Votación de acta de día anterior. Se aprueba el acta.
Representante de Acampada Mallorca muestra su solidaridad con la Acampada de Barcelona tras el 27-M y la noche de celebración de la Champions. En Mallorca también se está produciendo la descentralización de las protestas hacia los pueblos. Se despliega una pancarta de solidaridad con la acampada de Barcelona.
Tema nuclear. Movimientos ciudadanos han de exigir cambios sociales: llamada a la ciudadanía para conseguir el cierre urgente de las centrales nucleares. El exceso de potencia instalada lo hace posible. Energía nuclear es una fuente de beneficio para las compañías eléctricas poniendo en peligro el planeta y la vida humana. Manifestación el domigo 5 de junio a las 12:00 desde Pla de Palau hasta la sede de Endesa en Paral·lel.
Turno de comisiones:
Subcomisión de autodeterminación:
Necesidad de debate participativo. Tema ordenado en un texto con valores integrados en el marco teórico de la acampada. Derecho de autodeterminación de los pueblos, entre ellos el catalán, tal como recoge la carta fundacional de las Naciones Unidas.
Comisión de educación:
Elaborado documento de mínimos. Exigir redistribución de recursos económicos: abolir conciertos educativos y destinar recursos a educación pública. No dependencia de profesionales de la educación y centrar recursos en alumnos y en sus necesidades. La educación pública no ha de ser segregadora según procedencia cultural y económica.
A las 19:00 horas asamblea general de educación. Información de organización de comisión y grupos de trabajo: poder avanzar en manifiesto y documento de mínimos. Empezar a trabajar de cara a inicio de curso en septiembre.
Movilización el 15 de junio en contra de recortes de gasto público: unir a todos los centros educativos en la protesta. 8 de junio concentraciones en centros sanitarios y educativos y en la Plaça de Sant Jaume.
Comisión de la Gente Mayor:
Llamamiento ha dado sus frutos: elaboración de organización a nivel de la plaza. Invitación a realizar una reflexión personal sobre la acampada y exigencia de la prohibición de la venta de alcohol en la plaza
Para poder solicitar una democracia externa hay que respetar la democracia interna.
Objetivo de comisión: explicar problemática de la gente mayor.
Comisión de Inmigración:
Necesidad de personas para producir e-mails en diversos idiomas para campañas de difusión, conocimiento y sensibilización de compañeros autóctonos.
Invitación a manifestación de 18 de junio: marcha hasta CIE de Zona Franca.
Solicitud de acompañantes de menores en Juzgados de Menores.
Charla a las 17:00 el día 5 sobre qué es un CIE (Centro de Internamiento de Extranjeros) y sobre el racismo en la acampada.
Comisión Internacional:
Hechos importantes no presentes en medios: Siria sin internet, Ministerio de Finanzas de Grecia ocupado por trabajadores, 52 ciudades griegas con acampadas, acuerdo FMI-UE-Gobierno de Grecia muy criticable.
Varsovia: manifestación de apoyo a Barcelona el domingo, Grecia huelga general el 15 de junio.
Necesidad de más voluntarios.
Comisión de Comunicación:
Atracción de medios y gente a la plaza, tres semanas ya de acampada y crecimiento día a día: partidos políticos quieren instrumentalizar esta asamblea. Cuidado con intentos de manipulación y propuestas que no provengan directamente de los miembros de la acampada de Barcelona.
Comisión de Actividades:
Listado de emails para cada subcomisión.
Problemas de comunicación de acciones y algunas de ellas no han pasado por las subcomisiones.
Gráficas: llevar sábanas de casa a la Plaza y escribir en ella lemas y reivindicaciones.
Marcha popular hacia Madrid: marchapopularindignada@gmail.com
Posibilidad de aportar sugerencias e ideas cada día de 16:00 a 19:00 en la caseta de la comisión.
Comisión de Cocina:
Si se puede traer tappers, platos preparados o comida, utensilios de cocina y platos: no traer nada fresco (carne, pescado, huevo).
Cocina abrirá a 8 de la mañana: bote para aquellos que quieran colaborar.
Comisión Autoorganización:
Elaboración mapa de recursos: recogida de mails, teléfonos y recursos humanos y materiales para asegurar continuidad y gestión de movimiento.
Documento sobre continuidad de movimiento.
Charla sobre no violencia y exclusión de determinadas formas de lucha.
Comisión de Economía:
Caja comunitaria ha disminuido mucho: necesidad de autogestión de las comisiones y de cada plaza: asesoramiento y apoyo.
Necesidad de facilitar ingresos de ciudadanos: creación de cooperativa de crédito autogestionada y sin interés: cuatro semanas de plazo de creación.
Presentar a votación creación de cuenta en banca ética de manera transitoria y temporal: propuesta aprobada.
Puesto preparado al lado del toldo para voluntarios espontáneos para tareas circunstanciales.
Convocatoria de reunión domingo a las 17:00 para afectados por las hipotecas: espacio de encuentro, debate y acción.
Colectivo “Okupem les ones”: www.latele.cat, Canal 37 de la TDT en Barcelona y el Maresme: televisión libre, participativa, asamblearia y horizontal. Emisión en directo de asambleas sábado y domingo. Redifusión en diferido por las mañanas. Informativos sobre las acampadas a las 12:00 y 19:30. Todo el mundo invitado a participar.
Trabajadores de Telefónica vendrán domingo para quedarse y acampar.
Hay que respetar a personas que se quedan a dormir y comportarse de manera responsable.
Turno abierto de palabras:
- Resistencia activa pero pacífica. Bolsas, Cámaras de Comercio, sedes de Bancos: organizar acciones sorpresa por internet para intentar colapsarlos. Empezar por Bolsa de Barcelona e intentar que estén durante un día sin realizar transacciones económicas. Proposición de tasa Tobin y cancelación de tarjetas de crédito.
- Si echamos a gente que vende latas de cerveza fuera de plaza estamos trasladando un problema personal a otra gente. Los problemas son nuestros, no de las personas que venden latas. Esto no es un festival o una fiesta: intentar crear espacios que permitan compatibilizarlo todo. Es necesario ser responsable con lo que uno vota en la asamblea: si votamos que permanezcamos en la plaza no podemos irnos de ella.
- Críticas a ley antitabaco, precios de transporte público, escasas ayudas a jóvenes, salarios desmesurados de futbolistas, paro: necesidad de unir los pueblos del mundo y crear un nuevo mundo. Si nos sacan de aquí a palos volveremos a venir.
- Crisis energética: recursos energéticos cada vez más escasos y crecimiento comienza a ser imposible. Materias primas al límite de explotación. Realidad reconocida por instancias internacionales: crisis no acabará nunca dentro de un sistema capitalista que es absurdo en muchos niveles. La crisis ha servido para estafarnos.
- Necesidad de participación de gente mayor: sillas para que puedan sentarse. Si se aprueba que se abra cuenta en banca ética se está institucionalizando el movimiento. Para que una propuesta se rechace o vaya a debate, mejor usar un porcentaje de votos que un número determinado.
- Telefónica va a despedir a 8.000 personas y algunos van a venir aquí. ¿Cuántos estaríamos dispuestos a darnos de baja de Telefónica?
- Representantes de acampada de Toulouse: no tenemos asambleas como esta, somos unas 300 personas tratando de debatir y desarrollar una democracia real. Intentamos hacer una acampada de una semana pero policía nos echó fuera: volvemos el lunes. Admiramos lo que estais haciendo aquí, Barcelona es un ejemplo a seguir.
- En Murcia hay casi 200 tiendas. El viernes pasado cerca 3.000 personas mostraron solidaridad con acampados en Plaça Catalunya. Encuentros de colaboración con plataforma de afectados por las hipotecas y 14 desahucios paralizados. 19 de junio tomaremos también las calles.
- Representante de asamblea de L’Hospitalet. Dos semanas y 200 personas. Invitación a participar. www.acampadadelhospitalet.blogspot.com
- Distinguir entre problemas de última hora y beber alcohol. Respeto por gente que bebe alcohol y cerveza sin causar problemas. Cuestión de mínimos: quienes quieren estos mínimos son los medios de comunicación. Historia muy compleja y que no puede ser sintetizada. Si alguien quiere saber lo que se pide aquí que venga a las asambleas: nuestro discurso es nuestra práctica de autogestión y democracia directa.
- Visitante desde Génova no por turismo: todo esto es emocionante. Recuerdo de manifestaciones de jóvenes en Génova 2001, violencia policial y de Estado y asesinato de Carlo Giuliano. Miles de jóvenes convencidos de que el mundo tiene que ser cambiado. Que no vuelva a suceder lo mismo que en Génova. Reunión a las 11.00 de sábado para comentar cosas al respecto.
- Representante acampada Donosti: dar las gracias a Barcelona. No estáis solos y ver tanta gente aquí me hace sentirme más liberado. Lo que nos tiene aquí es que estamos unidos.
- Se votó a la ligera lo de tener una cuenta en una banca ética. Si queremos cambiar esto de verdad no podemos relacionarnos con bancos, diseñemos un sistema para que el dinero venga aquí directamente. Unir todas las movilizaciones que es están gestando un mismo día y que vengan todas aquí.
- Estamos haciendo un proyecto con arquitectos para mejorar el diseño y la organización de los espacios de las comisiones. Ya hay dos muestras al respecto.
Actividades para mañana: 12:00, encuentro de asambleas de pueblos y barrios. 19:30, cacerolada delante de la Conselleria d’Interior pidiendo la dimisión de Felip Puig. 21:30, asamblea con dos votaciones: propuesta de comisión de Educación y subcomisión de autodeterminación. También presentación de propuestas sobre continuidad para debatirlas el domingo.
acampadabcn 
Jo també vull un altre món, una nova democracia. APLAUDEIXO LES VOSTRES INICIATIVES I LA VOSTRA PROTESTA. SI US PLAU, NO DEFALLIU !!!!!
Molt bé! però crec que manquen portaveus amb cara i ulls que puguin sortir pel medis de comunicació i expliquin tot el que s’ha escrit.
Des dels mitjans de comunicació més oficials segueixen enfocant l’acamapabcn així:
1- com una cosa d’adolescents.
2- com una cosa bruta i desmanegada.
3-com un colectiu residual de la societat, minoritari i poc representatiu.
4-com okupes d’espai públic.
5-que no saben el què reivindiquem.
No hi ha cap signe positiu en la descripció que transmeten de nosaltres.
Nosaltres sabem que ens descriuen d’una manera que no no és certa, però molta gent de la ciutat encara no ha creuat la plaça i es creu la informació de la tele i la ràdio, de manera que tenen una opinió crítica envers nosaltres sense conèixer la realitat.
Siguem conscients d’això. D’alguna manera ens beneficiaria que la gent passés per la plaça i veiés com és l’acampadabcn realment.
I també aconseguir l’atenció de la televisió i ràdio (objectives!)
Algunes estratègies possibles:
1- fer una crida a cada partit polític convidant-los a que vingui un seu representant a la plaça, agafi el micro i respongui un llistat de preguntes establertes, comunes per tots ells. Un dia un, un dia un altre… veuriem la opinió d’ells (si algún fós prou valent per venir, caldria assegurar respecte i diàleg).
Seria com “l’acampadabcn entrevista tal”. Això generaria audiència i obriria ponts de diàleg, que no representació!
2- Passar la veu convidant a tothom a passar per la plaça, i aturar-s’hi si vol, escoltar, aportar, que la gent compari la realitat amb la realitat que prediquen els mitjans. Que vegi que pot participar, dir la seva.
3- Cercar estratègies creatives i constructives per cridar l’atenció, en això l’humor i la sàtira sempre resultaran més difícils de desmuntar per part dels mitjans. Per exemple, cantar cançons a la plaça, assajar eslogans reivindicatius a quatre veus…
Performances, “manifestaccions” artístiques… la societat és molt seriosa, l’humor és necessari. Hem d’aglutinar simpatia vers el moviment, l’acampada no ha de tenir portes ni parets, ha de ser ser transparent.
4- Intensificar la coordinació internacional, no únicament reivindicar coses d’aquí sinó també ficar cullerada en d’altres països que s’han revitalitzat aquestes setmanes, però que estàn més reprimits i que necessiten solidaritat i ànims. Aturar el món, una hora de silenci seria suficient per despertar.
5- etc’s infinits…
Ànims, el què volen trepitjar és la seva por! hem d’insistir en que no ho facin.
Totalment d’acord.
Hi afegiria dos propostes:
– Calen portaveus que expliquin detalladament com s’organitza la “Revolució” als medis de comunicació. Fins al moment no s’ha vist cap portaveu que representi la acampada. El lema “ningú ens representa” està molt bé, però de cara a la ciutadania és veu buit i carent de sentit. De segur que hi ha persones molt vàlides dins del moviment, cal doncs que aflorin i que les recolzem. No calen líders carismàtics, sols portaveus.
– Donar-li un aire més català al moviment. Hi ha un munt de persones de l’esfera independentista que s’afegirien, però que veuen el moviment com una continuació sucursalista de Madrid. Caldria explicar-ho a la ciutadanía de forma clara.
Totalment d’acord amb la primera proposta. Però ho sento, la segona no em sembla tan bona idea.
De la mateixa forma que atrauríeu a l’esfera independentista, repel·liríeu a moltes persones que no són afins a aquestes idees.
Es tracta d’un moviment apolític, donar matisos cap a qualsevol afinitat, encara que siguin mínims, faria que deixés de ser-ho.
El fet que a Madrid s’hagin organitzat les acampades abans que a Barcelona és superflu, podria haver estat a l’inrevés.
La proposta hauria de ser fer reflexionar a aquelles persones que no van a la plaça perquè el moviment sembla haver estat fet a la madridista. Eliminar barreres i fer que tots estiguem units per defensar els nostres interessos comuns. Després, quan el món sigui una miqueta millor, es poden obrir aquest tipus debats, que ara, l’única cosa que podrien aconseguir és desacord i separació entre els diferents integrants.
El tema de l’autodeterminació és bàsic que s’aclareixi.
No es tracta que la independencia passi a ser una reivindicació, en absolut.
El tema no cal que produeixi friccions si hi ha un acord de mínims: dret a l’autodeterminació.
El que és un xic absurd que la meitat de la població es miri de reüll l’altra meitat quan podrien sumar forces.
Deixem enrera s.u.p. l’esquema dual
catalanista burgès – obrer espanyolista.
Que en som un munt que no som ni una cosa ni l’altra i tot alhora, i sabem molt bé que volem: una societat igualitària i un país petit i abastable, mentres les fronteres estatals siguin l’acord internacional.
I, perque no, aspirar a abolir-les en un futur.
Bona nit.
ah! i no es tracta d’un moviment a-politic sino a-partidista.
Política està en cada gest que fem: en quines coses comprem, on anem de vacances, com eduquem els fills.
Yo también quiero un mundo mejor para todos los que habitamos la tierra, los humanos ( tenemos mucho camino por delante para llegar a serlo ), los animales, los mares, el aire…………..Siempre han habido pioneros, los que abren caminos………….hacerlo con Amor tal cual lo estáis haciendo. Yo también participo desde mi casa, desde mi trabajo, y asisto cuando puedo a las concentraciones.
Pequeña aclaración al acta en el punto de economía:
Presentar a votación creación de cuenta en banca ética de manera transitoria y temporal mientras se va creando la cooperativa: propuesta aprobada.
Hola, simplement aclarar que el mail de la marcha popular no és correcte, ja que és gmail i no hotmail.
marchapopularindignada@gmail.com
Merci!!!!!
Si de verdad queremos cambiar esto, tendremos que hacerlo autogestionándonos de verdad, sin bancos por muy éticos que sean…
Autoorganicemos nuestras vidas, autogestionemos nuestros recursos!
Totalmente de acuerdo con los ultimos posts! NO ! BANCOS NO! AUNQUE SEAN ETICOS! AUTOGESTION!! AUTOGESTION!
¿La creación de una cooperativa con qué objeto? ¿crear empleo? ¿alguien podría ilustrarme un poco sobre esta iniciativa?
En mi humilde opinión esto ha de abocarse a la creación de un FRENTE DEMOCRÁTICO contra el bipartidismo y afines. Conseguir una confederación de partidos verdaderamente democraticos tanto de la izquierda como de la derecha. Como por ejemplos el de la señora Nebrera a la derecha o el Partido Pirata o Izquierda Anticapitalista a la izquierda.
Unico punto programático combatir la bictadura.
http://en.wikipedia.org/wiki/Red_Army_Faction
Estic totalment d’acord amb el que proposeu. No sempre puc venir a la plaça i des de internet passo tots el missatges que m’arriben a la gent que conec. Divendres per la radio vaig escoltar un mosso parlant i feia el comentari de que comencen haber “grups organitzats i caps que dirigeixen l’acampada”. No sonava gaire bé. És com si s’estiguès “tramando algo…” Suposo que aniran divulgant coses així per anar fent front i viciar d’alguna manera el que està passant a les places.
També en va cridar l’atenció que un “bisbe” (penso que a lleida, no estic segura) (ho vaig escoltar també a la radio) deia que estava d’acord amb aquests moviments de joves a les places. Això també fa por. L’esglèsia fins ara ha estat calladeta però sempre ha d’estar “en el plato i en la tajada” i no per fer cap bé. Crec que s’ha d’anar amb comte perquè penso que no és un col.lectiu (l’esglèsia) que hagi actuat mai (en general)benefici de la gent del carrer.Precisament l’esglèsia tindria que estar separada de la política i deixar de beneficiar-se economicament d’uns pressupostos que sols els fan servir per els seus interessos (que no són pas els interessos de molts).
Bravo pels avanços que anem fent. Us felicito per l’organització i per com aneu avançant en la redacció de minimis i en l’articulació del moviment. Esteu fent moltíssima feina, es veu a la web i es veu a la plaça. Molts ànims!
Un dels lemes bàsics de l’acampada, com el “no a la violència”, i uns pocs altres que de tan sòlids comencen a conformar la identitat del campament, és “no tenim por”.
La lluita que aquí s’ha canalitzat i potenciat de forma singular és anàloga a la de David contra Goliat. Ho tenim tot en contra. Per això és vital aquest lema, perquè la por i el desànim no ens paralitzin o ens aixafin.
Però cal afinar la pedra, com ho va fer David. Abans de manifestar una aversió total a crear un compte en una banca ètica, pensem primer perquè lluitem contra els bancs, quin servei ofereixen, quin haurien d’oferir i quins fins haurien de tenir.
A mi em sembla que no lluitem contra les oficines dels bancs, ni lluitem contra els seus treballadors, ni contra els bancs en general perquè sí. Lluitem amb raó per com utilitzen els nostres diners i com s’enriqueixen desmesuradament directius i institucions. Per com ens han enganyat.
Per tant, si una institució sense afany de lucre ens ofereix la possibilitat, el servei, de desar-nos els diners, alhora que s’utilitzen per a fins útils i sostenibles socialment i ecològica, perquè hi hem d’estar en contra? Quin sentit té la lluita si no aprofitem les solucions que estem exigint.
Ja sabeu la de milions de diners que es troben en paradisos fiscals i que es podrien emprar per abolir la fam al món i d’altres cosetes prou interessants. Doncs bé, tenir els diners a casa, ben guardats, és un altre malbaratament estúpid i una falta de confiança en aquells que volen fer les coses bé i que a més estan endegant projectes sostenibles i necessaris en la línia del que s’està demanant aquí.
La desconfiança és un de les males pors contra les que lluitem.
Els rics, és cert, a banda d’acumular grans riqueses, les fan créixer encara més finançant projectes perversos i especulant amb qualsevol cosa. Alguns faran donatius importants a “obres benèfiques”, és a dir, a voler compensar una petita part del mal que fan.
És evident que fan un gran mal, perquè el pitjor de tots els mals d’aquest món és la salvatge desigualtat entre rics i pobres. I mentre els rics vulguin continuar essent-ho (i sembla que és així) i mentre ens creguem que l’objectiu de la nostra vida continua sent enriquir-se (i sembla que és així), estaran fent molt de mal, i qualsevol intent per mitigar-ho serà en va.
Amb això suposo que estarem d’acord. Però també és cert que nosaltres haurem d’invertir un xic de diners en el canvi, o encara tindrem menys oportunitats de sortir-ne. Encara que el nostre capital siguin els valors ètics, socials i col·lectius, necessitem actuar des de dins i per això calen diners.
Jo personalment prefereixo tenir els diners en un banc ètic que a “la caixa”. Això no vol dir que ja hem quedi tranquil, o que deixi d’exigir que les coses es facin bé, que es facin millor. No, no ens hem de conformar amb poc, ni ens hem de deixar enganyar fàcilment. Només dic que pensem bé les coses.
I no és que estigui a favor d’aquesta iniciativa de l’acampada, que facin el que creguin convenient i ho expliquin bé, això és important. Estic segur que gràcies a ells alguns hauran après algunes coses sobre banca ètica i crec que això ja és beneficiós.
És per la ètica i la dignitat pel que lluitem.
Jo gràcies a tot això estic aprenent a compartir esperança enmig de la foscor. Segurament pensareu que és absurd i ridícul, però ja em direu quina altra cosa podem fer. Si perdem la dignitat i perdem l’esperança ens queda aquest món que, almenys jo, detesto. I llavors què?
Jo no tinc fills, però us puc assegurar per experiència que sentir per boca del teu pare que no hi ha res fer, que no val la pena esforçar-s’hi, és un cop dur. Un se sent enganyat i estafat. No tingueu fills/es, o almenys no els eduqueu en valors, per dir-los quan siguin més grans “ah sí, és veritat, no t’ho havíem dit, el món és així noi, però què vols fer-hi, tu a la teva i sigues feliç”.
Una recomanació: “El món no se’n surt” de Tony Judt. Un tractat sobre els malestars del present.
Vec una trista dependència de la gent respecte els mitjans de comunicació. Entenguem una cosa: la gent que es forma la seva opinió mirant la tele i llegint els diaris de quiosc no tenen res a petar a l’acampada. Si ells accedeixen a aquests sense veure-hi els tres peus al gat, sense llegir entre línies, és el seu problema i no el nostre. El llenguatge dels mitjans és el llenguatge del polítics, el mateix llenguatge que pot tornar-nos en una institució més, petita en comparació a les ja establertes, jugant a un joc en el que ells controlen les regles i els arbits. Qui vulgui entendre’ns, que aixequi el cul del sofà.
Entenc perfectament què vols dir. I si realment això d’obrir un compte en una banca ètica vol dir “institucionalitzar-lo” amb les implicacions que li dones, doncs millor que no es faci. Jo no ho tinc del tot clar, però davant el dubte, si es pot evitar, que sigui així.
Ara bé, també cal tenir en compte que, en realitat, com està ara, també ells poden controlar el moviment.
I per últim, sí, cal que la gent aixequi el cul del sofà. Però això no és gens fàcil, aquest és el problema. D’alguna manera s’ha d’aconseguir que la gent aixequi el cul del sofà i d’alguna manera s’haurà de convèncer, si més no a una part, d’aquests que es formen la seva opinió mirant la tele i llegint els diaris de quiosc. Tard o d’hora, crec jo, hi tindran alguna cosa a petar.
Vaig llegir arran del 15m un grup de gent que deia que es va frustrar a la manifestació al no veure cap estelada ni en aquesta, ni als següents dies a l’acampada.
“Aquesta no és la nostra festa” comentàven, tenien intenció o de passar del moviment o de “ficar mà” i aprofitar-se de la situació, portant un discurs independentista, cosa que veig que han aconseguit, o, al menys ho estan intentant.
Vaig veure molt clar que no tenien molt a veure amb la demanda de mínims de les acampades què s’estava demanant, amb tot el què comporta, ni que traspasava fronteres, si no que nosaltres no patiem els mateixos problemes que en altres zones.
[no ens afecten els robatoris polítics, ni de bancs, ni hipoteques, sanitat, educació, s.socials..pel que veig.. no en tenim.. no…]només tenim en comú el fet d’esser catalans i parlar el català, vaja.
El patriotisme ranci, tant Espanyol com Català afectarà el futur de l’acampadabcn, no en deixem que ens menjin el cap.
Aquí ens afecta la mateixa merda que a la resta del món, i a més la merda espanyola que ens roba 22.000 mill € cada any. No podem gestionar els nostres calers perqué ens els foten i després ens donen el que volen. Amb aquests diners no solsament no estariem en crisi, si no que estariem creixent i seriem la 4ª economia europea. Ens imposen pagar i aguantar el seu exèrcit, les seves institucions, i la seva monarquía (que ningú ha votat) descendents tots ells de Felip V, opresor de Catalunya.
Avui dissabte, per 40 vots, s’ha ajornat un cop més el debat sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya. Es això la “democracia real”? 40 vots tiren enrrera una majoria de vots afirmatius? Si hagués sigut per Palestina o el Sàhara ja s’hauria aprovat el primer dia.
Crec que hi ha un munt d’espanyolistes, disposats a enfonsar l’ala més independentista del moviment d’indignats.
El primer acord de mínims, hauria d’esser la proclamació de la República Catalana.
Potser si que no és la nostra festa i cal muntar-la a un altre lloc, perqué els espanyolistes no ens hi volen, precisament a la plaça que porta el nom de la nostra nació.
Avalon, un parell de preguntes:
1. Estàs segur que amb aquests diners aquí no estaríem en crisi?
2. Estàs en contra de l’exercit i la monarquia en general o de l’exercit i de la monarquia espanyola?
Jo estic totalment a favor del dret l’autodeterminació dels pobles, sigui quin sigui. Però pel que fa a això dels 40 vots i de si això és democràcia, t’he de dir que em sembla molt més democràtic que el sistema actual. I encara seria millor si es decidís per consens.
Jo crec que si no s’ha aconseguit consens en això és perquè tot el que diu l’Anna, lamentablement és cert. El dia que es deixin de banda els patriotismes rancis i comenci el debat seriós i s’expliquin les coses bé, no hauria d’existir cap impediment perquè l’acampada estigués a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles.
Em sembla molt baix que volgueu aprofitar això per fer la vostra festa, com tu dius. Això no és cap festa ni té per objectiu demanar la independència de Catalunya. Em sembla que això ho entén tothom que vol entendre.
I no m’estranya que no us hi vulguin a la plaça, a l'”ala més independentista del moviment”. Jo tampoc us hi vull. Ni ells ni jo som espanyolistes. És allò de “cree el ladrón que todos son de su condición”. Espero que no t’hagi molestat que estigui en castellà.
És més, jo vaig votar a favor de la independència de Catalunya. Crec que hi ha motius més que suficients i necessaris, començant per una millor organització, més capacitat de decisió, de gestió, etc. que no permet el sistema actual. A més d’una millor relació amb Espanya i un alliberament en molts sentits.
Sobre les preguntes que et faig al principi:
1. Estàs segur que amb aquests diners aquí no estaríem en crisi?
Jo tinc els meus dubtes al respecte. Però més enllà d’això, encara que fos veritat, i aquí no ens afectés la crisi, jo continuaria igual d’indignat. Potser més perquè encara estaria més envoltat de bona vida, comoditat i indiferència envers un món igual de pervers.
2. Estàs en contra de l’exercit i la monarquia en general o de l’exercit i de la monarquia espanyola?
Aquí a Catalunya no tenim ni exèrcit ni monarquia pròpiament. Així que si hi estàs en contra, fora bo que t’unissis al moviment per lluitar contra la de l’estat espanyol i la de resta d’estats del món.
Com va dir en Joan Majó, la globalització no és una ideologia és un fet. I la globalització en sí tampoc és un problema, però ha agreujat de forma exponencial els pitjors mals. El problema de la situació actual és que les caigudes de les barreres a nivell mundial no són simultànies ni tenen el mateix abast, es tracta d’una globalització asimètrica de la qual s’han beneficiat de mala manera els mercats financers i les multinacionals entre d’altres.
La lluita ha de ser global o no serà fructífera. I és més, les lluites internes només creen destrucció i retrocés. Cal anar tots a la una. És lícit el dret d’autodeterminació dels pobles en aquesta lluita, però en cap cas ho és la teva postura i el teu paper bel·ligerant. I a més, de la defensa d’aquest dret ja hi ha tot un moviment que se n’ocupa en aquest país i no li ha faltat cobertura mediàtica.
Desgraciadament m’han arribat moltes crítiques independentistes sobre el moviment. Ni una de seriosa. L’article de l’Avui “indignats i espanyolíssims” és de tot menys seriós. Que l’enviïn i re-enviïn per correu és cancerigen i demostra quin és el nivell de l’article. El to, evidentment, és el que agrada als “indepes” i a la gent que només vol llegir qualsevol cosa entretinguda, sempre i quan no es desviï massa del que volen llegir, no fos cas que els faci dubtar o reflexionar.
Com diu la Mawiba hi ha massa dependència de la gent respecte els mitjans de comunicació. És molt melós creure’s que en aquest moviment s’imposa el castellà i tot el que vulguis imaginar. I molt fàcil criticar, posar-s’hi en contra i desentendre’s.
No sé perquè perdo el temps explicant això si no et fa reflexionar. Qui sap, potser sí. Potser aniran minvant les crítiques purament destructives.
Hola!
Avui he estat a l’assamblea. S’ha parlat de diverses propostes per paulatinament descentralitzar les activitats de Pl Catalunya. Penso que el dia que es decideixi abandonar pl Catalunya no pot ser un dia qualsevol: proposo que el dia que es desmunti sigui el mateix dia que ho facin totes les ciutats del món que en aquest moment estan acampades. Si cada ciutat desmunta quan li sembla dóna la sensació de disolució. Això és un moviment mundial i hem d’acabar tots a una amb un gran cop d’efecte. El dia que es desmuntin les places a totes les ciutats del món també s’hauria de fer una manifestació en cadascuna d’aquestes ciutats. un punt i final com cal, millor dit serien punts suspensius perquè a partir d’aquell moment començaria una nova etapa de la r-evolució.
Totalment d’acord. Aquest és un moviment mundial que lluita contra una crisi global. Que hi hagi acampada a ciutats d’arreu és la demostració de la gran força del moviment, la demostració que aquest mal no és local.
Deixar les acampades (que no implica deixar les xerrades i assemblees a les places) totes el mateix dia i mostrar-ho com el que és i vol ser, una nova etapa, una pas endavant, seria, jo crec, fantàstic.
Però no sé si això és factible. M’he llegit les tres propostes de continuïtat i d’entrada sembla tot prou complicat com per afegir-hi aquesta idea, que vol encara més temps i organització internacional.
I que el que aquí es pugui fer quant a continuïtat, a una altra ciutat potser no és possible, es vol d’una altra manera o potser requereix més temps. Al final, totes hem vist que res és fantàstic, però que això no ens desanimi. Si aquí la continuïtat es fa bé, serà un exemple, una possible idea per la resta d’acampades i una mostra de continuació que les impulsaria també a elles.
Llavors, el que sí que es podria fer és això de la manifestació internacional, que em sembla que s’està estudiant que sigui el mateix 19 de juny.
Trouble for the Establishment in Europe, Protests Spread to France
France stands with Spain in solidarity
http://www.davidicke.com/headlines/49324-trouble-for-the-establishment-in-europe-protests-spread-to-france
els islandesos han treballat per solucionar els problemes globals o els seus? les postures com les d’en Quim hem fan dubtar si son de gent empananda que acaba d’aterrar al món real i no s’enteran, tot i tenir tots els meus respectes per la voluntat d canviar les coses o al contrari gent manipuladora, que veient el que escriuen sobre el tema del dret a l’autodeterminació per exemple, podrien passar per votans de C’s perfectament i si es així ja no mereixen cap respecte per el mal que estan fent al moviment.
Propostes; hi ha molta gent que es queixa que hi han massa propostes i també que moltes no tenen una aplicació pràctica, queden molt en l’aire, estic d’acord, crec que s’hauria de consensuar un manifest base com el que ja tenim , a mi hem sembla correcte i centrar totes les propostes en una sola, que seria:
PARTICIPACIÓ CIUTADANA AMB REFERENDUMS VINCULANTS
1- QUALSEVOL MODIFICACIÓ D’UNA LLEI O LLEI NOVA QUE NO TINGUI EL SUPORT DE TOTS ELS GRUPS PARLAMENTARIS HAURÀ DE SER CONSULTADA A LA CIUTADANIA MITJANÇANT REFERENDUM VINCULANT(es pot fer via internet perfectament) SI LA MAJORIA (50% +1) NO APROVA LA MODIFICACIÓ O LA LLEI NOVA, AQUESTA NO ES PODRÀ TIRAR ENDAVANT.
2-LA SOCIETAT CIVIL PODRÀ PRESENTAR PROPOSTES MITJANÇANT LA RECOLLIDA D’UN 5% DE SIGNATURES DE LA POBLACIÓ ( a Catalunya serianunes 250 mil) I AQUESTES PROPOSTES HAURAN DE SER CONSULTADES A LA CIUTADANIA MITJANÇANT REFERENDUM VINCULANT I APLICADES EN CAS QUE SURTIN APROVADES PER LA MAJORIA.
3- S’ESTABLIRÀ UN PLAÇ MÁXIM DE TEMPS ENTRE LA PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA AMB LES SIGNATURES I LA REALITZACIÓ DE REFERENDUM (3 MESOS SERÍA CORRECTE) I TAMBÉ UN PLAÇ MÁXIM ENTRE EL RESULTAT DEL REFERENDUM I LA APLICACIÓ DE LA PROPOSTA ( Aqui el marge de temps variarà segons la proposta i aquest temps hauría d’estar incorporat a la pregunta que es faci)
Per exemple, recogim les signatures sobre el tema: TANCAMENT DE LES NUCLEARS EN UN PLAÇ MÁXIM DE 5 ANYS, el govern de torn estarà obligat a fer unreferendum en un plaç máxim de 3 mesos i si surt que si per majoria tindrà 5 anys per fer-ho efectiu, el mateix amb tots els temes que han sortit a les demandes de mínins; sou del polítics, llistes obertes, hipoteca,sanitat, educació,etc.
CREC QUE SI ACONSEGUIM FER AQUESTA PROPOSTA ,TOT QUEDA MOLT MÉS CLAR, NO CORREN EL RISC QUE DIGUIN QUE SI A ALGUNES DE LES DEMANDES QUE TENIM ARA I QUE NO CANVIARAN GAIRE LES COSES, com el tema dels corruptes en les llistes, I ALTRES NO SIGUIN ACEPTADES I A SOBRE VULGUIN QUEDAR COM ELS BONS DE LA PELICULA I DEIXAR-NOS A NALTRES COM UNS INTRANSIGENTS QUE VOLEM COSES IMPOSIBLES O QUELCOM PER L’ESTIL.
no sé, es una idea en la que tots crec que podem estar d’acord, evidenment si s’aconseguis, doncs tindriem molta feina per recogir signatures i per concienciar la gent que voti i contrarestar l’intoxicació dels mitjans, amb això ja conto, però sría una pas molt important. Si no l’acepten, una cosa tant democràtica com aquesta, quedaran ben retratats davant l’opinió pùblica i tindrem més recolçament de la societat civil.
Retroenllaç: 21 de gener, Assemblea de constitució de CASX Cooperativa d'autofinançament social en xarxa | Bloc de l'Enric Duran
Retroenllaç: 21 de enero, Asamblea de constitución de CASX Cooperativa de autofinanciación social en red | Bloc de l'Enric Duran
Retroenllaç: CASX | ASAMBLEA VINARÒS
Retroenllaç: 21G Presentació de la 1a banca ètica, autogestionada, assembleària i sense interessos de l’Estat espanyol | assemblea Vallirana
Retroenllaç: 21G Presentació de la 1a banca ètica, autogestionada, assembleària i sense interessos de l’Estat espanyol « Assemblea de barri de St Antoni
Retroenllaç: CASX, a project to start up a self-managed, assemblearian, financial cooperative in Barcelona | Take The Square
Retroenllaç: CASX, a project to start up a self-managed, assemblearian, financial cooperative in Barcelona | Occupy News
Retroenllaç: CASX, a project to start up a self-managed, assemblearian, financial cooperative in Barcelona | Robert Butler
Retroenllaç: Dissabte 21 de gener | acampadasbd
Retroenllaç: Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa (CASX) | acampadasbd