Roda de Premsa d’AcampadaBCN del 17/06/2011

En primer lloc volem demanar disculpes a tots els mitjans de comunicació pel canvi en la convocatòria d’aquesta roda de premsa. Davant les declaracions del Conseller d’Interior i el President del Govern que recullen greus acusacions contra els indignats de Barcelona i el moviment en si i, a causa que treballem amb mètodes democràtics i assemblearis, en un moviment que és ampli i divers, ens hem vist obligats a posposar aquesta convocatòria.

Com tothom sap, rebutgem la violència. Pel que fa als actes que no s’ajusten al consens del moviment esdevinguts el dia 15, no ens sentim representats per aquestes accions i, per tant, no ens fem responsables de les mateixes. Si considerem que els polítics no ens representen, els actes aïllats d’aquestes persones tampoc poden representar a tot el col·lectiu. No seria de justícia per les milers de persones que mobilitzades, o no, s’han sentit identificades amb uns valors comuns que hem vingut demostrant juntes.

L’objectiu de la mobilització pel 14 i el 15, recolzada per les 22 assemblees de barris de Barcelona i més de cent pobles de Catalunya, era detenir les retallades antisocials als Pressupostos per a 2011 de la Generalitat de Catalunya i denunciar el decret conegut com a llei Ómnibus.

Se’ns ha acusat d’atacar a la democràcia, quan les retallades són un atac manifest a la mateixa, posant el Parlament al servei dels mercats financers i reduint els serveis socials de tota la ciutadania, quan cap partit amb representació parlamentària incloïa aquestes mesures al seu programa electoral. Per tant per poder tenir legitimitat política haurien de ser aprovades mitjançant referèndum.

A més, l’activitat del Parlament es deslegitima per si mateixa quan pretén avalar el debat de la denominada Llei Ómnibus: un greuge als valors democràtics que planteja aprovar per Decret la modificació de 610 punts relatius a més de 80 lleis anteriors i molt diverses, la legitimitat de les quals ja és dubtosa encara dins dels paràmetres de l’actual democràcia.

Tenim el convenciment que tot el debat generat al voltant dels esdeveniments del dia 15 de juny, s’estan sobredimensionant amb l’objectiu de desviar l’atenció del que realment afecta als ciutadans. Un moviment social amb un ampli recolzament de la ciutadania està sofrint un evident intent de ser estigmatitzat mitjançant una estratègia política que té la finalitat de legitimar noves formes de repressió policial contra un col·lectiu ciutadà que ha demostrat que és fermament pacífic. Així com no es criminalitza a tota l’afició quan hi ha incidents en una celebració esportiva, o a tota la classe política davant casos de corrupció, el fet que en aquest cas s’apliqui un criteri diferent, demostra la falsedat d’aquest argument.

A més ens sorprèn la insòlita unió de tots els partits i la gravetat de les seves acusacions davant els fets del 15j. Els incidents, teòricament provocats pels manifestants, que no van causar cap ferit entre els diputats i els treballadors , contrasten amb la nul·la autocrítica de l’acció policial que va causar diverses desenes de ferits.

Les camises tacades d’uns pocs polítics semblen pesar més que els 40 ferits, als quals se sumen els 147 ferits del 27 de maig. El que veritablement espanta a la classe política és que s’estan obrint nous mètodes de participació i decisió, que posen en qüestió la legitimitat de l’actual sistema democràtic. Això explica l’intent desesperat de criminalització del moviment, la desproporcionalitat del desplegament efectuat i la inefectiva estratègia policial.

No ens podem responsabilitzar dels comportaments violents promoguts per la precarietat de la injustícia econòmic-social que deixa sense treball i cobertura a milers de famílies. Solament ens responsabilitzem dels qui s’han adherit a aquest moviment pacífic, creatiu, constructiu i inclusiu.

Com més es deteriori l’economia i el teòric estat del benestar, més indignació es generarà. Nosaltres no podem ser responsables, ni ara ni en un futur, d’els qui no s’han adherit a l’esperit pacífic inspirat pel moviment del 15-M perquè, precisament, des de les places es promou canalitzar aquest descontentament d’una forma constructiva i no-violenta. Una mostra d’això és que malgrat les amenaçadores declaracions del President, l’assemblea va decidir no obstaculitzar la sortida dels parlamentaris i traslladar-se en manifestació a la Plaça Sant Jaume fent una sentada pacífica i cantant l’Estaca.

Ens acusen de violents quan és l’estat qui utilitza les institucions pagades per totes per fer apologia de la violència i anuncien que la utilitzaran contra nosaltres, àdhuc tractant-se d’un moviment pacífic. Quan diuen que tenen el monopoli de la violència el que ens estan dient és que són ells els qui decideixen que és violència i que no ho és.

Que els desallotjaments afectin ja a 270.00 famílies i els bancs acumulin pisos buits és violència. Que s’allargui la vida laboral i les rendes més altes cada vegada paguin menys és violència. Que l’empreses amb beneficis reparteixin bons i acomiadin als treballadors és violència. La despesa militar és violència .Les retallades en sanitat i educació són violència. La llista és interminable.

Els errors del dispositiu dirigit per la Conselleria d’Interior ens semblen intencionats, perquè han permès que Felip Puig aconsegueixi l’anhelada foto que intenta avalar la violenta actuació del 27M. No s’entén per què es va preferir utilitzar una de les entrades amb major concentració de manifestants per a que els parlamentaris accedissin a peu, en lloc de l’entrada del zoo amb furgonetes de la policia, com va acabar succeint.

Per acabar convoquem una concentració avui divendres 17 a les 4 de la tarda en la Ciutat Judicial en senyal de protesta i suport a les companyes detingudes que passaran a disposició judicial a les 5 de la tarda. Així mateix, informar que ahir en la comissaria dels Corts van ser retingudes i identificades les persones que se solidaritzaven amb les detingudes. Una vegada més els policies no anaven identificats i es van negar a fer-ho davant la petició d’una advocada.

Això solament és el principi, sabem que hi ha molt per fer. Caminem i treballem per a la construcció de mons més justs i habitables on càpiguen totes.

La nostra propera acció és la mobilització del 19 de Juny, una manifestació internacional que ja ha estat recolzada per centenars de ciutats del món sencer i, en el cas de Barcelona comptem amb el suport de més de 100 pobles i 22 barris de la ciutat. El dia 19 convoquem a la societat a prendre els carrers per mostrar la nostra indignació davant les nombroses injustícies i la repetida violació dels nostres drets més bàsics a les quals ens està sotmetent el sistema polític i econòmic actual. El carrer és nostre, no pagarem la seva crisi.