomplir els seus deures fiscals), l’administració optés per retallar les prestacions a què està obligada (allargant, per exemple, en determinades intervencions sanitàries un temps d’espera que fins avui ja tenia una durada prou considerable) en lloc de reduir, per imperatiu de la falta de recursos que es pressuposa, les mateixes estructures de les pròpies administracions, apartat que disposa d’un bon ventall d’opcions per triar i remenar: administració central i les seves delegacions, diputacions, Generalitat i les seves delegacions, consells comarcals, possibles agrupacions de municipis petits i/o poc poblats en un de més gran i poblat per estalviar mancomunant serveis, etc. |

    5. Els punts anteriors no són obstacle sinó que, al contrari, aconsellen que fem una crida a les acampades dels indignats perquè abandonin, si més no temporalment, i en espera de com evolucionin els esdeveniments, les diferents places. Pels motius que segueixen: |

    a) La Generalitat (ja hem vist que, per nosaltres, equivocadament) es mostra decidida a materialitzar les retallades. Com que per ara només es tracta de declaracions d’intencions i no de fets, i com que el govern no disposa avui d’una majoria parlamentària que doni suport a aquests futurs pressupostos restrictius (en la campanya recent el PP català s’ha cansat d’expressar la seva oposició a la retallada en serveis bàsics), potser el més convenient i assenyat fóra reposar energies per estar al cent per cent per un cas que les retallades arribessin a ser aprovades al Parlament de Catalunya, possibilitat que de moment, amb tota franquesa, no veiem gens clara (però que tampoc descartem). |

    b) La continuïtat de l’acampada a la plaça, sense una mesura concreta dels poders públics contra la qual protestar i, per tant, sense poder-hi oposar cap alternativa (a més de dubtosament cívica: la plaça de Catalunya és i ha de continuar sent de tothom, no tan sols del moviment dels indignats), resta credibilitat a la mobilització i dificulta que incrementi adhesions, suports i comprensió per part de tot el conjunt social en el seu sentit més ampli. |

    c) L’acampada ja va començar i ja està en marxa. I no deixa d’existir i persistir pel fet que els indignats deixin lliure la plaça. |
    S’han muntat estructures a la xarxa i fora de la xarxa que garanteixen la continuïtat del moviment, la comunicació entre les persones sensibilitzades i la possibilitat de convocatòria en cas que l’evolució dels esdeveniments aconsellés una futura mobilització. |

    d) Certs atacs sense ni ombra d’argumentació de què hem estat objecte precisament en aquests canals de comunicació arran de les notes que hi enviem (notes que tothom pot llegir per ponderar si són mereixedores d’aquesta actitud tan poc propensa al diàleg) ens fan pensar en la possibilitat que entre els indignats de la plaça (la gran majoria dels quals són, sens dubte, persones que protesten de bona fe) hi hagi també persones interessades a manipular la lògica i legítima protesta en benefici de no sabem quins interessos. |
    I hem detectat que a aquesta mena de persones sembla que interessi precisament que la plaça es mantingui ocupada, com passa ara, sense objectiu concret: sense una mesura determinada dels poders públics contra la qual manifestar-se i a la qual presentar una alternativa. |
    No podem descartar que aquesta actitud dels acampats hagi repercutit ja en aquestes municipals en perjudici de la concentració en forma de mobilització del vot precisament en els sectors més oposats a la protesta. |
    Sense afirmar res, només insinuarem que una manera de desacreditar una eventual manifestació que veiem probable com a conseqüència d’unes determinades mesures impopulars que estem decidits a adoptar podria consistir justament a aconseguir que la protesta estigui en marxa ja molts dies abans que les mesures es prenguin. |
    Si fos aquest el cas (que, hi insistim, no tenim elements que ens puguin portar a afirmar-ho), fóra una efectiva manera per tenir abans d’hora cansats i barallats els manifestants, fatigada i perplexa l’opinió pública, i desprestigiat el moviment per haver actuat contra res en concret i, per tant, sense definir cap alternativa (protestar per protestar). |

    Jaumetria

  43. Hola, bona nit,
    Espero que llegiu els comentaris de tothom, alguns menys afortunats i altres exigents i altres amb molta energia…
    Avui és el primer dia que no us he pogut saludar, des del primer dia que esteu acampats us faig visites així com també m’adscric a l’acampadasol…
    M’agradaria que entre els que van iniciar tot plegat, a la Puerta del Sol i tota la ciutadania que ens hem anat afegint des de Plaça Catalunya i mil llocs més anessim tots plegats a una. Jo no demano tant el tema de concretar, sembla ser que hi ha una exigencia generalitzada que de cop i volta tothom vol dels indignats unes súper propostes i etc…perdó, però els grans dirgents i súpers grans partits polítics ha fet alguna proposta des del seu partit polític o bé està ben espatarrats esperant que els altres caiguin ??? …potser amb aquest gran sistema que no ens acaba d’agradar agrairíem que algú es passegi i digui “ok, des del meu partit vull canvis, vull base ciutadana…i faré propostes compromeses i sostenibles”…
    Per tant, tots aquells mitjans de comunicació i grans dirigents segueixin reflexionant, oi??
    Bé, només dir que anem a una i que les quatre línies que des dels inicis surten d’una democracia real: habitatge, noves formules de creació llocs de treball, el sistema polític o bé el tema de la banca…és això, no ens perdem amb més detallets que feina n’hi ha…
    Molta força, energia i il·lusió!!!

  44. Bona nit, Maria

    Em sembla que el més important del moviment dels indignats (indignats amb raó però també, lògicament, amb ganes de poder deixar de tenir-ne, com abans, quan no havia de protestar ningú), el més important és que ja ha començat i no s’atura

    No hi ha cap motiu perquè no s’acabi aconseguint tota millora que recolzi en una majoria social

    Però abans de la manifestació del dia 15, n’hi va haver una altra el dia 14. L’acampada, doncs, s’hauria de centrar en els punts que tu anomenes al final del teu comentari? O bé fer pinya amb el personal sanitari, docent, estudiantil, judicial, policial i de tants altres rams i sectors (també autònoms i empresaris dedicats a la producció i a la prestació de serveis) perquè entre tots puguem evitar les retallades?

    Opino que això últim és ara la prioritat. Una prioritat que pot obtenir el suport incontestable d’una majoria social. I tota la resta que també pugui obtenir el suport de la majoria de la nostra societat, cada cosa al seu temps, ja anirà venint

    Per aconseguir aturar la retallada, ja he exposat a la nota per què considero aconsellable donar a qui se la mereixi una lliçó de civisme i deixar la plaça de Catalunya més neta que no ho hagi pogut estar mai

    El moviment continua a les estructures de la xarxa i de fora de la xarxa. Ara a qui li toca moure fitxa és al govern, presentant uns pressupostos al Parlament que puguin ser aprovats

  45. A Torredembarra vam acampar fins als 22. Ara quedem cada dia a les 20h a la plaça de la Vila per fer una cassolada i estem redactant un document entre totxs.

    Ens podeu trobar al facebook a “acampada torredembarra”:
    https://www.facebook.com/home.php?sk=group_166424346753534

    Al twitter teniu el hashtag #acampadatorre
    Ens podrieu afegir a la llista? Salut!
    Seguim en moviment! Els indignats no ens aturem!

  46. Vull posar-hi una mica d’imaginació i de fisica quantica. Si tots creiem amb una mateixa idea aquesta no pot fer més que fer-se realitat. CREURE ES CREAR. Es questió de temps. Si podem creure que dues places com a minim (construir progresió geomètrica raó 2) han aconseguit aplegar 15000 assitents a BCN i 20,000 a Madrid en un mateix moment i ara s’ ha extès a 670 plaçes arreu del món és que es va arribar a superar la massa critica de persones. De la mateixa manera podem creure que si aconseguim arribar a mil (1000) places arreu del món haurem arribat a la massa critica de places i això vol dir que tard o dora s´estendrà a totes les places del món. Es per això que es important no substituir (abandonar) ambdues places “mare” per les dels barris i seguir el moviment fins que en el món hagi en un moment determinat 1002 places amb acampades ( incloent les dues mares de la revolta). Potser el moviment no es reflexi en les enciclopedies del futur, pero bensegur que en el record guiness quedarà registrat com la major acampada de la historia.

  47. És cert que heu tapat el nom de “Macià” al seu monument i hi heu posat “Durruti”?. No soc de BCN i no ho puc veure per mi mateix, però si tal cosa fora certa rebeu tot el meu rebuig, absolutament tot, puix no hi veieu més enllà dels vostres nassos. Si sou tant valents amb els “nacionalismes”, en comptes de ficar-vos amb una estàtua, aneu a Capitanía General, al port, i tragueu les banderes que hi ha.

  48. És molt aconsellable llegir el següent article d’en Sanuy, que com sabreu, és molt crític amb el sistema econòmic nostrat: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/05/opi_sanuy_25_de_maig_2011_68666.php

  49. La identificación con los nacionalismos, todos los -ismos generan sufrimiento y separación. Generemos conciencia y amor a través del corazón y con la unión de todos/as en un solo proyecto el planeta se unirá para siempre en el paraíso. El amor es la solución para todo.
    Animo, este movimiento es lo mejor que ha pasado a la humanidad desde su origen, la unión está cerca.
    Un abrazo para todos/as.

  50. recanvi (86) | UN PROJECTE POLÍTIC |

    1. Les acampades que, fins al dia de les municipals, van acaparar les portades dels mitjans dedicats a la informació general són la gota que vessa del got. |
    Des d’una perspectiva estrictament social i solidària, els indignats tenien tot el dret de fer vida a la plaça (i mereixien tota la comprensió) pel fet que, formant part de la nostra societat, aquesta s’ha empantanegat en un laberint que dificulta l’accés a drets essencials (reconeguts constitucionalment) com són la feina i l’habitatge. |
    Necessitem un projecte polític que resolgui aquesta situació. |

    2. La política que hauria impedit caure en aquest pou, i que alhora és l’única que ens en pot treure, és la basada en la preservació de la constitucionalitat ben entesa: el conjunt de drets fonamentals, llibertats, principis i garanties que recullen els textos constitucionals per regular l’activitat política amb la finalitat que aquesta no pugui comportar mai cap perjudici ni als ciutadans (drets individuals) ni a la societat en general (drets col•lectius) i assegurar d’aquesta manera que tota actuació de l’administració vagi sempre encaminada a servir i beneficiar els administrats i efectivament ho aconsegueixi. |

    3. Basem aquesta política en la consolidació de dos pilars, l’existència i solidesa dels quals no hauria permès, posem per cas, que en una situació de tanta crisi com és l’actual el govern de la Generalitat, d’ençà de les eleccions del 28N, s’hagi limitat a formular dos anuncis que ni tan sols han estat sotmesos a la consideració del Parlament: augmentar la reducció de l’impost de successions i reduir el seu propi pressupost d’aquest any (!?). |
    Aquests dos punts són: |
    a) Administració única (que hem explicat de manera prou complerta a la nota ‘recanvi (84)’). |
    b) Autèntica separació de poders que estableixi un poder judicial efectivament independent dels altres dos com a garantia de control de constitucionalitat i de legalitat de l‘executiu i el legislatiu i de totes les autoritats i funcionaris que se’n deriven. |

    4. A ningú ha de passar per alt que aquesta recepta, pensada inicialment per Catalunya davant l’anunci del que és encara avui un fet inèdit (la reducció pressupostària de la Generalitat respecte de l’últim exercici), serveix igualment per solucionar els problemes polítics, econòmics i socials que puguin afectar tota la resta de comunitats de l’Estat i d’altres Estats i tot. |

    5. Amb aquesta base (un poder judicial absolutament independent que controli una sola administració parlamentària –en singular per potenciar al màxim eficàcia, economia i responsabilitat–), el sufragi universal garanteix que qualsevol qüestió política de les que s’han comentat aquests dies (llei electoral, regulació del sector financer, etc.) quedi sotmesa a la voluntat de la ciutadania. |

    6. Formulada la idea, el pas que segueix és treballar perquè es pugui realitzar. Convé dotar-la d’una traducció política: buscar la màxima representació a les institucions amb l’objectiu de materialitzar aquest projecte. |
    La pròxima cita amb les urnes són les eleccions a Corts del març que ve. Suposant que no s’avancin. |

    Jaumetria

  51. Por favor, añadir una planilla de las acampadas de los barrios de Barcelona también que hay unas cuantas y necesitamos difundir los contactos que estas tengan para que la gente de los barrios se entere si que hay una en su sector (parece mentira pero si no se les informa debidamente no se enteran).

  52. Saludos a tod@s.
    Hoy 25 de mayo, los indignados griegos salen a las plazas centrales
    de Atenas, Tesalónica, Patras y muchas otras ciudades griegas siguiendo y apoyando la iniciativa que empezó en España.

  53. Saludos a tod@s.
    Hoy 25 de mayo, los indignados griegos salen a las plazas centrales
    de Atenas, Tesalónica, Patras y muchas otras ciudades griegas siguiendo y apoyando la iniciativa que empezó en España.

    livestream ahora desde Atenas: http://www.star.gr/ellada_kosmos/93174/

  54. hola a tots,
    ara es el moment de seguir amb més força la lluida engegada a la plaça.
    els desnonaments ja son més de 6.000 a casa nostra.
    Les families pateixen las les consequencies de la mala gestio economica i politica de la nostra economia. els partits es renten les mans i sembla com si res passes. No es moment de retirades. es moment de lluita pacifica i resistent. Tenim que continuar a la plaça fins al final.
    compromis i esperança en la victoria final!!!

    • Penso com tu Martin que és important seguir a la plaça, si el Barça guanya i hi ha persones desorbitades que necessiten ostiar i xafar coses, caldrà refugiar-se i no entrar en la provocació, al contrari, mostrar una actitud d’escoltar i de diàleg que ajudi a reflexionar sobre el seu comportament.
      I estic segur que la inmensa majoria de seguidors del barça respectaran la plaça i la seva gent d’ara i sempre més.
      És una nova oportunitat d’enfrontar la por i de sobrepassar-la, estem tirant parets a terra!
      Ànims i endavant!

      Martin, anomenes “mala gestió econòmica” però es tracta d’engany premeditat, entre això i robar, moralment no canvia res. Són lladres que han robat a families senceres. La legislació i les aliances entre bancs, immobiliaries, ajuntaments, jutjats… ho han fet legal i no han tingut escrupols en practicar aquesta perversa manera de vendre: l’engany, tan extès en tot, ara mateix, l’engany és un dels enemics gruixuts d’aquesta revolució.
      Burros, inconscients, o necessitats, els que van picar l’ham, hi ha de tot, ara tots víctimes d’aquesta trampa. Però també ara i aquí estem en lluita envers això. S’haurien de tornar les cases o els calers a les seves families. Penso en justicia, no en lleis que no són nostres.
      Ànims a tothom! coratge i endavant!

  55. recanvi (87) | L’INICI DEL FULL DE RUTA |

    1. L’Acampada de Barcelona, sigui perquè no era la seva voluntat o bé per incapacitat i/o que no va sorgir fins la setmana passada, no va aconseguir subscriure un contracte electoral amb les urnes de les municipals. |
    Amb una mitjana de participació de no gaire més del 50%, tothom pot comprovar la composició dels nous Ajuntaments i treure’n les seves pròpies conclusions. |
    Pel març, d’aquí a menys de 10 mesos, estan previstes les eleccions a Corts. |

    2. A la nota anterior (recanvi 86) concretàvem el que considerem una base (administració única amb un poder judicial independent dels altres dos) que, si hagués existit, hauria impedit la gestació d’aquesta crisi, i que alhora sembla elemental (el primer pas) per començar a superar-la i per assegurar que qualsevol legislació que pogués derivar en el futur d’aquesta nova administració s’hagi de sustentar per força en una real i efectiva majoria social (llei electoral més participativa i proporcional, regulació del sector financer que impossibiliti les males pràctiques, etc.). |
    Amb aquesta nota d’avui ens proposem començar a indicar, almenys, quin podria ser el full de ruta per aconseguir aquesta regeneració de la política que totes i tots desitgem. |

    3. Llegíem ahir a la premsa que el president Mas demanava a ‘l’oposició’ (hem de tenir present que el govern en minoria de CiU es va formar gràcies a l’abstenció del PSC en la votació d’investidura) que no “obstaculitzés” l’aprovació dels pressupostos (restrictius, si hem de fer cas del que s’ha anunciat), i que ho fes encara que només fos per la via de l’abstenció, i ho deia apel•lant al “sentit de país” [EL PERIÓDICO]. |
    Personalment, el nostre sentit de país és un altre. El nostre és un sentit de país que no hauria deixat mai Catalunya (i ara ja fa 10 mesos) amb un Estatut que no s’ha votat. Ni trauria al carrer la protesta del personal que treballa en els serveis públics bàsics, ni d’altres persones que no hi treballem, ni tampoc aquestes concentracions fins ara inèdites que són les acampades. |

    4. Com ja hem escrit altres vegades (i ningú ens ho ha rebatut), opinem que, no tenint Catalunya l’Estatut referendat que preceptua l’article 152.2 de la Constitució (CE), Catalunya ha quedat fora de la carta magna: en aquest moment, a les 8.55 h, cap de les institucions polítiques que operen al Principat de cap de les tres administracions que s’elegeixen (municipal, catalana i central) presenta la constitucionalitat exigible. |
    Aquesta situació tan anòmala no prové de la resolució del Constitucional (TC) que va modificar l’Estatut. Els seus membres, designats directa o indirectament (CGPJ) pel poder legislatiu (flagrant transgressió de la separació de poders de Montesquieu i la seva època), van fer la feina que tenen assignada. El problema sorgeix quan, un cop comprovat que el dictamen del TC modifica l’Estatut que s’havia plebiscitat, ni el Parlament ni les Corts han impulsat la convocatòria del referèndum indispensable (“en tot cas”) de l’article 152.2 CE per verificar si l’Estatut modificat obté la ratificació del cos electoral de Catalunya. |
    Que CiU i PSC, formacions que sempre, des de la restitució del Parlament l’any 1980, han sumat sobrada majoria absoluta en aquest país (junts tenen avui 90 escons a la Ciutadella, dos terços exactes de l’hemicicle), permetin aquesta irregularitat que únicament han aplaudit PP i C’s (18+3=21 escons), més que indicar, demostra que, per acció o per omissió, les dues primeres forces polítiques d’aquest país també participen d’aquest inadmissible incompliment constitucional. |

    5. Ha de ser aquesta via, doncs (la de recuperar una constitucionalitat que no s’hauria hagut de deixar perdre mai), la que pot canalitzar amb més garanties d’èxit les legítimes aspiracions de totes les persones de Catalunya a qui la mala política dels últims 15 anys, amb les seves virulentes conseqüències que avui hem de suportar, ens han acabat portant, encara que no volguéssim, cap al desagradable camí de la indignació. |

    Jaumetria

  56. No veig cap proposta referent a nombrar representants y/o portaveus y/o líders nombrats de forma democràtica (nombrats y revocats per assamblea) que es preocupin que aquestes propostes tirin endavant …
    Si més no, es podria , com a mínim intentar fer un debat no????

  57. hola companys,
    em sembla que la extensio als barris de les assemblees es la millor manera d’anar treballant i concretant les nostres propostes. Es important implicar als barris ( les associacions de veins, casals culturals… ) en els nostres debats, per eixemple utilitzan els seus locals per fer les assemblees. Despres d’un treball més o menys llarg tindrem enllestit el nostre document final i podrem escollir qui es representa. aquest tindria que ser l’ ordre de les coses.
    Pero aixó, no deu tirar per terra l’ esforç a la plaça, ja que es un símbol i no es pot perdre. si ens foten fora tornarem una i altra vegada, aixi es la lluita. compromis, insistencia en els objectius, esperança en aconseguirlos i victoria total. Aixó si, tot de manera pacifica i democratica

  58. L’estada a la plaça catalunya no pot ser indefinida, jo no hi seré un migdia el Juliol, la calor em podria marejar… Ara be com crec que si tots creiem en una idea aquesta s’ha de fer realitat (poder de la ment coherent que suma amb la ment col.lectiva) puc creure facilment un fet consumat i es que avui si més de 700 places de ciutats del món estan acampades, trascendint les nostres fronteres es perque amb les dues concentracions de sol i bcn es van aplegar més de 30000 persones, superant la massa critica necessaria perque l’ efecte creixés exponencialment (per haver començat dues alhora, mes les altres 50) i trascendir a tots els diaris importants del món, fent ressor de l’event diaris extrangers de la mobilització el dia després de 15M. Per analogia puc creure també que si arribem a 1000 places haurem superat la massa critica perque el tsunami arribi a totes les places dels barris de les ciutats i dels pobles. Hem estat els iniciadors d’ una nova consciencia, hem impulsat un moviment en que molt aviat EL POBLE de mig món s’haura fet ressó i seguirà i haurà d’ aprendrà les mateixas coses que estem aprenent els que participem d’ una manera o un altra, perque no ho podem evitar, perque estem indignats. Pero com diu el Guardiola després de guanyar la lliga: Ara toca descansar i cel.lebrar-ho tres dies si cal, nosaltres també per haver arribat el nostre so fins a mil places es-campades arreu del món , cel.lebrar-ho perque la feina esta feta que es prendre la plaça per impulsar un moviment que s’ha fet global al ressonar arreu, i cadascuna d’aquestes veus que s’adhereixen hauran de passar pel mateix camí de fer-nos grans de cop, de fer-nos corresponsables amb la vida i amb l’ entorn perque els goberns ni l’educació han fet pedagogia de tot això. Així que abans de que la calor ens foti fora de la plaça el pas seguent és traslladar la paraula, el sentiment i l’acció a les places dels barris i pobles de catalunya devenint àgores, millor al capvespre, per pensar, proposar i organitzar, organitzar que? la manera de donar i obtenir serveis amb el minim diners, d’ informar a veins i veines, en conscienciar-nos de ser consumidors responsables, que volem saber l’origen del producte i les condicions de treball dels que l’ ha elaborat , de l’impacte mediambiental que faig al consumir-lo, i això perquè ? perque som el poble consumidor qui pot seguir unes consignes i fer morir d’inanició les empreses i multinacionals que produeixin allò que mata i que és irrespetuós amb la mare naturalesa, i que sense nosaltres els consumidors no son res. Es questió de que el IbEX 35, els bancs i les empreses que juguen a bolsa i imposen els seus productes la joventut i els que tenim el comte a un banc gran o una caixa que no es transparent hem decidit no seguir consumint-los. Per la feina seguieix al haver de desenvolupar bancs del temps en cada barri per rebre i donar serveis, intercanviant temps, enlloc d’euros. L’estrategia per mi es deixar d’ alimentar a un sistema corrupte, malalt que no deixarà mai el poder lliurament (fa temps que a catalunya no dimiteix ningú) . Es tracta de deixar morir d’ inanició el sistema corrupte i irrespetuós amb el medi ambient i alhora nosaltres , els indignats anar rosegant, com un corcor el sistema fins que faci fallida, fent consum responsable i informar a la gent com autogestionarse millor davant de la carencia i les necessitats. Arribats aqui es facil per mi imaginar com tothom pot trobar la seva manera d’ ofereir a l’altre el que sap fer i estar ocupat en això enlloc de queixar-se per estar desocupat. Gracies per llegir-me. Endavant! vos acompanyo aqui i a la plaça.

  59. Si us plau, que tothom faci fotos de tot!!
    Pugeu-les aquí i no al Facebook, que així les pot veure tothom.

  60. No estoy en Barcelona, sino iría inmediatamente a apoyaros. No pongo lo que pienso de los mossos porque quizás aprovecharían para censurar el blog o a saber, pero es de imaginar.

    Un consejo en cuanto a ordenadores (Soy informático): ¡¡USAD CIFRADO SIEMPRE!!

    Para cifrar los archivos del ordenador usad TrueCrypt (Está para linux, windows y mac).
    Para cifrar las comunicaciones usad OpenVPN.

    Ambos programas son software libre, y usan algoritmos de cifrados robustos, con un password de suficiente longitud, 30-40 letras en TrueCrypt, no lo rompe NADIE.

    Para cifrar conversaciones de MSN podéis usar el software Pidgin con el complemento OTR.

    Teniéndolo cifrado todo con TrueCrypt daría igual que se llevasen los ordenadores porque no verían NADA sin el password.

    Mucha suerte.

  61. Desde Andalucía estoy con vosotros con mi corazón y mi indignación.
    ¡Ánimo y mucha suerte!

  62. Apoyo incondicional a todos los que estáis en plaza Cataluña!!!!!!!!

  63. Detrás de esta acampada hay unos ideales.
    Y los ideales, señor@s, son a prueba de golpes.

  64. A las 19h plaza catalunya Ahi estaremos

  65. Un altre cop més hem vist com la policia torna a fer allò que més sap, donar pals. És una vergonya l’excusa que dona el govern per “netejar” la plaça, no crec que fos necessari i no ens enganyéssm, és una manera de desarticular el moviment a través de deixar inoperativa la plaça.
    Podia no estar d’acrod amb el caire que agafava el moviment, mai desacorod amb el moviment, però el que ha passat avui demostra la poca paraula del govern actual.

  66. Retroenllaç: Violencia Policial en Plaça Catalunya por el Partido | Acampada Molins de Rei

  67. A3 ha estado infromado en directo de TODO lo que ha pasado. Dandoos la razon, criticando la brutalidad del ataque incluso ante el jefe de policia, y pidiendo explicaciones.

    Y cuando se acerca a preguntar a los acampados les atacais con gritos de desprecio????? Creo que tendriais que haceroslo mirar, el sistema no funciona, si. pero criticar por cirticar, “por ir de progre y antisocial” tampoco.

    Estoy con vosotros, pero me desilusiona mucho algunas respuestas y gritos de los acampados. Hay que saber diferenciar y agradecer cuando algo si se hace bien.

  68. CARGARSE AL MENSAJERO

    Al escuchar el tumulto a las puertas de Versalles, Luis XVI preguntó ¿Es una revuelta? Un cortesano le respondió, “No sire, es una revolución”.

    La situación es insostenible y ellos lo saben. El camino correcto no es cargarse al mensajero sino reformar el sistema.

    Salut

  69. Los que no podemos ir, os apoyamos desde donde estemos, siguiendolo todo por la web.
    Pero tener mucho cuidado, la violencia con las palabras también es violencia, y no ayuda (tachar a los mossos de hijos de puta no sirve de nada, están cumpliendo ordenes – es lo que sale en uno de los videos que habeis colgado…). Seguir pacificos, muchisimos animos y esperanza!!! A las 19h estaremos alli!

    • Los soldados alemanes que giraban las válvulas de las camaras de gas también seguian órdenes. Sé que es un ejemplo extremo, pero las órdenes nunca son una excusa cuando el objetivo es civil (y menos cuando es tu propio pueblo)

  70. No obstante la intervención violenta de la Policía, la Comisión de Justicia de Acampada Barcelona continúa su labor. El llamamiento a la participación sigue en pie. Luchemos por el derecho a un Juez independiente e imparcial, garante efectivo de los derechos y libertades.

    Endavant

  71. Marxeu i ningú rebrà cap mal.

    Ja està bé d’acampaments infantils.

    ADEU dròpols!

  72. Kom: ¿nos estas amenazando?

  73. Todo con la excusa del barsa,hago un llamamiento.minuto de silencio antes del partido por parte de jugadores y cuerpo técnico y declaración oficial del club al respecto.acaso no son un modelo de seny y fairplay?!?!?!?!

  74. Indignat amb vosaltres

    Des de fora no sembla complicat: els deixeu entrar a netejar, que facin el que vulguin, i després hi torneu … segurament no s’haurien endut tantes coses com les d’ara. Tant vosaltres com la policia està extremadament tensa en aquests casos, segurament hi ha formes més civilitzades d’actuar per tots dos bàndols.

    D’altra banda, la meva petita part de la plaça que em correspon com a ciutadà del món accepta tant que hi entreu els que hi esteu acampats, com la brigada de neteja de l’ajuntament, de manera que us agradi o no, tots dos teniu els mateixos drets.

    • Tot el què van “robar a la força”, que els curts de vista en dieu “netejar” o “endur”, és material, estris, objectes… emprenya si, però el què emprenya més és que et robin en ple dia, en ple centre, davant de tothom, que ho facin 4 escombriaires venuts, amb l’ajut de gent armada de cap a peus (policies? i una merda policies! allò eren gent armada de cap a peus cometent un robatori i clavant cops a les víctimes del robatori!!)
      Teniu raó en què hi ha tensió, sou molt agut! A vostè no li tensaria res això?
      I encara vull afegir que sou ridículament egoista de pensar que un trosset de plaça us correspon personalment, jajaja. Com tothom, us morireu un dia, vostè potser molt civilitzadament, però no s’enduràs res d’aquí 😉
      No li oferiré més crítiques, espavilis una mica, faci alguna cosa.

  75. Indignat amb vosaltres

    Per cert, a mesura que llegeixo comentaris veig en la situació d’irrealitat que esteu vivint: les revolucions les fan les majories; en aquest cas els treballadors som majoria, però a la majoria de treballadors no ens agrada el vostre model.
    Molts volem fer canvis, però no ens agrada el vostre model. Trobem legítim que us feu sentir de moltes maneres (sempre no violentes i sense agressions), però trempeu una mica menys i mireu-vos fredament: sou 4 gats arreplegats als que els queda molta gent per convèncer encara, però que per ara no han estat capaços de trobar una manera que pugui cohesionar-nos a tots.
    Ànims perquè segur que es pot trobar la via, però per ara sembla que no aneu pel bon camí.

    • Ho sento molt discrepar amb tu pero axò ho dirés per tu, jo soc una treballadora i amb la meva situació encara bastant equilibrada, i estic igualment participant d’aquest moviment.

      I no soc l’unica, jo estic a la acampadasants, i molta gent de la que asisteix a les cassolades i assamblees son treballadors i estudiants (o les dues cosas a la vegada), que s’acosten quan poden i que participen al moviment.

      Pot ser els medis de manipulaciò estiguin molt centrats en la acampadabcn central, però si fosin als barris que s’estan aixecant i moguessin el cul de Plaça Catalunya on no hi poden arribar tots el díes la gent que treballa o estudía perquè els queda lluny i llavors propulsen les accions dels seus propis barris o districtes, la cosa la “foto general” seria molt diferent.

      Però el que menys entenc és que la gent encara no s’hagi adonat de que els medis de comunicació en realitat son els medis de manipulaciò, i que només us deixeu guiar per les aparences, de manera que us venen. Això em sembla molt triste de veritat…

    • Yo si soy un obrero ,estoy indignado tb con muchos de mi CLASE,no confundir con clase escolar, con quienes se creen que ellos ya son clase media, pero estamos organizándonos par convencerles de la realidad,el tio de las tijeras ya les esta haciendo abrir un ojo a mas de uno …esto solo es el principio

  76. Ei,

    Abans de les 19h a pl. Catalunya, tots i totes a les 17h a Colón, mani de serveis públics i sanitat!

  77. Indignat amb vosaltres:
    Estas indignado con nosotros y también con ellos. Pero de ellos no dices nada y de nosotros pones dos comentarios.
    Cuando se inicia un movimiento civil no se pide permiso, más que nada porque te lo van a negar. Cuando un politico (sobre todo uno de derechas) te dice que “te quites un momento que voy a pasar la escoba” no le crees, pq sabes que es mentira. Cuando un ciudadano dice que este no es el buen camino sospechas, pq cuando un ciudadano habla como un político en una sociedad injusta empiezas a tener un perfil de ese ciudadano.
    La demagogia ya no os va a servir más. La plaza no está dividida en partes iguales como acciones de una empresa. La plaza es del pueblo, y la mayoría del pueblo simpatiza con nosotros. Si os gusta bien, y si no ya os podeis ir a los años 60, donde unos señores de gris se encargaban de “limpiar la basura de las plazas” igual que los mossos han intentado hacer hoy.
    Este no es el buen camino, pero es el único camino en el que podemos avanzar.

  78. spanishrevolution

    Que curioso que solamente para llorar y pedir que nos apoyen utilizamos el castellano…

    • au a fer la mà

      nano, o ets lero o un de tants trolls que el PP te escrivint comentaris per tot internet des de fa uns mesos.

    • Spanishrevolution, si tienes problemas usa el google traductor o demás herramientas de tontología punta, las hay a montones.
      Tu nickname lo dice todo de ti. Te has equivocado de época, estás caducado.
      Y que sepas que llorar no tiene idioma.

  79. Proposo una pancarta:
    “MOSSO A TU TAMBÉ ET RETALLEN, ENLLOC DE DONAR HÒSTIES UNEIX-TE”
    Hem de tenir molt clar que la polícia rep ordres d’uns que s’ho miren desde els despatxos, són aquests, els que no baixen a la plaça, els que tenen la culpa. Aconseguir una dissidència dins de la pròpia polícia és important, sé que és difícil ara mateix han carregat molt però hem de mostrar en tot moment la voluntat pacífica i constructiva de les acampades!!
    Després d’aquests fets, encara més indignació!!

  80. Yo utilizo el castellano ( o español, o llamalo como quieras, solo es un nombre) pq es mi lengua madre y es en la que expreso mis ideas con comodidad. Entiendo que haya gente a la que le incomode eso de que los demas expresen sus ideas, pero si tienes algun problema idiomatico existencial te aconsejo que lo trates con algún especialista.
    Como ves no solo sabemos usar este idioma para llorar, también lo usamos para responder a las personas que pretenden hacer privar la forma sobre el fondo (que es lo único que a los ciudadanos mentalmente sanos nos preocupa en realidad).

    Catalanoparlants y/i castellano-hispanoparlante: no hagais caso de esta gente, solo quieren enfrentarnos con las banderolas de siempre para ellos seguir hinchandose la panza en su propio idioma: el del hipócrita capital.

  81. spanishrevolution

    @samVimes: Ni mucho menos pretendo hacer privar la forma sobre el fondo, pero en este caso, la forma (el idioma) es una barrera que se levanta, además de forma totalmente voluntaria por lo que se ve, para alejar este movimiento de el resto de los que están en las demás plazas. Eso sí, como siempre puedes hacer algo tan sencillo como ponerme la etiqueta de hipócrita y demás para descalificarme, pero lo que tienen mucha cara aquí son otros.

    • Pues pide las cosas por favor, no las exijas faltando en una frase y media.

      • spanishrevolution

        Por favor ¿pueden los usuarios de esta página expresar las opiniones en un lenguaje que sea accesible a todos para poder compartir el espíritu del 15M por igual? Tanto yo como mucha gente que os seguimos desde fuera os estaríamos muy agradecidos. Gracias.

    • Spanishrevolution:
      Hablas como los políticos pero no te das cuenta. Por ejemplo, tus palabras dicen una cosa, pero su significado vendría a ser algo así:
      “Efectivamente deseo que nadie se expresse en catalan, ya que el idioma es una barrera que yo levanto sin poder evitarlo. De lo contrario os amenazo con que todas las demas plazas se alejaran de vosotros.
      Ya estoy acostumbrado a que me descalifiquen con palabras insignificantes para mi, como la palabra hipocresía.
      Hay muchos aquí que tienen mucha cara, yo no.”

      Esto es lo que quieres decir pero lo dices de otra forma para quedar bien, a esto se le llama hipocresía.
      ¿porque no utilizas “tu derecho a la libertad de expression” y no sólo “tu derecho a emitir tu voto” ?
      NO SEAS TAN BORREGO !!! DATE CUENTA !!! TE HAN COMIDO EL TARRITO Y TE USAN !!!

  82. hola a tots, esteu donant un exemple de lluita pacifica!! aquest es el cami del canvi. Pero alerta, no tenim que caura en cap provocació.
    ens veiem aquesta tarda a la plaça. Ara no es moment d’enfronatments entre nosaltres. l’ enemic es el mateix per a tots.
    Molta força!

    • Hay serpientes en el paraiso, Martin. Y para acabar con una serpiente no sirve cogerla por la cola, pq se revolverá y te morderá. Para acabar con las serpientes hay que acertarles en la cabeza.
      Nuestra voluntad es el palo y los políticos, empresarios y banqueros son su cabeza.
      P.D. : espero que ningún cafre se tome esta metáfora en sentido literal……

  83. Es muy importante que no entremos en su juego violento y ofrezcamos resistencia pacífica, si entramos en su terreno, la violencia, nos ganan seguro.

    Desde la acampada en Santander, hoy vamos a hacer una concentración masiva a las 19h en la plaza Porticada, con flores en la mano, para apoyar a nuestros hermanos catalanes.

    A mí personalmente, los golpes que os he visto recibir me han dolido también. Os apoyamos hermanos!!

  84. Aquesta recollida de signatures per Actuable té alguna validesa? No demanen ni DNI!

  85. Si, la idea es mantenir la pau. I si dema la cosa es pot posar “calenta”, perque no suggeriment:

    1.- Un canvi de plaça: St Jaume, etc.
    2.- Agrupaments massius a molts llocs de Barcelona.

  86. – martin:
    La lluita (lucha) pacifica no és (es) reisistir a lo que les autoritats: Mossos (las autoridades: Mozos) us han demanat (os han pedido). Aixó es buscar enfrontaments (Eso es buscar enfrontamientos).

    – Idignat amb vosaltres:
    Company (Compañero) comparteixo (Comparto) la teva (tu) opinió (opinión).

    – samVimes:
    Ets un demagog? (Eres un demagogo?) No he amenaçat en cap moment ningú. (No he amenazadoa en ningún momento a nadie). Si els Mossos us demanen pacificament que heu de dessallotjar (Si los Mozos os piden pacificamente que desalojeis) és el que heu de fer (es lo que tenéis que hacer). Si no esteu d’acord (Si no estais de acuerdo) teniu tot el Dret a manifestar-vos civilitzadament sempre que vulgueu! (tenéis todo el Derecho de manifestaros siempre que queráis!) Avui mateix (Hoy mismo)

    PROPOSTA (PROPUESTA): Contineu amb la vostra “lluita” per Internet (Continuar vuestra “lucha” por Internet) i manifesteu-vos (y manifestaros) quan tingueu algo sólid (cuando tengáis algo sólido) per proposar, solicitar, demanar, o el que calgui… (para propener, solicitar, pedir, o lo que haga falta…) a plaça St. Jaume (en la plaza St. Jaume: donde se encuentra el ayuntamiento y la Generalitat)

  87. El que molts dieu de “resistencia pacifica” (Lo que muchos decis de “resistencia pacifica”) en realitat és pasotisme i desobediència civil. (en realidad es pasotismo y desobedencia civil.

  88. – 69:
    Molta demagogia profeseu. No em coneixeu de res i no hem podeu jutgar per uns comentaris. He nascut, he estudiat i treballo a Barcelona. Em considero una persona d’esquerres i treballadora. No sóc ni militant, ni votant de Ciutadans, ni CIU, ni PP. Ho sento, però no estic a favor d’una acampada en mig de la (també) meva plaça Catalunya. I també tinc Dret a expressar-me i a dir-vos que la vostra llibertat d’expressió topa amb la llibertat d’altres ciutadans que no compartim les vostres fantasies.

    Per cert, algú dels que heu acampat a plaça Catalunya vau defensar i recolçar les manifestacions dels companys del sector Sanitari?

    • Entre el conformismo del miserable y la fantasia del revolucionario me quedo con lo segundo. A dia de hoy soy un miserable porque vivo en miseria, pero quiero soñar que algún dia no tendré que hacerlo (o que , al menos, mis hijos no lo harán)
      Y si esto es un sueño, entonces la vida es un sueño.

  89. A ver si se van enterando los Capitalistoides:
    Lo único importante en esta vida es lo que un hombre (o mujer) puede hacer y lo qeu no puede hacer. Las normas de vuestro sistema han engañado a mucha gente durante mucho tiempo, haciendo creer a buenas personas que un mal sistema era el único posible.
    Pero el mundo empieza a abrir los ojos y ver que las infinitas posibilidades de esta vida van más alla de las consignas cañí que siempre nos han inculcado. Teneis miedo ¿verdad?. Haceis bien, pq el chiringo que teneis montado se os está empezando a acabar y vuestros privilegios se van con él.
    Claro que no hay aun propuestas.¿Es que los revolucionarios de 1789 tenian alguna? No, claro que no. primero había que cortarle la cabeza al Rey y después se decidiría que hacer.
    Es cierto, despues del Rey hubo un Emperador, pero aquello fue el germen de la República Francesa que conmocionó y cambió al mundo.
    Quien dice que el cambio se debe hacer desde el sistema es quien no quiere el cambio, pq cualquiera con dos dedos de frente es consciente de que el sistema se autoprotegerá para que los privilegiados que lo controlan no pierdan precisamente esos privilegios (ya sabeis: abultados sueldos, grandes caserones, harenes de amantes y demás)
    ¿Quereis saber cual es el culmen del actual sistema capitalista? Me se de un frances que hasta hace poco era presi de cierto Fondo que es un perfecto ejemplo.
    Pero ellos son pocos y cobardes, mientras que nosotros somos una legión de valientes que se deja las tripas cada dia para malvivir. Y cuando la Legión Humana despierte del todo que tiemble la Corte del Emperador Capital.

  90. Retroenllaç: Barcelona: se os filhosdaputa voassem não se veria mais o sol | Aventar

  91. “Entre el conformismo del miserable y la fantasia del revolucionario me quedo con lo segundo.”

    Eso te delata como EXTREMISTA que eres, a parte de un indealista que no toca con los pies en el suelo.

    – No me incluyo (ni me incluyas, por favor) en ninguno de tus dos sub-grupos.

    – ¿Has hecho algo en la vida para no ser un miserable? ¿Todo es culpa de lo Otro? ¿Tu no tienes tu propia culpa?

    – ¿Por qué dices “vuestro sistema”? Solo demuestras que eres un ANTI-SISTEMA.

    – No sé dónde tienes escondida a esa Legión de valientes, super hombre, pero venga, muchos ánimos, acampaos y sálvemos el Mundo. (…)

    • Kom,
      La mamá “sistema” hace aguas, está pronto a parir un desastre monumental. Quien mas quien menos tiene parte de culpa.
      Ante este echo…
      1 Hay quien ni lo imagina
      2 Hay quien no lo quiere ver.
      3 Hay quien sí lo quiere ver.

      Tu eres del grupo 1 o 2, como otros muchos.
      Yo soy del grupo 3, como samVimes y otros muchos.
      Así que estamos empatados, por si te preocupa eso.
      Ahora lo repito: mamá “sistema” hace aguas y está pronto a parir un desastre monumental.

      • hola Nostradamus,

        también los aztecas nos avisan del Fin del Mundo para el 2012, si todos los visionarios tenéis razón, que más dará el sistema el año que viene.

  92. Si no estas de acuerdo con este sistema te llaman antisistema ( como si este fuera el único posible)
    Si quieres cambiar las cosas te llaman extremista, porque solo hay un extremo valido.
    Yo no se de culpas (eso preguntale a un sacerdote), yo se de causas y efectos. Lo que esta pasando es un efecto, y la causa es la injusticia.
    En cuanto a los valientes estamos cada dia escondidos bajo tierra: nos puedes encontrar en los pasillos del metro o en los embotellamientos a las 8 de la mañana. Una de dos, o eres como nosotros pero aspiras a ser más, o eres un timo y estás aqui trolleando.
    De todas formas da igual, tus argumentos convencen a la minoría bienestante mientras que los mios llaman la atención de una mayoría cada vez más astiada de mentalidades como la tuya.
    ¿un super hombre dices? no, si fuera un super hombre ya hace tiempo que habría cambiado el mundo yo solo. Pero los super hombres que no necesitan a nadie más que a si mismos para “triunfar” son, en realidad, los supervillanos. Los verdaderos heroes son los que se unen a los demas salvando sus diferencias para combatir al verdadero enemigo común: el tirano y sus lacayos.

  93. Compatrto tus ideas samvives. Todos a la plaza esta tarde para hacer saber al mundoi que estamos doblemente indignados.

  94. recanvi (91) | LA INDIGNACIÓ ÉS EL CONTRARI DEL DESORDRE |

    Tornant de dinar d’una revolada, trobem que al nostre mur algú ens dóna un parell d’ordres: “DINA i pensa amb els que els hi foten la casa i sense diners per menjar. Ves votant les lleis IMPOSADES” i “A LES SET SIGUES A LA pLAÇA I NO VINGUIS AMB ROMANÇOS NI APLAÇAMENTS DE LA NOSTRA LLIBERTAT INDIVIDUAL I COLECTIVA, I AJUDA A DIFONDRE”. |

    Ni cal dir que, deixant de banda l’imperatiu fisiològic ja apaivagat, pensem desobeir-ho tot i de passada explicar per què. |

    No ens hem de posar per res a pensar en qui perd la casa i/o no té diners per menjar perquè, com tothom pot comprovar a les ratlles que hem anat escrivint d’ençà que som a la xarxa, ja ho fem fins i tot des de molt abans que es comencés a parlar del llibre ‘Indigneu-vos’ de Stéphane Hessel, a qui estem convençuts que no li agradarà gens si algú li explica que, en nom de la indignació, aquest matí a Barcelona algú ha provocat desordres. |

    Hem defensat, defensem i sempre defensarem la constitucionalitat ben entesa: els drets individuals i col•lectius. Això no té res a veure amb “votar lleis imposades”, sinó que és tot el contrari. Si ens preguntessin quina és la denúncia que més hem reiterat a les nostres notes, hauríem de respondre que, sens dubte, deu ser la greu irresponsabilitat política que implica que després de 31 anys Catalunya hagi deixat de tenir un Estatut avalat amb el vot d’una majoria de la nostra població. Si defensem la constitucionalitat, hem de començar pel començament: pel que és la norma fonamental, la llei de lleis, de Catalunya. |

    No ens sembla pas que això sigui cap “romanço” ni cap “aplaçament [sic] de la nostra llibertat individual i col•lectiva” (que d’altra banda el nostre interlocutor no ens especifica, per ell, en què consisteix). |
    Ben al contrari, reiterem un cop més que un Estatut amb el suport de la majoria de la nostra població és el punt de partida per superar els problemes, evidents, que han originat aquestes protestes. Fins i tot hem proposat que l’Estatut estableixi una sola administració amb un poder judicial independent dels altres dos per garantir que la ciutadania controli el govern a través de la judicatura i no es puguin reproduir crisis com l’actual. |
    Però l’Estatut, sigui d’administració única o no, ha de ser el de la majoria. No pot continuar sent el d’una minoria com considerem que és actualment. |

    Com acabem de veure, el que defensem és l’aspecte participatiu de la nostra democràcia. La democràcia directa en la seva màxima expressió. El plebiscit no ja d’una nova legislació electoral o d’una disposició per regular el sector financer (eventuals referèndums que en tot cas haurien de venir després), sinó començant per la llei fonamental de Catalunya, la nostra carta estatutària, part del bloc constitucional. |

    No serem “a la plaça a les set” i continuarem difonent el nostre missatge, que sintetitzem a continuació. |

    Certs desordres s’han hagut de produir en els nostres poders públics perquè hàgim arribat a aquesta situació crítica que tota la societat ha de patir i que aquest matí ja ha desencadenat incidents a la plaça de Catalunya. |
    Aquestes irregularitats en l’administració de la cosa pública, siguin doloses (fruit de la mala fe) o be per negligència, han estat tan extremades que han provocat la indignació d’una part de la ciutadania (ignorem quina o quanta part), entre la qual nosaltres ens hi comptem. |
    La finalitat de la nostra indignació només pot ser una: que s’acabin aquests desordres administratius i es retorni, per tant, a l’ordre que no s’hauria hagut d’abandonar mai. |
    Per força hi ha d’haver elements a qui no interessa que es recuperi l’ordre constitucional perquè volen continuar fent i desfent impunement aprofitant-se d’aquests desordres que fa temps que denunciem. |
    Aquests sectors ja han detectat que la indignació i les acampades han suscitat un debat d’idees que podria donar els seus fruits. |
    Per impedir que el debat continuï i n’obtinguem resultats, interessa a aquests sectors que la nostra legítima indignació es confongui i quedi diluïda en el més absurd de tots els caos: el dels incidents sense debat ideològic que ja s’ha produït avui a la plaça de Catalunya. |

    Que se’ns concreti què es vol aconseguir amb la concentració d’avui a les set a la plaça, i prometem sospesar si ens hi arribem. |

    Jaumetria

  95. Yo voy a la plaza esta tarde para demostrar a los poderosos que una reunión ciudadana no se acaba por imposición, sinó por consenso.
    Cada cual tiene su punto de vista sobre este mecanismo de protesta, por supuesto, pero no creo que debamos ceder a la manipulación de “bateador” Puig y su Panda de Perros Rabiosos (ojo, no creo, ni mucho menos, que toda la policia sea así. Está claro que siempre hay grupos de fascistas dentro de cualquier cuerpo o fuerza del estado, y los politicos los lanzan contra la masa cuando les conviene).
    En fin, que yo no se si va a servir o no, si es la forma correcta o no, pero esta tarde siento que debo estar alli y, como dijo Chaplin “El mundo debería pensar menos y sentir más”
    Así pues, me voy pallá.
    Muchas gracias a todos los que estais cambiando el miedo por la esperanza (…que no aguirre…) , vayais o no. Teneis más madurez política con 20 de la que yo tenía con 30 y que muchos durante toda su vida.

    “” El gran pecado del pueblo no es decir sí, es no decir no””
    Terry Pratchett

    • El gran pecado del pueblo es seguir al que da más la nota (in Spain is typical: GHs, OTs, Belen Esteban, Sálvame, AcampadaBCN, etc…)

  96. El que diu samVimes no em serveix. No vull que em manipulin. No m’explica l’objectiu de la manifestació

    La policia ha deixat ben clar aquest matí que, després de netejar, tothom que volgués podria tornar a la plaça

    L’única maduresa política és la de buscar un objectiu concret utilitzant les urnes (cada persona un vot)

    • Netejar? el què van fer és robar.
      Després de robar, i abans de marxar, els individus armats de cap a peus van apallissar a molta gent indefensa.
      Les coses pel seu nom.

  97. Un ciudadano cristiano de Barcelona

    Me lo he pasado pipa viendo como recibian estopa estos sucios degenerados
    Por favor mañana mas ya tengo listas las cervetias y algo de picar para verlo por la tele y partirme el pecho mientras los masacran

  98. Jaumetria ,
    D´acord amb tu amb el tema de les urnes ( una persona , un vot ), per als qui pensen que la democràcia es un circ , les cunetes de les carreteres hi són plenes de gent enterrada com animals que va morir per a que actualment poguem votar , protestar etc .Fem servir aquesta eina per a que aquesta gent de dretes ( que recordem tots , han arribat al poder gràcies a l´ abstenció) no torni a fer el que han fet : reprimir a la gent i ofegar-la . No deixem en
    l ´oblit aquells qui es van sacrificar .
    D´altra banda també haig de dir-vos que la policia s ´ha excedit . Han pegat gent que volia protestar de forma pacífica contra allò que no están
    d ´acord. Això no està bé. Tornem enrera 30 anys , i els responsables ( el Sr. Felip Puig entre altres) han de dimitir. Sincerament no entenc la reacció de la policia , que s´ho facin mirar. M ´han emprenyat .No en el meu nom.
    Aquesta nit cacerolada de protesta , que ho sentin els de la Generalitat.

  99. recanvi (92) | A FAVOR DEL CONSELLER I LA POLICIA |

    Sembla com si el variat ventall de forces polítiques que s’asseuen al Parlament de Catalunya s’haguessin begut l’enteniment. El conseller Puig ja ha explicat que les forces d’ordre no han actuat fins que els concentrats han passat de la “resistència passiva a l’activa”. Efectivament, com ha informat la Cadena SER, “joves manifestants han punxat les rodes dels camions de neteja”. |
    [http://www.cadenaser.com/espana/articulo…] |

    Com es pot comprovar al vídeo de l’enllaç que aportem, els Mossos d’Esquadra han anat a col•laborar amb la Guàrdia Urbana, que com Joan Ferran (PSC) hauria de saber, és la policia de l’Ajuntament que governa en funcions el seu partit en un pacte de govern amb la ICV-EUiA que lidera Joan Herrera, el qual, llegim al DIRECTE, també vol que el conseller d’Interior argumenti “per què no ha mediat, per què no ha dialogat i per què no ha buscat altres alternatives”. |

    La realitat és que un advocat mediador ha transmès als concentrats la proposta de la policia: que deixessin lliure mitja plaça i, un cop neta, hi tornessin per permetre la neteja de l’altra meitat, com es pot comprovar al vídeo del 3CAT24 del qual adjuntem l’enllaç, proposta que els manifestants no han volgut acceptar. |
    [http://www.3cat24.cat/video/3548673/cata…] |

    No cal dir que ens posicionem decididament al costat de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i les forces d’ordre que en depenen, postura que coincideix absolutament amb la de l’indignat cívic i pacífic Marc Muñoz i companys seus que s’interposaven davant les persones que perseguien els policies en retirada, indignats als quals agraïm el valuós testimoni que aporten a les càmeres de la televisió pública en el vídeo que acabem d’acompanyar. |
    Ens sembla mentida a nosaltres mateixos que ara i aquí hàgim d’explicar que demanar que es deixi lliure mitja plaça i després l’altra mitja no és cap desallotjament, com es pot comprovar perfectament a les imatges aportades. |

    El partidisme ha unit tots els grups de l’hemicicle sense excepció (des d’ERC fins a PP i C’s) contra la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, fins i tot havent-hi socialistes i ecosocialistes governant en funcions el consistori de la capital. Un espectacle deplorable. |
    En benefici d’aquest ja pobre país, i amb greu risc de fractura social, més valdria que s’unissin tots amb el grup de CiU (l’únic que no ataca el seu conseller) perquè deixés de transgredir-se l’article 152.2 de la Constitució, que estableix com a vinculant i obligatori l’exercici de la democràcia participativa de l’electorat català referendant el seu Estatut d’autogovern. |

    Jaumetria

  100. Los perros atacan de nuevo, la sangre y el miedo les encanta. A su encantador de perros también.
    Saludos y adelante. Lo que vosotros hacéis es más importante que el fútbol.
    http://kaleidoscopico.wordpress.com/2011/05/27/el-encantador-de-perros/

  101. Llibert casanovas

    Hi ha hagut cassolada espontanea i massiva al meu pati d’illa de l’Eixample. La gent us dona plè suport. Ànim i força !

  102. han obligat als acampats a estar 6 hores vigilats sense poder veure aigua, pixar i a ple sol, mentre que els mossos han estat relevats. Tot perque havien d’entrar els camions i endur -se tot el que all’a havia intal.lat, tota la infraestructura que dia a dia han anat millorant perque la ciutat i el món coneguin el que està passant, i es considerar seriosament si volem ser governats per aquesta colla d’ineptes on la seva consciencia està no en fer un servei a la citadania sino a com conservar la seva poltrona o reducte de poder. Fora banquers i politics corruptes que s’ han venut o es submeten al capitalisme sense regles. Fora els estats europeus que no serveixen més que fer guerras al ‘extranger enlloc de protegir els seus ciutadans d’ atacs economics com els que estem patint en forma de retalladaes. Visca l’europa de les nacions nascuda de la soberania dels pobles que es reconeixen per la seva llengua, cultura i tradicions.

  103. Movimiento 15 M: un movimiento condenado al fracaso

    La Rebelión de los niños mimados de Europa

    Fuente: http://stolpkin.net/spip.php?article906

    Todo movimiento que se llame “revolucionario” lamentablemente ha de terminar en un rotundo fracaso si entre sus objetivos primordiales no estén por ningún lado atacar al propio sistema económico que los aflige. Y ese sistema económico tiene nombre: CAPITALISMO, el cual es el que determina el sistema político que lo ha de representar.

    Así que, mientras no se llame las cosas por su nombre, lamentablemente podemos ya visualizar un predecible desenlace.

    Es muy conmovedor ver a los jóvenes en las calles llenar las plazas con todo ese optimismo y entusiasmo, convencidos o casi convencidos de poder cambiar las cosas en algo. Pero no nos engañemos. Aquí no estamos con los jóvenes rebeldes de aquel Mayo de 1968 en Francia ni con su simbología expresada entre la unión de los estudiantes y los obreros, ni mucho menos al calor de las barricadas. Por lo menos aquellos jóvenes del 68´ gozaban de más acción, atrevimiento e imaginación.

    Y cuidado con lo que se pueda traducir de los Medios de Difusión Masiva y la difusión de lo que acontece en España y los acampados de la plaza Puerta del Sol. Quizá puedan estar muy presente dentro de la propia España, pero en el mundo los Grandes Medios no están tan efusivos como lo fueron con lo que pasaba en Egipto que día a día nos bombardeaban con lo que estaba sucediendo en la plaza Tahrir. ¿Por qué el volumen de la Gran Orquesta Propagandística Burguesa permanece aún muy bajo respecto a su actuación con la Plaza Tahrir, en Egipto? Por lo que tenemos que tener presente siempre una cosa: cuando los Grandes Medios de Difusión Masiva gritan es porque la Gran Burguesía está tejiendo, y cuando dichos medios permanecen en la habitual rutina es porque caminan sobre su propio tejido.

    Lo que está sucediendo en España puede que tenga que ver mucho con lo sucedido en Egipto y su plaza Tahrir -por lo menos inspirados por aquel hecho-, la diferencia estriba en que en Egipto al parecer estaban las cosas más claras: fundamentalmente sacar a Mubarak del poder.

    En España no se pretende sacar a nadie del poder, ni mucho menos cuestionar a una monarquía impuesta por la dictadura franquista; lo que se pretende es REFORMAR EL PODER POLÍTICO BURGUÉS, el poder que los domina, y no otra cosa. ¿A eso se le llama “revolución”? ¿“Humanizar” el capitalismo burgués?

    Tomarse las plazas y llenarlas de consignas no es ningún acto revolucionario, tomarse aquello donde les duele al poder sí que sería un acto revolucionario (los medios de producción, las estructuras de poder, etc). Pero pareciera ser que aquellos están dominados por una sensibilidad pacifista y romántica que no los habrá de llevar a ninguna parte. Y eso pasa por no poseer conciencia de clase ni ideología que vaya al choque contra el poder.

    La indignación que tanto proclaman no está acompañada por el verdadero espíritu de nuestras juventudes frente a las injusticias. ¡¡¡Están reprimiendo el impulso creador y arrollador de nuestras juventudes, motor de toda revolución!!! ¡¡¡Quisieran destruir lo que no les parece y un letrero les vive diciendo lo que tienen que hacer y no hacer, firmado por una triste y poco creadora Asamblea Pacifista jugando a ser revolucionarios y a darse el lujo de representar a la masa!!!

    Para ser escuchados por el Poder no hay otra manera que sencillamente gritar, y para cambiar las cosas irremediablemente hay que violentar, violentar las estructuras y a los que detentan el poder. Ellos nunca aflojan frente a un pueblo pacífico y bien domesticado, así sólo se les puede vender ilusiones. Ellos solo aflojan cuando tiemblan las estructuras al grito del pueblo y la violencia organizada de las masas populares. ¿La historia acaso no nos ha dejado suficientes ejemplos de cómo la clase trabajadora organizada obtiene logros frente a los que detentan el poder? Pues aquí pasa lo mismo. Nada se habrá de conseguir con actitudes pasivas. Con la mera indignación no basta. La indignación debe transformarse en organización, la organización en acción, y la acción en revolución.

    Pero estos jóvenes que hoy vemos en las calles es parte de una generación que creció viviendo en una relativa abundancia, mimados por un sistema económico bajo el modelo de Estado de Bienestar que ya quisieran recuperar algunos y tener otros, y que no hicieron nada sumergidos en la abundancia, y que ahora que les apretan el cinturón ni siquiera les hacen a las barricadas. ¿Cómo habrá de ser cuando les apreten el cuello?

  104. A islandia no hi ha govern, estant reescribint la constitució, a Bélgica tampoc i sembla que el pais funciona sense un parlament constituit. Perquè volem un govern que només es representa a si mateix i a la classe politica?. Endavant joves, recordeu que els no tan joves vos fem i farem costat fins al final.

    • miquel àngel, podries explicar-me com s’ho han fet a Islàndia per empressonar banquers i polítics, màxims culpables de la crisi? Podriem copiar o prendre nota dels companys del Nord en comptes de donar cops de cec.

      • miquel àngel

        canviant una llei de la constitució que permeti obrir cami perque el poble sigui particep i legisli i com? a través de referendums populars com han fet a islandia que s’ ha negat a pagar el deute que han contraït els principals bancs islandesos amb la banca británica i holandesa. En disoldre’s el parlament han abolit la constitució i n’estan fent una de nova, qui? el poble, doncs actualment no hi ha classe politica o ha perdut tota credibilitat….

  105. Retroenllaç: Zapatero,będzie wisiał.!!!Barcelona: policja strzelała do protestujących. Kilkadziesięciu rannych « Zenobiusz's Blog

  106. PER QUÈ FEM COSTAT AL CONSELLER, MOSSOS I GUÀRDIES (1) |
    Perquè la millora que volem els que estem indignats a causa del desordre no pot ser mai un altre desordre sinó un ordre. I els ordres democràtics, les millores democràtiques, necessiten una policia que els defensi dels desordres i un membre del govern que les comandi en nom de la voluntat popular expressada a les urnes. |
    La gent protestem contra els desordres democràtics que s’han produït, dels quals hem de patir les conseqüències, i volem posar ordre a la nostra democràcia. |
    Jaumetria

  107. El fòrum, per cert, comença a assemblar-se a qualsevol dels diaris tradicionals més rancis
    S’hi pot entrar i comentar, sí, però a la pàgina principal hi apareixen textos que, com si fossin els del director d’algun diari, no es permet que s’hi facin comentaris

  108. Gracies Madrid!! Això es unió, més enllà de territori, idioma… No el que fan els politics k es separar. Ho teniu clar!!!

  109. Tot plegat fa molta rabia…mentre uns lluitem contra politics i bancs i ens foten osties a tord i dret, la juventud del meu poble Blanes, tan sols es capaç de movilitzarse per el tancament d’un “botellón”…cal seguir companys i continuar fent pedagogia.

    Força amics

  110. Hay un herido muy grave que fue intervenido de urgencia por recibir un pelotazo de goma a dos metros de distancia por uno de esos energúmenos ¿es qué no vais a hacer mención alguna del estado en que se encuentra? ¿tampoco vais a mostrar la dureza con la que actúan estos sinvergüenzas?

    • Parece ser que está bien y ya tiene el alta.

      • NO, no está bien ni tiene el alta, intervenido el viernes de urgencia por pelotazo de mosso, pulmón y bazo perforado. No sabía yo que la medicina estuviera tan avanzada como para curar de esas graves lesiones a una persona y darle el alta al día siguiente.
        Su estado es muy grave aún que salió del estado crítico tras la intervención.
        Creo que habría que interesarse aunque sea un poquito por el estado de salud de este muchacho.

  111. PER QUÈ FEM COSTAT AL CONSELLER, MOSSOS I GUÀRDIES (2) |
    Perquè, desafortunadament, el debat ideològic sorgit de la indignació fa nosa, inquieta certs elements o sectors de la nostra societat. I l’única força que ens pot protegir d’ells, i té l’obligació de fer-ho perquè representa i està al servei i cobra de la voluntat ciutadana, són els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i tota la resta de policies municipals, i tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat, inclòs l’exèrcit comú que compartim amb la resta de la Corona. |
    Avui dia, com s’ha vist a Tunísia i Egipte, i ja es va veure al Portugal del 74, els exèrcits només poden actuar a favor de la seva població civil, ja que es deuen exclusivament a la democràcia del seu poble, que treballa i paga el seu armament i els seus salaris. |
    Si no existissin les forces i cossos de seguretat (com encara pretenen uns quants il•luminats), les acampades no haurien durat ni mitja hora. Una força bruta anònima, que només hauria pogut cobrar de qui es pugui permetre pagar-la, hauria irromput enmig de la concentració i, a base de violència, en ben poc temps a les places només hi haurien quedat restes de sang. |
    Jaumetria

    • Descansa una mica homee, que la teva opinió ja ha quedat clara, no siguis tan acaparador. Mira que ets pesadet. Català de socarel, com en Alavedra, Prenafeta, Millet, Osacar, Cogul, Pujols,(els 2) Mas, Etc

  112. Para la gente que aun no tenga claro de que palo van los mossos d’esquadra, mirad esto:

    Espero que la gente espavile.

    Gracias

  113. Felipe Velásquez

    Mirad ” la escalera de odesa” del Acorazado Pitenkin y veréis la similitud con lo pasado ayer!!!! http://m.youtube.com/#/watch?v=8ORUQvD6qyQ

  114. Els membres del cos de Mossos d’Esquadra han d’obeir les ordres del departament d’Interior, el titular del qual, molt encertadament, ahir ja es va assenyalar ell mateix com a únic responsable

    Els membres del cos de Mossos d’Esquadra són uns treballadors que, com qualsevol altre, a la feina han de fer el que diguin els caps, i tenen la seva família, la seva canalla, la seva hipoteca o el seu lloguer

    Els membres del cos de Mossos d’Esquadra, per tant, també s’han de beneficiar de totes les millores que es puguin aconseguir gràcies al moviment de la indignació. Entre altres motius, perquè ells seran els encarregats de protegir la democràcia sanejada que desitja tothom

    • “Es que seguir órdenes así porque sí, sin pensar … eso solo lo hacen personas como usted” El Laberinto del Fauno

  115. Jaumetria cada vegada que intervens quedes més retratat. No parlis en plural quan dius que fas costat al conseller. Es licita la teva opinió pero no involucris als que tenim clar que ha estat una maniobra des de la por i cal saber si els que van punxar les rodes dels camions que havien de retirar la “brossa”no eren infiltrats contractats per la mateixa policia per tenir l’excusa de carregar. Si haguesis estat a la plaça i t’ haguessin disparat una bola de goma que diries?

  116. Rescato de Tetuan:
    Según el portavoz policial, los congregados en la Plaza de Catalunya reciben órdenes de colaborar con la Policía. Su pasividad, manifestada en forma de sentada y con brazos en alto, es interpretada por los Mossos como una insurrección y desobediencia a la autoridad. I afegeixen que ho han fet per seguretat dels acampats perque si guanya el barça no es trobés material perillós que pugúes ser usat pels exaltats “culés”. I ens ho hem de creure?

  117. ISLÀNDIA, EL CAMÍ CORRECTE

    Us faig arribar un missatge de l’impulsor de la revolució islandesa Höndur Torfason.

    Sense dubte, aclaridor. Gràcies Höndur.

    Salut

  118. Gracies Felip Puig, has precipitat el que era quasi inevitable i ara …
    consulteu el video europeanrevolution

  119. Des de València, estem tots amb vosaltres, perquè:
    “Barcelona en som tots”

  120. Alguien sabe como se encuentra el herido grave ayer???
    Moltes mercès.

  121. Himne del Basta

    Aaaaacampats!
    Soooom gran pas!

    Multitud-indignada,
    tant se val d’on venim,
    però no de partits.
    Estem d’acord, estem d’acord!
    La merda crisi ens agermana,
    l’han creada ells:
    polítics, banquers.
    Tenim motius
    fins als collons!
    Basta, Basta, Baaaaasta!

    Pueeeerta del Sol!
    Caaaaatalunya!

    Tots units fem força
    per construir un món millor,
    després del capital.
    I s’ha demostrat, i s’ha demostrat,
    que mai ningú no ens podrà tòrcer.
    Felip Puig al vent
    has de sortir corrents.
    Tenim un nom:
    REVOLUCIÓ!
    Basta, Basta, Baaaaaasta!

  122. La cartera de interior no es una tómbola

    Ha sido una vergüenza esa actuación de los mossos. Impropia de un país democrático. Y la excusa que ha dado el conseller para esa actuación, no se la cree ni él.

    Toda actuación de violencia ante una gente en actitud pacífica, no demuestra sino incapacidad.

    Que se curren soluciones ingeniosas, y busquen hablar con los portavoces de las acampadas. Eso es una medida inteligente.

    Y va ímplicito en su generosos sueldo, el estrujarse las neuronas con medidas civilizadas, y no optar por la barbarie más anacrónica.

  123. Rasputín:
    Gràcies per preocupar-te tant per mi. Content me’n vaig ara mateix a descansar. Només em queda el dubte de si aconsegueixo explicar-me prou. Dius que la meva “opinió ja ha quedat clara”, però veig que almenys tu no m’has entès, per la manera com acabes el teu comentari

    samVimes:
    T’estranya que en una democràcia la policia segueixi ordres d’un representant del poble elegit a les urnes?

    Miquel Àngel:
    Perquè ho sàpigues. Quan ja feia hores que s’havien punxat les rodes, si jo arribo a ser a la plaça a mi no em tira ningú cap pilota de goma. I saps per què? Perquè jo accepto deixar mitja plaça lliure i després l’altra mitja

    [Potser algú està aconseguint que en comptes de mirar cap a on hauríem de mirar –quina és la causa de la indignació?–, estiguem aquí perdent el temps parlant d’uns incidents que s’haurien pogut evitar]

  124. Mentres impediu llistes obertes no pots parlar de representants elegits per les urnes. Es que tu votaries a aquest sr per ser davant d’una conselleria?

  125. Retroenllaç: Hiszpania,lewica w odwrocie. « Zenobiusz's Blog

  126. recanvi (93) | CONTRA LA DESORIENTACIÓ D’UNA PART DELS ACAMPATS |

    1. La finalitat del moviment de la indignació (que ja existia a la xarxa abans de les acampades) només pot ser una: sanejar la nostra democràcia a través d’un control judicial efectiu que eviti les anomalies que han motivat l’exasperació de tants conciutadans. |
    Aquest objectiu únicament es pot aconseguir exigint l’estricte compliment de l’actual marc constitucional i legal. I fent servir les urnes per implantar millores en el nostre ordenament jurídic que vagin en el mateix sentit en cas que fossin necessàries: si és la voluntat d’una majoria social. |

    2. Arran dels incidents de divendres 27 a la plaça de Catalunya, hem detectat tot un corrent d’opinió dintre del moviment dels indignats (procedent d’una part del sector acampats) que s’ha dedicat a dirigir el punt de mira contra les forces d’ordre públic de Catalunya, aspecte que no coincideix ni amb la causa inicial de la indignació ni tampoc amb els objectius que vol aconseguir aquest moviment. |

    3. “82 detinguts i 132 ferits a Canaletes”, informa el 3CAT24.cat l’endemà de la celebració per la quarta Copa d’Europa. De la mateixa manera que no defensarem els provocadors dels aldarulls, tampoc farem diferent amb els incidents de divendres a la plaça de Catalunya, on no hi va haver ni tants contusionats ni tantes detencions. |

    4. Ja vam expressar la nostra opinió que els fets de divendres arrenquen de l’error consistent en la injustificable negativa a permetre la neteja de mitja plaça i després l’altra meitat. Aquesta decisió, que considerem immotivada, es va adoptar en una assemblea poc concorreguda i, per tant, ben poc representativa del que és el conjunt del moviment de la indignació. |
    Si aquest és l’origen dels incidents, l’efecte han estat autèntiques rierades de tinta contra l’actuació policial que han impossibilitat l’evolució del debat ideològic. |

    5. En contrast amb l’absència d’objectius concrets a aconseguir i el full de ruta per arribar-hi per part dels acampats (els indignats no acampats sí que en tenim i els expressem), la reacció contra el moviment de la indignació sí que demostra àmpliament que sap a la perfecció contra quins blancs ha d’adreçar el punt de mira: en aquest cas concret, la policia i l’ordre públic de Catalunya. |
    Una policia eficient a les ordres d’un poder judicial escrupolós en el control de constitucionalitat i legalitat de representants polítics, autoritats i funcionaris al servei de l’administració pública és el primer pas ineludible si volem caminar cap a la millora de la nostra societat i la superació de la crisi. |
    Si l’ordenament jurídic no es respecta, és pitjor que si no existís. |

    6. Mentre les urnes funcionin amb normalitat segons la llei electoral vigent (legislació que, d’altra banda, no compartim per defecte de proporcionalitat), que no ens busquin mai al costat de cap alteració de l’ordre públic per petita que sigui. |
    Aquest no pot ser mai l’objectiu d’un moviment que des de bon començament s’ha declarat fermament cívic i pacífic. |

    Jaumetria

    • Magí Ribas Alegret

      PRIMER, REFORMA JUDICIAL

      Totalment d’acord en que “la finalitat del moviment de la indignació … només pot ser una: sanejar la nostra democràcia a través d’un control judicial efectiu que eviti les anomalies que han motivat l’exasperació de tants conciutadans.”

      En coherència amb això -sanejar la democràcia a través d’un control judicial efectiu-, el moviment 15-M de Barcelona ha creat la Comissió de Justícia, oberta a tothom: justicia.acampadabcn@gmail.com

      I per dur a terme aquesta neteja, perquè el sistema judicial NO FUNCIONA, cal reformar-lo. Que ningú s’espanti, una altre Justícia es possible.

      Salut

  127. El dret a l’autodeterminacio es un dret irrenunciable Per a tots els pobles de la Terra, recollit a la carta de drets de les Nacions Unides. Tot les pobles que vulguin deuen tenir el dret de poder-lo ejercir en total llibertat i amb les maximess garanties. Una democracia real com la que perseguim no pot pasar per alt aquest dret. No podem posar-nos CAP limit en aquest sentit

  128. Magí:

    Trobo que vas molt (massa) de pressa afirmant “el sistema judicial NO FUNCIONA”. M’ho podries explicar?

    Jo defenso que els primers a no funcionar, de moment, són els representants polítics catalans permetent incompliments constitucionals de tanta envergadura com és la vulneració de l’art. 152.2 de la Constitució (CE) –referèndum de l’Estatut–, transgressió que priva del dret fonamental de participació política (en l’aspecte participatiu o directe, que s’ha reclamat a les assemblees de les acampades) l’electorat de Catalunya individualment i com a col•lectiu

    Són només dues preguntes:
    1. Abans de córrer a reformar el sistema judicial, no valdria més exigir primer el compliment estricte del marc jurídic vigent?
    2. La consecució d’un Estatut constitucional (referendat) que ara no tenim, no podria ser un bon punt de partida per canalitzar les millores que volem implantar en el sistema, com és un poder judicial fort i independent que asseguri el compliment de l’ordenament jurídic a tothom igual?

    Martin:

    L’autodeterminació que reclames també la recull la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i la mateixa CE, al 152.2 que acabo d’anomenar.
    Se t’acut alguna manera millor d’autodeterminació que sotmetent a referèndum quin ha de ser l’estatus polític de Catalunya?

    • Magí Ribas Alegret

      NETEJA JUDICIAL

      Cert, el Poder Judicial NO FUNCIONA, perquè no compleix la funció que té atribuïda d’administrar justícia “sotmès únicament a l’imperi de la llei”, tal como mana el art. 117.1 de la Constitució (CE).

      Ras i curt, la causa última rau en la manca d’independència i responsabilitat en l’exercici de la potestat jurisdiccional.

      I això sens perjudici del tant de culpa dels representants polítics.

      Pel que fa a la inconstitucionalitat del nou Estatut per vulneració de l’art. 152.2 CE, es clar, correspon decidir-ho al Tribunal Constitucional.

      A la pregunta 1, la prioritat de reformar el sistema judicial, tal com vinc dient, deriva de la seva incapacitat de garantir el respecte a l’ordenament jurídic, en particular, dels drets i llibertats fonamentals.

      A la 2, la Administració de Justícia es competència exclusiva de l’Estat (art. 149.1.5.ª CE). Dintre de l’actual marc, l’Estatut no hi té incidència.

      Cal doncs, abans que res, fer neteja judicial. Obrir la finestra perquè entri l’aire. Ja toca.

      Salut a tothom

      • Magí:
        Diumenge et vaig escriure la nota que adjunto, que potser no has trobat perquè la vaig posar més avall
        Aprofito l’ocasió per demanar-te quina opinió et mereix que des de dilluns al matí se’m privi de participar en el fòrum (“Estàs sancionat! No tens accés a aquesta funció”) i, a més, sobre el meu ‘recanvi (96) | “SANCIONAT” SENSE JUDICI NI POSSIBILITAT DE RECÓRRER’ encara hi pengi un missatge que em diu “El teu comentari està esperant moderació” també des de dilluns al matí
        Moltes gràcies

        recanvi (94) | PER FI HI HA DEBAT D’IDEES |

        A la pàgina principal del portal http://www.acampadabcn.wordpress.com, als comentaris de l’apartat ‘Informatiu’, trobem la resposta que molt amablement ens envia el company Magí Ribas Alegret, de la comissió de justícia de l’Acampada Barcelona: |

        “NETEJA JUDICIAL
        Cert, el Poder Judicial NO FUNCIONA, perquè no compleix la funció que té atribuïda d’administrar justícia “sotmès únicament a l’imperi de la llei”, tal como mana el art. 117.1 de la Constitució (CE).
        Ras i curt, la causa última rau en la manca d’independència i responsabilitat en l’exercici de la potestat jurisdiccional.
        I això sens perjudici del tant de culpa dels representants polítics.
        Pel que fa a la inconstitucionalitat del nou Estatut per vulneració de l’art. 152.2 CE, es clar, correspon decidir-ho al Tribunal Constitucional.
        A la pregunta 1, la prioritat de reformar el sistema judicial, tal com vinc dient, deriva de la seva incapacitat de garantir el respecte a l’ordenament jurídic, en particular, dels drets i llibertats fonamentals.
        A la 2, la Administració de Justícia es competència exclusiva de l’Estat (art. 149.1.5.ª CE). Dintre de l’actual marc, l’Estatut no hi té incidència.
        Cal doncs, abans que res, fer neteja judicial. Obrir la finestra perquè entri l’aire. Ja toca.
        Salut a tothom” |

        Li corresponem amb el comentari que segueix: |

        “Magí Ribas Alegret:
        Entre altres coses, m’escrius: “Pel que fa a la inconstitucionalitat del nou Estatut per vulneració de l’art. 152.2 CE, es clar, correspon decidir-ho al Tribunal Constitucional.”
        Potser no m’he explicat bé. El 152.2 constitucional diu: “2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.”
        1. L’Estatut vigent, referendat el juny del 2006, va ser constitucional (complia el 152.2) fins que, arran de la modificació que hi va fer el TC el juliol del 2006, el text resultant (Estatut actualment en vigor) encara avui no ha estat sotmès a referèndum.
        2. Sense Estatut referendat (sense Estatut constitucional, doncs), amb el 152.2 vulnerat des del juliol, a què vénen les teves referències als articles 117.1 i 149.1.5a CE? Per què hauríem d’observar aquests dos articles i, en canvi, transgredir el 152.2? O es compleixen tots els articles de la CE o ningú està obligat a complir-ne cap pel principi d’igualtat davant la llei, no trobes?
        3. És una evidència, una obvietat, que una resolució del TC no és cap modificació estatutària “mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin [que estableixin els Estatuts en vigor, en aquest cas el de Catalunya vigent des del juny del 2006]” i que en el “referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents”, si tu hi has pogut participar, jo també.
        4. D’altra banda, entrant en el teu plantejament, res no impedeix el traspàs a la Generalitat de matèries compreses en el 149.1 (competència exclusiva de l’Estat), pels motius següents:
        a) Perquè a partir dels primers traspassos a governs autonòmics el govern de l’Estat deixa de ser-ho i es converteix en el govern central, ja que la Generalitat i els altres governs autonòmics passen a ser ‘també’ governs de l’Estat.
        b) Perquè hi ha matèries del 149.1 que, efectivament, han estat transferides a la Generalitat i al govern basc com és el cas de la policia, per citar-ne només una.
        5. Pel que fa al 117.1, de quina manera penses que es podria aconseguir el seu compliment efectiu (poder judicial “sotmès únicament a l’imperi de la llei”)?
        No trobes que el fet que la mateixa CE (152.2) ens obligui a tenir un Estatut referendat (amb la finalitat que sigui l’Estatut de la majoria i no el d’una minoria) és el mitjà jurídic constitucional que tenim més a l’abast perquè l’Estatut que s’haurà de sotmetre a referèndum (per imperatiu del 152.2) estableixi i garanteixi aquesta independència absoluta del poder judicial?
        Salut a tu i a tothom” |

        Jaumetria

  129. Jaumetria,

    totalment d’acord amb tu quan dius:

    “Potser algú està aconseguint que en comptes de mirar cap a on hauríem de mirar –quina és la causa de la indignació?–, estiguem aquí perdent el temps parlant d’uns incidents que s’haurien pogut evitar.”

    Tot i que crec que els culpables són ells (fins que no han vingut no ha passat res, i aquesta nit s’ha demostrat que no hi havia un problema tan preocupant per a la seguretat pública), sí que crec que els interessa mesclar acampades amb violència, ja que a la llarga pot deteriorar-ho tot.

    Tot i això, crec que en els teus comentaris tens massa en compte el que es diu en els mitjans de comunicació. No entraré en el tema de si els mitjans estan manipulats o els controla algú o algú altre. Això ja ho intueix tothom. El que critico, quan dic que els fas massa cas, és el fet que ells necessiten definir massa. M’explico: a la Plaça Catalunya (i suposo que a les altres acampades passa el mateix) hi estan passant moltíssimes coses amb molts matisos i difícilment classificables en un vot o en una opció política, per sort. S’està fent una cosa importantíssima: la gent parla en un espai públic (recuperat, recordem que el centre de Barcelona és invivible), intentant (sempre que es pot) deixar els prejudicis polítics de banda i buscar allò que els grecs en deien logos i que no és més que la raó comuna, allò que ens uneix, la intel·ligència col·lectiva. Això no ho calcula un vot, això no ho defineix un mitjà de comunicació, perquè és incapaç per la seva mateixa naturalesa. Si ens limitem a definir i a reivindicar l’opció política concreta, la posició concreta davant alguns avatars polítics, l’opinió davant d’algun fet determinat, etc., aquesta alegria de gent deixarà de ser-ho per esdevenir un moviment social més, com tants altres hi ha. Això s’ha d’evitar. Aquí estem per fer les coses d’una forma raonada (anava a dir “diferent”, però formes “diferents” són les que utilitza el Poder), entre tots. Des de fa uns anys, i a les generacions més joves encara més, ens venen la moto que si som individualistes, que si tothom va a la seva, que ningú es preocupa per a res, etc. Aquí estem demostrant que això és mentida, que la gent vol fer les coses en comú i que tota divisió ve de dalt. Això és molt més que un partit polític, una opinió, o una reivindicació en contra de la corrupció. Potser va començar així, però per si sola la plaça va prenent formes ben sorprenents.

    Salut a tots!

    • Raul:
      Només un exemple –els pressupostos– del que per tu deuen ser “prejudicis polítics”, “avatars polítics”:

      recanvi (102) | AFIRMACIONS POC ENCERTADES I PER QUÈ |

      1. Programa ‘Polièdric’ (Catalunya Informació) 1/6/2011 |
      “Els pressupostos més impopulars, per imperatiu de la crisi […]” |

      Opinem que si, per primera vegada a la història, al Parlament hi acaben d’entrar uns pressupostos restrictius en vist l’últim exercici, això no és degut a la crisi. |
      Al contrari, justament per la virulència de la crisi (que ja ha mostrat fins i tot indicis de fractura social), el context actual requereix uns pressupostos encara més elevats que en circumstàncies normals per fer front a unes necessitats socials que s’han vist agreujades per raons òbvies. |

      Sembla que, més que no pas la crisi, la retallada pressupostària (que esperem que el Parlament tingui prou seny per no aprovar) obeeix a una altra causa: |

      Tot i haver de pagar la Generalitat aquest any en concepte d’interessos crediticis una quantitat que s’acosta als 1.500 milions d’euros (la tercera partida després de Salut i Ensenyament, i que quadruplica els números de Cultura), els representants polítics de Catalunya s’entossudeixen a mantenir una anomalia que, a més, juntament amb la mala gestió dels últims 15 anys, ha actuat de catalitzador perquè la crisi es propagués i es fes més profunda (i ara, per postres, en dificulta la sortida). |

      Ens referim, lògicament, a la peculiaritat en virtut de la qual tots els contribuents administrats de totes les comunitats de l’Estat han de suportar i sufragar dues administracions parlamentàries (central i autonòmica), amb les consegüents estructures respectives, quan la majoria de països del món són governats per un únic executiu fruit d’un sol Parlament. |

      Només cal que comparem els resultats de les últimes autonòmiques, aquest 22 de maig –que figuren a la nota ‘recanvi (84) | PROPOSTA 1. ADMINISTRACIÓ ÚNICA–, amb els que recolliran les urnes centrals del març que ve, d’aquí a 9 mesos. |
      Ens adonarem de tota la despesa pública innecessària (dèficit públic, al capdavall) que genera aquesta incontinència electoral, típicament espanyola, que consisteix a votar el mateix partit dues vegades, en dos Parlaments diferents –el central, a més, bicameral–, en un període de temps de només 10 mesos. |

      Jaumetria

  130. Si busquéssim crear un partit polític per tal d’entrar al Parlament i discutir amb ells a la seva manera, em sembla que la cagariem, perquè dels mils que som, probablement sortirien 50 persones que ens representarien, que assistirien a les reunions, que tindrien un sou… la resta de persones deixariem de venir a la Plaça, i només els hauriem de votar cada 4 anys. I el més difícil, sostenir una confiança que la política i el poder demostra que s’oxida ràpidament.
    Aquest doncs, em sembla un camí erroni.

    Ara bé, penso que hem de parlar de les coses que volem arreglar. Opinant, escoltant, debatent, argumentant… si quelcom cal decidir, som lliures podem fer referèndums, 10, 100, 1000, i els que facin falta. La Plaça pot ser el nostre Parlament. Entre tots, en exercici democràtic, a cada problema podem trobar la resposta més allunyada de l'”engany”, la més propera al món que volem.
    I perquè som poble podem fer arribar la nostra veu, podem exigir espai als mitjans de comunicació. Que els ciutadans ens puguin sentir. Volem ser lliures i que ningú ens representi, per això podem esdevenir veritable oposició.
    Molt poble estaria amb nosaltres, perquè som poble, perquè els arguments de les porres no podran mai fer callar els arguments de la paraula consensuada.
    També penso que, més tard o més d’hora, cal fer un pas de gegant: aquest és substituir l’etiqueta “INDIGNATS” i autodeterminar-nos com a “IMPLICATS” o una paraula per l’estil. La primera defineix un món gris i pessimista, la segona està carregada d’esperit revolucionari.
    Mai violència, però tampoc silencis.
    No ens aturem, podem constituir-nos, podem cambiar el món.
    Ànims a tothom!
    Endavant!

  131. Tens tota la, jaumetria pero no estaría de mes que l’assemblea ho recollis en el seu document de minios

  132. Retroenllaç: No somos antisistema, el sistema es antipersonas. « Kaleidoscópico. Sólo lo que me interesa, todo.

  133. Magí Ribas Alegret:

    Entre altres coses, m’escrius: “Pel que fa a la inconstitucionalitat del nou Estatut per vulneració de l’art. 152.2 CE, es clar, correspon decidir-ho al Tribunal Constitucional.”

    Potser no m’he explicat bé. El 152.2 constitucional diu: “2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.”

    1. L’Estatut vigent, referendat el juny del 2006, va ser constitucional (complia el 152.2) fins que, arran de la modificació que hi va fer el TC el juliol del 2006, el text resultant (Estatut actualment en vigor) encara avui no ha estat sotmès a referèndum.

    2. Sense Estatut referendat (sense Estatut constitucional, doncs), amb el 152.2 vulnerat des del juliol, a què vénen les teves referències als articles 117.1 i 149.1.5a CE? Per què hauríem d’observar aquests dos articles i, en canvi, transgredir el 152.2? O es compleixen tots els articles de la CE o ningú està obligat a complir-ne cap pel principi d’igualtat davant la llei, no trobes?

    3. És una evidència, una obvietat, que una resolució del TC no és cap modificació estatutària “mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin [que estableixin els Estatuts en vigor, en aquest cas el de Catalunya vigent des del juny del 2006]” i que en el “referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents”, si tu hi has pogut participar, jo també.

    4. D’altra banda, entrant en el teu plantejament, res no impedeix el traspàs a la Generalitat de matèries compreses en el 149.1 (competència exclusiva de l’Estat), pels motius següents:
    a) Perquè a partir dels primers traspassos a governs autonòmics el govern de l’Estat deixa de ser-ho i es converteix en el govern central, ja que la Generalitat i els altres governs autonòmics passen a ser ‘també’ governs de l’Estat.
    b) Perquè hi ha matèries del 149.1 que, efectivament, han estat transferides a la Generalitat i al govern basc com és el cas de la policia, per citar-ne només una.

    5. Pel que fa al 117.1, de quina manera penses que es podria aconseguir el seu compliment efectiu (poder judicial “sotmès únicament a l’imperi de la llei”)?
    No trobes que el fet que la mateixa CE (152.2) ens obligui a tenir un Estatut referendat (amb la finalitat que sigui l’Estatut de la majoria i no el d’una minoria) és el mitjà jurídic constitucional que tenim més a l’abast perquè l’Estatut que s’haurà de sotmetre a referèndum (per imperatiu del 152.2) estableixi i garanteixi aquesta independència absoluta del poder judicial?

    Salut a tu i a tothom

    • Magí Ribas Alegret

      LADRAN, LUEGO CABALGAMOS

      Jaumetria,

      Vaig contestar el post en qüestió dos cops: el primer comentari va desaparèixer per art d’encant després d’haver-me queixat perquè estava “pendent de moderació”. I el segon continua també en la mateixa situació.

      Segueixo amb preocupació creixent i comparteixo en tot el seu abast el teu sentir per les vulneracions del dret a la llibertat d’expressió.

      Fora d’aquest blog, jo mateix estic suportant allò que ara es denomina “incidència tècnica massiva que afecta aleatòriament a diferents usuaris”. Vegem, els darrers dies mitjançant comentaris fets a la premsa digital estic demanant que la Fiscalia presenti querella criminal contra Felip Puig pels fets de plaça Catalunya. Ahir, a La Vanguardia digital, em vaig trobar l’accés bloquejat. Posat en contacte amb el medi, el Cap de la Secció de Participació, Tony Rubies, molt amablement m’ha comunicat que “es tracta d’una incidència tècnica massiva que afecta aleatòriament a diferents usuaris, no hem trobat la solució encara, però els nostres tècnics estan treballant per mirar de resoldre-ho.”. O sigui, que anem bé.

      Salut i llibertat (d’expressió)

      • Ja capto, Magí, que per tu és més important demanar la dimissió d’un conseller que treballar perquè deixi de vulnerar-se un precepte constitucional com és el del 152.2, encara que aquesta transgressió deixi l’electorat de Catalunya sense el dret fonamental de participació política del 23 CE justament en el vessant de la democràcia directa (referèndum) que tant s’ha reclamat des de les acampades

        Sobre el que em dius de la llibertat d’expressió, al teu ‘ladran, luego cabalgamos’ jo hi hauré d’oposar un ‘mal de muchos…’
        Amb la diferència que el diari que anomenes és un canal de comunicació com és aquest, i en canvi tu i jo parlàvem de dret i tu, a més, ets membre d’una comissió de justícia

  134. És un secret de domini públik que molts d’aquests policies korruptes consumeixen drogues abans de donar pals. S’hauria de denunciar que molts d’ells actuen baix els efectes d’estupefaents. S’han de demanar analisi i controls de drogues començant per conseller i resta de responsables.

    salut i força!

  135. A tots els comentaristes vos faig arribar un blog seriós que segueix filparranda els esdeveniments del moviment 15 M i sobretot des de la càrrega del 27M.
    http://liberacionahora.wordpress.com/

    salut, força, seguim lluitant

    ara mateix you tube està inoperatiu no se perquè.

  136. Supongo que solo los facebuqueros lo podrán ver (?), unas fotos muy potentes de la “limpieza”.
    https://www.facebook.com/#!/media/set/?set=a.1990537372758.120430.1523077860

  137. hola me gustaria que se pudierá hablar de este tema en la assamblea general de hoy,

    http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad…nir-tumultos-1025028

    no quiero crear polemica y muy pacificamente lo digo solo para que se aclare si de verdad se contactó con los mossos, como y quien.

    quieria enviarlo a dinamitzaciò pero no he encontrado el mail, se les puede renviar o comunicarselo?
    no puedo ir a commisiones hoy para proponerlo porquè trabajo

    gracias!

    Lu

    • Hola Lu. Es verdad que se contactó con los mossos, pero no fue ningún representante de los acampados, era una persona a título personal que se preocupa por la integridad de los acampados y en favor de la permanencia de la acampada. Si me preguntas directamente quién es te puedo dar su nombre y su teléfono. Yo le acompañé sin participar de la negociación para ver qué hacía.

      De las medidas que propusieron los mossos sólo se cumplió la de quitar objetos peligrosos de verdad, pero los mossos habían pedido recoger todas las carpas y hacer un pasillo central en mitad de la plaza, cosa que la asamblea de las 15h desestimó, por eso dice que el cordón pacífico de acceso a la plaza es “medida que la policía consideró peligrosa para los acampados”, porque habían pedido cargar a sus anchas por en medio de la plaza. En cuanto a lo que dice de “ponerse en contacto con la institución” y acabar diciendo que eso refuerza la actuación del viernes, tiene tela, no hay ninguna vinculación. Si los mossos hubiesen querido hablar el viernes se hubiese hablado, pero llegaron por sorpresa cuando muchos estábamos durmiendo. No hubo negociación porque tenían intención de llevarse objetos no peligrosos como los ordenadores, el equipo de sonido o las naranjas, tal como hicieron, con objetivo de desalojar o desgastar a la gente de la plaza.

  138. recanvi (95) | ENTRAREM A LES INSTITUCIONS A TRAVÉS DE LES URNES |

    Obrim pantalles a les 10.00 h. Hi trobem un àlbum de fotos titulat ‘Prèvia a l’assemblea sobre l’autodeterminació’ que, veiem, ens ha estat enviat amb una certa nocturnitat: a les 03.42 h. |

    Si l’objectiu d’aquestes fotos és aconseguir una vegada més (com amb la multitudinària manifestació del 10J o les consultes ciutadanes culminades el 10A) que totes les energies de la gent de bona voluntat es concentrin al carrer –a la plaça, en aquest cas– amb la finalitat que les institucions puguin continuar en la inòpia i al marge dels problemes, gravíssims, que afecten la ciutadania |

    Si això és així |

    Aquesta vegada, entre totes i tots, hauríem de fer que sigui que no. |

    1. Les decisions que afecten la nostra (ja pèssima) qualitat de vida es prenen a les institucions. |

    2. Aquestes decisions han estat extremadament desencertades durant els últims 15 anys, amb el resultat que tots sabem i patim. Tan extremadament desencertades que nosaltres, avui dilluns a les 11.10 h, no disposem d’elements suficients per poder opinar si tant de desencert, i tan persistent, és degut a la mala fe o a una negligència que no coneix cap límit. |

    3. La pròxima cita a les urnes són les eleccions a Corts del març que ve, sempre que la Moncloa no decideixi avançar-les (el PSOE ja té candidat). |
    Allà, a les Corts, hem d’anar units tots els indignats, en forma de representació política, per dotar la nostra democràcia de totes les millores que reclama amb caràcter d’urgència. |
    L’objectiu és fer que es compleixi la Constitució en vigor. |
    Si les diferents administracions haguessin observat els principis, garanties, drets i llibertats constitucionals, com era la seva obligació, ara no ens trobaríem on som. |

    4. De moment ja podem proposar una primera consigna de cara a les urnes del març. |
    Els indignats no votarem cap candidatura que no es comprometi a complir i fer complir la Constitució. Per tant, no donarem el nostre sufragi a cap partit que, amb el vot afirmatiu o amb l’abstenció, contribueixi a l’aprovació d’uns pressupostos de la Generalitat que ja s’han anunciat inferiors als dels 2010. |

    Jaumetria

  139. El link al elPeriodico que ha posat LU no serveix, la noticia ja està arxivada a l’hemeroteca, per llegir-la l’adreça és aquesta:

    http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/20110530/los-acampados-contactaron-con-los-mossos-para-prevenir-tumultos/1025028.shtml

  140. Se sap alguna cosa del bloqueig al consulat francès d’avui?

  141. Hola Al
    gracias por tu respuesta,
    no necesito tener numero de telefono de la persona que fuè a hablar con los mossos, solo quieria saber como fuè el tema y hablarlo entre nosotros, porquè de la prensa no me fio.
    gracias por aclarar

  142. La révolution d’une jeunesse Réel et Non virtuel
    La liberté, ce n’est pas faire la guerre, ni humilier sont peuples mais écouter les cries des peuples opprimées du sud, du nord, de l’est ,de l’ouest ,écouter les mère ,les pères ,les enfants crier leur désespoir et leurs espoirs d’une vie meilleur ,d’amour ,de partage d’échange ,pour une richesse pour TOUS.. ! Vous qui avais le pouvoir entendez les cries de vos peuples ,regarder, les larmes de vos enfants couler ,les drames ,et écouter les voix de la raison celle des hommes et des femmes qui souffre ,et qui reste debout devant cette injustice qui nous rends tous complice ,écouter les peuples du sud ,du nord de l’est ,de l’ouest crier on veux vivre comme bon me semble toi qui me ressemble, vivre, vivre dignement , comme vous et moi , le silence , l’indifférence du pouvoir n’arrêteras pas la jeunesse réelle et non virtuel ,dans la rue nos vieux porterons leur fardeau des enfants qui galére dans la misère et qui on soif, et faim de liberté pour TOUS ……………….lakhdar carcassonne

    • Merci LAKHDAR ! J’ai essayé de traduire en catalan:

      La revolució d’una joventut real i no virtual.
      La llibertat no és pas fer la guerra, ni humiliar la gent però escolteu els crits dels pobles oprimits del sud, del nord, de l’est, de l’ oest. Escolteu les mares, els pares, els nens cridant la seva desesperació i la seva esperança d’una vida millor, d’ amor, d’un comerç just, d’una riquesa repartida per a TOTHOM.. !
      Vosaltres que teniu el poder, sentiu els crits de la vostra gent, els drames, mireu, dels vostres fills flueixen llàgrimes. Escolteu les veus de la raó dels homes i les dones que pateixen, i que es mantenen en peu davant aquesta injustícia que ens fa tots còmplices.
      Escolteu la gent del sud, nord, est, oest com ploren, volen viure com jo vull i m’agrada viure, viure amb dignitat, com tu i jo.
      El silenci, la indiferència del poder, no aturarà a la joventut real, no virtual. Al carrer els nostres vells portaran farcells carregats de nens cuinant en la pobresa, nens que tenen set i fam de llibertat per a tots … … … … … …. Carcassona Lakhdar

  143. No vaig poder estar aquest cap de setmana a Barcelona, per vaig ser a Lleida
    Tinc que dir que es va fer una manifestació maravellosa amb molta gent, per món de des que estic forà de Lleida mai havia sentit tan identificada altre cop amb la meva ciutat.
    Vaig veure un cartells que dient ” No ens deixis sols/es”.
    No ” no os deixarem mai sols perquè sou part de la nostra vida, de la nostra il.lusió i de la nostra esperança de fer un món més humà.

  144. A la meva última nota –recanvi (96)– encara hi continuo llegint “El vostre comentari està esperant moderació.”

    Sereu tan amables d’avisar-me quan estigui publicat?

    La censura prèvia és exclusiva dels règims no-constitucionals. La nostra Constitució garanteix la llibertat d’opinió com a dret fonamental. La vulneració de qualsevol dret fonamental està tipificada com a delicte al Codi Penal.

  145. recanvi (97) | LA “INDISSOLUBLE UNITAT” DE LA CORONA |

    La firma Joan Garcia Codina, com és habitual últimament, ens torna a donar feina. Pretén que la redacció donada a l’article 2 CE priva l’electorat de Catalunya de dotar-se d’un Estatut que estableixi la Generalitat com a administració única de la Corona a Catalunya. No hi estem d’acord. |
    En resposta a la interpel•lació que ens adreça explícitament en el grup del Facebook ‘Independentistes per la reunificació’, li numerem aquesta nota. |

    1. L’intent d’esmena per part de persones, animals o coses no és cap impossible. Amb el règim preconstitucional que va heretar el comte-rei Joan Carles no hauria de ser diferent. |

    2. Quan hi va haver “amenaça de les armes”, l’any 1981, va quedar ben clara la posició del monarca. |

    (Dels títols que conflueixen en la figura del rei Joan Carles, el més antic equivalent a cap d’Estat és el de comte de Barcelona, monarca dels comtats catalans a qui l’emperador Carlemany va concedir la independència. |
    Posteriorment, amb l’enllaç amb la casa reial d’Aragó, el comte de Barcelona va passar a ser comte-rei de Catalunya-Aragó, Confederació Catalano-aragonesa o Corona d’Aragó, com se’n vulgui anomenar. |
    No va ser fins al matrimoni dels Reis Catòlics que el comte-rei d’Aragó va començar a ser també monarca de Castella i Aragó, reialmes units que no van adoptar el nom d’Espanya fins molts i molts més anys cap aquí. |
    En conseqüència, si bé comte de Barcelona i rei d’Espanya són tots dos títols de cap d’Estat, el primer manté dues superioritats en vist el segon: |
    a) Comte-rei és la unió de dos títols, comte i rei. |
    b) El títol de comte de Barcelona és uns quants, bastants, segles més antic que el de rei d’Espanya –quan serem independents haurem d’anomenar el nostre cap d’Estat comte o bé comte-rei–.) |

    3. Què vol dir “no és possible endegar un referèndum per la independència”? Aquesta afirmació és una pura pretensió. La realitat és ben diferent: el Parlament de Catalunya encara no ha fet mai cap pas perquè se celebri aquest referèndum. El que fóra estrany, doncs, és que s’hagués convocat. |

    4. Sobre l’article 2 CE: |

    a) La paraula ‘autonomia’ (aquí i a la Xina Popular) és sinònim d’autogovern, autodeterminació i independència. Tots aquests quatre conceptes coincideixen en la possibilitat de ser quantificats (més o menys autonomia, més independència o menys). No hi ha dubte que es “reconeix i garanteix l’autonomia” i tothom sap que la màxima autonomia és el ple autogovern o total independència respecte de Madrid. |
    L’autonomia d’un vehicle de motor és la distància que pot recórrer sense haver d’agafar carburant i/o carregar bateria. La distància que pot recórrer ell sol, sense necessitar res de l’exterior: la seva independència. |

    b) En l’article 2 CE hi conviuen els termes ‘Nació’ i ‘nacionalitats’, que són sinònims (aquí, a la Xina Popular i a Portugal). |
    Portugal és la nació dels ciutadans de nacionalitat portuguesa. |
    ‘Nacional’ és el qualificatiu comú de ‘nació’ i de ‘nacionalitat’. |

    c) Certament, l’article 2 és una demostració dels equilibris que es van haver de fer per aconseguir conformar tothom. Ara bé: és indiscutible que l’article 2 evita el terme ‘Estat’. Ben lògic si tenim present que la Constitució, com a Carta de fundació d’una realitat política nova (la Corona democràtica), no es podia “fonamentar” de cap manera en la “indissoluble unitat” de res que fos anterior a aquesta nova realitat que es constituïa (tampoc en l’Estat preconstitucional no democràtic, per descomptat). |

    Sens dubte, tenint en compte que la CE instaurava una democràcia (principis, garanties, drets fonamentals i llibertats), i considerant l’explícita referència a “l’autonomia de les ‘nacionalitats’ i regions”, i afegint-hi encara el referèndum estatutari de l’article 152.2 (que comporta la possibilitat de l’entrada en vigor d’un Estatut que estableixi la Generalitat com a administració única de la Corona a Catalunya si els vots afirmatius superen els vots contraris) |
    Per tot plegat, doncs |
    La “indissoluble unitat” a què es refereix l’article 2 CE només pot ser, únicament, exclusivament, la Corona constitucional: una democràcia que consta de tres eixos indestriables (una indivisió de tres components): Constitució, Corona i forces armades: tres figures que no poden fer cap pas l’una sense les dues altres. |

    Jaumetria

  146. Una correcció al primer paràgraf:

    “[…] com a administració única de la Corona al Principat.”

  147. recanvi (98) | LA TRISTA ACAMPADA DE LA CENSURA |

    A través del gmail ens arriba una nova intervenció al fòrum de l’Acampada Barcelona. La firma ‘demens’. Hi coincidim en el sentit que les acampades no són tota la indignació (en són només una part) i que ja hem arribat a un punt que, no tan sols no aporten res de nou (les acampades) sinó que fins i tot, opinem, en aquests moments ja són perjudicials i tot pel moviment (la lògica i legítima indignació). |

    Diu ‘demens’, entre altres coses: “También necesitamos cierta organización que le de estabilidad. Un ejemplo pudiera ser este foro, que es una herramienta potente, que supera de lejos esas asambleas que tanto defienden algunos […].” |

    Sens dubte ‘demens’ no deu saber que, d’ençà que ahir dilluns a les 10.00 h vam obrir pantalles i fins avui a l’hora que som, 12.05 h, aquest fòrum de l’Acampada Barcelona ens priva de participar-hi. |
    No hi podem comentar, doncs, ni la intervenció de ‘demens’ ni cap altra. Un rectangle vermell ens informa que estem “sancionats”, i ningú ens diu quin és el motiu ni tampoc si aquesta sanció (sense judici ni possibilitat de recurs) és temporal o indefinida. |
    El fòrum de l’Acampada Barcelona ha tapat amb un esparadrap ben gruixut la boca del col•lectiu Jaumetria. |

    Qui hi pot haver darrere del fòrum de l’Acampada Barcelona que estigui tan segur de si mateix que s’atreveixi a exercir censura prèvia vulnerant el dret fonamental a la llibertat d’expressió del article 20 constitucional? |
    Entre els mitjans de comunicació tradicionals, secció digital, ni tan sols els de línia editorial més conservadora ens han atropellat mai d’aquesta manera. |
    Qui es pot amagar darrere el fòrum de l’Acampada que sigui o es cregui tan poderós que consideri que fins i tot pot infringir el Codi Penal impunement. |

    En aquest moment, a les 12.30 h, ja tenim la querella preparada. De moment, però, com que el delicte encara trigarà a prescriure, opinem que, donada la situació social que viu Catalunya aquests dies, podem ser infinitament més útils escrivint comentaris que no pas presentant demandes. |

    Jaumetria

  148. Retroenllaç: Conceptos contaminados 1: Especulación « lapulgaylalocomotora

  149. Em sembla perfecte tot el que esteu fent i m’agradaria participar-hi. Només voldria saber fins quan estareu acampats a plaça Catalunya.

    Moltes gràcies!

  150. En el manifest hi trobo a faltar dos conceptes fonamentals per una democràcia plena:
    -Dret d’autodetrminació de tots els pobles. No pot ser que l’inductor de tota aquesta moguda Stephane Hessel parli la meitat del seu llibre de la injustícia del cas de Palestina i a la plaça Catalunya ningú parli de l’abús de l’estat espanyol vers Catalunya. Ningú entendria reivindicar la independenncia del Tibet, o de Palestina (actualment integristes religiosos) i no la de Catalunya.

    -Que els pobles siguin solidaris amb la resta del món, però limitant la solidaritat, ja que un territori no pot ser esclau del seu destí i estar obligat de per vida a destinar un percentatge de la riquesa superior al 10% del PIB com a passa a Catalunya, rebent a sobre uns serveis públics deficients.

  151. recanvi (99) | ACAMPADA, ON VAS? |

    L’Acampada de Barcelona ha caigut en la desorientació. Ja hem denunciat aquí que som objecte de censura al seu fòrum. I acabem de tenir una discussió al grup Acampada Barcelona del Facebook on almenys tres persones, lluny de donar la importància que mereix tota vulneració de qualsevol dret fonamental, pretenien debatre amb nosaltres sobre la conveniència o inconveniència del fet que siguem objecte d’una acció tan fastigosa com és la censura prèvia (?), com si els nostres comentaris poguessin ser nocius per l’Acampada i/o no fossin susceptibles de ser replicats i contrareplicats. |

    La discussió, si bé desagradable com totes, ens ha servit per detectar que hi ha un considerable interès (per motius que se’ns escapen) a mantenir les acampades amb total independència que això sigui beneficiós o contraproduent pel futur del moviment de la indignació i la consecució dels objectius de sanejament del nostre sistema democràtic que, entenem, persegueix o hauria de perseguir. |

    Que avui l’Acampada de Barcelona constitueix ja un perjudici pels indignats (censura prèvia a part) ens ho ensenya aquest vídeo

    sobre l’assemblea que debatia sobre el dret d’autodeterminació. |
    Que cadascú jutgi per si mateix. Nosaltres només numerem tres observacions que, opinem, il•lustren el ridícul i l’absurd en què s’està caient, circumstància que només pot comportar que desprestigi. |

    1. Precisament perquè totes les Constitucions del nostre entorn comunitari europeu no poden incomplir ni produir efectes contraris a la Carta de les Nacions Unides, la carta espanyola no pot ser cap excepció. Per això l’article 152.2 preceptua el referèndum estatutari d’Andalusia, Galícia, País Basc i Catalunya. |
    El problema no és doncs proclamar un dret, sinó que aquest dret que la CE ja recull no s’incompleixi, incompliment que permeten els representants polítics de Catalunya d’ençà que l’últim juliol (2010) el Constitucional va modificar l’Estatut referendat el juny del 2006. |

    2. No és veritat el que diu el jove que parla al minut 11 (per molts aplaudiments que arrenqui). Com va determinar el Tribunal Internacional en el litigi sobre Kosovo, els exèrcits no són per reprimir comunitats que vulguin autodeterminar-se. Les referències constitucionals a la integritat territorial només es poden referir exclusivament a eventuals agressions provinents de l’exterior. |
    Acabem de veure com actua la comunitat internacional contra els Estats que utilitzen l’exèrcit per reprimir la pròpia població civil. Síria no serà cap excepció. El recent suport dels EUA a la fins ara llargament infructuosa reivindicació palestina de les fronteres del 1967 és un indici que va en aquest sentit. |

    3. Que cadascú valori per si mateix el que representa que una assemblea a la plaça de Catalunya debati si reclama o no un dret que a la nostra societat no li pot negar ningú. |
    Catalunya té el dret d’autodeterminar-se. Una altra cosa és que no l’exerceixi. La prova? Si ens mirem el diari de sessions del Parlament podrem comprovar com, cada cert temps, la nostra cambra aprova una moció fent constar (això sí, només de cara a la galeria: el referèndum constitucional sobre l’Estatut, com hem vist, és d’una altra galàxia) el nostre dret irrenunciable, reconegut internacionalment, a l’autodeterminació. |
    De què serveix, doncs (i quina imatge dóna), que una assemblea de la plaça de Catalunya discuteixi si inclou o no en les seves reivindicacions un dret que mundialment es considera inalienable? |

    Jaumetria

  152. Jaumetria…Amb tots els respectes però pensar de manera diferent al que penses no es censurarte sino tot el contrari, es un exercici de llibertat…si el motiu d’estar en protesta es demanar l’autodeterminació caldria que ho fesiu públic ja que molts, potser, tornariem a casa.

    Força amics

    • Mira, Víctor, et puc assegurar dues coses
      Que abans em moriré que sentir el més ínfim respecte per qui és capaç de pretendre la confusió entre “pensar diferent” i “censurar” (el segon és precisament impedir l’expressió del primer, pràctica exclusiva dels règims totalitaris)
      I que la nota ‘Acampada, on vas?’ el que fa és criticar que a l’assemblea es debati el dret a l’autodeterminació (ni te l’has llegida)

  153. recanvi (100) | ELS PRESSUPOSTOS DE LA VERGONYA |

    Veient la informació d’EL PERIÓDICO sobre els pressupostos que avui han estat presentats al Parlament –i que, si no ho hem entès malament, la cambra no té previst que es votin fins al 20 de juliol (i després vacances)–, ens agradaria fer-hi alguna observació. |

    1. Trobem una autèntica barbaritat –una vergonya, vaja– que ‘les despeses per interessos’ sigui l’únic apartat que creix, ‘el 32,4%, fins als 1.482,6 milions’, i que aquest augment (despeses per interessos de deute), ‘de 362,5 milions’ sigui equivalent “a tot el departament de Cultura”, segons ha explicat el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. |

    a) La finalitat dels governs no és ni pot ser mai dedicar-se a contreure deutes amb el sector financer i que després els contribuents administrats hagin de finançar per aquest concepte (interessos deutors a entitats financeres o particulars, és igual) durant l’any 2011 l’astronòmica quantitat de 1482,6 milions, xifra superior a la del pressupost de qualsevol dels departaments en aquest mateix exercici, amb les dues úniques excepcions de Salut i Ensenyament, i xifra que passa de quadruplicar el pressupost de Cultura (362,5×4=1.450). |

    b) Fóra prou interessant saber a què s’han destinat uns crèdits que han acabat generant un volum tan important d’interessos. Sembla que els administrats que hauran d’estrènyer tant per fer front a aquest deute tenen com a mínim el dret de saber a què és degut. |

    c) Ens costa de creure que una pilota d’aquesta envergadura es pugui acumular en pocs anys. Els contribuents hauríem de saber quina ha estat l’evolució de manera detallada per comprovar si, efectivament, com hem sentit a dir, l’anterior govern de coalició és l’únic responsable d’aquest desastre. |
    En aquest sentit, fóra interessant poder comparar el comptes que s’ha trobat l’actual executiu amb els que va heretar el govern Maragall. |

    d) També caldria veure, de tots els crèdits contractats que han acabat creant un deute tan inflat, quants milions d’euros s’han destinat a actuacions urbanístiques que s’han demostrat innecessàries i que –amb uns diners allà segrestats, que no es recuperen perquè ningú compra ni lloga el producte immobiliari resultant, o bé si algú l’ha comprat després no ha pogut acabar de pagar el préstec i el producte ha passat a mans financeres (i qui sí que ha pogut acabar de pagar ara es troba que l’immoble li ha baixat de valor i no el pot vendre ni perdent-hi), com igualment passaran a mans financeres tots aquests interessos que haurà de pagar aquest any la Generalitat (tots plegats)– són la causa d’aquesta crisi en una part molt considerable. |

    e) No comentarem que el juliol del 2009, encara no fa ni dos anys, Generalitat i govern central van acordar un model de finançament nou de trinca i que si no hi va haver consens dels partits catalans per defensar els interessos del país va ser perquè no va interessar. |

    Jaumetria

  154. Si os autodenominais INDIGNADOS como se nos puede llamar a los que tenemos mas de 50 años, fuimos a colegios fascista, fuimos obligados a cantar el cara el sol, fuimos pegados, torturados psicologicamente, humillados y si además nos tocó ir a colegios de curas y para seguir, fuimos a la universidad franquista y perdimos toda nuestra juventud en una carrera como ARQUITECTURA. ¿Sabíais que mas de 1000 alumos con la carrera acabada tuvimos que esperar casi 10 años a presentar el proyecto final porque era practricamente imposible aprobarlo? y que por arte de magia una vez acabadas las olimpiadas en Barcelona abrieron las puertas y empezaron a salir nuevos arquitectos como conejos (evidentemente ya se habia hecho el negocio con las olimpiadas).
    ¿Si a esto añadimos 10 años mas en paro que obtenemos?……..

    Cuidado, cuidado con vuestras vidas. No seais inocentes, este pais no tiene solución, es un pais de picaros y sinverguernzas. El que más tiene más quiere. El que más tiene se siente que es mas que los demás. Y dentro de esta jungla de cabrones, hay quien pierde, somos los “indignados” (jovenes o viejos). Pero EL MAL ES DE FONDO.
    Para solucionar el problema propondría que todo el dinero de telefonia, repsol y multinacionales varias que tienen invertido fuera de España lo inviertan aqui, a eso se le llama solidaridad con los de tu propio pais, pero pensar en esto es pura inocencia.
    Mi propuesta (ya que no puedo ir a la plaza Catalunya, pues para acabar esta vida de mierda que llevo resulta que he de cuidar a mi madre impedida y con alzheimer) es la siguiente:
    No colaborar con el capital, es decir “NO CONSUMIR NADA” crear un sistema de colaboración entre parados para que, ni un euro nuestro vaya al sistema. Es decir crear una red de intercambio de servicios, crear una sociedad paralela.
    Y si hablamos de las “no uptopias” propondría un carnet de parado para poder, “COMO MINIMO” viajar gratis para ir a entrevistas de trabajo, para poder comprar gratis el papel y los sellos para las solicitudes de empleo, asi como llamadas de telefono etc. Porque ademas de no darnos nada el sistema, ademas les estamos dando el poco dinero que tenemos a cambio de NADA.
    Ultimo consejo: APRENDED INGLES Y MARCHAD DE ESTE PAIS, HAY INFINIDAD DE SITIOS Y PERSONAS QUE OS VALORARAN Y QUERRAN, ESTE PAIS NO MERECE LA JUVENTUD QUE TIENE.

    ESTA NO ES LA DEMOCRACIA POR LA QUE MUCHOS FUIMOS A MANIFESTACIONES CORRIENDO DELANTE DE LA POLICIA EN LOS AÑOS 70.
    ESTA ES LA DEMOCRACIA DE CUATRO VIVIDORES. QUE LO UNICO QUE QUIEREN ES IDIOTIZARNOS CON LA TV BASURA.

    SIENTO VERGUENZA DE SER ESPAÑOL, PIENSO QUE NO NOS MERECEMOS ESTO, Y ESTO NO ES DE AHORA, VIENE DE MUCHOS AÑOS ATRAS.

    SOLO UNA COSILLA: LA ESENCIA DE PEDIR UN CURRICULUM VITAE ES PERVERSA EN SI. RESULTA QUE EL QUE TIENE SUERTE LA PRIMERA VEZ QUE BUSCA TRABAJO Y LO ENCUENTRA, YA TIENE CURRICULUM, Y LUEGO ES MAS FACIL CONSEGUIR UN SEGUNDO TRABAJO, Y TENIENDO DOS TRABAJOS ES MAS FACIL CONSEGUIR UN TERCERO.
    ES DECIR: A MAS -> MAS Y A MENOS -> MENOS.
    DE ESTE MODO SE FORMA LA DISGREGACIÓN DE LA SOCIEDAD, EL QUE AL PRINCIPIO TIENE SUERTE PARA ENCONTRAR SU PRIMER TRABAJO CADA VEZ VA A TENER MAS SUERTE, Y EL QUE NO TIENE SUERTE DE ENCONTRARLO, CADA VEZ VA A TENER MENOS SUERTE.
    ES DECIR EL PROBLEMA ES GRAVE, “””EL PROBLEMA ES VUESTRA VIDA””” ANTE ESTO TENEIS TODO EL DERECHO DE RECLAMAR POR VUESTRO INSTINTO DE SUPERVIVENCIA Y EMPLEAR TODOS LOS MEDIO A VUESTRO ALCANCE INCLUSO LA VIOLENCIA PUES ES UNA CUESTION MORAL. EN ESTE SENTIDO YO AÑADIRIA A VUESTRA CONSIGNAS “BASTA YA CON LOS FUNCIONARIOS DE POR VIDA”

  155. Una entrada en Wikipedia con datos del movimiento, orígenes, primeros días de acampada, cantidad y diversidad de gentes, puntos generales de reivindicación, incidentes de mayo, etc… En 2 o 3 idiomas podría ayudar. Haber que os parece. Referencias y material para crear una buena entrada tenemos!!!

  156. Vale, me acaban de confirmar que la entrada ya existe!

  157. Jaumetria, em posa molt trist la noticia d’avui, això vol dir que la generalitat no ha guardat en temps de vaques grasses, s’ ha comportat més irresponsablemeblement que qualsevol banquer que facilitava o mirava de lligar per sempre families, parelles i persones credits monstruosos (s’ haven triplicat el valor de les cases i pisos) encara que hipotequesin els recursos dels fills o futurs fills. Ara els bancs desnonen i si pot ser embarguen als avaladors que solen ser els pares i el govern mira cap a una altra banda quan això està passant a mils de persones a catalunya, i si es queixa se li diu que hi ha un contracte que ell va signar encara que segurament mai el van advertir i això ja mereix la presó qui va omitir aquesta lletra petita. Els bancs no solament abusant de la bona fe de la gent s’ho mengen tot: families, ciutats, autonomies i estats si decidim fer us dels seus serveis, pero si els economistes ho saben perque els de la generalitat s’ endeuten? es responsable endeutar al poble?. Hem de fugir dels bancs i crear el nostre sistema d’intercanvi. Creieu que els economistes de la generalitat mereixen el sou que cobren si administren de manera que la tercera partida són interessos de deuta? Perque un govern que adminitsra diners que no son d’ ell ha de pressupostar 1500 millions en interessos quan són necessaris per aumentar els serveis socials, com salut, ensenyament, investigació, dependencia…Ens prenen el pel i a sobre els votem, i jo dic botem-los. Estic amb tu en que l’ europa dels pobles o les nacions ha de prevaler per damunt dels estats.

  158. RECORDATORIO: Este movimiento tiene rasgos únicos, no se puede asegurar NADA. Ni que nos terminen deslegitimando, ni que se radicalice, tampoco que se desintegre a la que un político nos conseda algo. O que nos ignoren hasta la extinsión y agotamiento.
    Tampoco es un movimiento de “Pacifistas ingenuos”, sino de acción inteligente.
    Se que hay mucha gente joven que tiene otro ritmo, tambíen hay mucha gente que milita actualmente en pequeños grupos, y que están ansiosos por mostrar sus ideas.
    Solo queda ser un poquito más paciente, MÁS REFLEXIVO, quien no revisa sus ideas se comporta frente a un ordenador como si tuviera un telégrafo, y sobre todo
    CONSTRUIR SOBRE EL CONSENSO, Y NO SOBRE LA FUERZA DE 3 VOTOS CONTRA 2 EN LA ASAMBLEA.

  159. BANCA ÉTICA…Recolsament a la Banca etica, amb informació detallada i transparent de les inversions que realitzen i potenciació dels microcredits.
    BANCA CONVENCIONAL…Creació d’un codic étic transparent i just, informació d’inversions en armament, transgenics, paisos no democràtics, etc…
    USURA…Crear mecanismes de regulació i fixar limits per tal de determinar clarament aquest terme.

    Força amics

  160. CONTINUITAT de ACAMPADABCN
    Totes les persones d’aquest moviment tenim l’habilitat de resumir, a l’escola ens van entrenar en això, -fes un resum, fes una redacció-
    Ara sembla que nosaltres mateixos necessitem un resum de totes aquestes setmanes. No pas per ara marxar de la Plaça, sinó per quan volguem marxar, tenir uns deures fets, que no s’acumuli la feina per fer.

    Deixeu-me comparar la plaça amb un inmens alambic d’idees, i l’assamblea comparar-la amb el recipient refrigerant que destil·la aquestes idees en essencies. El què vull dir és que ara ja cal guardar bé aquestes essencies en recipients protectors perquè no perdin el seu aroma.
    Cada comissió pot extreure les seves essencies. Resumir en poques paraules les idees base i fins a on s’han desenvolupat.

    La fluidesa del moviment és quelcom important, cal saber parar i desparar, desordenar i reordenar, esforç i descans, escampar-ho tot i recollir-ho tot…
    Una vegada tinguem un recull d’idees essencials, podrem enfocar-les una a una, podrem treballar-les també als barris i pobles, aquestes idees es podran desplegar de nou i seguir re-evolucionant.

    ÀNIMS !!

  161. LA REBELION DE LOS POBRES (PRECARIOS Y PARADOS)

    Hay algunos que estan con el derrotismo todo el dia que si la Asamblea de la Plaça se ha de acabar, trasladar, o lo que sea cambiando los planes, PARECEN infiltrados policias o lo son…

    Algunos como dijo uno antesdeayer en la asamblea se creian que iban a un FESTIVAL?-hippy? (esto no es la Fira de la Terra II) o musical rock y luego a los dias a casita…, pues no es eso, no se trata de eso no los tiros van por ahi SINO POR LA LUCHA SOCIAL Y MOVILIZACION que hay gente NUEVA DESIDEOLOGIZADA que se ha comprado el librito de Indignaos (o no) y no se enteran de nada o de poco de todo esto, y actuan como contrarevolucionarios con tantas pegas de mirones o curiosos pero sin saber el fondo de todo esto…..

    El que quiera irse a su casa que se vaya y no vaya a la Plaça… pero que se ahorre decir a titulo persona-individual que “se acabe la Asamblea” (es lo que tiene que hable cualquiera en una asamblea mucha chica joven y otros que no saben por donde les da el aire ) que

    **¡¡¡HAY GENTE QUE ESTA LUCHANDO PARA QUE NO NOS ROBEN EL FUTURO A LOS JOVENES Y A TODOS*!!!!!*
    La Asamblea esta por todo lo alto aun acuden miles de personas y no se puede cerrar aun (las asambleas de barrio son fundamentales despues y hacerlas crecer pero no apagar la plaza porque es UN EJEMPLO DE MOVILIZACION PARA OTROS) y hemos superado todos los obstaculos que han puesto el PODER POLITICO-ECONOMICO a la Junta Electoral, Tc, Supremo, Mossos represores, partido de futbol hemos resistidos, no es hora de ABANDONAR Y RENDIRSE.

    En la plaça es un simbolo que ha hecho que otros lo sigan tanto Mataro, Girona,Lleida, como Paris, Grecia muchos, Italia y **INTERNACIONALMENTE SOLIDARIZANDOSE PORQUE ESTAMOS ALLI COMO EJEMPLO DE LUCHA SOCIAL PARA OTROS PUNTOS DE CATALUÑA, DEL PAIS, DE EUROPA Y DEL MUNDO, y unos quieren abandonar, que quedara los de barna lo dejan porque estan cansados???? y no han conseguido ningun objetivo politico??? de presion….

    ***EN ISLANDIA CONSIGUIERON CAMBIOS POLITICOS, ¿¿AQUI????NADA ACABAMOS DE EMPEZAR !!…que quedara de esto? diran algunos fue un Festival acampada quedara fueron 4 hippys tontos que se cargaron el movimiento ellos mismos desde dentro…sin motivo porque tenian ganas de irse a casa…
    Luego estos listos se comieron otro Reformazo laboral, se quedaron sin pensiones publicas, se quedaron sin sanidad parte de ella, y se quedaron CON las hipotecas de por vida a 30-40 años, y los NUEVOS CONTRATOS super-basura que preparan dentro de poco de NEOESCLAVO POR BURROS Y NO SABER LUCHAR SOCIAL CUANDO TOCA LUCHAR Y MOVILIZARSE MASIVAMENTE.

    **El impulsor de la revolución islandesa, manda un mensaje de apoyo a los españoles. English

  162. Després de llensar un seguit d’idees que estic segur que algún dia es consensuaran per tots, els ciutadans dicidirem les prioritats col.lectives i la ética deixara de ser una utopia.
    Feu un cop d’ull a aquests enllaç, llegiu entre lineas i us donareu conta que les nostres conviccions son les encertades…encara que hi ha certes cuestions matisables.
    http://www.youtube.com/user/triodosbankspain?v=7ZcQZKj94vY&feature=pyv&ad=10085462270&kw=crisis%20valores

    Força amics

  163. Propuesta: Participación de la gente en el diseño de los planes de urbanismo y una vez iniciados, transparencia en su construcción, asi como retorno de la plusvalia por el cambio de uso del suelo a los nuevos propietarios de los pisos edificados en el suelo recalificado. Es decir ya basta de ganar dinero sin trabjar, solo porque tu abuela te ha dejado una viña que por arte de la recalificación de suelo agricola a edificable pasa de valer una miseria a valer millones de eros.
    Propuesta: Para modificar un plan urbanístico, es decir para poder recalificar una zona verde como edificable (por ejemplo) que sea necesario contar con la aprobación de la gente por cualquier sistema como referendums, asambleas etc.
    Propuesta: Transparencia en todos los fondos que manejan los ayuntamientos (pues son nuestro dinero), sueldos, asignaciones de proyectos, contratas etc.
    Propuesta: Transparencia de los sueldos de los directivos de las grandes compañias y justificación de dicho sueldo, es decir a cuanto sale cada decisión que esa gente toma y si son ellos los unicos mortales con capacidad craneal suficiente como para tomar esas decisiones.
    Duda: Qué armas se fabrican en España, donde, a quien se venden, a qué precio, a que bolsillo va ese dinero.
    Respecto a la acampada, es lo que da una imagen visible, es lo que ha podido ver la gente en los telediarios si os vais adios muy buenas el movimiento de los defraudados se acabó. Pienso que es el lapiz y el papel donde teneis que ir escribiendo. Pensad que hay mucha mas gente que esta con vosotros, y si triunfais pensad que se os va a unir muchisima más gente, pues en realidad gran parte de la sociedad esta hasta el gorro de muchisimas cosas y el resto esta dormida o contando billetes.

  164. SABOR AGRIDULCE: SOBRE CÓMO PASAR DE INDIGNADO A DECEPCIONADO POR LAS ASAMBLEAS DEL 15M

    “en buena parte comparto la decepción sobre qué está pasando en las asambleas sirva como reflexión para todos

    (L. Cotino)

    La cosa es agridulce. De un lado más claro veo la necesidad de este movimiento, y me alegra leer mensajes oír programas sobre el tema o artículos de expertos. De otro lado, veo menos claro que tomar la calle permanentemente por unos pocos asamblearios vaya a conseguir afecciones y fuerzas. Desde el primer día consideré que el movimiento en la calle no se correspondía con lo que hay en general y en la red. Asimismo, adelanté que hacer propuestas concretas sería caer en la trampa que pretenden, que es dividir un gran movimiento. El lugar del movimiento es la red -como el Tea Party en EEUU a su modo- sobre los políticos y medios, no caer en sus mismos errores. Y salir a la calle para unir, no para desunir y de vez en cuando, para comunicar mucho mejor y sumar más gente, no para que vayan descolgándose todos.

    Bueno, ahí va este estupendo mail de un decepcionado. Con gente así seguro que se pueden hacer muchas cosas:

    Esta mañana fui a la asamblea de coordinación de grupos de trabajo. Cada grupo se puso a presentar lo que consideraba que eran sus “puntos mínimos”, que de mínimos tenían poco. Cosas como la tauromaquía, la presencia de menús veganos en las instituciones públicas o la educación gratuita y laica. Un señor mayor interrumpió y dijo “¿creéis que así se hace la revolución? no vais a llegar a ningún lado! por eso la policía no os desaloja, porque no les hace falta!!”. Este señor dijo lo que muchos, cada vez más, piensan. Quizá se equivocaba. Quizá no. Pero lo que creo que es seguro es que debíamos de haberlo escuchado; en cambio, la asamblea lo abucheó y lo impidió seguir hablando, de modo que, sin echarlo explícitamente, lo echó. El señor se fue gritando, diciendo que éramos ridículos. Creo que tenía razón.

    Hemos perdido los pies del suelo y estamos discutiéndo cómo construir la república independiente de nuestra puta casa. Nos han bastado 10 días para hacer todo lo que ellos hacen: no escuchar a nadie, sólo al sonido de nuestra voz. Convencidos de que hacemos lo correcto, y lo bueno, censuramos toda voz que vaya en contra en vez de escucharla y considerar si podremos habernos equivocado. Es muy duro admitir eso, pero más dura es la derrota, aunque tarde un poco más en venir. Convencidos de que nuestras ideas son “las que deberían” tener todas las personas, no aceptamos que no las tengan. Quizá es cierto y quizá nuestra ideología sea la mejor y más maravillosa, pero deberíamos aceptar que hay gente que no está preparada para asumir tantísimos cambios de golpe. No asumimos que las cosas llevan su tiempo, y de la noche a la mañana queremos cambiar cada hábito de la vida de gente normal, a quienes se supone que queremos defender. Les imponemos dogmáticamente esta ideología; eso en mi pueblo se llama totalitarismo. Quizá no sea tan difícil ser como esos a quienes criticamos, sólo hace falta un poquito de poder, un poquito de apoyo masivo en un principio, y apenas 10 días…

    “Democracia directa asamblearia”, enunciaba otro de los portavoces de grupo como exigencia mínima. Pero, ¿ya hemos olvidado que el grito que unió a toda la gente fue “no nos representan”? En ese grito se exige una democracia representativa real, y no una fraudulenta y ficticia como esta, en la que el 33% se abstiene y el partido ganador es apoyado por un 24%. Eso es lo que quiere la gente, ser representada, y punto. Pero de ahí, no hemos pasado simplemente a la democracia participativa, sino, sin más preambulos, a la directa asamblearia! Toma! Hay gente que se abstiene porque prefiere quedarse en el sofá. ¿Irían a referendums? Mucho menos a asambleas… Yo no creo en el asamblearismo, y menos en un pais de 44 millones de personas, pero en el caso de que fuera el mejor sistema, deberíamos ver que España no está preparada para él. Primero consigamos una verdadera democracia representativa, e incluso, incluso, planteémos una participativa. Pero no, exigimos como “mínimo” un asamblearismo. Cuando salga ese “manifiesto de mínimos”, dudo que nadie en Sol tolere que no incluya “sus mínimos personales”. Acabaremos por precisar en él cuál debe ser el ancho de las tuercas en nuestro ideal y fantástico mundo de ensueño. Por tanto, aunque mucha gente piensa como yo, no creo que esto pueda cambiar ya. Porque se dice que no hay poder en Sol; ¿ah, no? Claro que lo hay. La asamblea general dicta y ordena. Una asamblea que de general tiene muy poco. Porque la única generalidad que deberíamos considerar es la de la ciudadanía española, una que ya llegó a un consenso clarísimo. Tan claro que sacó a la gente a la calle sin necesidad de asambleas. Salimos a la calle, y se asustaron; se asustaron porque por una vez teníamos todos algo en común, por una vez no estábamos divididos… Nos criticaron, muy sagazmente, que no teníamos ninguna propuesta concreta. Y tragamos el anzuelo. Vaya si lo tragamos… Y nos pusimos a discutir y a discutir y a dividirnos en matices e intereses personales, y nos pasó lo que siempre le pasa a la izquierda, que ni siquiera ella sabe lo que quiere. Y nos convertimos en izquierda. Creemos que debemos llegar a un consenso para legitimar el haber tomado las calle, pero realmente fué ese consenso el que nos sacó a ella. Y buscando lo que ya teníamos, lo hemos perdido.

    Quizá el problema sea que ese acuerdo, esa voz unánime incluye los deseos de TODOS, y por tanto, no los de unos pocos, Tampoco los de toda una serie de -ólogos que gracias a sus conocimientos tienen muy claro cómo sería el estado que consideran el correcto y no pueden esperar ni un segundo a precisar ley por ley todo ese sistema. Y todos juntos han convertido esto en su videojuego particular, en su partida de rol en vivo. Sol: patio de recreo de idealistas con prisas. De idealistas que se niegan a escuchar a quien les quiere hacer dejar soñar, hacer despertar, decirles quizá una cruda realidad… Pero ya no es así. Sol está herido de muerte porque tiene un poder establecido, que como todo poder, no escucha.

    No teníamos nada que celebrar porque estábamos indignados, porque, sí, teníamos miedo, aunque dijéramos que no. Ese miedo era nuestra fuerza, si lo hubiéramos convertido en fuego. Y es que sobraban los motivos y nos perdimos buscando las razones. Y por el camino hicimos de un símbolo un festival circense.

    Y no había nada que discutir, porque estaba todo clarísimo.

    No había nada que proponer, porque era hora de exigir.

    No había nada que decidir, porque nosotros tampoco representábamos a nadie.

    Ójala me equivoque y tenga que pedir disculpas por esto. Entretanto les deseo ánimo, a ver si congisuen todos esos mínimos, y ya que se ponen, que no olviden el mío: me gustaría ser rubio, alto y estar muy cachas. Creo que es mi derecho fundamental. Que conste en el manifiesto. ”

    Articulo Publicado por ” 1millon de personas hasta los huevos de los mercados”
    Tenemos Buenas intenciones, pero no caigamos en lo mismo, seamos cocientes de que no somos una sociedad preparada ni capacitada como para una autogestión ni asambleísmo, faltará mucho para eso.. en una samblea donde algúna opinión contria es bochornada, no es actitud democratica para nada…
    SEAMOS AUTOCRITOS POR FAVOR!!! TENEMOS UNA MUY BUENA OPORTUNIDAD CON ESTE MOVIMIENTO….APROVECHEMOSLO!!!

  165. Hola, por si alguien no ha visto la intervención del sociólogo Jaume Castells en la acampadabcn aqui está. Es uno de los mejores ejercicios de pedagogia sobre democracia real que he escuchado hasta ahora en el movimiento. Que lo disfruteis

    http://tashivasudeva.wordpress.com/2011/05/30/o0-videos-de-manuel-castells-en-acampadabcn-0o/

  166. jo! perdonar el error no es Jaume sino Manuel. Menudo lapsus, I’m sorry

  167. ¿Cuanto tiempo puede una persona normal correr sin parar?. Cuanto más se alargan las cosas sin hacer algo efectivo más se cansa la gente y si no haceis cosas concretas ese movimiento se irá desdibujando y acabará en nada.
    Pienso que teneis que concretar y pasar a la acción del tipo que sea pero antes de que la gente se vaya desilusionando y abandonando. Hay que ser consciente de los límites, no podeis cambiar el mundo pero debeis de hacer algo para que se produzca algun cambio por mínimo que sea
    Con asambleas interminables no vais a conseguir mucho, necesitais una dirección un timón y una meta concreta, cercana y rápida.
    Algo que ayude a la gente que lo necesite o que moleste a los que tendrían que poder solucionar las cosas.
    Idea simple para molestar: cogeis unos buenos vidones de aceite o mejor un camión enterito y lo dejais caer como el que no quiere en la puerta de la Bolsa de Barcelona, vo heridos, no violencia pero un grave incordio para el sistema.
    Pensad que estais en el ojo del mundo, es vuestra oportunidad, si de todo esto no sacais nada, el sistema se hara aun más fuerte, si no avanzais todos retrocederemos.
    El franquismo no cayó con simples acampadas.

  168. recanvi (101) | EL QUE HI POT HAVER DARRERE L’ACAMPADA |

    Ja ens feia estrany quan, a partir del 17 de maig, no rebíem resposta, no generàvem debat, amb els comentaris que enviàvem a l’Acampada. Fins que va arribar un dia que vam escriure la proposta sobre l’administració única i se’ns van tirar en bloc a la jugular. |

    Misteriosament, la nostra nota ‘recanvi (100) | ELS PRESSUPOSTOS DE LA VERGONYA’, després de 12 hores (ara el rellotge marca les 12.17 d’avui), només ha generat una resposta al ‘Informatiu’ del bloc (atacant exclusivament la Generalitat i oblidant l’executiu central, que és qui decideix suprimir l’impost de patrimoni, apujar l’IVA o adoptar la mesura de retardar l’edat de jubilació –que considerem nítidament anticonstitucional–, per posar només tres exemples) i cap comentari, ni un simple ‘m’agrada’, al grup Acampada Barcelona del Facebook. |

    Des de dilluns 30 al matí se’ns priva d’intervenir en el fòrum de l’Acampada (ara venim d’allà i continuem arbitràriament “sancionats”), i des del mateix dilluns al matí que la nota ‘recanvi (96) | “SANCIONATS” SENSE JUDICI NI POSSIBILITAT DE RECÓRRER’ continua “esperant moderació”. |

    Com es pot comprovar llegint el que diem més amunt i la nota d’ahir sobre els pressupostos, que els nostres representants polítics s’hagin pogut equivocar, i molt, durant els últims 15 anys no canvia que el nostre sigui un sistema democràtic, com els del nostre entorn comunitari europeu, que garanteix els drets fonamentals. Que cap mitjà de comunicació ens vulgui pagar per escriure no ens impedeix opinar lliurement als canals digitals sobre les actuacions de la Generalitat, el govern central o qualsevol altra administració pública. |

    Tot plegat ens porta avui a plantejar les següents consideracions: |

    1. Que la ignorància de la norma no eximeixi de l’obligació del compliment de la llei no és obstacle perquè en la motivació d’un gran nombre de resolucions judicials aquesta sigui considerada com a circumstància atenuant. |

    2. Si a nosaltres ens correspongués haver de resoldre sobre la flagrant vulneració del dret fonamental a la llibertat d’expressió que es continua perpetrant ininterrompudament des de dilluns al bloc de l’Acampada Barcelona, difícilment podríem tenir en compte l’atenuant de la ignorància tractant-se d’una pàgina web atractiva, molt al dia, on s’hi poden llegir comentaris que, amb independència de les tesis que defensin (al tema ‘NUEVA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA’, per exemple), si alguna cosa no s’hi pot presumir és ignorància precisament, i que a ningú pot passar per alt que ha hagut de comptar amb els recursos i la dedicació que requereix un portal d’aquestes característiques i que actua com a generador (i es veu ben clar que també com a repressor) d’opinió pública. |

    Que les acampades no tenen problemes de mitjans i recursos també ens ho ensenyen dues realitats més en aquests temps de tan accentuada crisi: |

    a) Les imatges i declaracions dels informatius de Televisió de Catalunya on, immediatament després de la neteja del dia 27, a la pl. Catalunya el magatzem de queviures i provisions ja tornava a estar més ple que mai –si se’ns permet la referència personal, hi ha hagut dies que a nosaltres ens ha tocat escriure tres ‘recanvis’ i hem hagut de passar, com aquell qui diu, amb un tros de pa sec i una llauna de sardines (aigua, llet i fruita fresca de l’època no ens han faltat mai gràcies-a-déu)–. |

    b) Les flors no són barates. I arran dels incidents del dia 27 se n’han vist moltes i de variats colors per il•lustrar la solidaritat de diferents acampades de ciutats espanyoles amb la seva companya barcelonina ‘víctima de la irracional brutalitat policial de l’administració catalana’. |

    3. Prosseguint amb la hipòtesi on ens posem a la pell del jutge instructor, opinem que el bloc de l’Acampada Barcelona constitueix un mitjà de comunicació que registra un nombre considerable de visites i que s’ha erigit en la referència principal de qualsevol ciutadà que es vulgui informar sobre el fenomen social de l’Acampada, la seva evolució ideològica o de qualsevol altra índole i sobre les assemblees i diferents actes i manifestacions que, en el seu marc, s’organitzen. |

    El considerem subjecte, doncs, a les garanties fonamentals del 20 constitucional (“a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions”, “a comunicar o a rebre lliurement informació veraç” i a la resta de drets fonamentals de l’article 20 CE, l’exercici dels quals, segons el seu numeral 2, “no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia”) i, atribuint-li la condició recollida al 511 Codi Penal de “particular encarregat d’un servei públic que denegui a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences”, l’imputaríem, com a mínim, per exercir la censura prèvia en el context d’efervescència social que hem exposat (a la reserva, naturalment, del que poguessin decidir les instàncies superiors davant una eventual interposició de recurs). |
    De manera que el responsable o responsables de reprimir l’expressió al web de l’Acampada, si depengués de nosaltres, adquiriria, d’entrada, la condició de presumpte criminal (sinònim, en aquest supòsit, de delinqüent). |

    4. La persistència demostrada en aquesta injustificable actitud de censura denota que darrere l’Acampada (a més d’una majoria de persones que sens dubte hi participen de bona fe) només s’hi pot amagar algú que es creu tan poderós que no dóna a l’exercici de la justícia la importància que ha de merèixer i/o a qui li és ben indiferent haver de satisfer la multa, encara que fos quantiosa, que es podria derivar finalment d’una eventual sentència inculpatòria (encara més després de tot el temps que hauria de transcórrer fins que se’l condemnés a pagar, conseqüència de la manifesta i enigmàtica falta de mitjans amb què es veu obligada a treballar l’administració de justícia i que els pressupostos de la Generalitat entrats ahir al Parlament continuen sense resoldre). |

    Només hi ha a la nostra societat una, diguem-ne, xacra endèmica (no en direm pas sector social) que reuneixi aquestes característiques d’indiferència davant l’imperi de la llei, i que actuï amb total indolència al marge d’aquesta, i és precisament la xacra que pretenem combatre i extirpar els que ens considerem part del moviment dels indignats que, entre altres arrels, es fonamenta en el manifest de Stéphane Hessel. |

    5. Per acabar aquesta anàlisi sobre el que, opinem, està arribant a representar (pel que s’extreu de les seves actuacions) l’Acampada de Barcelona, la il•lustrarem amb un recull de comentaris que no se’ns van començar a adreçar fins ahir, davant la insistència de la nostra queixa pel fet de ser objecte de censura prèvia des de dilluns al matí i no haver obtingut (ni encara avui) ni la més mínima comunicació per part dels responsables d’un atropellament d’aquesta envergadura: |

    a) “Víctor | maig 31, 2011 a les 8:33 pm | Respon
    Jaumetria…Amb tots els respectes però pensar de manera diferent al que penses no es censurarte sino tot el contrari, es un exercici de llibertat…si el motiu d’estar en protesta es demanar l’autodeterminació caldria que ho fesiu públic ja que molts, potser, tornariem a casa.” |

    [El ‘recanvi (99) | ACAMPADA, ON VAS?’, al qual segueix aquest comentari en l’apartat ‘Informació’ de la pàgina principal del bloc, no aplaudia sinó que criticava que un dret com el d’autodeterminació es debatés en una assemblea a la pl. Catalunya, com pot comprovar tothom que llegeixi la nota.] |

    b) “cristina, kenneth y jaumetria boicoteadores.
    Fa 22 hores • M’agradaJa no m’agrada

    c) “aparecen en mil comentarios opinando siempre encontra, creando polemica y haciendose las víctimas, como si la acampada fuese un sistema represor. Cuando en realidad tienen poco a ver con la acampada real y dudo que estén colaborando en ninguna de sus comisiones. No se si son secretas o boicoteadores profesionales, pero hacen su misma función
    Fa 22 hores • M’agradaJa no m’agrada

    d) “M’agradaria saber la versio dels responsables de comunicacio de plaça catalunya, ho sento pero no ens podem quedar només amb la versio de El Jaumetria
    Fa 21 hores • M’agradaJa no m’agrada • 3 personesA A 3 persones persones els agrada

    e) “Coincideixo amb això. Sincerament, Jaumetria, crec que estàs massa segur de les coses i insisteixes a lligar l’acampada amb un ‘moviment’ segons tu amb objectius molt diferents. No sé, a la plaça hi ha un moviment que si és diferent al teu …Mostra’n més…
    Fa 20 hores • M’agradaJa no m’agrada • 3 personesA A 3 persones persones els agrada

    f) “Sincerament, no estic d’acord amb què es censuri res (en absolut!) però és el que dic, a l’acampada hi ha molta gent i la majoria pensa així, no conec el què ha passat però també m’agradaria conèixer l’altra versió. Està bé parlar pel fòrum…Mostra’n més…
    Fa 18 hores • M’agradaJa no m’agrada • 1 personaA Alba Alvarez Vilaplana li agrada.

    g) “Justament t’estic dient que estic amb tu, però m’agradaria conèixer les dues versions i debatre i em respons així. La veritat, ara sento que soc jo qui ha perdut el temps. Amb aquesta actitud dubto que aconsegueixis massa res… però sort.
    Fa 18 hores • M’agradaJa no m’agrada • 1 personaCarregant…

    h) “Clar que és molt greu però en una acampada autogestionada, que funciona amb voluntaris i gent a les comissions que ve i va (això es el bonic, que tothom pot estar a les comissions!) també m’agradaria que entenguéssis que hi pot haver hagut …Mostra’n més…
    Fa 18 hores • M’agradaJa no m’agrada

    i) “No sé… he arribat a parlar amb moltíssima gent aquests últims 14 dies. Gent amb tot tipus de postures, a vegades molt propera a la meva i a vegades totalment oposada i encara mai m’havia sentit com ara. Suposo que tenien ganes de debatir,…Mostra’n més…
    Fa 18 hores • M’agradaJa no m’agrada

    j) “Tot i així avui quan hi torni el primer que faré serà anar a comunicació, a veure què ha passat realment i així demà podré parlar coneixent les dues versions, i fent-ne una valoració personal (creu-me que no estic a favor de tot el que passa a l’acampada, de fet veig impossible que ningú estigui d’acord amb tot). Salut!
    Fa 18 hores • M’agradaJa no m’agrada

    k) “para evitar escepticismos y para verificar la información que aportas, te pido por favor que realices una captura de pantalla del recuadro rojo (“Un rectangle vermell ens informa que estem “sancionats”, i ningú ens diu quin és…Mostra’n més…
    Fa 47 minuts • M’agradaJa no m’agrada |

    6. No cal que insistim –i que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions– que en aquest moment, a les 12.40 h, en un grup del Facebook com és Acampada Barcelona, la nota que hi vam enviar ahir, ara ja deurà fer cap a 13 hores (de contingut crític respecte dels pressupostos presentats al Parlament, com tothom que la llegeixi podrà comprovar), encara no ha generat, no ja un únic comentari, sinó tampoc cap simple ‘m’agrada’. |

    Jaumetria

    • Jaumetria, a menys de que no em tinguis en consuideració he respos o he fet referencia als pressupostos de la generalitat a la 1:57h del 1 de juny. Consulta més amunt.

      • miquel angel:

        Faig referència a la teva resposta ja al segon paràgraf:
        “[…] només ha generat una resposta al ‘Informatiu’ del bloc (atacant exclusivament la Generalitat i oblidant l’executiu central, que és qui decideix suprimir l’impost de patrimoni, apujar l’IVA o adoptar la mesura de retardar l’edat de jubilació –que considerem nítidament anticonstitucional–, per posar només tres exemples) […]”

        I les vegades que dic que no n’ha obtingut cap, sempre especifico que és al grup Acampada Barcelona del Facebook, com es pot comprovar

  169. Hola, al barri del carmel han creat un grup de google per la assemblea: assembleacarmel@googlegroups.com . A veure si ho podeu posar al document de barris.

    Salutacions,

    Jose.

  170. Asunción Kermel

    soy una estudiante chilena. recién llegué para cursar una maestría en periodismo en la universidad de barcelona y he participado en algunos talleres y asambleas del campamento. una gran iniciativa, loable, pero con dos defectos. uno es el fracaso a la hora de trasmitir a la ciudadanía apática las reivindicaciones y anhelos de la protesta. otro defecto, también comunicacional, es el uso y abuso del catalán en los materiales y en las actividades que se realizan. si en castellano nos entendemos y es la lengua de acá, no veo la razón por la cual obligan ustedes a una mayoría a no entender nada, porque lo que se dice o edita se hace en un lenguaje minoritario. mi propuesta es que todo lo que genere el movimiento se haga por lo menos en castellano, sin perjuisio de traducirlo luego a cualquier otro idioma para el cual haya tradcutores disponibles. viajé por europa y no vi nada igual como en barcelona: las lenguas regionales ensimisman a las personas y las aislan del resto de la humanidad. incluso los mapuche de mi tierra usan el castellano para pedir la solidaridad del mundo y emplean su lengua particular en sus relaciones personales. saludos indignados y cosmopolitas.

    • Hola Asunción, aniré al gra, aquí a Catalunya molta gent s’expressa en català, és la llegua que molts pares i mares ens van ensenyar.
      A mi em sembla que moltes persones no feu el mínim esforç d’escoltar-lo, sigui per ignorància, o bé per comoditat.
      O em diràs que no ets aquí per comoditat? si no què et priva de cursar la teva “maestría” en qualsevol altra ciutat europea? la comoditat de no haver de cambiar la llengua, lloguers més barats, bon clima, sol i mar… si m’equivoco rectifica’m si us plau.
      Tots els pobles indígenes d’Amèrica, Mapuches també, han sigut, des del 13 d’octubre de 1492 “discriminats” per la massa “mestiza”, i segueixen en el camí de la desaparició, ells i la seva riquíssima cultura, en perjudici de tota la humanitat, perquè aquests pobles antics saben molt més que nosaltres en moltes coses, coses que potser es perdràn per sempre.
      No em crec que demanin solidaritat…

      Més igual que acabis d’arribar, el català és fàcil d’entendre, com el portuguès, el gallec, el castellà, l’italià… si fas l’esforç ho comprovaràs i seràs més rica, i et desapareixerà aquesta mena de problema que només tenen els de fora. Quan t’acomodes al castellà deixes de fer l’esforç d’apendre el català sinó és que hi poses molta voluntat.
      Si no entens alguna cosa pots preguntar al del costat, aquí tothom t’ajudarà en això.
      A mi no em molesta gens que la gent parli en Castellà, m’emprenya haver-lo de parlar jo quan estic al meu païs, argumentant “solidaritat”.
      A tu Asunción ningú et priva de parlar la teva llengua, doncs “el què no vulguis per tu, no vulguis per ningú”, com deia la iaia.

      I referent al primer defecte de comunicació que anomenes, si, és un desastre, però és un problema de l’apatia ciutadana , no pas nostre, no tenim la obligació de despertar la gent que no és capaç de fer un pas, un gest…

      Salut companya!

      • Marta Jiménez

        Hola David, algunes puntualitzacions. No crec q la Asunción hagi vingut pel sol i el mar, q a Xile no en falten i encara menys pels “lloguers barats”. Aqui em sembla q entres en una greu contradicció, una de les reivindicacions del moviment són els problemes dels joves per accedir a una vivenda. Aqui et delates una mica i això explicaria q donis tanta rellevancia a un problema tant petit burgès com la llengua en la que ens expresem.

        Per cert, els catalans (no els espanyols) van arribar a les costes del Carib el 12 de octubre no el 13. I qui va portar a terme la represió van ser els blancs europeus i els seus descendents. Els mestissos no van arribar propiament al poder fins al segle XIX.

    • Aprén educació i respecte vers el proïsme, que et fa molta falta.

  171. Asunción creo que te convendria saber que América fue descubierta por un catalán, Cristòfor Colom. Si no fuese por el imperialismo y la censura de Castilla, probablemente la lengua oficial de Chile seria el catalán.

    Ya que hablas de los mapuche aprende a respetar la diversidad, por favor. Se empieza por discriminar una cultura y se acaba inundando sus tierras con un pantano, como hace el imperialismo chileno.

  172. Hola amigos!!
    Me acaban de pasar este link
    http://www.losindignadoscrean.com
    Como podran ver se pueden descargar y subir imagenes para llevar a la plaza, para la marcha propuesta para el 19 o simplemente bajarlas en forma de protesta!!! Indignemosnos y creemos!!! saludos y pa delante!!

  173. Para cuando una marcha al Parlamento como la de Atenas? Menos campamento, comisiones, hapening, performance, yoga y mirarnos el ombligo. Es la hora de marchar sobre las instituciones políticas, siempre pacíficamente, pero hacerlo ver en los centros de poder.

    Que nos vean de cerca.

  174. Hola gente!! Les dejo un link que me enviaron donde podran descargar o subir imágenes que sirven de protesta. LLenemos la plaza con ellas y llevemoslas a la marcha propuesta para el 19. Saludos y para delante!!
    en link_: http://www.losindignadoscrean.com

  175. Agustín García Calvo en Puerta del Sol:

  176. Objetivo y meta de la Acampada y de todo el movimiento: SEGUIR IGUAL

  177. Oli, el que dius és impossible, seguir igual equival a no guanyar mai, a l’inmovilisme, l’acampada per ella mateixa no canviarà res, al contrari, si res canvia anirà derivant ideológicament en funció de qui tingui la capacitat de anar-hi tots els dies, el q limita molt a la gent que treballem o tenim fills.
    Saps quina és la diferencia entre Estratètigia i Tàctica? Has llegit el “Que fer” del Lenin? T’asseguro q Seguir Igual portarà a la mort de tot el q hem fet fins ara.

  178. Allà estarem!!
    Els que hem de qurrar i no podem ser aquí cada dia us enviem el nostre recolzament!! pero vindrem dissabte 4!!

  179. Hola atot@s!!! podríeu dir si es avui la concentració silenciosa davant de CCOO o UGT??? i a quina hora??? crec que era avui i demà, pot ser??? es a la rambla del raval o a la Via laietana?? e intentat trobar aquesta info a Activitats però no he vist res… pot ser esta a un altre banda i no m’enterao!!!!
    Mil gracies a tot@s

  180. Marta, he respost perquè he pensat que la frase “es el uso y abuso del catalán en los materiales y en las actividades que se realizan” era molt corrosiva.
    Perdoneu-me per pensar així i expresar el què penso.
    Però el meu somni no és veure una Catalunya en llibertat, i t’acompanyo en la definició “problema tan petit burgès”.
    Tinc milers de somnis infinitament més importants i vitals, i no penso sinó en la mare terra.

    Salut companya!

  181. Esto es imparable.
    La política está renaciendo. Estamos en todos lados. Se les acaba el chollo a la clase parasitaria política.

    Fuerzas!

  182. Doctor Jaume Andreu

    Bon dia, voldria avisar als acampats de l’extenció d’una malaltia infecciosa, es tracta de la revolutis euforica. El simptomes, q aumenten com més temps es porta a la Plaça Catalunya, són : perdua de capacitat objectiva, perdua de la capacitat de anàlisi social i euforia constant combinada amb moments depresius de cansament extrem.

    • Doctor Jaume Andreu

      A la vegada, convenciment en el canvi inminent de la realitat política i econòmica a l’Estat espanyol, en altres paraules que la Revolució és inminent. S’han descrit casos de revolutis euforica aguda i uns 50 casos de crònica entre població amb més d 40 anys.

      S’ha provat que l’allunyament paulatí del focus de la protesta i la visió de l’anomenada “televisió escombraries” així com el consum de alcohol i drogues ajuda a una ràpida millora que acaba amb la cura total després de d’una setmana de desconecció dels canals oberts pels manifestants a les xarxes socials.

  183. Doctor Pere Cobalt

    Bona tarda Dr. Jaume, jo voldria avisar de l’extensió de la reformitis aguda la qual suposa ceguesa política perpetua. La pateixen les persones que no demanen un canvi total en els sistema de organització social i econòmic sinó que pensen q tot millorarà baixant els sous als polítics i banquers, reduint el nombre de diputats, prohibint els cotxes oficials i regulant el mercat.. Els més radicals proposen la substitució del cotxe per la bicicleta, l’autocultiu d’aliments a terrats i balcons urbans així com una dieta vegetariana.
    Els meus estudis reflexen una baixada de la radicalitat i una tendencia cap a la reformitis als individus que tene entre 1 i 3 llicenciatures sobretot les de caire econòmic complementades amb masters.
    Presenten temor davant de qualsevol proposta q els sembli minimament radical com ocupació de edificis oficials o manisfestacions ilegals.

  184. companys seguim així,
    ens criticaràn la manca de comunicació, o abusiva passivitat però NO ENGANYEM A NINGÚ! Els responsables d’aquest sistema tampoc aporten res, ens roben, ens priven les nostres llibertats més bàsiques i la gent bé que els hi fot cas… Som molts i moltes i encara més maneres de veure les coses però d’això es tracta. L’Enemic és un, EL SISTEMA. Els responsables dos, POLITICS I BANQUERS…i això la gent que ho ha de saber ja ho sap.
    Com acabar amb ells? Molt violentament, cosa que de moment descartaria, o intentant sumar i sumar mentalitats disposades a caminar plegats.
    Des de l’alt berguedà, una encaixada!

    salut companys

  185. Per què no enfoqueu la protesta creant un partit i us presenteu a les properes el·leccions generals? Si voleu camviar el sistema la millor forma es des de dins. Organitzeu-vos i presenteu candidatura i els polítics començaran a tremolar.
    dewwww

  186. recanvi (102) | AFIRMACIONS POC ENCERTADES I PER QUÈ |

    1. Programa ‘Polièdric’ (Catalunya Informació) 1/6/2011 |
    “Els pressupostos més impopulars, per imperatiu de la crisi […]” |

    Opinem que si, per primera vegada a la història, al Parlament hi acaben d’entrar uns pressupostos restrictius en vist l’últim exercici, això no és degut a la crisi. |
    Al contrari, justament per la virulència de la crisi (que ja ha mostrat fins i tot indicis de fractura social), el context actual requereix uns pressupostos encara més elevats que en circumstàncies normals per fer front a unes necessitats socials que s’han vist agreujades per raons òbvies. |

    Sembla que, més que no pas la crisi, la retallada pressupostària (que esperem que el Parlament tingui prou seny per no aprovar) obeeix a una altra causa: |

    Tot i haver de pagar la Generalitat aquest any en concepte d’interessos crediticis una quantitat que s’acosta als 1.500 milions d’euros (la tercera partida després de Salut i Ensenyament, i que quadruplica els números de Cultura), els representants polítics de Catalunya s’entossudeixen a mantenir una anomalia que, a més, juntament amb la mala gestió dels últims 15 anys, ha actuat de catalitzador perquè la crisi es propagués i es fes més profunda (i ara, per postres, en dificulta la sortida). |

    Ens referim, lògicament, a la peculiaritat en virtut de la qual tots els contribuents administrats de totes les comunitats de l’Estat han de suportar i sufragar dues administracions parlamentàries (central i autonòmica), amb les consegüents estructures respectives, quan la majoria de països del món són governats per un únic executiu fruit d’un sol Parlament. |

    Només cal que comparem els resultats de les últimes autonòmiques, aquest 22 de maig –que figuren a la nota ‘recanvi (84) | PROPOSTA 1. ADMINISTRACIÓ ÚNICA–, amb els que recolliran les urnes centrals del març que ve, d’aquí a 9 mesos. |
    Ens adonarem de tota la despesa pública innecessària (dèficit públic, al capdavall) que genera aquesta incontinència electoral, típicament espanyola, que consisteix a votar el mateix partit dues vegades, en dos Parlaments diferents –el central, a més, bicameral–, en un període de temps de només 10 mesos. |

    Jaumetria

  187. LA REBELION DE LOS POBRES (PRECARIOS Y PARADOS)

    He estado todos los dias en las Asambleas menos el de la lluvia desde el 2º dia Martes 16 que eramos unos 500 con micro de mano…
    y estoy cansado de ver que un grupo de muchas chicas de 18 años o 20 con afan de protagonismo con el micro … se estan cargando la Asamblea BOICOTEANDOLO desde dentro, si mucho rollo estan siempre con el lenguaje no sexista, pero pocos temas importantes sacan PORQUE NO SABEN, NO saben de la LUCHA SOCIAL de TEMAS ni APRENDEN DE GENTE MAS MAYOR DE 25-40, y estan todo el dia con el micro con chorradas de temas secundarios…

    La juventud representa la fuerza del cambio, pero observo estos dias que los mas jovenes (por pecar de demasiado jovenes) y inexperiencia,
    a ALGUNOS NO TODOS DE 18 años o por ahi de 1º de universidad NO SABEN MUCHO DE ESTO Y EN LUGAR DE ESCUCHAR APRENDER DE OTRAS CHICAS MAYOREs DE 30 AÑOS O MENOS, O CHICOS DE 25-30-40 O MAYORES,

    ESTAS CHICAS ESTAN TODO EL DIA CON EL MICRO DICIENDO BASTANTE CHORRADAS Y

    ¡¡CON GANAS DE QUE SE ACABE LA ACAMPADA-ASAMBLEA DE LA PLAÇA!! ESTAN INSINUANDO CADA DIA, se la quieren cargar chicas de 18 años, hacer algo!!

    Ayer se voto que la Acampada CONTINUA Y NO SE CIERRA, y la chica esta de 18-20 años con el micro OTRA VEZ A REPETIR LO MISMO Y VOTAR 2 VECES POR SU INTERES QUE ACABE LA PLAÇA DIJO CUANDO TODO EL MUNDO LEVANTO LA MANO QUE NO!!!!

    Es una chica que ha hablado otros dias que se pone nerviosa y habla mucho, pero poco importante, y ELLA Y OTRAS QUIEREN BOICOTEAR LA ACAMPADA PARA QUE SE TERMINE

    ¡¡¡SI ESTAN CANSADAS QUE SE QUEDEN UNOS DIAS EN SU CASA Y DEJEN SU OMBLIGUISMO HEDONISMO, Y DEJEN LA ASAMBLEA-PLAÇA FLUIR EN LA LUCHA

    En los 16 dias que llevo yendo cada noche se ve que hay una parte de gente que viene de los movimientos sociales de bcn que saben por donde van los tiros de esto, y otros no nuevos que no saben por donde les da el aire, por eso llevamos 15 dias avanzando poco y divagando un paso adelante otro atras, repitiendo temas, y dejando temas importantes y hablando de temas secundarios o chorradas, eso es normal al haber un grupo de gente tan diverso.
    Para mi un tema importante es la COMISION DE HUELGA y lo que se esta haciendo…

    Hay chicas jovenes de 18-20 un grupo grande que les gusta el protagonismo del micro que SE VAN A CARGAR LA ACAMPADA LO QUE NO HAN PODIDO LOS GOSSOS, con el discurso derrotista de irse, que se vayan ellas a descansar,
    Que los mas jovenes se pensaban que iban al FESTIVAL DE LAS JUVENTUDES DE ERC UNOS DIAS Y PARA CASA, PUES NO LA LUCHA ES MAS IMPORTANTE Y SIRVE DE EJEMPLO LA PLAÇA A OTROS LUGARES Y HASTA QUE NO SE ESTRUCTURE BIEN LA LUCHA EN LOS BARRIOS Y ACUDAN MILES A LA PLAZA NO ES HORA DE CERRAR, BOICOTEADORES que alguien les instruya un poco a esas niñitas que miran a su ombligo con el individualismo de hoy en dia egoismo de lo suyo personal, NO OS CARGUEIS LA ACAMPADA QUE ESTO NO ES UN FESTIVAL HIPPY SINO UNA LUCHA SOCIAL PROTESTA SOCIAL POR CAMBIOS POLITICOS Y NO NOS MOVEMOS, DESPUES QUE SE CONSIGUIO MOVILIZAR A 50 CIUDADES, NO SEAN TAN TORPES DE APAGARLO DESDE DENTRO HACERLE EL TRABAJO A LA POLICIA-POLITICOS AUTO-ECHARNOS ES DE BURROS!!…(mas despues de lo aguantado por estar alli mantener el Agora de la Plaça)

  188. Asunción Kermel

    veo algunos mensajes que supongo dirigirdos a mí, pero están en catalán. como comprenderán, tras dos semanas en españa no voy a aprender catalán ni mapuche. respecto al último comentario, me considero atacada y ofendida en mi dignidad como mujer. qué le fastidia más, su derecho a discrepar o que sean muchachas?

    • Mari, mari querida Asunción; pq esa fijación con los Mapuches? Acaso nos compara con un pueblo que aún practica la economia de subsiténcia? Con una sociedad tribal controlada por caciques, misógina y que usa la mano de obra infantil en los campos? Con una sociedad animista que prácica rituales y cree en los espíritus? Que se oponen a las centrales hidroeléctricas (al progreso!) alegando que las tierras són “sagradas”!?
      España es un pais plenamente industrializado y mucho más democrático que qualquier tribu Mapuche!

    • au a fer la mà

      Tingues una mica d’educació vers la terra que t’acull i no aprenguis català si no vols, però no et queixis si hom exerceix el seu dret a expresar-se en aquesta llengua. En definitiva: el nacionalisme te’l guardes a casa.

  189. Tot i no poder participar a les acampades us animo a seguir-hi, esteu fent una gran tasca. Gràcies i endavant!

  190. Magí Ribas Alegret

    LADRAN, LUEGO CABALGAMOS

    A Jaumetria, post de juny 2, 2011 a les 6:42 pm:

    Vaig contestar dos cops el post en qüestió. El primer comentari va desaparèixer per art d’encant després de queixam perquè estava “pendent de moderació”. I el segon continua també igual.

    Segueixo amb preocupació creixent i comparteixo en tot el seu abast el teu sentir sobre les vulneracions del dret a la llibertat d’expressió.

    Fora d’aquest blog, jo mateix estic suportant allò que es ara es denomina “incidència tècnica massiva que afecta aleatòriament a diferents usuaris”. Vegem, els darrers dies mitjançant comentaris fets a la premsa digital estic demanant que la Fiscalia presenti querella criminal contra Felip Puig pels fets de plaça Catalunya. Ahir em vaig trobar l’accés bloquejat a La Vanguardia digital. Posat en contacte amb el medi, el Cap de la Secció de Participació, Tony Rubies, molt amablement m’ha comunicat que “es tracta d’una incidència tècnica massiva que afecta aleatòriament a diferents usuaris, no hem trobat la solució encara, però els nostres tècnics estan treballant per mirar de resoldre-ho”.

    O sigui, que anem bé.

    Salut i llibertat (d’expressió) per tots

    • Magí:

      Ja capto que per tu és més important demanar la dimissió d’un conseller que treballar perquè deixi de vulnerar-se un precepte constitucional com és el del 152.2, encara que aquesta transgressió deixi l’electorat de Catalunya sense el dret fonamental de participació política del 23 CE justament en el vessant de la democràcia directa (referèndum) que tant s’ha reclamat des de les acampades

      Sobre el que em dius de la llibertat d’expressió, al teu ‘ladran, luego cabalgamos’ jo hi hauré d’oposar un ‘mal de muchos…’
      Amb la diferència que el diari que anomenes és un canal de comunicació com és aquest, i en canvi tu i jo parlàvem de dret i tu, a més, ets membre d’una comissió de justícia

      • Magí Ribas Alegret

        Jaumetria,

        Tant una cosa com l’altre:

        a) Felip Puig a la banqueta, doncs la Constitució “garanteix la responsabilitat i la interdicció de la arbitrarietat del poders públics (art. 9.3).

        b) I l’Estatut atonynat, a referèndum, tal com mana l’art. 152.2 CE, perquè convinc amb tu, si no es fa així, l’actual texte resulta inconstitucional.

      • Magí Ribas Alegret

        Jaumetria,

        Pel que fa a la vulneració del dret a la llibertat d’expressió, “el mal de muchos…” del que parles podria arribar a imposar-se si no lluitem i aconseguim un Poder Judicial independent i imparcial, “sotmès únicament a l’imperi de la llei”, que garanteixi els drets i llibertats del poble. Per arribar-hi us proposo les bases del Projecte de Reforma Judicial “Un altre Justícia es possible”, que trobareu a:

        http://poderjudicial.wordpress.com/2011/05/29/%c2%abotra-justicia-es-posible%c2%bb-proyecto-de-reforma-judicial/

        Salut i endavant

  191. Avui he estat parlant amb companys de l’acampada de Girona, les coincidencies son comunes, mateixos entrevancs, mateixos problemes, etc…He arribat a la conclusió que estem enrrocats, caldria fer un pas enrrere per agafar un nou impuls, ja que cada cop son més les veus que van quedan en silenci, silenci reflexiu esclar, ja que els problemes continuen i cada cop la situació social pinta pitjor.
    Correm el risc que ens deixin de pendre seriosament i en consecuencia perdem tota la força.
    Som forts i ho hem demostrat, som molts i ho hem demostrat, tenim poder de convocatoria i ho hen demostrat, creiem en una nova societat i estem segurs que es posible.
    Cal reflexionar companys…la llevor està germinant i cal tractarla amb molta cura.

    Força amics

  192. muchas grcias a las chicas de dinamización, pienso que haceis un trabajo excelente. ayer me di cuenta de lo que es estar allí.

  193. recanvi (103) | UN PARELL QUE SÓN TRES |

    Ja ha fet dos anys –com passa el temps– d’aquell abril en què l’actual conseller d’Interior, Felip Puig, va revelar a TVC que un dels punts no escrits del pacte per l’Estatut del gener del 2006 consistia en “el respecte a les forces guanyadores per liderar Espanya o Catalunya” [EL PERIÓDICO 9/4/2009]. |
    En una entrevista de David González i Lluís Bou a l’AVUI / EL PUNT del 19/4/2009, l’aleshores cap de l’oposició i avui president de la Generalitat, Artur Mas, ho confirmava: “[…] sempre vaig posar sobre la taula que [l’acord] havia de comportar una col•laboració lleial i de respecte entre les dues formacions. Aquesta passava per respectar el més votat a les eleccions catalanes [CiU o PSC], fos qui fos. […] Zapatero va veure bé l’esquema, perquè també ell s’havia compromès a respectar la llista més votada a les generals […].” |

    Ja ho vam criticar degudament en aquell moment (entre les opinions dels lectors que ara, veiem, ja no acompanyen l’entrevista) pels dos efectes nocius que, a parer nostre, aquest pacte comportava: |

    1. Els diputats catalans al Congrés (amb els últimament tan controvertits 25 escons del PSC o sense) quedaven sense la possibilitat d’exercir l’efecte frontissa per fer pressió a favor dels interessos de Catalunya, com hem pogut comprovar en tantes ocasions del 2006 fins avui (l’última, la fracassada moció al Congrés per cobrar els 1.450 milions, que no va tirar endavant per l’absència calculada d’uns quants diputats del PP). |

    2. Si ens posem a la pell del PSOE, haurem de concloure que aquest pacte (independentment de la seva presència o absència durant la reunió o reunions) no es podia tancar sense el beneplàcit, també, del PP. Aquesta “llista més votada a les generals” que, com hem vist, els socialistes es comprometien a “respectar” només poden ser dues i no precisament CiU. |

    Ens fa l’efecte que el Parlament va assistir ahir a una demostració pràctica de la teoria que defensem amb l’eliminació de l’impost de successions (i el compromís de fer el mateix amb donacions abans no acabi el 2012) amb els vots de CiU, PP i DC –bona companyia tindrà aquests quatre anys Jordi Portabella (ERC) a l’Ajuntament de Barcelona–. |
    El grup del PSC ja pot fer tants escarafalls com vulgui que no ens els creurem. Tal com passa amb la retallada pressupostària en serveis bàsics que ara els socialistes també diuen deplorar, a les seves mans tenien evitar el resultat de la votació d’ahir quan amb l’abstenció van facilitar que prosperés la investidura. |

    Jaumetria

  194. Hola bona nit! Som una agrupació de escoltes laics, ens agradaria saber que us sembla si portem un grup de llobatons i daines durant el pont de Sant Joan, haviem pensat anar pujar el Puigmal peró no ens podem quedar indiferents davant aquesta movilització.
    Podriem muntar una cuina de campanya, tendes, organitzar jocs (educació en el lleure), tècniques de supervivència, focs de camp… Els nens tenen entre 9 i 12 anys, hauriem de estar segurs q a prop d’ells no passi res “inapropiat” per l’edat…
    Que ens en dieu?

    • En principi no veuran res absolutament inapropiat per l’edat. Haurieu de contactar amb la Comissió d’Activitats per no crec que tingueu cap problema, ni per arribar a la Plaça ni dins de la Plaça.

  195. Saludos acampad@s , sois el aire fresco que se necesita..
    A galopar a galopar hasta enterrar las tijeras en el mar…

  196. recanvi (104) | LA “REUNIFICACIÓ” DELS “INDEPENDENTISTES” |

    Fa uns quants dies, tirant llarg poques setmanes, algú ens va afegir al grup del Facebook ‘Independentistes per la reunificació’. |
    Abans ens integràvem en els grups que volíem. Ara ens hi afegeixen i ja hi ets a dins. I espavila’t. |

    No teníem temps per entrar-hi, i el gmail ens anava enviant les coses que s’hi deien. |
    No ho podíem pas obrir tot, però sí que alguna vegada vam veure que es barallaven entre ells i s’expulsaven del grup els uns als altres. |
    És l’eterna reunificació dels independentistes. Com a ‘La vida de Brian’. Ja se sap. |

    Ens va cridar l’atenció un missatge que hi va enviar més d’un usuari. El mateix missatge. Calcat. És exactament aquest, sense que hi toquem l’ortografia: |
    “I si en comptes d’anar creant pàgines noves aprofitem les que ja existeixen desde fa un any amb el mateix objectiu com Araomai (més de 7000 adherits) i GUAI (més de 3.500)? I si centrem els esforços en utilitzar-les al servei de l’autèntic moviment unitari existent que és la Conferència Nacional Catalana? Per que volem tornar a fer coses ja existents que el que provoquen són més divissions?” |

    No es pot discutir que té la seva lògica. Que aquests que des de la CNC, Araomai o GUAI no volien més subdivisions tenien la seva raó. I tant que sí. |
    Però nosaltres anirem encara més enllà. |

    Ara fa un any, i encara mesos més cap aquí |
    Fins que va arribar el mes d’agost i tothom se’n va poder anar tranquil•lament de vacances després d’haver aconseguit escenificar com a unitària la gran manifestació del 10J |
    L’única força independentista que hi havia al Parlament era la de sempre. La d’abans de l’escissió del PI. Esquerra Republicana |
    I era tercera força perquè hi tenia 21 escons. Més del doble que avui. |

    Allà, en aquest grup, ens diuen les mil pestes. |
    Com que som independentistes de debò, i a Catalunya les coses van com van, vam haver de prendre una determinació: ens vam haver de fer constitucionalistes (la Constitució s’incompleix en contra del Principat) i, per tant, monàrquics. I això els-hi serveix d’excusa: que siguem monàrquics. Com Nova Zelanda, el Canadà, Grenlàndia, Flandes o l’Escòcia del referèndum de d’aquí a dos anys. |
    Ves quina cosa… |

    Jaumetria

  197. D’acord amb tu, Magí. Però amb una reserva

    Si bé tant la Constitució com el mateix Estatut coincideixen a establir com a ineludible el tràmit del referèndum en qualsevol modificació estatutària, i això no hi ha legislació ordinària que ho pugui desvirtuar (ni la llei del TC del 1979, ni la posterior sobre els referèndums sol•licitats al rei per les Corts o el Congrés)

    La responsabilitat de l’administració dels arts. 9 i 103 (o 106) CE, en canvi, està regulada positivament al capítol dedicat a la responsabilitat patrimonial de les administracions de la llei 30/1992 i el reglament que la desplega, amb la qual cosa, davant de qualsevol perjudici derivat del funcionament normal o anormal de qualsevol servei públic (i la policia n’és un), el procediment establert legalment és una reclamació de responsabilitat patrimonial (que comportaria la indemnització de tots els contusionats i/o altres perjudicats) i no una querella criminal

  198. ¿Sabeis que muchos de los que hoy en dia ocupan esos sillones tan comodos y bien remunerados del congreso, generalitat, directivos de bancos, consejeros de grandes corporaciones, fueron los contestatarios, los progres, los que organizaban asambleas y manifestaciones en tiempos de Franco? No son demonios venidos del inframundo, son humanitos como vosotros.
    ¿Que quiero decir? pues que las revoluciones no son inocentes. Todos ganamos con el cambio de la dictadura a la democracia pero unos pocos ganaron mucho mas que los demás. Y una vez pillado el sillón no hay Dios que se lo quite. TODO ES UN CAMELO, el pastel ya esta repartido y los indignados simplemete habeis llegado tarde y ya no queda ni las migas.

    A la mayoria de la gente situada (absorbida por el sistema) les importamos un bledo, somos como ese pobre que está tirado en la calle con un cartón pidiendo una moneda. No podeis hacer una revolucion sin molestar a nadie, al sistema le da igual lo que pensemos, siempre que el mundo siga funcionando.
    Parar el transporte público, impedir que entren los diputados al Parlament. Cortar autopistas en hora punta, impedir que bajen los turistas que vienen en grandes barcos a Barcelona, eso si que porculiza.
    Enteraros de los pisos que se quedan los bancos por hipotecas no pagadas y simplemente destrozarlos, o cualquier medida que suponga tocar un poco los huevos. Pensar que esa gente solo respeta el dinero, osea darles donde más les duele.

  199. A mí no me van a ver ustedes acampado en un sofá en el centro de mi pueblo porque no estoy de acuerdo con esta estrategia del 15-M (es demasiado minoritaria, hay que admitirlo, como para perpetuarse en la calle) y soy partidario de buscar nuevos métodos para desenmascarar la indiscutible corrupción, pero no se me ocurre una sola razón democrática, ni de izquierdas o de derechas, para impedir a estos ciudadanos continuar su campamento eventual, y mucho menos para castigarles con la violencia que el Estado debería reservar para cuando está en juego la vida de personas. Es demencial la facilidad con la que el Estado, no sólo en España, golpea físicamente a ciudadanos, como si el presunto incumplimiento de una ley fuera argumento suficiente para azotar. Si se golpeara con una porra a todos aquellos que incumplen normas fiscales, mienten en sus campañas electorales, especulan, explotan, defraudan, evaden, etc., el Estado vería que no se puede ganar siempre y de cualquier modo. Lo más grave de la campaña política y mediática contra esta acampada es su empeño en convencernos de que la plaza no les pertenece, como si fueran invasores de otro planeta. España es uno de los países modernos en los que en menos años se ha privatizado más suelo que era de todos (acampados incluidos), con una recalificación sin parangón de medio país que pasó a manos de especuladores y promotores, ninguno de ellos acampado en Sol. Era un suelo de todos y ‘aprendimos’ a aguantarnos en nombre del mercado, como aprendimos a soportar la libertad para explotar a otro o la libertad para que un rico pueda convivir con una persona que no tiene zapatos. Aguántense ustedes un poco ahora, carajo.

  200. Volem afegir-nos a la llista de pobles on hi ha una acampada o assemblea indignats/des. A qui ens podem dirigir? S’ha organitzat l’Acampada de la Conca de Barberà. Ens trobem cada divendres a la plaça de l’ajuntament de Montblanc a les 20h per a fer cassolada, assemblea i sopar popular de traje (portes algo de menjar). tenim diverses comissions funcionant i som unes 30 persones. Moltes gràcies i molt de suport a barcelona.

  201. fanzine de art y activisme relacionat amb el moviment 15 de maig, a palma de mallorca, http://issuu.com/15mazine/docs/15mazine

    per colaborar envieu:
    15magzine@gmail.com

    forza

  202. recanvi (105) | LA DESCRIPCIÓ DE LA CRISI |

    Divendres 3 de juny del 2011 i obrim pantalles |

    Al Facebook l’amiga Glòria Mengual Vime ens aporta una sentència del pintor i escultor Braque que desconeixíem i immediatament subscrivim: “Només ens queda allò que no ens prenen, i és el millor de nosaltres mateixos.” |

    Anem al bloc de l’Acampada de Barcelona |

    Comprovem que és el cinquè dia que la censura ens priva d’intervenir en els temes que es debaten al fòrum i plantejar-n’hi de nous |

    Al ‘Informatiu’ de la pàgina principal, Magí Ribas Alegret, de la comissió de justícia de l’Acampada, no ens ha contrareplicat. Potser ja ha vist que amb una patrimonial la Generalitat ha d’indemnitzar, en la part que li correspongui, contusions i objectes fets malbé o extraviats. El TSJC no pot dictaminar que l’administració catalana sigui cent per cent aliena a les causes d’aquesta crisi |

    El ‘recanvi (96)’ continua “esperant moderació”, o sigui que no es veu: del 95 passem al 97 |

    Només hi trobem una entrada posterior a l’última nostra d’ahir a la nit. La firma Joseph. La llegim i la responem |

    “Joseph | juny 3, 2011 a les 2:15 am | Respon
    ¿Sabeis que muchos de los que hoy en dia ocupan esos sillones tan comodos y bien remunerados del congreso, generalitat, directivos de bancos, consejeros de grandes corporaciones, fueron los contestatarios, los progres, los que organizaban asambleas y manifestaciones en tiempos de Franco? No son demonios venidos del inframundo, son humanitos como vosotros.
    ¿Que quiero decir? pues que las revoluciones no son inocentes. Todos ganamos con el cambio de la dictadura a la democracia pero unos pocos ganaron mucho mas que los demás. Y una vez pillado el sillón no hay Dios que se lo quite. TODO ES UN CAMELO, el pastel ya esta repartido y los indignados simplemete habeis llegado tarde y ya no queda ni las migas.
    A la mayoria de la gente situada (absorbida por el sistema) les importamos un bledo, somos como ese pobre que está tirado en la calle con un cartón pidiendo una moneda. No podeis hacer una revolucion sin molestar a nadie, al sistema le da igual lo que pensemos, siempre que el mundo siga funcionando.
    Parar el transporte público, impedir que entren los diputados al Parlament. Cortar autopistas en hora punta, impedir que bajen los turistas que vienen en grandes barcos a Barcelona, eso si que porculiza.
    Enteraros de los pisos que se quedan los bancos por hipotecas no pagadas y simplemente destrozarlos, o cualquier medida que suponga tocar un poco los huevos. Pensar que esa gente solo respeta el dinero, osea darles donde más les duele.” |

    Ens comencem a entendre una mica, Joseph: almenys ara ja posem al davant de tot el “congreso”, que és qui suprimeix l’impost de patrimoni, apuja l’IVA o reforma la negociació col•lectiva i les pensions, entre moltes altres accions de govern (la Generalitat, en un 99% dels casos, només gestiona) |

    La Generalitat treballa. El govern central decideix (fins i tot el sostre del pressupost de la Generalitat, si aquesta ho accepta, com està passant en un moment on ni tan sols tenim Estatut constitucional…) |

    Hem de discrepar |

    El greu problema d’aquesta crisi és una qüestió que tenim pendent els contribuents administrats exclusivament amb les nostres administracions i no amb cap altre sector de la nostra societat |

    Els governs han de governar també sobre banquers i directius, que no poden ser tractats de manera diferent que qualsevol altre sector o capa social (pagesos, industrials o obrers de la construcció) |

    Un exemple |

    Tothom sap que ara no es venen cotxes ni per medecina. Imaginem que, per posar-hi remei, el govern central comença a establir moltes i molt quantioses ajudes a la compra de vehicles (com en el cas d’aquells fantàstics pneumàtics subvencionats que resulta que encara no existeixen, almenys a Catalunya) |

    Suposem que tothom, doncs (i tu i jo els primers), comença a comprar cotxes frenèticament. Tant, però tant i tant, que arriba un punt que el sector financer (tot i fer-se els contractes a mida, al seu gust, davant de tanta demanda de préstecs personals al consum –i alhora justament per això mateix–) ja no pot concedir més crèdits perquè ja ha donat fins i tot els que no podia donar (els diners que no tenia però que comptava que tindria) |

    El món on vivim queda col•lapsat. Es converteix en un món de cotxes. Les parets dels pàrquings rebenten. Els carrers queden tan inundats de cotxes que ni l’Acampada de Barcelona pot començar el 17 de maig perquè es troba tota la plaça de Catalunya ocupada per vehicles de quatre rodes |

    Tot es paralitza perquè només hi ha que cotxes que no pot conduir ningú. Ningú té diners per posar combustible i ningú fa ni cinc de calaix. I cada dia hi ha més desocupació, perquè tothom està amb la butxaca més que buida: amb la butxaca foradada de manera permanent perquè tothom està carregat de deute (els que no poden pagar el crèdit i també els que no el poden cobrar; els consumidors que no poden comprar i els productors i distribuïdors que no poden vendre; els treballadors que perden la feina i els empresaris que no en poden donar i que, com que no venen ni quan somien, encara a més han de reduir plantilla) |

    Això és el que ha passat aquí, company Joseph (amb una bombolla que va començar fa uns 15 anys) si substituïm la fabricació i venda de cotxes per la requalificació de terrenys i edificació de grans baluernes residencials, industrials i fins i tot d’equipaments (de vegades sentim a parlar sobre quin ús podríem donar a tal o tal altra instal•lació pública que les administracions han promogut amb un objectiu determinat i, acabat aquest objectiu, ara no se sap què fer-ne) |

    Unes requalificacions i edificacions que eren tan innecessàries que no s’haurien pogut efectuar mai sense la captació d’uns contingents d’immigració com no s’havien vist mai abans (diuen que en 10 anys Catalunya ha crescut un 25%: d’uns 6 milions d’habitants a uns 7,5). Uns ‘nouvinguts’ que fessin de mà d’obra en la construcció i indústries i serveis derivats i complementaris, i alhora s’instal•lessin en els nous habitatges abans innecessaris i es posessin a treballar a les naus industrials també abans innecessàries que s’han anat construint |

    [Passant per la carretera, veiem polígons industrials que semblen buits al cent per cent: a la Granada del Penedès, circulant per la C-15, per dir-ne només un. Un polígon que, segons va informar la premsa, es va fer realitat gràcies a la intervenció de qui va ser imputat com a cervell de la trama Pretòria. I el jutge Garzón, ja ho veus, desterrat a la Haia i ara a Colòmbia] |

    No cal recordar que, un cop detectat el problema, a l’administració no se li acut res més, per postres, que injectar grans quantitats de diner públic a la banca en fallida (amb la qual cosa la pilota es va fent encara més grossa –i ara ja tenim fins i tot campaments al carrer–) en lloc d’agafar el toro per les banyes deixant que la mateixa dinàmica de l’economia de mercat (la implacable llei de l’oferta i la demanda) anés tornant a posar cada cosa al seu lloc –petés qui hagués de petar– o bé estatalitzant el sector de les finances (com va fer Islàndia i nosaltres de seguida ho vam celebrar) per sanejar-la en benefici de la comunitat i posteriorment, així que recuperés la viabilitat, reprivatitzar-la [no ens podem pronunciar en cap dels dos sentits perquè fins ara no s’han fet públiques les xifres del desastre] |

    I arribats al dia d’avui encara resulta que, a sobre, qui va pel món amb els números més vermells que ningú són les mateixes administracions (de parlamentàries en tenim dues per allò que quatre ulls hi veuen més que dos) |

    Tant en la hipòtesi dels cotxes com en la realitat de la bombolla immobiliària, no es pot responsabilitzar cap sector de la nostra societat: dedicar-se a fer negoci no és delicte si no s’incompleix cap llei. Al contrari: l’experiència, la història, ens ensenya que quan les empreses van bé, creixen, creen nous llocs de treball i milloren les condicions laborals per la mateixa llei de l’oferta i la demanda (ara parlem d’economia productiva i de prestació de serveis consolidada i estable, que és justament el més oposat que hi pot haver a una bombolla: l’onada d’immigració a la Catalunya dels anys seixanta va significar prosperitat per tothom: els que ja hi eren i els que hi venien) |

    L’administració –la gran varietat de governs que disfrutem–, la més endeutada. I l’administració –concretament els Parlaments– és qui fa les lleis. I les manté o les desfà o refà. Avui ja fins i tot les incompleix impassible com passa amb el 152.2 constitucional pel que fa a l’Estatut de Catalunya. I l’administració som totes i tots |

    Ara bé: ningú està obligat a dedicar-se a la política. I els responsables polítics són elegits i cobren diners públics (de tothom) per administrar amb encert tota la resta de diners públics (els destinats a justícia, policia, salut, ensenyament i prestacions socials, entre d’altres) i evitar que la nostra societat deixi de tirar endavant. O que almenys, si per una o altra circumstància adversa sobrevinguda la nostra societat no pot avançar (que no és el cas d’aquí: sí que ho és, desgraciadament, a Fukushima o a Llorca), que com a mínim no vagi enradere: que es quedi allà on és i mai, mai, reculi. I quan el retrocés no es pot evitar, com al Japó, que aquest almenys sigui el meu lleu possible |

    Aquesta és l’obligació de l’administració |

    I encara hi ha qui pretén (per comptes de simplificar i racionalitzar l’administració per començar a emergir del sot i que el daltabaix no es pugui repetir) aprovar uns pressupostos que restringeixen serveis com la salut, l’ensenyament o les prestacions socials, o que no doten altres serveis bàsics de les partides que requereixen perquè puguin funcionar de la manera que seria mínimament desitjable, com és el cas de l’administració de justícia, fonamental (amb una policia eficaç a les seves ordres) perquè no s’hagués caigut mai en aquesta la crisi, i alhora crucial perquè comencem a remuntar-la en lloc de continuar girant i regirant sempre al voltant de la mateixa sínia |

    Jaumetria

  203. Saltem al Mon!
    🙂

    Molt be.

  204. Vistes les propostes, em temo que de moviment alliberador de gran empatia s’està passant a moviment reaccionari i quintacolumnista. Quan arribi el moment, les properes el·leccions, el PP, i secundàriament el PSOE i IU, faran servir les vostres propostes per a justificar el desmantellament de l’estat de les autonomies, amb el que això comporta de retorn a un model post-franquista de l’Estat.

  205. Rm:

    1. Sembla que avui tothom hauria de coincidir que necessitem un poder judicial fort i independent que pugui controlar en benefici dels contribuents administrats les actuacions on intervé l’administració

    2. Configurar aquest poder judicial no s’endevina fàcil, com sol passar amb totes les coses que valen la pena en aquesta vida

    3. Si aconseguim aquest poder judicial, n’hem d’esperar que controli dues administracions parlamentàries en lloc de només una?

    4. D’altra banda, dues administracions parlamentàries (la central, bicameral) és un excés de despesa pública que no sembla gaire aconsellable quan es pretén que la retallada pressupostària afecti serveis públics essencials

    5. Si totes les comunitats elegeixen Parlament autonòmic i Corts centrals, on és el “model post-franquista de l’Estat” si cadascuna d’elles decidia quina de les dues assemblees legislatives vol elegir de manera exclusiva a partir d’ara?

  206. Magnífic cartell per emular el film de 1984 (inspirat en el llibre, evidentment). Algú recorda “Els dos minuts d’odi”?

    no acabem caient en allò que critiquem…

  207. Respecto a LA DESCRIPCIÓ DE LA CRISI Jaumetria estoy completamente de acuerdo contigo, siento no escribir en catalan, cuando estudiaba, estaba prohibido hablar catalan, y aunque lo hablo, me resulta dificil escribirlo.
    Hoy en un informativo han dicho que aun no hay propuestas claras por parte de los acampados para proponer al gobierno. Pienso que después de tantos días ya va siendo hora de tener las cosas claras. Creo que el espíritu de la movilización está claro pero hay que darle forma.
    Yo no tengo conocimientos de macroeconomía, veo las cosas desde la inmediatez de las necesidades diarias y desde ahi una de las rehibindicaciónes que haría es una ayuda indefinida para todos los parados como en el Reino Unido. Cuando estuve alli, un día le dije a mi profe de ingles que en España el paro solo duraba unos meses y alucinó, me dijo y cuando se acaba el paro ¿de que comeis? ¿como vivis?. Además alli dan ayudas a personas en situaciones especiales para pagar el alquiler.

    ¿Porque puñeta no se humaniza el poder, porque hay esa falta de respeto a los más débiles, porque vivimos en una sociedad que solo triunfan los fuertes, los que no tienen conciencia, los que solo piensan el lucrarse a costa de los demás (que ni siquiera conocen)?
    La democracia es un sistema donde la mayoria tiene el control, pero eso no quiere decir que sea moral, la mayoria puede decidir que el trabajo duro lo realice una minoria, eso no es justo para la minoria o que los parados se mueran de asco, claro como es minoria no tienen nada que hacer frente a la mayoria.
    Lo moral y justo es que todos disfrutemos de la vida, no solamente la mayoria. Pienso que los INDIGNADOS somos parte de esa minoria y por tanto no significamos nada para el sistema. El día en que los parados seamos mayoria ese día empezaran a arreglarse las cosas.
    Siguiendo con el Reino Unido, alli cuando rellenas una solicitud de trabajo te piden la etnia a la que perteneces, a mi me sorprendió la primera vez pero luego me dijeron que eso esa una “discriminación positiva”, es decir que por ley, las etnias con mas dificultades de integración tienen ventaja a la hora de encontrar trabajo.
    No entiendo que en el Reino unido haya dinero para estas ayudas y en España no. Alli no hay gente pidiendo dinero por la calle. Tienen un sentido moral que no tenemos en este pais. Aqui nos importa un bledo los demás, todos queremos tener el movil mas molón y la ropa más cara.
    Lo que veo es que además de la crisi economica, el abuso de los bancos, la falta de representacón real de la gente en los organos de poder etc. hay una falta profunda de moral y de conciencia del projimo como alguien con los mismos derechos que nosostros.

  208. La Plaza es el medio y no el fin: POR FIN PASAMOS A LA ACCIÓN!!! Llevo días comentándolo y por fin vamos concretando acciones: queremos mejoras y las queremos ya!!!

    Por cierto la cacerolada de Plaça Catalunya es muy simbólica, pero desde las calles próxima no se escucha… en la plaza molestamos poco!! Si Felip Puig duerme con la conciencia tranquila, deberíamos realizar caceroladas próximas a su domicilio para que por lo menos duerma algo más incómodo…… y así con más acciones!!!

    Adelantee!!!

    • Sospecho que F. Puig no tiene La capacidad de tener mala conciencia. Creo que sufre de psicopatia, hay muchos como él en primera linea del poder

  209. Magí Ribas Alegret

    CORRUPCIÓ JUDICIAL, NO GRÀCIES

    Resposta a Jaumetria | juny 3, 2011 a les 10:46 pm |

    Cert, però malgrat la necessitat de comptar amb un poder judicial independent, “sotmès únicament a l’imperi de la llei”, es a dir, no per damunt de la llei, els ciutadans no en són encara prou conscients.

    Per exemple, sabem que la Constitució prohibeix les associacions secretes. Així, ¿per què la Prelatura del Opus Dei no té una llista pública dels seus membres? ¿Per què no hi ha un registre públic de jutges, fiscals i altre personal judicial vinculats al Opus Dei, que permeti conèixer la seva pertinença a la Obra, i en cas de conflicte d’interessos, poder recusar?

    Recordem que la garantia del canvi resideix en el poder judicial. Cal doncs recolzar les Bases del Programa de Reforma Judicial “Una altre Justícia és possible”, http://poderjudicial.wordpress.com/2011/05/29/%c2%abotra-justicia-es-posible%c2%bb-proyecto-de-reforma-judicia

    Salut i llibertat

  210. Voldria fer una proposta però no se si es el lloc adequat, ja em perdonareu sí no ho es.
    Crec que no he llegit res referent als funcionaris i crec que es un dels temes que es podria debati. Fer que el funcionari sigui una feina com un altre en totes les seves coses bones i dolentes. Com segur que ja s’ha dit el tema dels sous i poder adquisitiu es una de les principals coses que es te que solucionar per treballadors normals. Els funcionaris tindrien que tenir els mateixos drets i obligacions que la resta de mortals vigilant molt el tema del enxufisme.
    Gracies

  211. Voldria dir un altre cosa. Crec que si es vol aconseguir no caure en la monotonia seria imprescindible ser mes presents a la resta de barris i pobles. Peró es essencial fer-ho de manera gradual aixi es podria deixar les acampades pròpiament dites.

  212. Evidentment…NUCLEAR DE CAP MANERA!!!

    Força amics

  213. Pues nada, algunos colegas y algunos compañeros estaremos en el parc de la ciutadella.

    Saludos y fuerza.

  214. HI HA INDIGNATS MÉS ENLLÀ DE PLAÇA CATALUNYA
    de Anna Hernandez Sanz, el sábado, 04 de junio de 2011 a las 22:51
    Tornant de la cassolada davant del Dep. d´Interior al Carrer Diputació de Barcelona. Èrem molts demanant #puigdimissió. I amb molts de respecte. Nens, nenes, gent gran, gent més jove, gossets, tabalada, xiulets,…Rodejats pels mossos, tanquetes, carrer tallat; la mentida no és justificable. Després, tots cap a la Plaça Catalunya, amb la Gran Via tallada. Sabeu que la Generalitat amb CIU, també s´ha carregat algun control de la CCRTV. Sabeu que volen privatitzar part dels hospitals, per cedir espai a les mútues privades. Jo no hi puc accedir a tots aquests drets dels més rics, perquè només puc optar als drets universals, que són els que han estant retallant: l´educació, la sanitat, l´habitatge digne, les ajudes a les famílies amb fills de 0-3 anys, tenir una feina digna, etcètera, etcètera…
    A TV3 segueixen manipulant les notícies i treient les imatges que els hi interessa: jo hi era al carrer Diputació, i no estic a l´acampada, i moltes persones també hi eren, i el trànsit la tallat la Guàrdia Urbana, perquè aquesta manifestació se sabia des de fa dos dies per facebook, per twitter, pel blog de l´acampada…Els barris s´estan organitzant, és un fet social, però ells només miren cap a la plaça Catalunya. “Ojos que no ven…”

  215. Completamente de acuerdo contigo Joan respecto a los funcionarios. Es un escandalo que porque en un momento de la vida alguien ha pasado una oposoción (que no deja de ser un simple examen, por muy dificil que sea) tenga ya derecho a un trabajo de por vida, en la adminsitración, que nunca va sufrir cierre o recorte de plantilla.
    Mientras que los demás nos tenemos que estar examinando toda la vida y asumiendo errores de los demás (como la mala gestión de una empresa).
    Otro tema: respecto a los que no pueden pagar la hipoteca y los echan a la calle, pienso que se podria rehivindiar que los ayuntamientos o quien sea asumiera esto, poniendo a disposición pisos para estas familias mientras no no se solucione el problema por otras vias.
    Una idea también seria que para evitar que la gente se quede en la calle se formara algún tipo de grupo, ONG o lo que sea para acoger temporalmente a estas personas en su casa o que cedan algun piso libre. Es inmoral que haya un monton de segundas viviendas vacias que solo se utilizan en verano y que haya gente que este viviendo en la calle.
    Quiero decir que mientras no lleguen las grandes soluciones se podria pensar en cómo solidarizarse con las personas en situaciones extremas.

  216. Comento per aquest grup que ataquen els funcionaris. Penso que és confondre la situació buscar privilegiats en el funcionariat de base. Els privilegiats tots sabem qui són, i deixeu-me dir que si aquesta gent no tingués els mitjans de producció i les entitats financeres aqui hi podria haver més funcionaris, més qualificats i més remunerats. El que volen és que ens dividim, siguem forts i farem història! Per cert menys pdf i més corrector de word xD

  217. Proposo demà diumenge hora de l’assemblea 1 minut de silenci per les victimes de la repressió de la plaça Tiananmem 4-6-89 #acampadabcn

  218. Companys una idea perillosa i extravagant i a hores d’ara inoportuna, no ès bo negociar quan en tenen de lloguer , encara que sigui de franc.

    La primera opción es exigir la cesion inmediata al Ayuntamiento y/o a la Generalitat
    de un espacio en condiciones, céntrico, amplio y autogestionable. Esta opción
    implicaría crear una comisión de negociación.

  219. indignació amb el totalitarisme que practiqueu

    La manipulació del vot assembleari respecte al dret d’autodeterminació, en que 40 persones han anul·lat el vot de centenars, ha superat totes les expectatives del totalitarisme vers el que està derivant la concentració.

    Quelcom que va començar amb la plena solidaritat de gran part de la societat, amb reivindicacions necessàries i positives, ha esdevingut un element residual més de l’esquerra quintacolumnista aliada del feixisme. Quants cops ha passat al llarg de la història i quants més deixarem que passi?. Quants cops l’al·legació del “antes lo que nos une que lo que nos separa”, servirà per exercir el nacionalisme castellà i el totalitarisme.

    La protesta ha esdevingut una manifestació de fatxes nacionalistes. Quina pena.

    • flipando..a ver esto días estoy viendo como vienen a atacar y avasallar a la gente de contenidos , de dinamización, etc etc.. sinceramente sin son tan malos y tan fachas y esto es una confabulación judeomasonica y españolista, id a Madrid a ver si alli os hacen caso, en teoria tendrían que hacerlo no?? sinceramente esta misma gente que viene exigiendo estos puntos tan conflictivos, y qeu se quejan continuamente y creen que es una manipulación han estado durmiendo como hacen la gente que tiene que aguantar sus voceos y acosos?? que estan reventad@s ya de dormir poco ..que solo se llevan dos semanas intentando hacer algo logico, para que luego cuando se ve qeu el movimiento va para adelante se quiera EXIGIR en el contenido de ese manifiesto, venga al carro no?? DIVIDE Y VENCERAS.. como en la guerra civil, otra vez todos divididos y aqui a ver quien pilla más cacho ..no se me estoy cansando de todo, lo que empezo como algo qeu merecia la pena, por culpa de estos conflictos me hecha para atras..

    • Mira soy un obrero, estoy por la auto-determinación de todos los pueblos.
      Me importa muy poco que bandera tiene mi explotador,mi prioridad es acabar con ella,con la explotación.

  220. com és possibla això? jo no hi vaig poder anar es pot explicar millor?

  221. recanvi 107 | ERC: QUAN LA RENOVACIÓ ÉS UNA URGÈNCIA |

    1. LA INACCEPTABLE BAIXA DE CAROD |

    Acabem de llegir la carta de Carod-Rovira. Opinem que la cúpula dimitida però alhora en funcions fins a un congrés que no s’ha de celebrar fins a la tardor ha anat massa de pressa a acceptar la baixa de l’exvicepresident lamentant-la, respectant-la i demanant que es respecti. |

    No llegim enlloc que la decisió de Carod sigui irrevocable. Sí que expressa, en canvi, la seva intenció de no deixar la política. |
    ERC no tan sols està sense línia política sinó que la seva desorientació actual, de tan innegable, fóra increïble si no fos veritat [aprofitem per coincidir amb el conseller Pelegrí (UDC) des de Tortosa, ja que no sabem si ho podrem fer gaires vegades més]. |
    La falta absoluta de nord al carrer Calàbria ja s’havia evidenciat aquesta mateixa setmana, primer al Parlament i després amb l’article a l’AVUI / EL PUNT del regidor Portabella. |

    Considerem que, en aquest context, la cúpula dimitida hauria d’avançar el congrés perquè se celebri com més aviat millor i alhora acordar amb Carod la congelació de la baixa perquè l’exlíder del partit pugui almenys exposar a la formació els seus plantejaments (dels quals discrepem, com explicarem si tenim ocasió) de cara a una renovació que és una urgència i on tota veu que hi vulgui intervenir hauria de ser benvinguda. Especialment la de qui ha estat 12 anys al capdavant del partit. |
    No trobem lògic que una cúpula dimitida i en funcions, i que ha posat data a un congrés llunyà on no es presentarà, hagi de donar per feta una baixa d’aquesta envergadura. |
    Els motius que exposa Carod (“la discrepància política, la llunyania ideològica i la distància personal amb els dirigents actuals”) no semblen admissibles en aquest inqüestionable escenari de renovació del partit. |

    Jaumetria

  222. recanvi 107 | ERC: QUAN LA RENOVACIÓ ÉS UNA URGÈNCIA |

    2. LA DESORIENTACIÓ REPUBLICANA |

    Arran de l’aprovació parlamentària, aquesta setmana, de la pràctica supressió de successions (i amb el compromís de fer el mateix amb donacions abans no acabi el 2012), en el marc dels pressupostos rebaixats que s’han presentat a la cambra, hem escrit aquestes ratlles al ‘recanvi 103’: |
    “El grup del PSC ja pot fer tants escarafalls com vulgui que no ens els creurem. Tal com passa amb la retallada pressupostària en serveis bàsics que ara els socialistes també diuen deplorar, a les seves mans tenien evitar el resultat de la votació d’ahir [supressió de successions] quan amb l’abstenció van facilitar que prosperés la investidura.” |

    Detectem la vigència d’un pacte no explícit de tres (CiU, PSC i PP) on fins i tot els més perspicaços podrien endevinar que els dos últims encapçalen, com a mínim, una conselleria cadascun. |
    [No sabem explicar de cap més manera que CiU i PSC, presents a la gran manifestació del 10J i que nosaltres sempre havíem tingut per opcions, si més no, de constitucionalisme indiscutible, vagin mantenint l’Estatut avui en vigor (?) sense la ratificació electoral preceptiva del 152.2 constitucional.] |

    En aquest context, i amb la cúpula republicana dimitida i en funcions, no entenem la reunió de Puigcercós amb Mas al despatx del president el mateix dia de la supressió de successions, ni l’expressió utilitzada per la portaveu parlamentària, Anna Simó, exclamant-se que “volem ajudar” però CiU no ho permet perquè ja ha triat soci (nosaltres pluralitzaríem: socis). |

    Ni demostra necessitar ajuda de ningú qui té prou determinació com per presentar uns pressupostos com els que acaben d’entrar a la cambra, ni tenim constància que ERC tingui pendent de pagament cap deute amb CiU, a part del que assenyala Carod en la seva carta al partit: “[l’error republicà de] menysvalorar la força de resistència a l’oposició de CiU i la seva incidència entre les nostres bases i entorn.” |

    SI ja va votar al costat de CiU en una comissió per evitar una compareixença relacionada amb el cas Palau. DC ho acaba de fer, amb PP inclòs, en l’acord sobre successions i donacions. RI no sap ni on té la mà dreta: ha anat amb ERC en alguns Ajuntaments i contra ERC en uns altres. |
    A l’independentisme sense nord i espellingat que ha quedat després de la desbandada només li faltaria l’abstenció d’Esquerra en els pressupostos més famosos de la història perquè s’acabessin d’ensorrar les tres parets i mitja que encara se li aguanten. |

    Jaumetria

  223. Soy partidaria de que se disuelva la acampada, y no porque no crea en el trabajo que se realiza en ella; apoyo el movimiento que no ha echo más que comenzar. Pero quiero transmitir una percepción que tengo, fruto de comentarios de gente que cree que está durando demasiado. Creo que “la acampada” tiene el riesgo de perder credibilidad para muchos. La credibilidad en este movimiento es fundamental porque hace que personas de todo tipo sientan que se pueden unir a la protesta, a las acciones. Creo que ahora hay que dirigir la energía a los barrios y estructurar y articular el trabajo desde los barrios, buscar nuevos lugares de encuentro. Muchos ánimos a todoas los que estais haciendo posible todo esto. Gracias y ¡salud!

  224. Crec que es un error tallar el trànsit cada dimecres com es proposa. Als únics que afecta es a les persones que pringuen cada dia per anar a treballar. Als bancs i als polítics els serà completament igual. Es impopular i precisament necessitem tot lo contrari ser cada cop més populars.

  225. recanvi 107 | ERC: QUAN LA RENOVACIÓ ÉS UNA URGÈNCIA |

    3. PORTABELLA I RIDAO CONFIRMEN L’ABSÈNCIA DE BRÚIXOLA |

    Trobem bé que Jordi Portabella, a l’article que publicava divendres l’AVUI / EL PUNT, descarti optar a la direcció del partit. Com ell mateix explica, amb càrrec orgànic o sense, és una de les cares visibles que convé renovar. La seva decisió diu molt a favor seu després dels magres resultats de les municipals. |

    El grup municipal d’ERC a Barcelona és l’únic que sempre es va oposar a la modificació del pla general metropolità que preveia la construcció de l’hotel del Palau de la Música, sumari on la imputació arriba fins a algun càrrec electe de l’equip de govern de l’Ajuntament. |
    Amb independència de quina sigui la resolució que finalment adopti la jutge que porta el cas, veiem molt difícil que aquest planejament urbanístic aprovat arribi a executar-se, ja que no trobem realitzable un planejament que, opinem, no sembla que obeeixi a l’interès general. |
    Considerem que aquest sol fet, en el context polític, econòmic i social tan enrevessat que avui ens toca viure, ja era prou motiu perquè els electors censats a la capital votessin la llista en què participava Esquerra. |

    Hem vist al TN Migdia les declaracions del secretari general d’ERC, Joan Ridao. Com tothom, ha reconegut que s’han fet coses malament. Mirarem d’aclarir què, comentant l’article de Portabella. |

    a) Ens fa l’efecte que les dues causes que el regidor barceloní assenyala com a principals per explicar el repetit desastre electoral republicà (“la constitució del segon tripartit i les inacabables batalles internes sorgides de les males pràctiques en la relació humana del partit”) en realitat és una de sola: exclusivament la segona, de la qual ha derivat tot el cúmul d’errors que han provocat la desconfiança de les urnes: per nosaltres, com explicarem, la “constitució del segon tripartit” no va ser cap error, i totes les equivocacions provenen del fratricida congrés del 2008 amb tres candidatures contràries a la direcció de Carod, hem de suposar, per haver entrat en el segon govern de coalició. |

    No pretenem culpabilitzar ningú. Ens limitem a constatar fets que ens semblen objectius sense determinar causes ni causants. |
    A partir dels resultats del congrés, el tàndem guanyador, amb només majoria simple, es va aïllant progressivament dels altres tres corrents: absoluta absència de mà esquerra (en clar contrast amb la paraula que dóna nom al partit) per evitar la sortida de Carretero, enigmàtiques i incomprensibles crítiques a la presència republicana a la Generalitat tot i mantenir aquesta presència (o una cosa o l’altra: totes dues alhora no s’entenen), anunci de l’exclusió de Carod de la llista (ni tan sols per tancar-la simbòlicament) molts mesos abans dels comicis i, doncs, amb el consegüent risc de desencadenar una nova escissió que els carodistes (amb molta mà esquerra, aquests sí) van saber evitar amb tots el vents bufant en contra, lectura equivocada de les urnes atribuint la desfeta al segon tripartit acompanyada de la no-renúncia desoint el lògic camí que ensenyava Ernest Benach renunciant a l’acta de número 2 a l’hemicicle, i finalment concórrer a les municipals persistint en aquesta línia equivocada (on Portabella redunda en l’article), fet que ha portat ERC a anar de bracet amb altres opcions que, per nosaltres immotivadament, li van fer ombra el 28N i han continuat fent-li el mateix a molts municipis el 22 de maig. |

    b) Passem doncs en aquest punt a mirar d’analitzar aquesta errònia percepció que portava l’AVUI / EL PUNT a titular amb aquestes inadmissibles paraules de Portabella: “Vam ofendre la ciutadania amb l’edició del segon tripartit”. |

    Com hem plantejat aquests dies (i no només no se’ns ha rebatut: ni tan sols se’ns discuteix), l’aprovació parlamentària de la pràctica supressió de successions, amb el compromís de fer el mateix amb donacions abans no acabi el 2012, deixa ben destapat que el pacte PSOE-CiU per l’Estatut continua vigent i que, a més, com havíem defensat, els socialistes espanyols no podien ser tan temeraris de comprometre’s “a respectar la llista més votada a les generals” sense assegurar-se que els populars farien el mateix [‘recanvi (103) | UN PARELL QUE SÓN TRES’]. (No trobem creïbles les gesticulacions del PSC contra la supressió de successions i contra la retallada pressupostària havent possibilitat totes dues coses amb la seva abstenció en la votació d’investidura.) |

    En aquell escenari dels resultats electorals del 2006 ja havia quedat prou clara l’entesa sociovergent (el PP no podia aleshores ni pot decidir avui ell sol, sense aliances, al Parlament de Catalunya). Ens referim a l’expulsió d’ERC del govern Maragall avalada per CiU, que no va tombar el govern resultant en minoria de socialistes i ecosocialistes, i posterior irrupció de Montilla encapçalant el PSC. Va ser Montilla justament el primer amb qui Mas va parlar l’endemà mateix de les eleccions 2006. Ningú pot saber què més van tractar a part del que en va transcendir: que no es van posar d’acord per formar govern o que van acordar que no el formarien. |

    Opinem que en aquell context, doncs, l’Esquerra que liderava Carod va triar la millor opció tenint en compte les circumstàncies que es donaven. |
    ERC es va avenir a formar el segon tripartit, constituït el 28/11/2006. I ja el març del 2007 proposa la presidència de la Generalitat a Artur Mas: “Esquerra ofereix a Mas la Generalitat si convoca un referèndum d’independència”, titula a tota pàgina la portada de LA VANGUARDIA del 26/03/2007 [l’hemeroteca del degà dels nostres diaris no té preu]. |

    La negativa de CiU deixava al descobert l’aliança sociovergent (no només sociovergent, com hem vist, ara que CiU i PP tornen a sumar majoria absoluta) que col•lapsa la política catalana encara avui: des de la passivitat del Parlament davant l’incompliment pràcticament tot un any del termini estatutari per fixar el model de finançament avui vigent fins a la supressió de successions d’aquesta mateixa setmana i passant per la indefensable impassibilitat davant la vulneració del 152.2 constitucional que ha deixat Catalunya sense Estatut referendat el mes que ve farà un any. |

    Com hem assenyalat en altres notes sobre la peculiaritat catalana que el grup del cap de l’oposició s’abstingui per possibilitar l’última investidura de president de la Generalitat, no deu passar enlloc més del món que un candidat a la presidència declini un oferiment per accedir-hi. Opinem que, més enllà que el referèndum que ERC reclamava s’hagués acabat celebrant o no (Esquerra només tenia 21/135 escons), si CiU arriba a acceptar la presidència, primerament tothom s’hauria vist obligat a parlar amb una sola veu a Barcelona i a Madrid, i en segon lloc només la ‘intenció’ de sol•licitar la convocatòria del plebiscit ja servia, com a mínim, per garantir que l’Estatut acabat de ratificar fos observat al peu de la lletra, sense incompliments de terminis ni “quatre veces” en els apartats que s’havien de negociar (en una mena de delegació del legislatiu en l’executiu que no sembla gaire constitucional, particularment tractant-se de la norma fonamental catalana: així, doncs, els electors no podien saber què votaven en el referèndum, si aeroport sí o aeroport no), a més, òbviament, de cap resolució adversa del Tribunal Constitucional (TC) . |

    El president Mas, si bé ha volgut hipotecar la negociació del pacte fiscal als resultats de les eleccions a Corts, sí que acaba de revelar que en la recent trobada amb el vicepresident Rubalcaba li va reivindicar la posició decisiva de la Generalitat en la gestió aeroportuària. Recordem perfectament, durant els últims dies abans de la votació a les Corts de l’Estatut del 2006, que era justament aquest l’ultimàtum que posava ERC per incorporar-se al sí a l’Estatut. |
    Si el novembre del 2006 Esquerra opta per enrocar-se decididament a l’oposició i forçar la sociovergència ‘explícita’, les negociacions sobre l’actual finançament, traspàs de trens, aeroport, etc., haurien estat tan accidentades i/o infructuoses com van ser? No ho sabrem mai. No es pot afirmar el que no ha passat. Que cadascú dedueixi el que vulgui. |

    La nostra opinió personal és que un partit com ERC (aleshores mitjà, avui altre cop petit), a més de ser incapaç, com tothom, de predir el futur, en una situació com la que es donava (acord sociovergent sobre l’Estatut), no podia, si CiU i PSC li deixaven oberta la porta del govern, entossudir-se a passar a l’oposició. Hauria rebut encara molts més atacs dels que sens dubte ha estat objecte. I més difícils de repel•lir. |

    La gestió dels republicans al govern no l’ha poguda atacar ningú. L’exconsellera Capdevila va evitar que el seu departament es traslladés a una nova seu que apadrinaven els que han estat imputats en la trama Pretòria. La feina de conselleria d’Huguet va ser reconeguda internacionalment. |

    S’haurien destapat totes les realitats que han sortit a la llum aquesta última legislatura si ERC s’entesta a passar a la passivitat de l’oposició? D’on ve, precisament, tant odi i tan irracional contra Carod-Rovira? Ni tindríem la llei de consultes que l’administració central ha hagut de córrer a recórrer, ni la llei de vegueries que, si la Generalitat actual acaba de decidir que congela, és ben bé perquè vol: si s’han de modificar lleis orgàniques, qui és que sosté avui el govern central en minoria? Per què hauria vingut ara a Barcelona el vicepresident Rubalcaba si s’ho pogués estalviar? Per què hi havia absències als escons populars del Congrés en el moment de votar els 1.450 milions? |

    Mentre Jordi Portabella no ens expliqui què volia dir divendres quan parlava de “enganyats i ofesos”, o quan afirmava que la “majoria social” que ERC ha de buscar “no és equidistant entre CiU i el PSC –és obvi que no ens trobem entre ells dos en matèria nacional, republicana o social–“, haurem de confessar que som incapaços d’entendre-ho. |

    Jaumetria

  226. JAUMETRIA :
    Sense ànim de censurar la vostra llibertat d ´expressio ( no us vull donar aquesta imatge) considero esteu monopolitzant aquest espai. Exposeu els vostres comentaris amb unes parrafades de dimensions increibles que es fan feixugues de llegir un munt de vegades y el vostre missatge costa
    d ´entendre , a mi al menys. No tots els d´aqui entenem de lleis com vosaltres …Heu pensat de fer-vos un blog o si mes no intentar sintetitzar els vsotres missatges? Merci.Salut!

    • Bona nit, LAMAS

      La llibertat d’expressió no coneix cap límit. Tampoc el de l’espai
      D’altra banda, aquesta llibertat també comporta la seva complementària: la llibertat de no llegir res que no vulguem
      És per aquest motiu que encara no se’ns ha acudit mai d’aconsellar ningú sobre l’extensió dels seus escrits, tant si ens agraden com si no

    • Estoy con tigo.

  227. estoy de acuerdo en lo de usar la plaza de otra manera, como un agora, creo que debemos cambiar la estrategia, la acampada tuvo mucha fuerza, pero ya no la tiene, hay que buscar alternativas y el ágora es una buena. usarla de base del movimiento, de centro de intercambio de información de lo que se decide en los barrios.
    cada vez hay menos grupos sociales representados en plaza Catalunya, y muchos dejarán de apoyar el movimiento si no se sienten representados, hay que tener cautela, el apoyo que tenemos se puede ir tan rápido como vino que creo que es mejor golpear al sistema cada vez con algo nuevo que no se esperen.

    • Bona nit, Xaime

      No sembla que el problema que ha causat la lògica i legítima indignació sigui el sistema. El 1980, el 1988 o el 1996, a ningú li venia l’acudit d’anar a acampar per les places
      El nostre sistema és el mateix sistema pel qual va lluitar tant el mateix Stéphane Hessel
      Una altra cosa és el mal ús que se n’ha fet durant els últims 15 anys

  228. Completamente de acuerdo Jaumetria con respecto al comentario de Lamas. No todo el mundo tiene la capacidad de sintesis, enhorabuena por cierto, para quien la tenga.
    No se lo que pasará en Barna con el nuevo giro político, lo que sí se, es que durante todos los años que han estado los PSOEs han dejado completamente descarnados los barrios de ciertos locales como: discotecas, pubs, futbolines, canódromos, billares, bares de barrio, cines, teatros de barrio, bailes con orquesta, y un largo etcetera. hablo de los años 60 y 70, las pocas plazas con tierra y plantas las han cementado, los solares vacios donde jugaban los niños los han edificado, Barcelona se ha convertido en una postal para el turismo no en una auténtica ciudad.
    Antes habia vida en los barrios, ahora son barrios dormitorios en medio de la ciudad, para distraerse uno tiene que ir al centro.
    Con el acierto de las olimpiadas se les dio carta blanca a los psoes, hicieran lo que hicieran todo estaba bien, hasta que el vaso llegó al límite con la cagada del referendum de la Diagonal, ahi se vio que el poder va por un lado y los ciudadanos por otro.
    El poder va por construir donde sea y como sea, construir quiere decir beneficio para unos pocos y cemento para la mayoria y vistas de postal para unos pocos que viven en ciertas zonas.
    Respecto a esto, una propuesta es que no se construya nada (osea que nadie haga negocio) en el solar libre, del canódromo Meridiana, que planten arboles que dan sombra en verano y oxigenan.
    ¿Porque construyen? Imaginad que sois arquitectos, constructores, contratistas, promotores, inmobiliarias, ingenieros, vendedores de materiales de la construcción abogados y demás personajes que viven del ladrillo. Esta gente necesita llevar dinero a casa, pagar la hipoteca, el coche la casita en la playa etc. Asi que tienen que construir haya necesidad real o no. ¿Manera?, pues bueno, se montan unas olimpiadas, un forum, una necesidad imperiosa de renovar no se sabe qué, y a construir, y que siga la rueda. Cuando no se pueden hacer operaciones grandes, pues le dan a la renovación de las aceras. y asi, crean necesidades para poder seguir chupando.

    • Estic d’acord ( i també amb Lamas).
      A part de mantenir en acció la desastrosa i fraudulenta industria del totxo, els ajuntaments transformen les ciutat per orientar al ciutadà en la direcció que els interessa més, això és, fomentar el consum i la dependència a consumir. El poder té, en l’ajuntament, una eina de control i recaptació per mantenir i orientar les coses i la gent. Quan unes persones juguen a petanca, fan servir la bicicleta, conversen a l’ombra d’un arbre del parc, etc… no produeixen benefici econòmic per el poder. I no “interessa”. Per això les llibertats no paren de reduïr-se, amb l’excusa aparent de “la postal”, però amb l’evidència interna de poder i dominació sobre la població.

      Que l’esforç del poder sigui avui accentuar la separació entre rics i pobres, esdevé una estratègia del tot esgarrifosa, que divideix la societat entre els que ho passen malament i els que encara no ho passen malament.

      I el poder es cuidarà prou de mantenir un bon gruix de ramat al seu costat, doncs d’això en depèn la seva raó de ser.

  229. Us suggereixo que baixeu el volum de l’streaming fora d’assemblees, que s’escolten les converses. Contra el gran germà. Salut!

  230. Bon dia a tothom

    La meva més cordial enhorabona per tu, Joseph. Que ja veig que ens aportes un quantitat molt més important d’informació que jo i en un nombre de ratlles considerablement més reduït. Tot el mèrit és teu i gràcies

    Ni crec que hi hagi cap “nou gir polític” amb el pas de l’alcaldia barcelonina a CiU (com he explicat tantes vegades), ni que el problema que ha generat la indignació sigui exclusivament municipal, ni circumscrit a Barcelona, ni tampoc que en siguin responsables només “els PSOEs“, com tu els anomenes

    (Per què sol coincidir que els que reclamen més síntesi són alhora els que demostren necessitar encara més dades i més argumentació?)

    1. Ara ja no construeix ningú perquè no es ven ni per casualitat
    2. Quan es construïa i es venia a manta, on eren els que ara tant protesten?
    3. Ja que t’interessa tant l’Ajuntament de Barcelona, com és que no et planteges que, hi hagi influït o no l’Acampada, el trio que formen CiU, PSC i PP han passat a tenir encara un regidor més, i que el regidor de DC, que alhora és diputat al Parlament, ja ha votat al costat de CiU i PP a favor de la supressió de successions (i de donacions el 2012) en aquest context de crisi profunda i retallada pressupostària? [En síntesi, perquè estiguis content: que ICV-EUiA i ERC en sumaven 4+4 i han baixat a 5+1.]

    Esclar que això a tu et deu resultar ben indiferent si tenim en compte tot el que proposes…

    [Per cert: res personal contra CiU, PSC i PP, eh: que consti. Només són els que han ‘dirigit’ la política aquests últims 15 anys, que no sempre coincideix exactament amb ‘governar’, en els sistemes parlamentaris com el nostre, com vaig intentar explicar, un cop més, ahir]

  231. recanvi 108 | UNA RECEPTA QUE VAL PER TOTHOM |

    Al grup del Facebook Acampada Barcelona hi trobem el comentari que segueix dedicat a la nostra nota anterior: |
    “ojala q todo los castellanos parlamentes te entiendan…lo ideal q nos entendieramos todos….” |

    Que l’híbrid ‘parlamentes’ tant pugui voler significar ‘parlants’ com ‘Parlaments’ no ha de ser obstacle perquè hi formulem una resposta que valgui per tots dos supòsits. |

    1. Si la prioritat és que certs errors en què han incorregut les administracions no es puguin repetir, això només s’aconsegueix amb un poder judicial lliure d’interferències provinents de legislatiu i executiu. |

    2. Aquesta lògica i necessària mesura política, acompanyada de la simplificació a una única administració parlamentària en lloc de les dues actuals (mesura, aquesta segona, doblement rellevant: econòmica per l’important estalvi que comporta, i pràctica perquè no podem aspirar a un poder judicial que controli de manera efectiva dues administracions coexistents que es van passant la pilota l’una a l’altra, com en el cas recent dels 1.450 milions), implicaria, si s’arriba a fer realitat, una notable millora social de la qual es beneficiaria tota la població resident a Catalunya sense distinció de cap mena. |

    3. El que val per Catalunya serveix igualment per tota altra comunitat de l’Estat. No sembla pas que Castella-la Manxa, per anomenar-ne només una, es pugui mostrar insensible davant aquest eventual blindatge de la independència del poder judicial. Ni tampoc sabem veure què hi van a guanyar els castellano-manxecs elegint un determinat percentatge de diputats del PSOE i del PP el maig del 2011 al Parlament autonòmic i repetint l’elecció del mateix percentatge a les Corts bicamerals el març del 2012, només 10 mesos després. |

    Jaumetria

  232. RAONS PER SEGUIR AMB LA PROTESTA.
    per la vostra informació aquests son les dades que ha publicat el periodico de catalunya aquest passat dissabte.

    Sondeig del Gesop per El Periodico de Catalunya publicat el 4 de juny de 2011

    Els espanyols s’identifiquen amb els indignats però no esperen canvis.

    El 64% dels enquestats diuen compartir les reivindicacions plantejades pels acampats.

    La permanencia a les places es vista amb bons ulls a Catalunya I Pais Vasc.

    La presència d’imputats a les llistes genera un rebuig absolut

    Els politics formen una classe privilegiada per al 89,9% dels enquestats.

    Tres de cada quatre enquestats creuen que la llei electoral s’hauria de reformar.

    Pel 81,4% dels enquestats els mercats financers tenen més poder que els governs.

  233. M’alegro que continuem a la plaça. És més: Crec que no sols hauríem d’estendre el moviment pels barris i pobles, sinó convidar tothom a acampar al carrer. Fer de Catalunya i del món un gran càmping. Parlo completament en sèrio. Els qui no es poden permetre de pagar una hipoteca, els que estan a punt de no poder-la pagar i els que viuen amb l’aigua al coll per pagar-la. I tots els altres. Parar el món. Parar l’ansietat i l’estrés, que són els grans aliats de la Corporació Mundial de Sangoneres i Paràsits.
    Nosaltres som el més gran tsunami.
    Només ens cal plantar-nos al carrer i veure com són arrossegats com fulles, la borsa, els grans bancs, les grans multinacionals, els aparells dels partits i tota la parafernàlia ideològica que els aguanta.
    Se’ns en fum el futur, el creixement, la competitivitat i la presumpta excel.lència dels mamonets i la Pilar Rahola.
    Volem viure (i de passada venjar els indis de les praderes).
    Només que aconseguim arrencar la por del moll de l’ós dels ciutadans/es, tot aquest sistema escurabutxaques mundial cau com un castell de cartes.
    El quid de la qüestió no és posar-nos d’acord. És perdre tota la por que ens han estat inoculant durant centenars d’anys.

    • Creo que es un error de concepto. Nunca se hablo de dejar la plaza. simplemente de levantar la acampada nocturna. Ya no es necesario seguir durmiendo alli, ahora que las asambleas se han convertido en tradicion, es hora de innovar, aparecer en otros lugares. Hoy aparecia un articulo de opinion en El Periodico que comparaba, creo que acertadamente, esta decision con las tacticas guerrilleras: atacar por sorpresa, ocupar el objetivo, y replegarse rapidamente antes de que llegue la respuesta de un enemigo mas fuerte para atacar de nuevo en otro punto. En la plaza estabamos demasiado localizados. Es bueno seguir usando la plaza, pero teniendo en cuenta siempre que lo importante es la asamblea, no la acampada. La acampada fue un modo de llamar la atencion hacia la asamblea, que si las circustancias lo exigen, puede celebrarse en cualquier otro lugar. Espaciarlas en el tiempo tambien me parece buena idea: un dia se trabaja en los barrios, al siguiente se lleva lo que se dijo a la asamblea general. Asi extendemos y fortalecemos el movimiento.

  234. Una cuestión importante es como se manipuló la asamblea para conseguir el voto para el abandono de la acampada(aunque se siga “de dia”, Se elimino por primera vez,el derecho a que si hay mas de 40 votos,se vuelva a discutir UN DIA,que no es tanto y volver a votarlo al dia siguiente por 2 intervenciones de 2 minutos para defender la otra postura..Tras una exposición a favor de 20 minutos…exposición que ya se hizo el dia anterior,no se sabe porque ni por decision de quien(si se sabe la gente de “Dinamizacion” que hacen,literalmente,LO QUE LES DA LA GANA.
    Y todo esto,simplemente, para que los que defendiamos que los que querian seguir acampados tuvieran su oportunidad de expresarse no tuvieramos la oportunidad de explicarnos con 24 horas de tiempo…
    A donde vamos a ir si a estas alturas ya se Censura y Manipula a los propios integrantes de las comisiones,a los acampados y a los integrantes de la asamblea(osea,TODOS) Y si dudais, preguntad en Activitats, o en Comunicació, o….

    • Sintiendolo mucho, he de decir que el sistema de devolver el tema a la comision cuando sale debate y volver el dia siguiente apesta, y esta sirviendo como una maravillosa herramienta para que algunos boicoteen la toma de decisiones cuando sale algo que no les gusta: he perdido la votacion, pues ahora voto debate, lo bloqueo durante un dia y os jodeis”. Se ha visto muy claro con el tema de la autodeterminacion, y ayer intentaron lo mismo de nuevo con el tema de la acampada, un tema en el que hay mayoria clara a favor de terminar con el campamento de verano en que se ha convertido. Asi que todo mi apoyo a Dinamizacion, y ojala que veamos mas veces que el debate se produce en el momento, y los que lo piden dan la cara en el estrado para explicarse. Que ya esta bien de tanto viaje de ida y vuelta entre la comision y la asamblea de tantos temas.

  235. @Jaumetria

    Home Jaumetria, jo estic amb en LAMAS, entèn que amb texts tan llargs ens obligues a fer scrolls per llegir altres missatges. Estarem d’acord en que sí que acapares una mica aquest espai, no? No és per no llegir-te a tu es per poder llegir també els altres…

    Sicerament em sembla que estàs sent una mica egoïsta tenint en compte que de tenir tanta informació i opinió per donar podries perfectament obrir un blog on poguéssim escollir anar a llegir directament les teves opinions.

    Aquí, ja no és perquè hagis fet un o dos o tres missatges llargs és perque sembla que vulguis omplir de les teves opinions, un espai que també és de tots.

  236. Fuera la Dinamizacion! Porque nadie vota esto?
    Representan solo a ellos mismos o peor
    se han creado por los secretos para
    sabotear!!!

    • Tu crees? se puede sabotear tb haciendo acusaciones infundadas. no digo que tu vayas por ahí,ya se sabe son muchos los intereses en contra de esta iniciativa 15M o INDIGNADOS.

  237. !!!FUERA LA DINAMIZACION!!!

  238. COMUNICADO COMISION DE ACCION:
    Lo ocurrido ayer en la acampada Pl Catalunya
    El sabado,por sorpresa,se presenta durante 20 minutos, un tiempo exagerado en esta asambea, la propuesta de acabar con la acampada “viniendo de dia a una pocas estructuras(desmantelando TODAS las otras)que se seran reservadas a unas pocas comisiones (contenidos,dinamizacion..que son las que estan detras de la propuesta,claro),rompiendo la cohesion del espacio e ideas, y facilitando la de direccion de TODOS por UNOS POCOS…
    La propuesta se sube en tiempo récord a la web oficial, la comisión de Comunicació,la encargada de ello,NO SABE NADA, Alguien que sabe los codigos,se ha encargado de ello..
    Domingo. Denunciamos estos hechos en la reunión de Comisiones.Indignación general,se intenta impedir la votación de la propuesta hasta que se aclare,pero antes de que nos pongamos en marcha empiazan a aparecer mas y mas personas hasta 40,que no son de ninguna comisión y nadie los ha visto nunca..Son el “grupo de trabajo” que no comisión, que ha elaborado la propuesta… acompañados finalmente por el grupo que esta “dinamizando” Todas las asambleas revientan la reunión entre gritos.
    Asamblea. Se leen 4 líneas expresando el descontento de “algunas personas”(eramos la reunión de Intercomisiones!!!) y se da paso a que expliquen su propuesta de acabar con la acampada con tiempo indefinido(20 minutos) se pasa a votar sin mas y para sorpresa nuestra para ESTA votación se cambia el método! Hasta el momento,con 40 votos negativos,de veto,la propuesta volvia a estudiarse mínimo un dia,y si se decidía, volverla a llevar a la asamblea.Para esta votación “dinamización de asamblea”,decide que si hay votos de veto, se dejaran 2 minutos a 2 personas de cada postura, y se votará INMEDIATAMENTE..Todo ello con el exclusivo fin de impedir que el resto tuvieramos 24 horas para explicar lo ocurrido y en todo caso,defender nuestra postura..
    No contentos con eso,tras la inervenciones los de la propuesta tienen 10 minutas extra para volverla a explicar…Y ya está

    Si alguien tiene alguna duda,por favor,que se dirija a Comisión de Actividades, Comunicación, o para que no haya sospecha alguna, a Intercomisiones..

    No dejemos que una minoría nos dirija!

    Difunde este manifiesto

  239. !!!FUERA LA DINAMIZACION!!!
    DIVIDEN Y CONFUNDEN LA GENTE!
    SON LOS SECRETOS MANDADOS
    PARA SABOTAR? O “NUEVA CLASE POLITICA”?
    EN AMBOS CASOS: FUERA!!!

  240. GENTE, ABRED LOS OJOS!!!
    SI ALGUNOS ACIONES DIVIDEN LA GENTE=EGOISMO,SABOTAJE=FUERA!

  241. No soy activo en ningún grupo pero… no me gusta esto que decís que pasa, propongo que se hable abiertamente entre los grupos discordantes antes de romper la baraja.
    Somos muchos quienes tenemos ilusión y confianza en vosotros…
    Acuerdos de mínimos y adelante.

    Saludos

  242. Now, puedes aportar algo mas a este debate que un slogan cada 5 minutos?

    • Piensad, usad sus cerebros!
      Desde la primera asamblea con la participacion
      de la Dinamizacion la gente se quedan mas y mas confundida,
      y lo peor dividida. Que significa esto?

      • ¿Que eres un flooder?

        Podem retornar a l’intercanvi d’opinions civilitzades per favor en comptes d’aquestes ràfegues d’egocentrisme que van sorgint? ¬¬

        Òstia és que a més sembla que parlis anglo-indio, què coi vol dir “piensad” i “usad sus cerebros”? ¿Los cerebros de quién?

        Siguem seriosos i humils en qualsevol discusió, per favor…

  243. Acaba de desaparecer un comentario de la Comisió de Acció! Vamos a volver a colgarlo, y aparte de exigir que se mantenga, exigimos una explicación!

  244. NANIFIESTO DE LA SUBCOMISSIÓ DE ACCIÓ
    Lo ocurrico ayer en Pl Catalunya
    El sabado,por sorpresa,se presenta durante 20 minutos, un tiempo exagerado en esta asambea, la propuesta de acabar con la acampada “viniendo de dia a una pocas estructuras(desmantelando TODAS las otras)que se seran reservadas a unas pocas comisiones (contenidos,dinamizacion..que son las que estan detras de la propuesta,claro),rompiendo la cohesion del espacio e ideas, y facilitando la de direccion de TODOS por UNOS POCOS…
    La propuesta se sube en tiempo récord a la web oficial, la comisión de Comunicació,la encargada de ello,NO SABE NADA, Alguien que sabe los codigos,se ha encargado de ello..
    Domingo. Denunciamos estos hechos en la reunión de Comisiones.Indignación general,se intenta impedir la votación de la propuesta hasta que se aclare,pero antes de que nos pongamos en marcha empiazan a aparecer mas y mas personas hasta 40,que no son de ninguna comisión y nadie los ha visto nunca..Son el “grupo de trabajo” que no comisión, que ha elaborado la propuesta… acompañados finalmente por el grupo que esta “dinamizando” Todas las asambleas revientan la reunión entre gritos.
    Asamblea. Se leen 4 líneas expresando el descontento de “algunas personas”(eramos la reunión de Intercomisiones!!!) y se da paso a que expliquen su propuesta de acabar con la acampada con tiempo indefinido(20 minutos) se pasa a votar sin mas y para sorpresa nuestra para ESTA votación se cambia el método! Hasta el momento,con 40 votos negativos,de veto,la propuesta volvia a estudiarse mínimo un dia,y si se decidía, volverla a llevar a la asamblea.Para esta votación “dinamización de asamblea”,decide que si hay votos de veto, se dejaran 2 minutos a 2 personas de cada postura, y se votará INMEDIATAMENTE..Todo ello con el exclusivo fin de impedir que el resto tuvieramos 24 horas para explicar lo ocurrido y en todo caso,defender nuestra postura..
    No contentos con eso,tras la inervenciones los de la propuesta tienen 10 minutas extra para volverla a explicar…Y ya está

    Si alguien tiene alguna duda,por favor,que se dirija a Comisión de Actividades, Comunicación, o para que no haya sospecha alguna, a Intercomisiones..

    No dejemos que una minoría nos dirija!

    Difunde este manifiesto

    • Pesat! No se quin comentari t’ha desaparegut però no m’extranya gens, jo també te’l treuria! Això no són maneres de queixar-se i sembla que ho facis més per mala llet que per qualsevol altra cosa.

      Ves a saber si el Now! aquest no ets tu mateix.

      Amb tot a internet hi ha una dita que diu “Don’t feed de troll (no li donis brega al que vol molestar)” així que pots escriure missa que se’t veu el llautó.

  245. No ves el comoentario porqe no esta ,que hay que ser bobo para na no entenderlo…Dónt feed the troll lo utilizamos en las redes para referirnos a los infiltrados desde hace muchos años…O eres muy nuevo o eres uno de ellos…Y lo que hay colgado es el manifiesto de una comisión que lleva 20 días trabajando, y mucho. A ver quien eres tú

  246. Y si tu también lo quitarias,habrá que ir con cuidado,que ya te has retratado!

    • Retratado de què? És clar que te’l treuria, a tu i al Now que d’això se’n diu “flood”! Jo ja he llegit els teus missatges i no m’han semblat un manifest, m’han semblat un conjunt de queixes que a mi no m’esclareixen el problema, en tot cas em deixen preocupat però no m’ajuda gens a conèixer els problemes, anar veient els mateixos missatges repetits una i dos i tres vegades, que sembles la tele, macho!

  247. No se si la gente es consciente de lo que estan haciendo los acampados, los que duermen en la Plaza de Cataluña. Pienso que son (o sois) dignos de admiración, no estan alli no por ellos sino por todos los indignados. Quiero decir que para mí merecen, o mereceis un gran respeto. Seria una lastima que por problemas internos se fuera todo al garete.
    También pienso que somos humanos y que hay límites, una idea sería que, de seguir la acampada noctura, fueran cambiandose los acampados (hablo desde la ignorancia y el desconocimiento de como funciona la acampada), pues debe de ser muy duro dormir alli cada noche.
    Observación: Para los que no vivimos cerca de la Plaza Cataluña, la unica constancia de la acampada viene de la TV, diarios e internet, pero para mucha gente solo cuenta con TV. Si no salen noticias en los informativos, lo de la acampada es como si no existiera. Una idea seria trasladar el campamento cada semana a una plaza diferente, y hacer algo susceptible de salir en los informativos, pues la gente necesita refrescar la informacíón constantemente. Es la técnica que usasn los publicistas que nos machacan cada dia para que compremos los mismos productos. Pienso que deberíais hace lo mismo, pues sino la gente deja de pensar y poco a poco se irá difuminando el movimiento de los indignados. Necesitais aventar constantemente el fuego para que no se apague.
    Gracias a ti Jaumetria. Sigo pensando que cada uno es libre de escribir como le plazca las veces que quiera y todo lo extensamente que desee. Esto no es una asamblea. El que uno escriba montañas de lineas no impide a los demas expresarse a su manera, no quita tiempo de asamblea a nadie, esto es internet, es como pedir que los videos de youtube deberían de ser cortos.
    Muy distinto es el caso de una asmablea donde el tiempo de las exposiciones es limitado. Pienso que no es ninguna falta de respeto o egoismo (como dicen) tratar los temas de una manera extensa.
    Pienso que es precisamente todo lo contario es hacer partícipes a los demas de las ideas y opiniones que uno tiene, para ampliar el abanico general de ideas. Por otro lado también entiendo que todos somos distintos y hay a quien le gusta las informaciones más escuetas, en este sentido pienso que hemos de ser tolerantes y dejar a cada cual que se exprese como buena mente pueda. Los irespetuosos y egoistas son los banqueros, políticos y demás chupopteros.

  248. Es normal que en temas de infraestructura se vote y acate lo que diga la mayoría… pero es ridículo que a la hora de conformar los “MÍNIMOS” se aprueben cosas en las que no hay UNANIMIDAD.

    ¿qué “mínimos” son esos? ¿cómo pretendemos que la sociedad acepte aquello que ni siquiera nos une a nosotros? y aún más ¿cómo lo aceptarán los gobiernos?

  249. Compañeros, todo a su tiempo. Es clave no reproducir la racionalidad dominante, que el tiempo no nos coma. El movimiento tiene que confeccionar y producir SU PROPIO TIEMPO.

    Salu2!

  250. Noticia apareguda a Terra

    Está acusado de negligencia grave durante su mandato
    El exprimer ministro de Islandia, al banquillo por su gestión de la crisis económica
    Aunque este martes es el día para confirmar la acusación, medios islandeses consideran probable que el juicio en sí no comience hasta después del verano, ya que el tribunal concederá a Haarde un plazo para presentar objeciones.

    Desoyó las advertencias sobre la crisis

    En el auto de acusación preliminar que se presentó hace un mes, el fiscal Sigridur Fridjonsdottir pide una condena para el exprimer ministro por violar la ley sobre responsabilidad de los ministros al desoír las advertencias que recibió sobre una inminente crisis de los principales bancos islandeses.

    A pesar de los avisos recibidos entre otros por el Banco Nacional, Haarde no adoptó ninguna medida para reducir los efectos del colapso antes de que éste se produjera ni presionó a los bancos para vender sus activos y disminuir los riesgos, según el fiscal, quien no especifica ninguna pena concreta para el delito.

    Un tribunal especial

    El Landsdómur está formado por 15 personas: cinco jueces del Tribunal Supremo, un presidente de un tribunal de primera instancia, un catedrático de derecho constitucional y ocho ciudadanos designados cada seis años por el Parlamento.

    El colapso bancario, que obligó a nacionalizar los principales bancos del país, colocó a Islandia, que ha tenido que recibir ayuda del Fondo Monetario Internacional (FMI), en la peor crisis de su historia reciente.

    Las protestas populares provocaron en enero de 2009 la caída del Gobierno de coalición entre el conservador Partido de la Independencia y el Partido Socialdemócrata, encabezado por Haarde, que se retiró de la política al descubrírsele un tumor cancerígeno.

    La izquierda, en una coalición entre socialdemócratas y ‘rojiverdes’, gobierna por mayoría absoluta desde abril de 2009 un país que negocia ahora su entrada en la UE.

  251. recanvi 109 | PER QUÈ ESTATUT I NO DECLARACIÓ UNILATERAL |

    Al grup ‘NO VOTAREM CAP PARTIT QUE […]’, l’amic Joan Font, que té la seva opinió personal pròpia (ni menys ni més legítima que la nostra, sinó exactament igual), ens escriu a favor que Catalunya tingui com més aviat millor “una legalitat pròpia” i, per aconseguir-ho, es declara partidari d’una “declaració unilateral” tan bon punt al Parlament hi hagués una majoria absoluta favorable. |

    Són molts els motius que ens porten a discrepar del Joan i preferir un Estatut a una declaració. Anirem fent servir aquest ‘recanvi 109’ per anar exposant els nostres arguments a mesura que anem tenint disponibilitat. |

    Jaumetria

  252. recanvi 107 | ERC: QUAN LA RENOVACIÓ ÉS UNA URGÈNCIA |

    4. VAL MÉS TARD QUE MAI |

    Respirem després de veure que, encara que hagi costat prou, finalment al carrer Calàbria s’han adonat que un partit independentista (i si vol ser d’esquerres encara més) no pot entrar a negociar uns pressupostos que són inferiors als últims, diuen un 10%, i a més destinen menys recursos als serveis bàsics. |

    La independència implica el ple autogovern també en matèria fiscal. Reduir la dotació pressupostària de la Generalitat és justament la posició diametralment oposada a la independència i al concert econòmic. |

    Vèiem ahir al TN de TVC el secretari general republicà, Joan Ridao, anunciant la presentació d’una esmena a la totalitat. “Perquè [CiU o el govern] ja han triat”, deia. Home: per nosaltres havia quedat ja ben clar què triava CiU el dia de la votació d’investidura. |

    I no entenem què ve a compondre ERC col•laborant amb CiU en una comissió que s’acaba de crear sobre el nou pacte fiscal, el calendari de la qual impedeix que la proposta que en surti no es pugui plantejar a l’actual govern central en minoria i s’hagi d’esperar a les noves Corts que surtin de les eleccions previstes pel març. Amb totes les incerteses que això comporta. |

    Jaumetria

  253. Aqui hay un articulo posiblemente interesante sobre la acampada de Sol:

    http://periodismohumano.com/sociedad/la-acampada-de-sol-atrapada-en-si-misma.html

    Claramente no se aplica directamente a nosotros, pero hace falta saber cual errores mejor evitar. Saludos!

  254. recanvi 107 | ERC: QUAN LA RENOVACIÓ ÉS UNA URGÈNCIA |

    5. LA “ESQUERRA NACIONAL” DE CAROD I LES MALES CARES |

    Opinem que s’equivoca l’exvicepresident quan propugna la seva “esquerra nacional i plural”. El vèiem ahir defensar-la un altre cop a ‘Els matins’ de TV3. La definia com el mateix que representa CiU del centre cap a la dreta però, en aquest cas, en la direcció oposada. |

    Perquè tots plegats ens puguem fer una idea del que ha arribat a significar avui CiU a Catalunya, només ens hem de remetre a les males cares que captaven ahir les càmeres de TVC enfocant el president Artur Mas (a la UE parlant del deute català) i el líder del grup de CiU al Parlament, Oriol Pujol, justificant que a Badalona governaria la llista més votada (el PP de García Albiol) i insistint que la federació sabia què feia perquè havia estat exclosa tantes vegades del govern de les institucions essent-hi la força majoritària. |
    Li recomanem l’entrevista de la directora de TVC, Mònica Terribas, amb l’aleshores cap de l’oposició, l’abril de l’any passat, després de la crisi de les nevades. Concretament el que Mas i Terribas hi comenten sobre la proposta republicana a CiU del març del 2007. |

    En un context de normalitat i respecte per l’ordenament jurídic constitucional, com han estat els enyorats 31 anys transcorreguts entre l’aprovació de l’Estatut del 1979 i la resolució del TC modificant l’Estatut del 2006, el juliol passat, li donaríem la raó a Carod-Rovira: treballar per una gran esquerra nacional i plural per mirar de contraposar-la a l’hegemonia de la federació que integren Convergència i Unió. |

    Però quan Catalunya es veu privada del dret a referendar el seu Estatut després de 31 anys ininterromputs exercint-lo (vulneració d’un dret fonamental constitucional en contra de Catalunya i els catalans: el de la participació política directa de l’article 23.1 en relació amb el referèndum que preceptua el 152.2), ens fa l’efecte que el que necessita el nostre país no és tan sols una gran esquerra. |

    Jaumetria

  255. recanvi 109 | PER QUÈ ESTATUT I NO DECLARACIÓ UNILATERAL |

    1. QÜESTIÓ DE LEGALITAT |

    A les democràcies constitucionals com és la nostra, l’ordenament jurídic en tot el seu conjunt, des de la vigent Constitució del 1978 (CE) fins a l’última llei ordinària aprovada, només es pot concebre d’una sola manera: com el marc legal del qual s’ha volgut dotar la ciutadania a través dels seus representants a les cambres legislatives. Un marc legal que, justament per això mateix, no es pot esgrimir mai contra la voluntat popular. Les lleis estan al servei de les persones i no al revés. |

    Qualsevol afirmació del tipus “la CE no permet tal cosa o tal altra”, a més d’impròpia d’una democràcia constitucional, s’ha d’identificar com a sibil•linament tendenciosa quan el que pretén és convèncer l’electorat que una determinada reclamació o reivindicació o aspiració ciutadana la CE la prohibeix. |
    Sí que es pot utilitzar, en canvi, la mateixa expressió quan es tracta de protegir qualsevol dels drets fonamentals universalment reconeguts, tal com farem ara per posar un exemple: “La CE, en virtut del seu article 152.2 en relació amb el 23.1, garanteix el dret individual i col•lectiu de l’electorat de Catalunya a autodeterminar-se referendant el seu Estatut (Estatut que així, gràcies a la victòria en el plebiscit, sempre serà el de la majoria i mai el d’una minoria) i per tant no permet, o prohibeix, que els representants polítics del Principat, per més que hagin estat elegits a les urnes, per deixadesa, mandra, intencionalitat o qualsevol altra circumstància, deixin les ciutadanes i ciutadans privats de l’exercici del que és tot un dret bàsic.” |

    Si la CE estableix aquesta garantia ciutadana, que alhora és una obligació adreçada als representants i a tots els poders públics, no sembla gens aconsellable abandonar aquesta via constitucional per emprendre’n qualsevol altra que, tot i ser democràtica igualment, algú podria considerar no constitucional o no legal. I a tothom convé observar el marc constitucional i legal. |

    Pel principi d’igualtat davant la llei, a tothom interessa complir-la, per poder, al seu torn, exigir-ne el compliment. Qualsevol incompliment legal ens deslegitima per reclamar que es respecti la llei a favor nostre. Si incorrem en una vulneració, la part contrària pot fer el mateix en contra de nosaltres i estarem tants a tants. |

    Per ignorància o per mala fe, és massa fàcil que algú trepitgi els drets fonamentals dels altres. En som víctimes nosaltres mateixos, censurats al fòrum de l’Acampada Barcelona. Convé a tothom que estigui mínimament civilitzat que es preservin sempre els drets fonamentals per no ser objecte d’atropellaments d’aquesta mena. |

    Quan per desacord entre les parts un conflicte polític arriba a les instàncies internacionals, aquestes s’han d’inhibir si no s’han esgotat totes les vies del marc estatal o bé dictaminar contra qui no les ha exhaurides precisament per aquest motiu de no haver recorregut a tots els mitjans disponibles. |

    Potser justament per això s’alcen aquestes veus que proclamen impossibilitats constitucionals: perquè els seus adversaris polítics optin per vies com més allunyades millor de les que estan establertes constitucionalment i/o legalment i així caiguin en eventuals posicions de desavantatge. |

    Que la CE permet l’autodeterminació ho demostra la participació a les eleccions de candidatures independentistes, com ha estat el cas de Bildu, que acaba de guanyar en regidors al País Basc. No és admissible des de cap perspectiva democràtica i/o constitucional el frau electoral que implicaria que una candidatura que guanya unes eleccions no pogués desplegar el seu programa. |

    Existint, doncs, la via constitucional del referèndum estatutari, i com que la independència no és defensable per mitjans o des de posicionaments no democràtics (no podem pretendre la independència si la majoria de la nostra societat no la volgués), opinem que el procés òptim, donades les circumstàncies, és l’elaboració d’un Estatut que estableixi la Generalitat com a administració única de la Corona a Catalunya (EAU). |

    L’aprovació al Parlament d’un EAU és també la via amb més garanties d’èxit pel fet que, estant l’Estatut en vigor sense ratificació electoral, i semblant més que improbable que arribi a obtenir-la, l’elaboració d’un Estatut que pugui ser referendat per la majoria del nostre electorat constitueix un imperatiu constitucional. |

    Jaumetria

  256. Propongo mandemos correos a todos nuestros contactos con el calendario de las próximas movilizaciones y dejemos lo bizantino para después del 19.

  257. recanvi 110 | COCODRILS A L’ÒMNIBUS |

    Vèiem ahir els portaveus parlamentaris dels diferents grups com protestaven contra la llei òmnibus. Sols no sigui alhora un submarí perquè no ens fixem tant en els pressupostos… |

    Tenen raó les minories que s’exclamen. De fet, el grup de CiU pretén amb aquesta llei exercir una pràctica molt pitjor que la que la mateixa federació, ara fa just un any, obstaculitzava a l’última coalició de govern, que amb tanta celeritat com es vulgui (diuen que una de les virtuts que cal esperar de l’administració és l’agilitat) però almenys debatia les lleis una per una al tram final de la legislatura passada. |

    Ara bé: CiU, si més no, va assumir la responsabilitat de governar (per molt que no acabem d’entendre com va orientar la investidura), que era al capdavall el missatge de l’electorat, opinem, atorgant-li tants escons: concert econòmic i, se suposa que perquè quedés ben blindat, els convergents al davant de tot (prou oposició essent com són els que tenen més tribu). |

    El que grinyola més que el ferro rovellat són les llàgrimes de rèptil de PSC i PP. Si els socialistes no volen òmnibus, ni rebaixa en el pressupost, ni supressió de successions, per què es van abstenir en la investidura? I els populars igual: para-li els peus al govern en minoria quan vol eliminar successions i veuràs com automàticament s’atura l’òmnibus. |

    Jaumetria

  258. Para lograr un mayor consenso hay que evitar el uso de movimientos promovidos por el propio gobierno para debilitar al pueblo como es el caso del feminismo o el independentismo.

    El feminismo como herramienta para fortalecer los gobiernos

  259. Por favor indiquen claramente qué días hay asamblea en el espacio de información. Tengo entendido que se consensuó que serían sólo los martes, viernes y domingo, pero no está claro si eso ya aplica desde esta semana. Aún así hay mucha gente que no lo sabe.
    Saludos, mucho ánimo, muchas felicidades y que siga el fuerte trabajo. Todxs estamos juntxs en esto.

  260. http://bargen.es/asides/descubierta-infiltrada-de-los-mossos-en-acampadavalls-spanishrevolution/

    Els enemics no només són als bancs.
    El video és sensacionalista, peró hem de veure si certes coses que per sentit comú haurien d`anar bé, es veuen enterbolides

  261. recanvi 111 | L’INCONFESSABLE OBJECTIU DE LA CENSURA |

    Una pràctica tan execrable com és la censura demostra, allà on és perpetrada, que la finalitat del canal de comunicació no és promoure l’intercanvi d’idees i el debat plural (és a dir: l’enriquiment intel•lectual comú que faciliti la possibilitat d’avançar en qualsevol terreny –en la superació d’aquesta crisi política, econòmica i social, per exemple–), sinó que el seu objectiu és crear i/o afavorir un estat d’opinió concret i predeterminat, per la qual cosa es barra el pas a les intervencions que rebaten i/o deixen en evidència les tendencioses tesis sobre les quals es pretén sustentar aquest estat d’opinió preestablert que es vol difondre i estendre entre la societat. |

    Jaumetria

  262. Querría alguien explicarle por que un tema aprobado en la asamblea del día 5 aun no figura en el documento de mínimos. Me refiero al derecho de autodeterminación aprobado por mayoría en la asamblea. Me parece que la tardanza cuando menos es sospechosa no?

  263. recanvi 112 | GOVERN I SECTOR FINANCER |

    Al mur de la nostra amiga Pilar Oms Masdevall, algú ens barreja llistes obertes (“imprescindibles”, se’ns diu) amb la possibilitat que “els partits que es diuen d’esquerra”, pel fet de “anar a pidolar a la banca”, estiguin “lligats de mans i no podran fer mai el que han exposat al seu programa” |

    Les llistes obertes estan més avall en la classificació de les prioritats i, tot i que serà prou interessant considerar-les quan arribi el moment, no tenen res a veure amb el problema real, i aquest sí prioritari, que se’ns assenyala: l’excés d’ascendent del sector financer sobre els partits i, doncs, sobre les institucions: presumpta prevaricació si arriba a la taula de qualsevol jutjat |

    Vegem el que declarava el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, a Catalunya Ràdio segons informava EL PERIÓDICO el 31/3/2011: |

    ‘Davant la crisi, el portaveu del Govern ha admès que en el sistema financer “s’ha trobat a faltar una certa assumpció de responsabilitats”, com sí que passa en la política i l’empresa quan no es gestiona correctament. “Els directius del món financer i entitats financeres que han fet malament les coses no acaben d’assumir personalment cap responsabilitat”, ha lamentat Homs, tot i reconèixer que els poders públics no poden actuar per corregir-ho.’ |

    Els poders públics, si no poden actuar sobre tots els sectors, incompleixen la seva funció constitucional: treballar al servei de l’interès comú |

    Si els poders públics no manen sobre el sector financer, no és que no puguin, sinó que no volen. I aleshores és el sector financer el que mana sobre els poders públics (la presumpta prevaricació que apuntàvem més amunt) |

    I les llistes obertes no tenen res a veure amb això i/o, en tot cas, vénen després |

    [Aquesta informació d’EL PERIÓDICO –“El Govern amenaça de plantar-se si Zapatero li exigeix una retallada del 20%”– recull els nostres comentaris ‘recanvi 17 | GENERALITAT I CONTRAPOLÍTICA’ i ‘recanvi 18 | CONTRAPOLÍTICA PER DESORIENTACIÓ’. Destacable especialment la rèplica que des de l’exaltació ens adreça qui firma ‘A Jaumetria’] |

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-amenaca-plantar-se-zapatero-exigeix-una-retallada-del/957858.shtml# |

    Jaumetria

  264. Sin necesidad de consultar la bola de cristal, Lester Brown sabe a ciencia cierta que los humanos estamos empujando la Tierra hacia a un peligroso precipicio…

    “Mi instinto me dice que la tormenta perfecta o la última recesión puede suceder en cualquier momento. Y el detonante puede ser una crisis alimentaria sin precedentes, causada por una combinación de olas de calor y de falta de agua. Hasta ahora habíamos obviado los efectos del cambio climático sobre la necesidad de alimentar a casi 7.000 millones de humanos. Y lo cierto es que nos estamos acercando al límite antes de lo que pensábamos”.

    Con voz pausada y sabia, sin caer el alarmismo pero sin ocultar lo que está en juego, Lester Brown lleva casi 40 años tomándole el pulso al planeta. En 1974 fundó el Worldwatch Institute, el primer “mirador” global de indicadores ambientales. Sus anuarios sobre la situación del mundo se convirtieron en manual obligado para gobiernos e instituciones, en los albores de lo que tiempo después se llamaría “desarrollo sostenible”.

    Hace diez años, frustrado por la lentitud de los cambios, decidió crear el Earth Policy Institute. En su libro “La eco-economía” propuso dar un giro copernicano al modelo de mercado, poniendo la Tierra en el centro de la actividad económica. En “Plan B: movilizarse para salvar la civilizaci’on” fue incluso más allá y habló de la necesidad de un plan de rescate ecológico y social, calculado en 185.000 millones de dólares (una cuarta parte de los gastos militares de EEUU).

    Ahora, a sus 77 años, lanza una nueva y tal vez definitiva alerta con “The world in the edge”, donde advierte sobre los signos cada vez más preocupantes de colapso económico y ecológico: “Ninguna civilización anterior ha sobrevivido a la destrucción de sus recursos naturales. Tampoco sobrevivirá la nuestra”.

    Y a pesar de los nubarrones que estos días se ciñen sobre Washington, Brown sigue buscando razones para el optimismo. Se las prometía muy felices cuando le entrevistamos hace dos años, tras la llegada de Obama a la Casa Blanca, pero la eterna batalla de los políticos (y los economistas) contra la naturaleza ha vuelto a decantarse hacia donde todos sabemos.

    Aun así, Brown sueña con una “movilización planetaria” –similar a la que hizo caer el muro de Berlín- que acabe con el “inmovilismo” de los nuestros dirigentes y logre poner en marcha el Plan B: acelerar la transición hacia las renovables, reducir drásticamente las emisiones de CO2, proteger la biodiversidad, regenerar los suelos, restaurar las cuencas de agua, plantar cientos de millones de árboles, garantizar la salud, la educación y el alimento a toda la población del planeta…

    Pero los signos no son nada alentardores, reconoce. Desde principios de año, como un río invisible por debajo de las catástrofes naturales y de las revoluciones políticas, se está larvando una crisis global por el precio y la carestía de los alimentos. En países como India y Argelia han estallado protestas sociales. La falta de agua potable y para la irrigación es ya acuciante en países como Yemen y Arabia Saudita. China y Corea del Sur están extendiendo entre tanto sus tentáculos por el Nilo, a la busca de terrenos cultivables para su propio grano.

    “El cambio climático es una ameneza para la seguridad alimentaria, como quedó demostrado durante la última sequía en Rusia”, advierte Brown. “El clima extremo puede forzar a cada vez más países a cerrar el grifo de la exportaciones para poder alimentar a sus propias poblaciones”.

    El New York Times certifica esta misma semana y en primera página los presagios de Brown. En un artículo titulado “Un planeta caliente lucha por alimentarse a sí mismo”, varios expertos reconocen cómo el clima extremo –de las inundaciones en Estados Unidos a la sequía en Australia- está detrás de la espectacular caída en las cosechas durante la última década.

    En los países ricos, adictos a alimentos ultraprocesados, la subida de la cesta de la compra ha sido bastante más paulatina. Pero Lester Brown augura que la “burbuja alimentaria” no tardará es estallar, y que el escepticismo y la indiferencia hacia el calentamiento global dejará pronto paso a una triple y acuciante preocupación: el clima extremo, la falta de agua y el precio de la comida.

    La voracidad con la que seguimos devorando los recursos del planeta sigue mientras tanto bien latente, a pesar de la recesión… “Hacen falta 1,5 planetas para poder mantener el ritmo actual de consumo”, advierte Brown en “The world on the edge”. “O lo que es lo mismo: vivimos de prestado, en un estado de “bancarrota” natural, consumiendo lo que en realidad le corresponde a futuras generaciones”.

    “Podemos seguir como hasta ahora, con un sistema económico empeñado en destruir los sistemas naturales hasta destruirse a sí mismo”, concluye el “economista” de la Tierra. ”O podemos ser la generación que cambie finalmente la dirección del mundo hacia un progreso sostenible y sostenido”.

  265. recanvi 113 | SUPORT A L’ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA I LA POLICIA |

    Informava EL PERIÓDICO de dimecres, 8/6/2011, de la resolució del titular del jutjat número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, de mantenir la imputació contra el subinspector cap de la unitat anticorrupció apreciant un bon nombre d’indicis de criminalitat després de la seva declaració. |

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/jutge-mante-imputacio-dun-cap-dels-mossos-acusat-protegir-uns-narcos-1036109 |

    Hem de manifestar tot el nostre suport al jutge degà dels de Barcelona, que en la no gens fàcil instrucció que porta a terme hauria de comptar amb el recolzament de tota la ciutadania. |
    Trobem impecable la motivació de la interlocutòria. És inadmissible que en un Estat de dret es descuidi la garantia del control judicial de les converses intervingudes, que no es pot convertir de cap de les maneres en una mena de “patent de cors” on la policia “inclogui o exclogui el que li sembli, sense cap rigor juridicopenal, i després quedi alliberada de responsabilitat, amb l’excusa del control judicial”. |
    Això obliga el magistrat Aguirre a “examinar si la policia fa bé o malament la seva feina” i si aquesta regularitat o irregularitat policial “té rellevància penal en el seu perjudici”, ja que “un Estat en el qual la policia decideix quins delictes i quines persones ha d’investigar l’autoritat judicial dista molt de ser un Estat democràtic de dret, ja que l’autoritat judicial quedaria per sota dels agents”. |

    El Codi Penal no contempla la figura del confident policial. Qualsevol actuació entre policies i confidents queda doncs al marge del control de la justícia. Si es verifica que el confident és un narcotraficant, la inhibició policial (i sembla que aquest cas va més enllà de la inhibició) seria col•laboració activa o passiva en la comissió d’un delicte. |
    La teoria de l’interès superior (permetre delinquir un narcotraficant per poder imputar-ne uns altres que estan per sobre seu i arribar a la cúpula) requeriria en tot cas uns resultats tangibles i mai obtinguts d’esquena a l’autoritat judicial, única competent per decidir i controlar una actuació d’aquestes característiques. |
    Si no, ens trobaríem que la condició de confident policial comportaria una del tot inacceptable permissivitat a l’hora d’incórrer i persistir en una acció delictiva tan preclara com és el tràfic de droga. |

    Opinem que a l’innegable interès social que revesteix aquest sumari s’hi afegeix a més una no menys important motivació per preservar la bona imatge de la immensa majoria de membres del cos de Mossos d’Esquadra, i de qualsevol altra de les policies que s’hi puguin veure involucrades, fet que implica la merescuda salvaguarda de la tantes vegades desagraïda activitat policial com a braç executor de les decisions que adopta el poder judicial en aplicació de la llei i, per tant, en benefici de l’interès comú. |

    El valor professional del jutge Aguirre hauria de servir d’exemple a tots els seus col•legues de la judicatura. La màxima equitat en l’aplicació de l’ordenament jurídic exigeix observar la circumstància social de cada moment. Si el narcotràfic ha estat sempre delicte, que es practiqui impunement amb una taxa d’atur d’un 20%, i de més d’un 40% en l’apartat de la desocupació juvenil, constitueix una autèntica barbàrie. |

    La valuosa actitud del jutge degà no hauria de passar per alt als magistrats que porten els casos del Palau de la Música i de l’hotel del Palau. En el primer, les referències al conegut 3% figuren transcrites en el diari de sessions del Parlament de Catalunya. En el segon, es va operar una modificació del pla general metropolità que no sembla que obeeixi a l’interès general i, en conseqüència, és obligació de l’autoritat judicial determinar a quins interessos responia. |

    Jaumetria

  266. m’estranya molt no veure cap referència als diners que ens costa la corona espanyola i a la inexplicable necessitat de la seva existència , ja no dic de proposar una república (cosa que sempre m’ha semblat el més natural) pero si estem parlant de corrupció i acaparament em sembla que aquests estan al principi de la llista.
    és que figura que es pot ser d’esquerres i monàrquic? o és per por que coincideixi amb les demandes independentistes?
    s’ha d’ anul.lar qualsevol transferència pública a la corona , si algun historiador els vol convidar a sopar amb els seus calers per mi endavant pero no amb els meus diners. ELS MONARQUES A TREBALLAR I A PAGAR IMPOSTOS

  267. HOS ESTIMO A TOTS GRACIES ! PER FER-HO POSIBLE.

  268. Albert la monarquia es hija del franquismo así como la bandera. Fue parte del precio que se pagó por una transición pacífica. La democracia que tenemos es un producto del miedo y del cansancio de aquellos años de represión.
    Nadie pagó por los años de posguerra. A los más jóvenes os propongo que os entereis por la gente mayor de cómo fue aquello y asi entendereis esta democrácia.
    Tal y como se hizo la transición (sin pedir responsabilidades a nadie), tenemos lo que tenemos. Hay heridas que no hay democracia que las cicatrice.
    La transición fue como montar un puzle con piezas que no encajan, si no encajaron antes no van a encajar ahora.
    Sabíais que en la posquerra todos los profesores, maestros etc, eran del régimen (franquistas) y que tenían carta blanca sobre sus alumnos, es decir les podian gritar, humillar en publico, pegar hasta sangrar etc. Con las leyes actuales, se librarían muy pocos de la carcel por malos tratos y abusos de autoriadad.
    Sabíais que entonces se nos obligaban a ir cada domingo a misa, a confesar, comulgar etc.
    Aun me acuerdo cuando me confesaba, habia un cura que ponia su cara pegada a la mía y me acariciaba la cara mientras me confesaba, con su mano de cura, yo tenia 11 años, ¿como se llama esto? amor de cura o abusos desonestos.

    Quiero decir que aqui hay dos problemas uno es la crisis, con los baqueros como protagonistas y otro es el pasado de este pais que aunque lo quieran pintar de colores sigue siendo gris y sigue estando en la memoria de la gente.
    A mi Albert se me revuelve el estómago cuando veo la bandera franquista representando este pais, lo mismmito que el himno nacional que es el himno franquista.

    Por otro lado el problema que hay en este pais es la comodidad. Este pais se ha dado al sillonismo, despachismo, amiguismo, dinerismo, etc. Por no hablar de la corrupción la estafa a gran escala, grupos de favores y mafias en general, solo hay que ver los informativos.
    Pienso que los jovenes de ahora tendríais que tener los OO que no tuvieron (o tuvismos) los de la genenración de la transición y no ceder e ir a por lo que os (nos) corresponde.
    Ya vale de pribilegios y de que unos pocos (o muchos) controlen el trabajo, la vivienda, los medios de comunicación,las leyes, el dinero……… en definitiva la vida de los demás (aunque seamos minoria).

  269. recanvi 114 | CRÍTICA CONSTRUCTIVA A L’ESPAÑISTÁN |

    Precisament perquè el vídeo d’Aleix Saló sintetitza de manera admirable la dinàmica de la bombolla immobiliària i financera que ens ha enfonsat en aquesta crisi, ens agradaria fer-hi una puntualització. |

    1. La llei del sòl no podia ser “copiada” per autonomies i consistoris, que simplement l’havien d’observar, essent el règim del sòl competència de l’administració central. La realitat és que la reforma legislativa en matèria de sòl facilitava l’aprovació de plans urbanístics que fessin edificable sòl no urbanitzable (rústic), l’aprovació inicial i provisional dels quals és de competència municipal i l’aprovació definitiva queda reservada a l’administració autonòmica, competent per legislar en matèria d’urbanisme sempre que no contravingui els aspectes declarats bàsics de la llei sobre el sòl. |

    D’aquí ve que ni la bombolla ni la posterior desinflada actual hagin estat de la mateixa intensitat ni a totes les autonomies ni tan sols a tots el municipis, que és un retret que se li podria fer al vídeo (que adopta un impossible punt de vista global espanyol), si no fos perquè en menys de 7 minuts de durada ja no pot dir més coses de les que diu. |

    a) El concert econòmic ha servit al País Basc i Navarra perquè siguin objecte de la crisi únicament de manera indirecta: com a comunitats que formen part de l’Estat i de la Unió Europea (convé no perdre de vista que el BCE és qui ha fixat els tipus d’interès a la zona euro durant tots aquests anys). |

    b) No hem tingut notícia que cap altra comunitat, a part de Catalunya, hagi d’aprovar uns pressupostos que rebaixen les quantitats destinades als considerats serveis essencials, amb les lògiques i legítimes protestes al carrer dels sectors afectats i de la ciutadania en general. |

    No creiem que hi hagi cap altra autonomia espanyola ni regió europea (ni segurament mundial) que en els últims 10 anys hagi augmentat la població un 25% (d’uns 6 milions d’habitants a uns 7,5). Ni tampoc que enlloc més s’hagi abusat tant de l’edificació innecessària com aquí, amb tot el perjudici que això representa: diners que ara es troben a faltar invertits en un producte que no té sortida, que devalua tots els altres immobles que ja existien en ús o en desús i que ha comportat una pèrdua de riquesa diguem-ne objectiva (riquesa al marge de les fluctuacions del mercat) per la destrucció igualment innecessària d’un recurs no renovable com és el sòl i alhora tots els altres recursos naturals que s’han consumit per poder dotar de serveis aquestes construccions només impulsades per l’afany especulatiu: aigua, gas, noves línies elèctriques i recursos que es gasten per fabricar electricitat, etc. |

    c) Això situa Catalunya com una comunitat molt especialment castigada per aquesta crisi: la més castigada. Només acompanyada per altres d’economia i característiques similars com són el País Valencià i les Illes Balears i resta de la costa mediterrània de Múrcia i Andalusia, amb casos de presumpta corrupció política relacionada amb l’urbanisme que han arribat als tribunals. |

    A l’altre costat, potser amb alguna excepció puntual, hi trobaríem tota la resta de l’Estat, deixant a part Madrid per totes les peculiaritats que comporta la seva condició de capital. De manera que zones i comunitats com ara l’Andalusia interior i occidental, Extremadura i les dues Castelles serien on hi hagut menys creixement demogràfic, menys bombolla immobiliària i financera i, en conseqüència, menys efectes devastadors d’aquesta crisi. (Si Castella-la Manxa figura entre les més endeutades, amb el País Valencià i Catalunya, i el govern central va decidir injectar 9.000 milions a la seva caixa d’estalvis més significativa, caldria analitzar a què pot ser degut, ja que no sembla atribuïble a l’increment de població que han experimentat Catalunya i País Valencià i la consegüent despesa en serveis bàsics com la salut i l’ensenyament inherent al creixement demogràfic.) |

    La conclusió on ens porta aquest ‘recanvi’ d’avui és la mateixa de sempre. Les comunitats que es beneficien del dèficit fiscal que han de suportar unes altres són les que s’han vist menys afectades per la crisi. A les segones, la virulència de la crisi s’afegeix a la patacada del dèficit fiscal. |

    Ha arribat l’hora de replantejar la doble estructura administrativa i parlamentària que han de finançar totes les comunitats de l’Estat. Sembla indiscutiblement una urgència per molt que tota la classe política responsable de totes aquestes múltiples administracions es resisteixi a encarar el problema. |

    Jaumetria

  270. IMPORTANTE

    Hace una hora se ha publicado una noticia en elmundo.es segun la cual “un portavoz de la comisión jurídica” ha declarado que los que han decidido quedarse en Pl Catalunya son “okupas y antisistema que trafican con drogas y se pelean con cuchillos” y “la organización quiere desalojar la zona para desmarcarse de este colectivo”

    http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/12/barcelona/1307880615.html

    ACOJONANTE

    Está claro que están preparando la “cobertura moral” para un futuro desalojo, probablemente en breve. Es imposible que ningún “portavoz” de la comisión jurídica haya soltado estas barbaridades.

    HAY QUE HACER ALGO

  271. este señor que habló hoy de juridica está totalmente en contra del movimiento porque solo ha hablado de las ilegalidades que pueden ocurrir y no nos ha defendido, este de jurídica está manipulando la información y lo que dice el mundo des de todos los que trabajamos comunicación es una pura manipulación… la gente se queda tranquila en la plaza, guardando el material y siguiendo pacíficamente con las actividades, todas las comisiones se quedan para seguir con el movimiento, no van a venir a desalojar porque tenemos representación de la cruz roja y con eso ya no pueden entrar en la plaza… asi que seas quien seas intenta decir la verdad y no manipular la información. la plaza tendría que estar acordonada por la policia para que ellos nos portejan porque en la plaza es donde el pueblo habla y comparte y vive! los que quieran hacer la revolucion des de su casa que sepan que no es real… que la revolución esta en la calle tomando las plazas, que no nos vamos a ir de la plaza catalunya y si nos vamos va a ser para volver y volver y volver, así que esta gente que trabaja para varios partidos como revolta, lluita, los independentistas, que sepan que nos tenemos que quitar las mascaras para hablar, y sincerarnos, y aprender… que queda mucho trabajo y que si surjen nuevas vías de acción no nos excluyais y os penséis que la gente os boikotea, porque el ego se os ha subido a la cabeza y os estais poniendo nerviosos… lo que tenemos que hacer en el parlamento es un parlamento paralelo de los indignados, para atacar pacíficamente con palabras y expresar nuestros mínimos reales! apoyo a todos pero creo que muchos necesitan descansar y dejar que otros continuen el trabajo, y sinó compartir escuchar y poner en común todo lo aprendido para ser más fuertes que nunca! muchos ánimos a todos por las grandes cosas que se están consiguiendO!!

  272. recanvi 107 | ERC: QUAN LA RENOVACIÓ ÉS UNA URGÈNCIA |

    6. CANDIDATURA UNITÀRIA O PROGRAMA CONVINCENT? |

    Llegim a EL PERIÓDICO la informació sobre dos possibles tàndems de cara al congrés que la formació republicana no ha de celebrar fins a l’octubre. La notícia ens inspira quatre observacions. |

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/erc-contra-seu-passat-1039979 |

    a) Tot i l’època convulsa que vivim (indignació, acampades, primers pressupostos restrictius de la història de Catalunya i consegüents mobilitzacions en contra), sembla que Esquerra Republicana s’entesta a dormir el son dels justos fins a la tardor en lloc de posar fil a l’agulla de cara a les eleccions a Corts. |
    No hi ha cap garantia que aquests comicis no s’avancin –el PSOE va esquivar les primàries i ja té candidat–, però encara que no tinguin lloc fins al març, no es pot pas dir que sobrin els mesos (9) ni les setmanes ni tampoc els dies. |

    b) Trobem un punt tendenciosa l’expressió “estripar el carnet” referida a Carod-Rovira. Ens remetem a la carta que va enviar l’exvicepresident i a les seves declaracions posteriors a TVC. Ja vam escriure que una direcció “dimitida i en funcions” no hauria d’acceptar una baixa d’aquesta envergadura. |

    c) L’única referència programàtica que apareix a la breu informació és la que figura al títol: “ERC, contra el seu passat”. Pel que llegim, sembla que es refereixi a “buscar, a la vegada, capità i rumb per a la nau” que sigui el màxim de “renovador” en el sentit de “menys vinculat a l’etapa dels tripartits”. |
    Opinem que el passat que caldria combatre i enterrar en el pròxim congrés no és aquell que va donar a la formació republicana 23 i 21 diputats al Parlament i fins a 8 al Congrés, sinó l’altre passat més recent: el de la davallada a 10 escons del 28N i la pèrdua de tantes alcaldies i regidors aquest 22M (les úniques capitals de comarca que conserva ERC són Solsona, Montblanc i la Bisbal d’Empordà, quan n’havia tingut moltes més, com ara Banyoles, Puigcerdà o la Seu, fet que l’havia portada a governar uns quants consells comarcals i fins i tot diputacions). |

    d) Tenint en compte el caràcter accentuadament democràtic del partit (assembleari i tot), trobem que la “candidatura unitària” o “de consens” no és la prioritat. |
    Tot fa pensar que al punt on ens trobem de la història de la formació republicana tothom hauria d’estar preparat per perdre un congrés i acceptar el programa de la línia guanyadora. |
    Molt més important que aquest afany unitarista, doncs (i que les cares del nou tàndem rector), sembla la formulació d’un programa polític que pugui connectar amb l’electorat de Catalunya. Un electorat que per força s’ha de sentir defraudat amb la CiU que pretén encongir la Generalitat, fia el concert a la incertesa dels pròxims resultats electorals a les Corts i arriba a acords amb els socis amb qui ha pactat fins ara (investidura i successions). |

    Jaumetria

  273. Momo, m’han agradat les teves paraules sobretot al mencionar un parlament alternatiu per decidir que volem fer, com ho volem fer i quan ho volem fer. I demà 14 a les 19 h jo serè allà amb una cassola per si el sistema oficial, que està contra nostra, no ens deixa entrar al parc de la ciutadella per protegir-se (abans un exercit, i ara un sistema) del poble altre cop. Si està guarnit de policia, el que ens queda per canalitzar o deixar anar la frustració és poder picar fort, amb intruments de percussió, amb tota mena d’ estris per fer soroll i combatre el sentiment de ser violentats els nostres drets de ciutadans d’ ocupar un espai public. Si és seriosa l’ enquesta que afirma que el 85% de la població dona suport als indignats, a qui protegeix la policia, al servei de qui està? del 15 % de la població, aquells que no s’ han decantat en donar suport al moviment 15 M ni tan sols moralment?

  274. Hola a totes. Escriptor de províncies cerca musa amb o sense rastes per cuinar plegats, visitar platges i practicar diverses formes de revolució. Raó a francirlandes@gmail.com

  275. Epa, gente…

    Es posible que los parlamentarios quieran entrar por la puerta del Zoo de la calle Wellington. Si el parque de la Ciutadella está cerrado completamente al público, desde el Zoo és por el único sitio des del que pueden acceder al Parlament. Sería bueno que haya gente allí también durante la mañana. Que no haya ni una sola puerta del parque sin movilizaciones!!!

  276. No me’n fio una merda. O fem propostes concretes en un sentit palpable o acabaré pensant que tot això és UPyD.

  277. Indignat amb vosaltres

    Que trist dir que és un moviment pacífic i que sigui una mentida. Dels polítics m’ho esperava, però de vosaltres no … segurament em feia falses il·lusions, però fins i tot seguit el UStream quedava clar qui ha començat …

    • la union hace la fuerza

      Anda infórmate y luego opina, la liaron esos que llaman policías pero son mercenarios, van sin identificación, yo lo vi con mis propios ojos y hay multitud de fotos y vídeos que lo evidencian.

  278. Els pacifics sou majoria, haurieu de poder parar als violents. Concentreu els esforços en desmarcar-vos de la violencia, o perdreu el increible suport que heu tingut!! S’està anant tot a la merda.

  279. US ESTEU PASSANT DE LA RATLLA. AL PARLAMENT HI HA POLÍTICS D’ESQUERRES QUE VOLEN CANVIAR LES COSES PERÒ NO PODEN EN PART PER CULPA VOSTRA. SI SI, HO HEU SENTIT BÉ I M’EXPLICARÉ:

    Hi ha moltes empreses que tenen moltíssim poder, molt més que aquests polítics a qui esteu coaccionant. Però vosaltres com a consumidors seguiu donant-los poder mitjançant les vostres despeses habituals. Penseu-hi, feu una llista d’aquestes les empreses tan poderoses que periòdicament reben diners vostres, directa o indirectament. Serà una llarga llista, i NINGÚ US OBLIGA A CONSUMIR O A COMPRAR. HI HA ALTERNATIVES.

    A més, els polítics els trien les persones INFLUENCIADES PELS MITJANS a qui vosaltres doneu diners directa o indirectament.

    És clar, allò fàcil és queixar-se i queixar-se i no adonar-se de la pròpia culpa que hi teniu vosaltres en tot això.

  280. Perquè no condemneu els fets violents d’avui a la Web!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Sisplau, desmarqueu-vos JA !!

    Demano, sisplau, que s’actualitzi la web amb un titular que condemni els fets.
    Gràcies.

  281. Enhorabona.
    Afanyeu-vos a desmarcar-vos de Democracia real Ya, perquè l’acció d’aquest matí, i no parlo dels exaltats, violents, etc. sinó del bloqueig en general no té res de democràtic.
    Potser vinc a la manifestació del 19, si em passa el mal humor que m’heu fet agafar, però el que heu fet avui és vergonyós. L’últim cop que va passar res per l’estil va ser el 23-F, amb això queda dit bastant.

  282. Estic amb tu Gem. El respecte a les persones va per davant de tot, al menys al davant de de democracia real ja. Si ens comportem com ho fa el sistema que no acceptem aleshores on és la diferencia? Per sustituir representants ja està be els que hi ha, i no haurem d’ añlimentar uns altres intolerants que es creuen tenir el dret d’ agredir per creure estar en possessió de la veritat, i això ja ho feia la inquisició. Ara escridassar i cantar slogans si es interessant al poder expressar i canalitzar la ira, rabia o enfado, és a dir quedar-se descansat per haver lliberat la indignació. Més enllà d’ això és barbarie i no compteu amb mi si es continue amb les barricades i això que està passant. No estem als anys 60 i 70. Les idees, fer pedagogia als politics han de prevaler per damunt de la rabia que els puguem tenir. No és això company/a, no és això. Hem de donar exemple de llibertat, respecte i compromis a construir un món millor començant en canviar nosaltres mateixos, abans de voler canviar als demés. Fer-ho d’ una altra manera ens du al fracàs al no haver una alternativa prou madura i eficient.

  283. L’últim il·luminat que va voler aturar l’activitat del Parlament de Catalunya es deia Francisco Franco Bahamonde, i avui us heu posat al seu nivell. Heu perdut el poc crèdit moral que encara us quedava.

    Un es fa gran quan assumeix la responsabilitat dels seus actes. Després de la vostra crida, no és lícit dir que una minoria violenta ha provocat els fets del matí. Si se us ha escapat de les mans, accepteu-ho, perquè sou els primers i únics responsables de l’acte.

    I recordeu que encara podeu anar a Lleida a collir fruita. La pega és que potser no sempre hi haurà cobertura per al Iphone.

  284. QUI SÓN ELS VIOLENTS?

  285. Compañeros, este video puede ser GRAN AYUDA. HAY QUE DIFUNDIRLO. La policía introduce infiltrados suyos para comenzar los alborotos… INCREÍBLE, PERO CIERTO.
    A DIFUNDIRLO!.

    Todo esto nos hace más fuertes que nunca.

  286. Gran vídeo!!!!! Sobretot perqué es pot veure clarament que es tracte de policia secreta i perqué es pot veure clarament com ataquen a la polica i als polítics. Ara seriosament, a les imatges violentes nomès es veuen energumens amb estètica okupa i “perro-flauta” amb actitut molt poc democràtica i molt poc respectuosa amb els representants de milions de persones.

  287. Deixe uns comentaris del Profesor Vicença Navarro sobre el que passà ahir, que va fer una xerrada el passat cap de setmana a la plaça.
    http://www.vnavarro.org/?p=5772

  288. Compañer@s, hacemos carteles con retratos de los provocadores
    grabados en esta (y otras) peliculas y ditribuimos por toda la ciudad! Que la gente
    sepan que “democracia” tenemos y que los provocadores no pueden
    caminar tranquilos entre nosostros! Son una VERGUENZA!!!

  289. Violencia: el eterno discurso sesgado

    Respeto el último comunicado de la #acampadabcn en relación al bloqueo del parlamento. Lo hago por su posicionamiento claro en cuanto a de dónde ha prodecido la violencia, ya que se destaca en primer lugar, y en posición preferente, las acciones ultraviolentas de los policías antidisturbios.

    Sin embargo, creo que a tenor de las circunstancias tenemos que plantearnos cuál va a ser nuestra reacción en adelante a este asunto tan peliagudo de la violencia y plantearnos si queremos seguir celebrando el ritual de la condena de la violencia método generalizado de respuesta.

    Unas cuantas consideraciones al respecto:

    No podemos condenar la violencia de unos “exaltados” intentándolos separar del resto de manifestantes. Eso divide al movimiento y entra totalmente en la lógica discursiva dominante de los mass-media y las instituciones dominantes. Me explico:

    Efectivamente, en la jornada de bloqueo al parlament se ha cargado todo el peso de un concepto que tiene una connotación negativa enorme (“violencia”) en una acción política, y totalmente legítima. Dicha acción ha consistido en un rechazo simbólico a una casta política antidemocrática. Recordemos que nunca implicó violencia física contra ningún diputado: ¿la energía cinética de un escupitajo a la cara de un político llega a un nivel reconocible de violencia física? ¿Debemos en serio usar el mismo concepto para hablar de los treintaipico heridos que recibieron porrazos y pelotazos de goma?

    Este concepto (violentos-violencia) sirve para descalificar de manera automática a cualquier colectivo; mientras al mismo tiempo evoca un imaginario determinado de brujas, comunistas, masones, italianos (¡visto en Antena3!) y mala gente en general (-¿antisistemas? -¿dónde?).

    Tenemos una prueba de este funcionamiento en el hecho de que el poder evita referirse a sus propias actuaciones violentas mediante dicho concepto (“violencia”).

    Como ejemplo de ésto, el president Mas se refiere a la violencia necesaria para despejar el parlamento como un acto de “fuerza legítima”: <> <> descartando en todo momento de su vocabulario el concepto “violencia”. Es decir, se está pretendiendo que quien se lleve todo el marrón asociado a la violencia sea un determinado bando.

    En definitiva, el calificativo de “violento” es una herramienta estigmatizadora tan efectiva, que el president no lo quiere utilizar para hablar de la propia acción de la policía, prefiriendo usar conceptos anodinos, casi inscritos en la física Newtoniana: “los mossos aplicarán una fuerza centrípeta de 20 g sobre el encéfalo de los manifestantes”. En fin…

    Por lo tanto, si lo que se la hecho a algunos diputados (zarandeos, empujones, pintadas, insultos, escupitajos…) es violencia; como movimiento tenemos dos opciones:

    Inventar una palabra mucho más contundente para expresar, sin ir más lejos, la violencia policial que se vivió en las jornadas del bloqueo del parlamento. A este respecto se encuentra disponible en la web una escena altamente ilustrativa: Un grupo de gente abuchea y persigue a un diputado. Le cercan con las manos en alto, insultándole sin tocarle con las manos en ningún momento. Objetivo claro: que el diputado dé la vuelta y no pueda acceder. Resultado: El diputado pide ayuda a un grupo de mossos, que empiezan a golpear y empujar violentamente a los manifestantes, que, hasta ese momento, no habían casi tocado al diputado. Violencia, ¿dónde?, ¿y por parte de quién?

    No entrar en el juego discursivo de la condena de la violencia. Negar rotundamente que haya habido violencia en el bloqueo del parlamento y denunciar lo que, por una simple cuestión de grados, sí que es violencia (la carga policial, los deshaucios, etc.). Lo que han hecho los manifestantes contra los diputados no puede ser considerado violencia; porque estamos utilizando el mismo concepto (con toda la carga que tiene) para un escupitajo que para una carga policial con pelotas de goma; lo que es totalmente incoherente y debilita otras acciones similares que algunas personas, tengan a bien realizar dentro del seno del movimiento.

    Hay otra cosa que me preocupa. Parece que hay un grupo de los que estuvieron que prefiere pensar que hay grupos de infiltrados provocando disturbios (que puede ser), que aceptar una respuesta violenta justificadísima a una masacre perpetrada por parte de los mossos a la gente pacíficamente sentada. No podemos, como movimiento, hacer comulgar a todo el mundo con la dogma de la resistencia pacífica; simplemente por la razón de que implica un riesgo físico enorme (¿cuantas cabezas abrieron en el 27-m y cuántas el 29-s?) que no todo el mundo está dispuesto a asumir; y en segundo lugar, porque la autodefensa es una acción totalmente legítima. La resistencia pacífica tiene que ser una estrategia; si tenemos en cuenta que el efecto que provoca es el de una masacre, algo que puede ser útil en ciertos momentos (como el 27-m), ya que se visualizó la violencia estatal en toda su crudeza; pero no debe ser una estrategia extrapolable a todas las situaciones y debemos valorar su pertinencia en función de la acción que nos planteemos.

    • la union hace la fuerza

      Bien expuesto falta el como afrontarlo prácticamente.
      La autodefensala la practicábamos en tiempos de la dictadura,la mas conocida era el corte de accesos de la policía con cócteles molotov para poder huir.
      No creo que sea el caso ahora, quizás ir protegidos contra golpes o bien llevar barras de hierro para parar las embestidas…pero… si por algún empujón y algún escupitajo se han puesto como se han puesto, nos han tachado de cale-barroca, las consecuencias MEDIÁTICAS serian enormes, están todos de su parte.
      Por tanto creo que nos toca aguantar y saber retirarse a tiempo para volver a presionar con las RAZONES, esas si que están de nuestra parte.

  290. recanvi 107 | ERC: QUAN LA RENOVACIÓ ÉS UNA URGÈNCIA |

    7. UN COP DE MÀ DEL VICEPRESIDENT I CANDIDAT RUBALCABA |

    Una altra de les peculiaritats polítiques d’aquest país: on Esquerra Republicana té més enemics és entre els que es declaren independentistes. I no passa el mateix entre els antiindependentistes reconeguts. |
    En tenim un nou exemple amb la visita d’ahir a Barcelona (i ja en són dues en ben poc temps) del vicepresident Rubalcaba, candidat del PSOE a les eleccions a les Corts centrals. |

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/rubalcaba-promet-ser-respectuos-amb-debat-intern-del-psc-1040288 |

    ‘A la seu dels socialistes catalans […] Rubalcaba ha aprofitat per criticar les aliances de CiU amb el PPC: “Veig amb una certa perplexitat determinats pactes. Em sorprèn que un partit tan genuïnament català pacti amb un de tan genuïnament anticatalà”. En aquest sentit ha recordat que els populars van ser els més bel•ligerants contra l’Estatut o contra el model d’immersió lingüística.’ |

    El polític socialista li ha volgut donar un cop de mà a Esquerra per ajudar-la a superar la desorientació. |
    Si els populars van presentar recurs contra l’Estatut, igualment ho va fer el Defensor del Poble, que tampoc no s’ha estat d’actuar contra la immersió lingüística, amb l’aplaudiment de PP i C’s, que també van mostrar a duo la seva satisfacció per la resolució del TC que fa 11 mesos va modificar l’Estatut. |

    Però ni el PP, ni encara menys C’s, han controlat durant els últims anys ni el Parlament de Catalunya (des del 2003) ni les Corts (des del 2004). Els resultats electorals són inapel•lables. |
    Quines dues formacions dominen encara avui aquestes dues assemblees legislatives? Amb qui manté CiU encara avui una aliança el resultat de la qual és que l’Estatut de Catalunya, en lloc de ser el que va sortir de les institucions electes, i que la ciutadania (si bé tímidament) va referendar, sigui l’Estatut del TC, que només acontenta PP i C’s, claríssimament minoritaris al Principat? És que haurem de deduir, per tant, que l’Estatut que ens ha quedat després de passar pel TC no satisfà ‘només’ PP i C’s? |

    Si a ERC s’hi fixen i es dediquen a combatre en cos i ànima aquesta manifesta anomalia electoral, potser hauran trobat el camí per connectar de nou amb la gent (diuen que el 10J va ser la concentració més multitudinària de la nostra història) i començar a recuperar terreny perdut en aquestes pròximes eleccions a Corts. |

    Jaumetria

  291. recanvi 115 | POCA FEINA |

    Més raó ja no podia tenir l’amistat Tisoc quan, no fa gaires dies, en un debat fallit a què se’ns condemnava en el grup Acampada Barcelona, va intervenir finalment i s’exclamava venint a dir que amb el que ens cau a sobre i encara hi ha qui té temps per perdre. |
    De bon dematí hem trobat avui, al mateix grup, un d’aquests missatges que de tant en tant ens deixen amb poca o molta nocturnitat: |
    “AMb un nou Estatut no fem res. Tot el que no sigui derogar la Constitució i tornar a començar (previ reconeixement del dret d’autodterminació dels pobles) no ens conduirà a res de bo. Si hem de fer una democràcia de veritat, que ho sigui des de l’arrel.” |

    Ho hem repetit tantes vegades que ja no vindrà d’una. Anem a destrossar un missatge que, intencionadament o sense voler, porta una càrrega tan notòria de negativitat: |

    1. “Res de bo” és precisament el que hi havia anteriorment a la constitucionalitat, que si haguéssim de sintetitzar al màxim en què consisteix diríem que és la normativa de què estan dotades les democràcies occidentals per assegurar que els poders públics no es desviïn dels objectius pels quals han estat instituïts (crucial per esquivar o superar una crisi com aquesta), motiu pel qual les Constitucions consagren com a invulnerables tot un seguit de drets fonamentals individuals i col•lectius –ideologia, sufragi, expressió, reunió, manifestació, etc.–. (Que després aquests drets es respectin o no depèn de l’interès que hi posin els mateixos poders públics i, en el supòsit de flagrant desinterès –com en el cas de l’actual Estatut de Catalunya, sense plebiscitar–, de la convicció, capacitat i/o ganes de mobilitzar-se que tinguin els ciutadans.) |

    2. Derogar la Constitució, doncs, no interessa gens a ningú. |
    a) Perquè no se’ns especifica què la substituiria, que és com tornar al règim preconstitucional. |
    b) Perquè, si la deroguem, automàticament un Estatut referendat pel cens electoral de Catalunya deixaria de ser, com és ara, un imperatiu constitucional. |
    c) Perquè si, amb la Constitució vigent, en algun lloc s’atreveixen fins i tot a tapar’ns la boca, sense Constitució el dret bàsic a la vida deixaria d’estar protegit i, amb el que portem escrit, potser ja ens haurien executat i tot. |

    3. No hi ha ni un sol apartat en cap article de la Constitució del qual es pugui desprendre que la nostra norma fonamental s’atreveix a contravenir el que és el primer article (autodeterminació) de la Carta de Drets Humans de les Nacions Unides. |
    Ben al contrari: el fet que estableixi com a obligatori el referèndum, exclusivament dels censos electorals corresponents, en els Estatuts de les considerades “nacionalitats” garanteix l’observança d’aquell article primer de la Carta. |
    Que no es predetermini quin grau d’autonomia han d’estipular aquests Estatuts corrobora el que acabem de dir. L’autogovern estatutari ha de ser i només pot ser el que ratifiqui electoralment el cens de cada nacionalitat (la majoria i no una minoria). Pot ser una autonomia mínima (el campi qui pugui actual al Principat, sense Estatut legitimat per cap plebiscit) o també pot ser la màxima (la independència: totes les competències de l’Estat traspassades al govern autonòmic i cap, per tant, en mans del govern central), sempre en el marc del trinomi indivís que integren Constitució, Corona i forces armades com a garantia de la perpetuïtat del sistema democràtic parlamentari i constitucional. |

    Com acabem de veure, per emprendre un viatge tan llarg (derogar la Constitució) el millor camí que podem enfilar és el de no moure’ns de casa. |
    La tàctica de proposar impossibles per evitar que s’arribin a produir canvis concrets que semblen necessaris és més vella que anar a peu. |
    És com pretendre que no instal•lem a tot arreu rampes d’accessibilitat que garanteixin la no-discriminació en la mobilitat de totes les persones amb el pretext que això no soluciona el problema de qui tingui dificultats auditives. Cert que les rampes no arreglen les discapacitats de sordesa. Però tampoc les empitjoren. I sobretot resolen la qüestió de la mobilitat. |

    Jaumetria

  292. recanvi 116 | DE TRIPARTITS, TRIOS I ALTRES TERCETS |

    Justament perquè aquest ‘recanvi’ i el següent, l’endemà dels deplorables incidents al Parc de la Ciutadella, pretenen accentuar encara més, si és possible, el nostre marcat posicionament a favor de la constitucionalitat i les institucions democràtiques –com és el nostre Parlament en conjunt i els 135 diputats i diputades un per un–, no ens podrem escapar de criticar amb contundència la cambra catalana després que en la sessió d’ahir, rebutjant les esmenes a la totalitat, donés llum verda a la tramitació d’uns pressupostos molt tardans (diuen que no es votaran fins al 20 de juliol, que vol dir abans de marxar de vacances) i certament inèdits pel fet de ser els primers de la nostra història que estableixen uns números inferiors als de l’últim exercici (un 10% en la xifra global) i preveuen rebaixar les dotacions destinades als serveis bàsics. |

    Que el grup de CiU hagi presentat uns pressupostos d’aquest caire apunta, opinem, cap al fracàs del Parlament –la nostra màxima institució democràtica com a país– en la primera funció que n’espera la ciutadania: vetllar per l’interès compartit que uneix tota la comunitat i, en conseqüència, preservar com a mínim la nostra qualitat de vida davant eventuals adversitats que impedissin de millorar-la (millora i, si no fos possible, salvaguarda o manteniment que constitueixen l’objectiu principal de la nostra cambra). |
    [Demostra ser imprescindible, o més aviat prescindible, una administració el Parlament elegit de la qual n’encongeix el pressupost tot un 10% respecte de l’última anualitat?] |

    Considerem que corroboren aquesta apreciació nostra les desafortunades intervencions d’ahir dels grups del PP, que amb la seva abstenció ha permès la tramitació pressupostària, i del PSC, que també amb la seva abstenció en la investidura va possibilitar que uns números com aquests hagin entrat a l’hemicicle i ara, amb l’abstenció d’un altre grup, el dels populars, puguin anar tirant endavant fins a la llunyana data de la votació. |

    Sentíem en directe per Catalunya Informació com el portaveu popular, Josep Enric Millo, per justificar el sentit de la seva abstenció, s’embolicava a atacar l’anterior govern de coalició remuntant-se als pressupostos del 2008, l’any que va esclatar la bombolla de la crisi. |
    Només li hem de recordar que el juny del 2006 el poble de Catalunya, exercint el dret fonamental a la democràcia directa que, juntament amb la representativa, li garanteix el 23.1 constitucional, en relació amb el 152.2, referendava el seu Estatut. I que el Partit Popular, en una acció que ens estimem més no comentar, impugnava el text referendat –part del bloc constitucional, doncs– davant el TC, amb el resultat d’una resolució modificatòria, després de 4 anys de vigència (!?), que encara avui no ha estat plebiscitada (!!!???). |
    No sabríem dir, per tant, si la referència del portaveu dels populars volia ser una broma de mal gust. L’any 2008 el recurs antiestatutari del PP estava pendent d’un dictamen que no va arribar fins al juliol del 2010. I una altra de les peculiaritats d’aquesta fracassada reforma estatutària: potser ahir els populars catalans, abans de carregar les tintes contra el pressupost de la Generalitat del 2008, també haurien hagut de tenir present que el model de finançament vigent avui a Catalunya (que s’ha revelat nítidament insuficient si ens fixem en els números restrictius de CiU que el PP i també el diputat de DC, Joan Laporta, han volgut que es continuïn tramitant) no va ser acordat fins al juliol del 2009, després d’incomplir durant pràcticament un any el termini fixat a l’Estatut i únicament amb el vistiplau de PSC, ERC i ICV-EUiA (els socis de l’anterior govern que ahir el PP atacava), és a dir: amb l’oposició de CiU i PP. |

    Sobre la referència de la portaveu socialista Rocío Martínez-Sampere a la visualització del “nou tripartit de dretes” format per CDC, UDC i PPC, exposarem el nostre desacord amb els punts següents.

    1. Mentre que els socis de l’anterior pacte de govern es van presentar a les urnes, i continuen fent-ho, amb tres candidatures diferents, el bipartit de la federació que integren CDC i UDC (CiU) concorre a les eleccions en una sola llista. Això fa que, tot i afegint-hi el PP, encara ens calgui buscar, si volem parlar de “nou tripartit”, una tercera formació, que no pot ser DC perquè amb només un escó no té capacitat per decidir res: amb l’abstenció del PP s’aconseguia ahir la tramitació pressupostària amb absoluta independència de quin fos el sentit del vot del diputat Joan Laporta. |

    2. Trobem que no admet discussió que el tercer soci del nou tripartit responsable de la pràctica supressió de successions (i també de donacions de forma diferida), al costat dels pressupostos retallats que ara es tramitaran, no pot ser ningú més que el PSC, que hauria pogut impedir tot el que ara diu que no li agrada si ho hagués inclòs com a condició en el pacte d’investidura que va subscriure amb CiU. |

    Jaumetria

  293. Han censurat a Youtube el vídeo dels provocadors al Parlament, però encara es pot veure a http://youtu.be/3nrR5m0xsVM

  294. recanvi 117 | CONSTITUCIONALITAT I CODI PENAL |

    En roda de premsa sobre els execrables incidents incívics i antidemocràtics d’ahir a les portes del Parlament, el president Artur Mas distingia entre els ‘indignats’ que ahir es podien trobar a les proximitats de la cambra, simplement per manifestar de bona fe la seva protesta sense provocar cap alteració de l’ordre públic, i el que definia com a “professionals de la violència i de la coacció”. |

    http://www.3cat24.cat/video/3577830/politica/Declaracio-institucional-dArtur-Mas |

    Després hi ha hagut qui ha apuntat la possibilitat, i fins i tot circulen vídeos a la xarxa que pretenen demostrar-ho, que aquests “professionals” fossin membres de la policia. |
    Entenem que la nostra democràcia (ni tampoc, per tant, la nostra policia democràtica, que al capdavall es limita a complir les ordres que li dóna el govern de la Generalitat) no es pot permetre ni la més petita ombra de dubte sobre aquesta qüestió, i que, en conseqüència, és obligació del departament d’Interior desemmascarar qui són aquests agressors “professionals” i qui els paga i dirigeix. |
    Com hem vist al TN Migdia, procurar “impedir que es reuneixin, deliberin o resolguin” els membres d’una cambra legislativa és temptativa de delicte. Entenem que la justícia ha d’actuar en aquest i en qualsevol altre cas similar. |

    D’altra banda, no pensem desaprofitar cap ocasió que se’ns presenti per defensar la constitucionalitat i reconèixer la transcendència de la feina ben feta que es va aconseguir amb la Constitució vigent. Pensem que la bondat de la carta magna queda àmpliament demostrada pel fet que, essent del 1978, a la Corona no hi ha hagut problemes de constitucionalitat fins al 2008 (contra la consulta de l’aleshores lehendakari Ibarretxe), 2009 (impedint a l’esquerra abertzale de cóncorrer al Parlament basc en una interpretació notablement restrictiva, opinem, de la llei de partits) i 2010 (amb l’Estatut de Catalunya sense referendar arran de la modificació operada amb la resolució del TC). |
    Entenem que tots tres casos, a més, no són atribuïbles a la CE en si mateixa, sinó a la injustificable passivitat dels representants polítics (no sol•licitant la convocatòria de plebiscit de l’Estatut que finalment ha quedat en vigor) o passivitat i hiperactivitat alhora en les altres dues controvèrsies: no renovant magistrats del TC que designen els partits majoritaris a les Corts o requerint que l’alt tribunal es pronunciés, i esperant que ho fes en un sentit determinat, en qüestions tan poc sospitoses d’inconstitucionalitat com haurien de ser poder presentar-se a les eleccions quan no s’està imputat en cap procediment penal o celebrar una consulta per sospesar la voluntat ciutadana. |

    No ens estarem de manifestar un cop més la nostra admiració pels ‘pares’ del text constitucional, especialment per l’enyorat catedràtic Solé Tura, que avui ha estat homenatjat al Parlament. |

    Només voldríem fer notar un aspecte que considerem rellevant. Si quan un país funciona, i la seva gent es mostra satisfeta per aquest progrés, això és un mèrit indiscutible de l’encert que han demostrat els seus representants polítics, de la mateixa manera n’és un demèrit quan una comunitat viu una època de problemes. |

    L’article 542 del Codi Penal (CP) diu: “L’autoritat o el funcionari públic que, sabent-ho, impedeixi a una persona exercir altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis incorre en la pena d’inhabilitació especial per a
    ocupació o càrrec públic per un termini d’un a quatre anys.” |
    Prèviament, l’article 24 CP ens ha especificat al punt 1: “[…] En tot cas, han de tenir la consideració d’autoritat els membres del Congrés dels Diputats, del Senat, de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i del Parlament Europeu. […]” |
    Opinem que el dret fonamental a la participació política directa del 23.1 CE, en relació amb el que disposa el 152.2 sobre el referèndum estatutari, constitueix un d’aquests drets. |

    Jaumetria

    • Sento dir-te que em fa fastic llegir quan algú defensa una constitució que ja ha superat la majoria d’ edat i que cal reformar, sobretot quan un TC, format per membres designats pels dos partits majoritaris de la càmara i que entre els dos representen menys del 25 % de la població votant, pot tombar un estatut refrendat per la majoria del poble català.

      • Miquel Àngel:

        Si pretens confondre’m a mi o als lectors, hauràs de treballar una mica més (no serveix de res fingir que no has entès la nota)

        1. El Tribunal Constitucional (TC) no és la Constitució (CE)

        2. El TC va fer la feina per la qual és retribuït. Però el TC no pot sol•licitar la convocatòria de cap referèndum. En aquest cas de l’Estatut només ho poden fer el Parlament o les Corts, les dues assemblees que han participat en el procés estatutari (i que la CE no admet que siguin desautoritzades pel TC en un dels Estatuts que, plebiscitats, són part del bloc constitucional)

        3. La CE no permet, per tant, que el TC “tombi” cap Estatut referendat (Andalusia, Galícia, País Basc i Catalunya), ja que cap modificació és constitucional si no és ratificada electoralment en referèndum. Qui fins ara sí que ha “tombat” l’Estatut és la impassibilitat dels nostres representants polítics, que no han sol•licitat la convocatòria del referèndum de l’art. 152.2 CE, obligatori en tota modificació estatutària

        4. Ja veig que aquests representants polítics tan anticonstitucionalment passius tenen més defensors del que sembla a simple vista, ja que la seva actitud (per mi, com planteja la nota, contrària al Codi Penal) és justificada fins i tot per algun personatge de dintre del moviment de les acampades, que encara avui pretén desviar l’atenció cap al TC, la funció del qual, òbviament, no és convocar referèndums

        5. A mi el que em fa fàstic són els personatges d’aquesta mena, com tu. Si vols atacar el plebiscit estatutari constitucionalment preceptiu, hauràs de començar argumentant-hi en contra. Però no estàs capacitat per argumentar ni contra aquest ni contra cap altre aspecte constitucional

      • miquel àngel

        Gracies per la informació i aclarir-me que la constitució no contempla un tribunal constitucional per autoperdurar-se en el temps i que si fora així, vaja cagada perque aleshores mai es podria reformar ni més enllà de la transició. El que sento dir-te és que ha quedat en evidencia la mena de persona que ets quant et permets jutjar-me enlloc de fer-ho sobre les meves paraules. Sento dir-te que evitaré llegir-te d’ ara endavant.

  295. Alquién sabe porque no se puede ver el video dónde se ve claramente a los secretas provocadores. Pone que és un video privado y que no se puede ver más. Alguién sabe adónde se puede encontrar la video?

  296. Quien coño ha sacado este comunicado inmundo que dice que nos representa a todo el movimiento? Por qué asamblea general ha pasado? Quien decidió convocar una asamblea para sabotear la convocatoria de presión para la tarde del 15 en la Ciutadella, convocatoria que sí había aprobado la asamblea general?

  297. solo quiero pedir perdon a una de las alli presentes, creo que aun que a veces estemos en desacuerdo (lo cual es totalmente natural) hemos algunos (y me aputno a mi mismo con el dedo) a ser mas tolerantes con los que tenemos al lado, por lo tanto eso, lo siento si revati alguna idea con excesiva energia e ira.

    por otro lado si que me gustaria hacer una observación, y es que cuando se tomen decisiones “grupales” sean grupales, el hacer propuestas de tu a tu o de tu a todos segun de que manera incita a la división, y no hay nada mas importante ahora mismo que permanecer unidos, por ello pienso que si realmente quereis proponer algo hacedlo con la energia y contundencia necesaria exponiendo claramente vuestras razones y razonamientos, con tal de evitar la división.

    animo, que no nos despisten arriba todo el mundo !

  298. Del Maig del 68 al Putsch de Munich

    Hola fill: Escric avui, dijous de ressaca, per dir-te fins a quin punt la llàstima, el fàstic i la desesperança em corprenen. Vàrem estar junts a la Plaça. Tu, exultant de idees, d’intencions, d’un esperit de col•lectivitat, de pertinència a quelcom històric, que em commovia. Jo, meravellat davant l’exercici pur i primigeni del debat polític. Orgullós de que fossis tu qui em portés a l’àgora ciutadana, on tots podíem expressar el que volíem amb una llibertat estranya i màgica.

    Nosaltres imaginàvem això quan érem perseguits al carrer, quan ens expulsaven de la universitat, quan seiem en consells de guerra tot fent la “mili” o quan se’ns feien interminables les nits de por al soterranis dels calabossos de Via Laietana. Quants esforços, quanta sang vessada, i quants records paorosos.

    I t’explicaré perquè vàrem fer-ho: Per tenir un futur on nosaltres i, després, vosaltres poguéssim viure com a ciutadans lliures. I jo, a més, perquè ho féssim com a ciutadans de Catalunya. Perquè arribés el dia en que la voluntat dels més de tres milions de catalans i catalanes que vàrem decidir en llibertat la passada tardor valgués més que la de mil o dos mil. Perquè no és pogués escopir, ruixar o empentar la nostra la dignitat de forma tan impune. Perquè es pogués defensar tota idea sense coaccions. Perquè les bandes feixistes no poguessin imposar mai més la seva força als carrers de les nostres ciutats. Perquè actituds no es poguessin fer passar com a idees.

    Avui he passat per la plaça, on encara hi ha acampats. Mira en la brometa de la foto quina es la seva divisa ara. “Dimecres assemblea. Porteu guillotines”. Allà on hi bullia l’esperança de la primavera avui és un erm ideològic. On és la reflexió? S’ha bescanviat pel dogma. On queda el que els feia distints? Avui menteixen amb el mateix desvergonyiment en que ho ha fet la caverna mediàtica totes aquestes setmanes Ens queixàvem de la forma de fer política de partit, però ahir, i sobre tot avui, el corporativisme més descarnat impedeix el més mínim sentit crític. Avui o estàs amb ells, sense reserves, o ets ja l’enemic. Aquesta vella fórmula d’etiquetar les ments alienes en potets arrenglerats en prestatges polsos. Creu-me. Se de que et parlo. I ho sé perquè no ens costa gens reconèixer-los quant els hem vist tants cops en la nostra història. Si de veritat volguessin quelcom més que el resultat immediat (això que criticàvem tant tots dos, te’n recordes), o si entenguessin que democràcia vol dir que preval el que vol la majoria, al menys haurien fet surar una mica de sentit històric per damunt dels crist i les escopinades. Sabrien que el Parlament de Catalunya no és el lloc “donde van a trabajar los políticos”. El Parlament de Catalunya és la seu de la sobirania del nostre poble. És el lloc pel que va morir el teu besavi en un camp de Vinaròs. Sabrien que no es pot violentar a la classe treballadora que va a ocupar responsablement el seu lloc de treball. Que marcar creus a la roba no ho han inventat ells. Que ja és marcaven triangles a la roba dels jueus fa vuitanta anys i que també es menystenien i humiliaven els discapacitats. Que també hem vist els representants del poble protegits per la policia en països sud-americans quan bandes paramilitars els agredien. Que recordem les turbes assaltant seus de governs democràtics i als intolerants entrant impetuosament a imposar les seves tesis en parlaments d’altres contrades.
    Però que pots esperar de qui, sense el més mínim respecte pel que representa la nostra cultura i la nostra llengua, la menysté, la blasma, i considera que fer-la servir o reconèixer el dret a decidir per nosaltres mateix, quelcom sagrat per la sang i els plors que ha costat segle rere segle, “nos divide porqué no es algo importante”. Això és el que, després d’assaltar la seu de la voluntat de Catalunya, es va decidir en assemblea ahir:

    Aquests no som nosaltres, fill. Aquest és un enemic antic i polimòrfic que ha deixat orfes els anhels de millorar el nostre país de tanta gent. Els residus d’un moviment que fa dies que ha mort en els carrers per enlairar-se pels balcons. No perdis l’esperit de combat que ens ha unit aquestes setmanes, no et frustris. Conèixer on es cova l’ou la serp és sempre el primer pas per combatre-la. Vindran el dia que “la gesta porti l’alba” com diu el poeta, i estarem preparats per tornar-la al seu cau .

  299. La gent que ENCARA està a la plaça acampada a “titol personal” li agraïria que marxès , que tot plegat comença A FER FÀSTIC. Jo pago els meus impostos i no vull veure una plaça degradada. ( pallets als arbres , pintades a les fonts, parterres destrossats …..) aquesta “gent” s´ha apropiat d ´un espai que es del poble. Fem-los fora votant a la propera assamblea.

  300. La verdadera causa de todos los problemas se llama la Unión Europea, el porqué aquí: http://www.youtube.com/watch?v=-guwKXFzrAo

    Nuestros políticos han vendido el país a los burocracia del UE, compañeros…

  301. Un jove de 66 anys Lluís
    Adjunto una classe de dignitat i de implicació. Salut i Intelligencia

    El lingüista estadounidense Noam Chomsky, célebre por su militancia política progresista, elaboró una lista de las “10 estrategias de manipulación” a través de los medios. Prescindiendo de las consideraciones ideológicas que Chomsky agrega, las fórmulas de manipulación que sintetiza son, en líneas generales,en forma alternativa y a veces simultánea.

    1-La estrategia de la distracción.

    El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

    2- Crear problemas, después ofrecer soluciones.

    Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

    3- La estrategia de la gradualidad.

    Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

    4- La estrategia de diferir.

    Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

    5- Dirigirse al público como criaturas de poca edad.

    La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

    6- Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión.

    Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

    7- Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.

    Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

    8- Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.

    Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…

    9- Reforzar la autoculpabilidad.

    Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. ¡Y, sin acción, no hay revolución!

    10- Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.

    En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídas y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.

  302. Em sembla que ens sobrepassa el populisme. Aclarim de que anem i estarem tots més còmodes. Jo passo de fotre les energies en una pamfletada que acabin monopolitzant els quatre infiltrats manipuladors del tipus UPyD i se’n vagi a la merda. Aclarim-nos: som d’esquerres o no? Jo passo de seguir amb discursos d’ambiguetat que fins i tot agraden a falange. passo de l’imperialisme espanyol i de la indefinició ideològica. Lluita de classes internacionalista!

  303. L’escrit anterior el vaig enviar ahir a la nit i va ser “publicat”. aquest migdia no hi era. Tornareu a esborrar-lo?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s