A Barcelona, recopilant la sabiduria i les aportacions de centenars de persones, s’estan escrivint col·lectivament varis documents de treball que parlen dels diferents nivells en els que operarem per aconseguir el canvi. Tots ells són documents oberts, en modificació i millora constant.
Aquests és tan sols un d’ells.
Amb la intenció de sumar a aquest, documents més concrets i especialitzats, s’han creat subcomissions de contingut.
Estem canviant el món. Completament.
Mentrestant els polítics que no ens representen segueixen allí, donant bandades i legislant sobre les nostres vides.
Per això els escribim aquí algunes mesures que puguin entendre fàcilment i que volem que s’apliquin ja. Alerta! És un document de mínims. En realitat el que volem és molt més gran, quelcom que possiblement no entenguin mai.
Així que ho farem saber als i les alcaldes i als plens que s’elegeixin el proper dia 22. Els demanarem punt per punt el que segueix, començant pel punt 1.
1 – No més privilegis per a polítics, començant per Barcelona:
– Retall dràstic del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitja de la població.
– Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim).
– Prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes.
– Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament de les i els polítics corruptes.
2 – No més privilegis per a banquers i banqueres:
– Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.
– Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.
– Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paraïsos fiscals.
– Totes les vivendes adquirides per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.
3. No més privilegis per a les grans fortunes:
[N’hi hauria prou en aplicar el 5% de la retallades que es va aplicar als funcionaris a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema de dèficit de l’Estat Espanyol]
– Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.
– No a la eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.
– Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paraïsos fiscals.
– Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).
Amb l’aplicación d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els següents quatre. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.
4. Sous dignes i qualitat de vida per a tot el món:
– L’economia al servei de les persones i no al revès
– Establiment d’un màxim salarial així com d’un mínim.
– Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar y conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.
– Retirada de la reforma de les pensions.
– Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objetives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalizació a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.
– Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.
5. Dret a l’habitatge
– Expropiació de les vivendes en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic de vivenda en règim de lloguer social.
– Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.
– Penalització de les pràctiques de mobbing.
– Donació en pagament de les vivendes per cancelar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inici de la crisi.
– Prohibició de l’especulació immobiliària.
6. Serveis públics de qualitat
– Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat. Retirada dls plans d’austeritat i retallades que afectin als serveis públics a nivell estatal, europeu i global.
– Reestabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.
– Increment de personal sanitari i d’infraestructures per acabar amb les llistes d’espera.
– Increment del professorat i insfraestructures per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.
– Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accès a tots els nivells d’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Destinar els recursos públics únicament a l’educació pública. Escola laica i de qualitat
– Financiació pública de l’investigació per garantir la seva independència.
– Transport públic assequible econòmicament a totes les persones, de qualitat i ecològicament sostenible (AQUEST PUNT NO S’HA ACABAT DE CONSENSUAR. FALTA DISCUSSIÓ/DEBAT)
– Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.
– Prohibició de privatizació dels serveis públics.
– Sotmetre la nostra pertinença a la OTAN a referèndum.
7. LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA:
– No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde.
– Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les trabes legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.
– Ús de software lliure en les institucions públiques per adecuar-les a l’era digital amb costos sostenibles.
– Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.
– Referéndums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran embergadura (incloses les directives europees)
– Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.
– Modificació de la Llei Electoral (AQUEST PUNT NO S’HA ACABAT DE CONSENSUAR. FALTA DISCUSSIÓ/DEBAT)
– Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors (AQUEST PUNT NO S’HA ACABAT DE CONSENSUAR. FALTA DISCUSSIÓ/DEBAT)
– Pressupostos participatius aprovats per la ciutadania.
A continuació es farà al·lusió al tancament d’algunes indústries i cossos professionals. Demanem la conseqüent recol·locació d’aquests professionals o la reconversió de l’activitat industrial dels sectors anomenats.
8. Medi Ambient
-El sistema econòmic no pot estar basat en el creixement indefinit. Això no és sostenible.
– Soberania alimentària, foment de l’agricultura dels camperols, no de les multinacionals.
– Foment de l’agricultura agro-ecològica. Suspensió dels transgènics en base al principi de precaució, fins a resoldre les incerteses sobre els impactes en el medi ambient i la salut. Per una reforma agrària.
– Consum responsable i comerç just. Evitar els monopolis en la distribució garantitzant l’accès de tots els productors.
– Amb totes aquestes mesures i altres, complir uns objetius de reducció d’emissions de CO2 que vagin més enllà dels del protocol de Kyoto. Per una verdadera justícia climàtica.
acampadabcn 
Podríeu fer servir el corrector de textos de i no fer faltes d’ortografia?
Suposo que volem canviar el món actual per un de millor…
Sí, en Josep té raó, fa mal d’ulls llegir-lo (tot i que les propostes son interessantíssimes!). Com que entenc que aneu ben enfeinats, l’he corregit. Està penjat a http://bit.ly/iBsbnW , si voleu podeu actualitzar el post.
Salut i revolució!
Primero de todo esas medidas son las mismas que se hicieron hace unos días, con lo cual se deduce que no se han matizado nada en las asambleas. ¿De que han servido? Yo estuve de oyente en alguna asamblea, y hubo mucha gente que ponía a caldo propuestas. Pero lo que veo es que se ha tirado adelante todo lo que alguien escribió en un papel.
Ante todo me gustaría que dejéis claro que no pertenecéis al movimiento “democracia real ya”. Es una vergüenza lo que estáis haciendo y lo único que vais a conseguir es reventar las reivindicaciones. Veo bien que se discuta y se hablen sobre temas de mejora del sistema, pero observo poca madurez en muchas de vuestras propuestas.
¿Expropiación de viviendas en desuso? O sea que mi casa del pueblo que voy a visitar de uvas a peras quedará expropiada gracias a que otros no tienen vivienda. Igualar por abajo se llama eso.
¿Reducir la jornada laboral y no el salario? Esto es un claro ejemplo de inmadurez y de poco conocimiento económico. Esta propuesta denota que lo que se quiere en dichas propuestas es robar literalmente. Las empresas se irían al garete. Reducir la jornada labora lo veo bien, con eso se eliminaría el paro de un plumazo pues la carga de trabajo se repartiría. Imaginad que en Suecia se pasen de hacer 35 horas semanales a 70 como en muchos casos pasa en España (hostelería principalmente). Yo lo tengo claro, Habria un paro igual que aquí, por eso lo veo bien.
En burbuja.info se han trabajado un manifiesto basado en el de “democracia real ya”. Las reivindicaciones son para mejora de la democracia, y nada más.
Link: http://www.burbuja.info/inmobiliaria/15m/226305-manifiesto-por-una-verdadera-democracia-version-larga-grupo-de-trabajo.html
Os estáis andando por las ramas con medidas claramente comunistas como la de grabar la vivienda. Todo es un ¿Qué hay de lo mio? Pero con poco sentido común. Por favor pido una reflexión de cada uno de los puntos de forma individual cada uno en su casa.
Por favor os suplico que dejéis claro que no sois ni representáis “democracia real ya”. Es el deseo de muchas más personas, no mío.
Pienso como tú. La mayoría de propuestas no son representativas, son inmaduras, y no se deberían votar aquí, sino en las urnas, y aquí nos deberíamos asegurar que cuando vayamos a las urnas nuestro voto sea real. Justamente lo más importante a reivindicar que es el cambio de ley electoral, lo del 5% y listas abiertas aún se está debatiendo, y justamente estén decididas medidas totalmente comunistas y no representativas de toda la ciudadanía. El movimiento de indignación no ha de ser un movimiento excluyente, y se ha de tener en cuenta que en las asambleas generales solo se votan iniciativas de una sola ideología, y que no es un voto representativo, ya que solo votamos los que estamos allí, y aunque parezcamos muchos, somos muy pocos. Estas decisiones se han de tomar en las urnas, no a mano alzada. Y para ello se tiene que mejorar-cambiar el modelo electoral, la cual cosa debería ser nuestra primera prioridad. Y luego si se quiere se monta un partido político, pero no mezclemos las cosas.
¿Alguien me puede contestar en que beneficia la inmigracion de africa al desarrollo de este pais y a su recuperacion economica? Lo digo por lo del “papeles para todos”. Gracias
Hola Carlito,
La inmigración de Africa contribuye a la riqueza de este Estado a través de la mano de obra barata y explotada que entre otro construyen nuestras casas, cultivar nuestros campos de verduras, etc.
Para darte un ejemplo sencillo, la ciudad de El Ejido, en Almería, rodeada por miles de hectáreas de invernaderos, es la ciudad más rica del Estado en términos de cantidad de bancos y coche de lujo por habitantes. Esta riqueza es el fruto del trabajo en condiciones de esclavitud de la inmigración Africana y Europa. Si esta gente tuviera papeles esto no sería posible.
¿Realmente crees que la gente que crea esta riqueza con sus manos no tiene legitimidad para disfrutar de ella?
¡Abajo la fortaleza Europea!
No estoy del todo de acuerdo con tu comentario, no hemos de llevar las cosas a extremos siempre. La riqueza del país no solamente viene de africanos y de gente que intenta vivir en condiciones normales (que es como debería vivir todo el mundo). Ellos aportan a España igual que aportamos los españoles, el problema reside en que ellos han de ayudar a los de sus países que se encuentran viviendo en necesidad, y la única manera de hacerlo es mandar dinero que ganan aquí. Eso a la larga es un problema ellos vienen aquí para poder vivir una nueva y buena vida que no se les ha ofrecido en el lugar en el que nacieron y para mí eso es muy triste y aquí es donde está el mayor mal de todos.
No es normal que países tan ricos como África dejen morir a su población de hambre, ese es el problema. Los países más desfavorecidos viven bajo la tiranía de gobernantes que dejan morir a su pueblo mientras ellos nadan en la más rica abundancia. Y mi pregunta es donde está la ONU?¿ el ejemplo más claro lo tenemos ahora con el maldito Gadafi, y lo que han tardado en intentar pararle los pies hace solamente dos días, como aquel quien dice, recibíamos en España a él y a su sequito de vírgenes, y eso si que es vergonzoso.
Para arreglar la inmigración no es necesario dar papeles a todo el mundo, lo necesario es que la gente deje de ser un poco hija de puta con perdón de la expresión y no estafe. Que no contraten para trabajar a gente que no tiene papeles para aprovecharse de esa situación, que les den buenas condiciones como a cualquier español que trabaja en el campo. Que la ONU haga su trabajo y ayude a la gente que vive bajo tiranías y si eso no lo saben hacer que se quiten de en medio, que son más sueldos inútiles para este país y en global para el mundo.
La solución la tiene la población del primer mundo en sus manos y nadie hace nada. No estoy en contra de que la gente se busque la vida fuera de su país, pero si estoy en contra de que la gente tenga que abandonar sus raíces por que viven oprimidos bajo un tirano que prefiere verles muertos de hambre mientras ellos viven entre algodones.
Hola a tots i totes, estic encantat amb la vostra feina.
Crec però, que seria necessari traduir-ho al castellà i fer-ho arribar a la resta d’acampades de tot l’estat. D’aquesta manera, recollint les llistes de demandes mínimes formulades per les altres acampades, podriem identificar els punts en comú i coordinar-nos per escriure el #consensodeminimos.
Si seguim aglutinant gent i no perdem la il·lusió aconseguirem canvis.
Salut.
Hi manca el dret a l’autodeterminació dels pobles. Per a la protecció de la diversitat cultural cal avançar en el dret a triar democràticament el marc social en que volem exercir la democràcia.
Ho he dit en assemblees a la plaça i s’està obviant amb l’argument que això redueix suport social. El que redueix suport social és obviar els centenars de milers de persones que creiem com a un gran problema la homogeneització provocada per un marc cultural imposat com l’espanyol, que empresona, fragmenta, nega i dilueix la realitat cultural del poble gallec, basc, castellà i andalús. I evidentment i pel que ens pertoca, la realitat cultural catalana.
Per la resta absolutament d’acord, els crec uns mínims suficients, així podem fer callar aquells que diuen que no podem arribar a cap acord.
Es el fin del movimiento. DEP
Para esto ya estan los partidos. Por mas que se explique no hay forma. Los independentistas parasitan el movimiento.
TODO ESTO ES ALGO QUE NO TOCA. NO ES EL MOMENTO. ES UNA REIVINDICACIÓN A NIVEL NACIONAL. ¿PORQUE OS CREEIS QUE ESTAN PROHIBIDAS LAS BANDERAS ESPAÑOLAS Y CATALANAS?
Carlitox, és amb debats i arguments que cal arribar a conclusions.
Si que toca perquè és la mateixa lluita. El problema és l’Estat capitalista que defineix unes fronteres sense tenir en compte les nacions i la seva diversitat. El que fas al negar-ho és potenciar la cultura majoritaria imposada i no veure el problema global del capitalisme i la seva injerència en tots els àmbits socials.
No calen banderes per negar l’estat colonialista i analitzar les seves nefastes consequències. Els partits polítics sols instrumentalitzen amb discurs economicista, hem de carregar contra ells, però no contra les lluites que els precedeixen i que s’apropien per fer les seves campanyes i per legitimar els seus interessos
A veure, Carlitox, m’estàs dient que no toca (en castellà), i m’estàs dient que és una reivindicació a nivell NACIONAL (de quina nació? perquè la meva és la catalana, però intueixo que la teva no…). El vostre nacionalisme inconscient i colonitzador és precisament una de les coses que caldria abolir amb una revolució. El dret d’autodeterminació dels pobles és fonamental.
Me parece estupendo este pliego de mínimos que ha sido posible redactar con el consenso de los reunidos en Plaza Cataluña, los permanentes y los de visita. Desde mi punto de vista, lo que ahora hace falta para aprovechar toda esa energía y esa organización tan tremendamente positiva y aleccionadora es coger al toro por los cuernos. Es decir: los diputados y los jueces del Poder constituido (el Legislativo, el Judicial) no debatirán ni una sola de estas demandas para su eventual aplicación, así como tampoco derrumbaremos al sistema financiero con acciones de protesta, por muy ingeniosas o atrevidas que sean. Al poder financiero se le pone coto únicamente desde lo público, desde un Estado fuerte y valiente, y para tener ese Estado necesitamos que muchos de los que formamos parte de este movimiento estemos allí, desde dentro. La otra opción es dinamitar todo (en sentido metafórico, ¡por supuesto!) y que venga: 1) la anarquía o 2) un nuevo Estado utópico. La tercera vía es quedar para siempre como un movimiento periférico, y esto que estamos tratando de construir desde la sociedad civil sin paraguas políticos ni asociativos no merece un desenlace tan mediocre. Tenemos que pensar en el Poder Constituyente frente al Constituido, en valorar las opciones legales que tenemos de hacer que se debatan y aprueben leyes que nos favorezcan a todos (las Iniciativas Populares Legislativas no son mala idea, al menos para empezar). Tenemos que buscar la manera de ‘hackear’ al sistema con un troyano, para hablar en términos informáticos. Sinceramente creo que cualquier otra acción nunca nos llevará al objetivo final, que es aprobar leyes más justas para todos y abolir las que son injustas para la mayoría. ¿Qué opináis? Me gustaría leer opiniones. ¡Un abrazo y fuerza para continuar!
Rafa, me pareces un tipo con mucho juicio y me parece muy acertado tu enfoque, incluso me ha parecido que eres un hombre de leyes o un profesor de derecho.
Creo que uno de los primeros puntos fundamentales a revindicar es, sin duda, la reforma de la ley electoral, por varios motivos:
– El descontento de las urnas ha de poder oírse y reflejarse en los resultados finales. Si esto se hace posible, se estará oyendo una voz semejanta a la nuestra.
-Visto lo visto en las elecciones, hay que dar un cambio de rumbo drástico a los acontecimientos políticos. todavía tenemos un año, si no se adelantan elecciones, para conseguirlo.
-Muchos de los cambios que re reivindican, caerán por su propio peso si la ley electoral cambia.
Pues no, Malpelo. Soy periodista, pero creo que los grandes cambios, así como se gestan con el gran impulso social de la calle, sólo pueden llegar a concretarse si sabemos ser inteligentes y encontramos la manera de instaurarlos por vías pacíficas y legales, desde posiciones bien razonadas y consensuadas.
Por cierto, excelente punto de vista, Carlitox. Por ahí tenemos que tirar, con profesionalismo, sabiendo de lo que hablamos, asesorados con abogados, economistas y tantos profesionales que forman parte de este movimiento. Hay que poner el conocimiento y la sensatez al servicio de esto.
Y sobre todo, contrastar las reivindicaciones con personas de más edad que puedan aportaros una visón interesante, simplemente porque llevan más tiempo bajo este sol y son perros viejos.
Por favor, hagamos algo con cara y ojos. El movimiento en P.Catalunya está encayado y no defiende a todos los que aglutinó en un primer momento bajo la llamada de “democracia real ya”, de hecho, creo que se está convirtiendo en la antítesis de una democracia, se disuade y limita la participación: “YO defino lo que puedes o no trabajar dentro de este movimiento”.
Democracia real significa que la que tienes no lo es y que quieres CAMBIARLA, no destruirla.
Es mi punto de vista, y espero que el de mucha gente. Veo muy interesante lo que exponéis y estoy ansiosa por participar de forma real.
Nos hemos dejado lo más importante que es la felicidad de todas las personas. Todo el sistema que queremos crear se basa en ello.
Nos hemos dejado que el sistema educativo tiene que estar enfocado en el ser humano, para buscar su vocación o misión de vida y eliminar la palabra trabajo por servicio a los demás. Al desarrollar la actividad que más nos gusta somos más felices y nos ponemos en armonía con el amor incondicional y universal a través de la conciencia y el corazón, eliminando de un plumazo todas las emociones negativas de la mente, odio, avaricia, egoísmo, celos, poder, posesión, etc que son no lo olvidemos LOS PILARES DE NUESTRO SISTEMA ACTUAL, ver corrupción, amiguismos, hambrunas, asesinatos, violaciones, guerras, torturas y un sin fin de sufrimientos.
Este movimiento no tiene que perderse en las minucias que sí son importantes, pero ahora lo que importa es enfocarse primero en modificar:
La Ley Electoral, la Tasa Tobin y eliminación de los paraísos fiscales.
Luego ya iremos por lo demás, cuando tengamos la oportunidad de legislar, pero siempre desde la conciencia y el corazón, tenemos que integrar a todo el mundo, no caigamos en la tentación de separar a los que no piensan como nosotros, porque entonces por imposición, no funcionaría y repetiríamos los errores del pasado que tantas vidas y sufrimientos ha costado.
Me estaba gustando lo que iba leyendo hasta que llegué a esta entrada y, ¡por fin!, un paso más allá. Sí, hay que empezar por algún sitio -democracia real, economía de verdad social, etc.- pero sin perder de vista justo esto que dices, porque es realmente lo que cohesionará todo y le dará sentido. Siento si hablo en abstracto, ahora no tengo mejores propuestas que las de este reguero de respuestas y esta estupenda declaración de.. ¿mínimos?
¡ Gracias José María!
Bien Jose Maria, pero tengo dudas…qué es mas urgente, la lucha contra los transgénicos o desenmascarar los paraisos fiscales?
LOS PILARES DE NUESTRO SISTEMA ACTUAL los lleva cada un@ incorporados en su propia mentalidad y cada un@ ya tiene un montón de trabajo para “auto-limpiarse”.
Empezar por aquí es el primer paso y en ello estamos, a medida que este trabajo personal (que hacemos ahora en comunidad) produzca “beneficios”, mas personas querran formar parte y cambiarán de actitud. Tenemos que ser mayoria l@s que quieran cambiar las cosas, antes sólo podemos cambiarnos nosotr@s mism@s. En esto hay camino libre.
Si cada un@ lucha contra su propia HIPOCRESÍA y su propio EGOISMO, ya es, moralmente, una declaración de guerra. Estos dos elementos ya son verdaderos enemigos, infinitamente más poderosos contra nosotros que un simple paraiso fiscal. El dinero es un vacio que se sustenta por la importancia que le damos, todo lo material es un engaño. Todos moriremos algun día y absolutamente nadie se llevará ni un gramo de nada a ninguna parte.
Esta revolución va más allá de lo material, los enemigos a combatir son enemigos del alma humana.
Y somos el aullido del alma humana, que grita angustia, que pide paz, que necesita fuerza, luz, alegría.
Carlitox diu que per defensar el dret d’autodeterminació ja estan els partits? I per la resta no? Creus que els drets de les persones no estan vinculats als drets dels pobles? O que els drets col·lectius no són administrats per le sinstitucions que democràticament escolleixen? Sincerament no em vinguis amb el rotllo de les banderes i el tema dels paràsits, per començar faltar al respecte a la ideologia o posicionaments d’una persona, d’un col·lectiu ja diu ben poc a favor teu. En segon lloc no es pot parlar de drets socials sense englobar els drets dels poble si nacions (t’has llegit la crta dels drets huamns?), en tercer lloc a l’acampada de Granada que tenen una mica més de seny l’han inclós com una proposta més a debatre i és que han entès que en una democràcia real i participativa no es ometre aquest dret (que s’exerceixi o no ja és una altra cosa), i finalment els posicionaments de circumscripció única que s’ha votat a acampada sol és en essència un posicionament d’unitat nacional i ben poc democràtic, perquè la proporcionalitat un vot/ una persona només afavoreix als partit majoritaris i discrimina la territorialitat pel que en definitiva defensa els interessos nacionalistes espanyols. En definitiva, si no hi esteu d’acord almenys feu-vos passar per demòcrates de veritat, que voleu canvis de veritat i respecteu les opinions dels demés. Com deia Voltaire “no comparteixo la teva opinió però moriré perquè tu puguis expressar-la”. I si no respecteu les divergències i al primer que defensa el dret d’atodeterminació el titlleu de paràsit és que no sou tant diferents de què dieu que preteneu canviar. Saluta a tothom.
Dos puntualizaciones:
1) Creo que una de las demandas fundamentales es avanzar cara un sistema electoral que garantice que se pueda escuchar la voz de todos: inclusión dedemocracia directa en los máximos niveles posibles, referendum para temas importantes (no solo mantenerse en la OTAN, sino Ley de Extranjería, aspectos economicos…)
2) Estoy de acuerdo co reducción de jornada y de sueldo: es posible si decrecemos (salir de la ruesda consumista, compartir, no solo el coche, dimensionar nuestras vidas a lo local…)
Només veig drets. Aquí ningú tindrà deures ?
I les consequències teòriques a l’aplicació d’aquests punts tampoc estarien de més. Per tenir-ne una idea del que ens espera
Jo matisaria algunes coses, a saber:
– L’impost de successions s’hauria de mantenir per a rendes altes, però la classe mitjana la majoria de vegades no pot fer front a l’impost i s’ha de malvendre l’única casa que li han deixat i fruit de tota una vida de treball. Seria injust mantenir-lo.
– No podeu dir no a tota la llei Sinde. S’ha de matisar. Els artistes tenen dret a cobrar per la seva feina. S’ha d’actuar contra les multinacionals, però no contra els artistes.
Pensad también en las PIME, ellas soportan una gran parte del peso económico del país, y si las ahogamos a impuestos y grandes subidas de sueldo, al final quebrarán o cerrarán por todo el tiempo que le echan y el poco beneficio que les supone, es decir, ganarían más trabajando como empleado en otro sitio y cobraría más, cosa que eliminaría puestos de trabajo.
Cuando penséis en las empresas, no sólo miréis a las grandes multinacionales, pensad también en el pequeño comercio.
Només he llegit el primer punt i ja m’esglaio i això que us segueixo amb interés!!
“Retall dràstic del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitja de la població.”
Els llocs de responsabilitat forçosament han d’estar ben pagats, és un element fins i tot de disuassió de la corrupció. Els polítics espanyols actualment no estan ben pagats en relació amb l’empresa privada. Ser polític ha de requerir un esforç i tenir unes compensacions i crec srs que per aquest camí ens equivoquem.
Doncs no, ser politic es una vocacio, un servei a la comunitat, per tant no sha de pagar mes.
i sha dakabar aixo de delegar certes responsabilitats als politics, “ja ho faran bé”, NO, ens hi hem dimplikat tots/es.
Doncs si els polítics no han de cobrar llavors malament, només en podran ser aquella èlit econòmica que no necessita cobrar per menjar. Jo vull una classe política professionalitzada, bons professionals, bons gestors que no ens portin el país a aquests embolics.
Que vol dir “lloc de responsabilitat”? es que la inmensa majoria de gent treballadora tenen sous ridiculs perquè no ocupen un “lloc de responsabilitat”?
Es que ara, de cop i volta, la opulència burgesa procurarà pels “irresponsables”? pels que “les sobra mucho mes a final de sueldo”?
I ja veiem com “España sigue iendo TAN bien!”, SEMPRE governada amb TANTA RESPONSABILITAT, i de part de TANTS RESPONSABLES.
bèh!
Els sous desorbitats a cagar! són una INJUSTICIA en MAJÚSCULES.
Com ja vaig deixar clar al post on estan publicades aquestes demandes en la part de documents, açó queda molt lluny d’esser un manifest d’un moviment plural i apartidista. Queda molt lluny d’atacar frontalment la corrupció política, i la lluita per la millora del sistema polític/electoral.
Estem possant massa ous a la cistella, quan el que deuriem de fer és curar a la gallina, i acabar amb el llop de la corrupció (m’he posat poètic i tot)
Si insistim en posar demandes de marcat color polític, i deixem de costat lo bàsic, com es la reforma de la llei electoral, la regeneració del panorama polític, i la supresió de la corrupció, TOTS hi surtirem perdent.
Perque el moviment quedarà desacreditat, feble i dividit. I haurem perdut una força que és molt difícil de trobar: la de estar tots d’acord, i motivats a l’hora…
A més, hem de ser concrets, i realistes, per tenir qulcom que es pugi assolir, i plural i apartidista, pero tenir el suport i la força necessàries per dur-ho a terme. Un cop hagim millorat el sistema democràtic, podrem adreçar la resta de coses.
La nostra primera prioritat per aquest primer pas no hauria de ser: ‘No deixar res fora’, si no fixar-nos en lo bàsic, i ‘No deixar ningú fora’
Al següent link hi podreu trobar el meu primer comentari allà:
https://acampadabcn.wordpress.com/documents/demandes/#comment-1386
També hi trobareu més gent amb aquesta preocupació:
https://acampadabcn.wordpress.com/documents/demandes/#comment-1612
I algunes argumentacions més de perqué pense que es millor deixar la resta de reivindicacions per a més endavant:
https://acampadabcn.wordpress.com/documents/demandes/#comment-1771
I finalment, no vull dir que la resta de coses hagin de quedar en un calaix, al contrari, s’han de treballar, pero de manera separada, i amb molta més cura, sense presses, i de manera constructiva. Però el primer es aplanar el camí…
Claramente se ha esta llendo por las ramas el tema. ¿El objetivo no era la remodelar la democracia? Me parece mas la constitucion de un nuevo estado, que exponer los problemas actuales de esta democracia y solucionarlos.
¿No creeis que varios de los puntos comentados van a crear desunion? No deberiamos hablar tanto de modelos economicos,(capitalismo, comunismo…). Deberiamos empezar desde mas abajo, centrandonos en propuestas que engloben cuanto mayor numero de ideologias diferentes mejor.
Jo tambe crec que amb el que hauriem de treballar es amb un serie de punts en els quals TOTHOM hi estigui d’acord, un document de minims pero minims de debo. Aquests minims son bastant amples… estic d’acord amb la majoria de coses, pero tinc matissos per a moltes d’elles, com molta gent que ha escrit comentaris aqui (e.g. sous dels politics: crec que si que te sentit que sigui mes alt que la mitjana, ja que tenen una gran responsabilitat, pero no ha de ser descomunal com son alguns actualment: hi ha d’haver una regulacio, i uns sous maxims. Tambe veig poc realista el treballar menys cobrant el mateix… potser hem de baixar les ambicions, decreixer)
Crec que si ens enfoquem de debo en les 4 coses importants, potser si que ens faran algun cas i aixo haura tingut sentit. Si comencem a exigir massa (i coses que ni tan sols entre nosaltres hi estem d’acord) tirarem enrera fins i tot a gent que en principi pot ser oberta a les nostres propostes… Ja tindrem temps despres per anar ampliant els canvis.
En tot cas, molts anims a tots i totes! Hem de seguir reflexionant, debatint, proposant i informant, per tal que no es quedi nomes amb nosaltres (que si be som molts, seguim sent 4 gats comparats amb tota la poblacio) sino que arribi a mes gent.
En aquest sentit, hi ha alguna idea de com fer arribar aquests documents de minims a algun lloc? Jo crec que ja que hem de fer forca desde dins, com deia algu, perque encara que el sistema no sigui perfecte, es el que tenim, hauriem d’enviar aixo a tots els partits politics i als mitjans de comunicacio, i veure si algu/ns volen fer alguns d’aquests punts la seva lluita. Som apolitics, pero no crec que aixo vulgui dir que hem de negar-nos a qualsevol tipus d’ajut… si volem canviar alguna cosa, haurem de ser com mes millor, de tots els colors. Crec que el ser apolitic ha de voler dir que estem disposats a colaborar amb tothom que recolci les nostres propostes, enlloc de no estar disposats a colaborar amb ningu.
Dice el acuerdo de mínimos:
Modificació de la Llei Electoral (AQUEST PUNT NO S’HA ACABAT DE CONSENSUAR. FALTA DISCUSSIÓ/DEBAT)
pués aquí está una de las claves importantes! Espero que se apruebe.
Sóc l’unic que te un comentari pendent de moderació? o li passa a més gent?
Ramon, he enviat molts missatges, la conexió a internet va molt feixuga però en cap moment m’ha passat això teu.
Ànims, pots provar des d’un altre ordinador.
Segueixo pensant que deixeu de comentar un dret innegable als pobles. No entenc perquè estem aquí intentant retornar els drets que el sistema a robat als pobles i sempre obviem d’esmentar el dret d’autodeterminació dels pobles. Ningú diu d’obrir una comissió per la independència de catalunya, només que se sigui una mica responsable i conseqüent i acceptar que els drets d’autodeterminació són del poble, el poble és l’únic que ha de poder decidir el que vol ser i no l’estat.
Donar a opció a aquest dret no seria dividir perquè no s’està fent apologia a cap independetisme en concret, simplement s’està comentant un DRET HUMÀ RECONEGUT EN LA CARTA DE LES NACIONS UNIDES, ens el volem deixar per algun motiu en concret???
sempre pensant en què s¡ha de fer per tal que més gent s’uneixi a la causa i sou els primers que fiqueu traves perquè la gent se senti reconeguda…..
Elisenda. Amb tot el respecte als pobles de tot l’Estat (fins i tot als que no parlen altres llengües), jo crec, com ja ha dit algun company més a dalt, que un canvi en el model de democràcia no passa ara mateix per les reivindicacions independentistes. Tot el contrari! Si no fem pinya amb els companys de Madrid, Bilbao, Sevilla, Saragossa… en fi, amb tots i mirant les coses que ens uneixen (l’atur, els partits polítics que no ens representen, els abusos d’empresas als usuaris, les despeses militars, la redistribució d’impostos… problemes comuns) mai podrem fer un canvi. Mirant-nos el melic no ha estat una solució i no ho serà. La identitat no es reforça o es perd per tenir o no un Estat propi.
L’Elisenda parla de canvis universals. No mira el melic sinó obre els ulls al món sencer, com ha de ser.
Si solucionem l’atur aquí però no canvia res al tercer món (per exemple), demostrarem que no hem vençut ni l’egoïsme ni la hipocresia: el melic.
Però també t’entenc Rafa.
Endavant!
Acord de mínims? Malgrat estar d’acord en gairebé tot (amb els meus matisos), això no semblen mínims en absolut, sino més aviat màxims. Hi ha alguns punts que són molt ambiciosos, moltíssim, i això no són mínims. I no es pot continuar dient que és un moviment “ni de dretes ni d’esquerres” amb un manifest tan clarament d’esquerres.
Hem de centrar-nos en el que ens uneix a tots i no aprofitar per posar la nostra carta als reis en el manifest. No toca res de software lliure (del que sóc un fan absolut i m’encantaria que es complís), ni d’autodeterminació (tot i que vaig votar al referèndum), ni de la llei d’estrangeria, etc, etc. El moviment buscava inicialment una democràcia real, centrem-nos. Perquè al manifest no es diu RES de reformar la llei electoral, quan hauria de ser el primer punt!
No siguem tan ambiciosos de cop. Anem avançant pas a pas, victòria a victòria. Comencem per poc i no ems aturem fins a tenir-ho tot. Però la victòria final serà molt llarga, ho sabem tots, així que necessitem que el món vagi millorant mica en mica fins aleshores.
Ens veiem demà!
Estic d’acord amb el Tomàs, això no és un acord de mínims. Tot i que comparteixo bastantes de les demandes, crec que no és correcte com a document de mínims dels indignats. Amb aquest document correm molt de risc de no aconseguir res (més tenint en compte l’escenari polític actual que, vulguem o no, ha votat una part important de la població). Crec que seria més útil centrar-nos en els punts comuns dels indignats, els punts pels quals tanta gent s’ha mobilitzat, incloent-hi gent no independentista, petits i mitjans empresaris i gent més desfavorida però també de classe mitjana, gent molt d’esquerres i no tan d’esquerres, i molts demòcrates indignats. Hem de pensar en el col•lectiu d’indignats, buscar els punts en comú, que els tenim, en referència al sistema polític i econòmic, i deixar de banda altres reivindicacions que puguem tenir en altres col•lectius però que no són les que han despertat ara als ciutadans. Personalment estic disposada a cedir per aconseguir uns mínims. Perquè l’únic que tenim és la força del poble, i si no estem tots d’acord els esforços hauran estat inútils. És preferible un veritable acord de mínims amb un elevat suport, deixant clar que són uns mínims. Uns mínims que són molt importants, tant pels continguts com per la manera d’aconseguir-los.
Per exemple, el que es pot llegir al twitter buscant #acuerdodeminimos si que és un acord de mínims de debó. Donem-li voltes i consensuem un acord ja, i després ja afegirem un altre manifest amb més coses…
Evidentment, aquestes mesures les ha fet gent que no té ni la més remota idea de política ni d’economía. Algunes están força bé, basicament les que han copiat literalment de DRY, però després hi han propostes que son impossibles d’assumir per a cap economía, i d’altres amb un tuf comunista que no s’aguanta per enlloc. Això ho han votat un grup de minories socials, que juntes s’han cregut que representen a tota la societat. Alguns punts, si es votessin en un referendum, rebrien un rebuig majoritari per part de la societat REAL, encara que a la plaça, la gent les hagi votat masivament a favor. Evidentment tots els acampats compartien ideologia, i els pobres han cregut que representaven a tothom.
completament d’acord amb tu, Ori.
hola,
crec que valdria la pena fer comentaris constructius, intentant no faltar les propostes dels altres. I sobretot, és molt fàcil criticar les propostes un cop escrites…(i que consti que jo no he pogut assistir a cap assamblea però crec que molta gent està fent un esforç molt gran per intentar canviar alguna cosa).
jo tb estic d’acord q els mínims haurien de ser realment mínims i que l ‘autodeterminació no és un tema que s’hagi de parlar ara, la unió de tots els moviments de l’Estat espanyol han d’anar a una.
MOLTS ÀNIMS.
AIXÒ ÉS L’INICI. Ara només falta molt recolzament i ajuda de tothom.
Bé, veig que els últims comentaris van en la línia del que havia posat jo, encara que no sé si ho podeu llegir, perque em posa que està pendent de moderació (???)
Hem d’anar a per uns mínims de debó, i deixar tota la resta per més endavant, o moviments paralels.
Necesitamos una cabeza visible. Alguien normal, sin ínfulas de líder pero que aglutine tanta buena intención. Alguien que sea un símbolo, que hable por todos los descontentos con el sistema en los medios de comunicación. Que congregue a su alrededor a las diversas iniciativas y asociaciones. Alguien que, como en los hechos históricos pretéritos que nos sirven de experiencia, sea la bandera eficaz de una idea.
Debemos hacer unas “elecciones” propias, un referéndum que de ejemplo de “democracia real” que es lo que pedimos al fin y al cabo. Alguien salido realmente del pueblo para representarle, ser su voz y luchar en su nombre.
Sin ese alguien que catalice nuestra fuerza no conseguiremos nada.
Me gustaría que si estáis de acuerdo en este punto, o tenéis algo que opinar o añadir lo hicierais.
Paz.
Para aportar mi granito de arena creo que aunque el sentimiento de cambios es el mismo para todos, también lo es el abanico de ideologías que nos estamos encontrando en las concentraciones. A la Plaza Catalunya se la está llamando: el Ágora porque durante todo el día se están creando debates de todo tipo, la gente pasa por el Ágora siempre que puede y no me estoy refiriendo al tipo de gente que sueles ver por las manifestaciones o actos sociales, sino a la que trabaja en los comercios que cierran al mediodía, las oficinas que cierran puertas a las 6 de la tarde, las que llegan del trabajo fuera de Barcelona, todxs quieren participar de ellos, todos tienen ganas de hablar, de hecho todos hablan sobre sus trabajos, sus preocupaciones y entre todos se dan soluciones. Esto crea que en las asambleas de las comisiones se habran tantos puntos y que todos sean tan dispares.
Tiempo al tiempo, que no se hizo el mundo en siete días y vamos lentos porque vamos lejos, muy lejos.
Si lo que pretendemos es cambiar el mundo y no sus leyes, éste es el camino.
Tenemos que respetar los diferentes modos de lucha, porque sea cual sea el camino a tomar, las repercusiones serán las mismas. No por creer que desde dentro las cosas cambiarán se podrá cambiar y la historia lo ha demostrado. Los que más tienen no repartirán con los que no tienen, sino que se lo tendremos que arrebatar. Hace falta realizar cambios eso sí, en el seno de la humanidad. Los “mandamases” llevan años haciéndonos creer que nuestras mentes son inferiores y por eso tenemos que ser governados, legislados, castigados, encerrados, humillados e ignorados por una elite de sabios directores. Nuestra educación es mediocre al igual que la recibida por nuestros educadores, pero aun así somos concientes que el mundo gira porque nosotros lo hacemos girar y esa es la causa por la que nos hemos echado a la calle, porque es el único sitio donde somos felices aunque sólo sea un mísero instante de nuestras mediocres vidas, es en este mismo instante en el que nos damos cuenta que todos dependemos de todos. Es aquí cuando sentimos la necesidad de ser libres y nuestra libertad acaba donde acaba la de los demás, llegando a la cuestión si queremos un pequeño cambio o un cambio total, no es difícil de entender a no ser que lo que pretendan algunos es llegar al destino sin nosotros o a nuestra costa. El miedo, el dolor, la rabia, la impotencia, son sensaciones con las que llevamos conviviendo desde que nacemos, así que ya estamos acostumbrados. Todavía quedan cosas mejores por sentir y vivir.
ESTE SI QUE ES UN DOCUMENTO DE MÍNIMOS
1-Para empezar, me parece genial y profundamente democrático que tengamos estos debates.
2-En segundo lugar, estos puntos de mínimos reflejan el sentimiento mayoritario de los acampados. Estos puntos han sido aprobados en asambleas generales, y aquellos que no han despertado un consenso masivo, han quedado fuera del documento.
3-Dicho esto, estoy de acuerdo en que lo mas importante no es el contenido sino la forma, por lo que lo prioritario es reformar la estructura de toma de decisiones en nuestra sociedad. Pero los que creen que representan a la mayoría indignada cuando dicen que reformar la ley electoral es el verdadero consenso, olvidan que en la plaza y fuera de ella esto se queda corto para mucha gente, y que incluso hay quien lo rechaza por representar una legitimación del verticalismo electoral. Esta gente cree mas bien que hay que fortalecer otros espacios de toma de decisiones para que los que manden, sean quien sean, manden obedeciendo, concretándose esto referendums, iniciativas legislativas populares vinculantes, asambleas de trabajadores y de vecinos, etc… Un acuerdo realmente consensuado, pues, ni podría pedir “la destrucción del Estado” pero tampoco medidas tan superficiales como la de “bajarle el sueldo a los políticos”.
4-También me parece interesante reducir el documento de mínimos en razón de la eficacia. Por marcarse pocas metas e ir a por ellas. No reflejará la variedad y riqueza de lo que se expresa en los campamentos, pero si será mas operativo y, a la postre, eficaz.
5-Quien cree que para ser eficaz hay que ser light, porque la gente no apoyaría ciertas cosas, olvida que nuestra función no es solamente aglutinar el malestar social, sino también entender sus raices, darlas a conocer y debatir juntas en como enfrentarlas. No hagamos política fácil, ni des de la demagogia de derechas ni des del panfletismo de izquierdas.
6-Me temos que nuestra sociedad ha virado a la derecha no solamente por el augmento relativo del acceso a bienes de consumo y la promoción del individualismo en el mundo laboral, sinó también por una inteligente labor de manipulación mediática que lleva mas de 30 años ganando nuestros corazones y nuestras mentes. Des de allí no podremos cruzar los límites ni asumir los conflictos que conlleva cualquier cambio social, por reformista y limitado queeste sea. Mirad sino lo que han tenido que luchar los autobuseros de Barcelona para lograr dos simples días de descanso semanal!!! No, la revuelta no puede ser cívica, hay que asumir el conflicto, promoverlo, y nada esto es incompatible con buscar amplios consensos y con saber escuchar a los que no piensan igual que nosotras.
Jo vaig participar en la comissió de continguts, i vaig votar a favor de moltes de les demandes d’aquest document de mínims. Perquè estic d’acord. Però en fred, lluny de la plaça, i mirant el conjunt del document i sobretot, tenint en compte que és un document de MÍNIMS, me’n adono que cal replantejar-se algunes coses. No perquè el contingut no sigui correcte, sino perquè no respon al títol del document i la funció que ha de tenir.
A l’assamblea és fàcil confondre estar d’acord amb les demandes amb estar d’acord amb que surtin al document de mínims. Hem de ser capaços de mantenir el cap fred i destriar els mínims.
En tot cas, la feina feta no és en va doncs és molt interessant haver recollit aquesta diversitat de demandes, que poden ser molt útils per redactar altres documents. Enhorabona i endavant.
Hola!!!!
us deixo una opinió personal a veure què us sembla. Està escrit en castellà perquè també ho he passat a Acampadasol (espero que no us molesti).
Us poso en situació: Hi ha comentaris en el fil de crear un partit polític que ens representi per tal d’aglutinar vots, perquè amb la llei electoral que tenim el vot en blanc o nul els hi bufa de canto. Se que la primera reacció de molts serà de tirar-me a la foguera però crec que necessitem guanyar força d’una manera ràpida i senzilla, perquè estem veient que costa moltíssim aconseguir el consens de tothom de la manera com s’està encarant i crec que tots hauriem d’apendre a cedir una mica perquè la lluita que estem fent aconsegueixi arribar a bon port. Si aconseguim que això no mori i continuar lluitant ja arribarà l’hora de parlar d’altres canvis. Però per primera vegada en molts anys, la gent d’aquest país ens estem alçant i lluitant conjuntament per aconseguir un futur millor. Hem dit prou, no ens agrada el sistema que tenim i el volem canviar. Si us plau, no ho engeguem tot a norris per unes demandes personals que ens poden trencar en mil bocins en qüestió de segons. Bé, ara sí que arriba la proposta, si us plau, continueu llegint i critiqueu-la (tan constructiva com destructivament).
—
Estoy completament de acuerdo en que atacarlos des de la política seria una acción bastante efectiva. Crear un partido consensuado por todos (cosa necesária porque ya estamos viendo que a la mínima que alguien propone alguna cosa y uno no está de acuerdo se le tira al cuello, cosa que creo deberiamos cambiar para la supervivencia del movimiento) y que consiga consolidar-se és algo muy costoso en tiempo y recursos. Yo he pensado en una alternativa más asequible a corto plazo, aquí os la dejo y espero que la critiqueis (constructiva o destructivamente):
-Algutinar todos los votos de los/as indignados/as al partido “Escaños en blanco” (que conste que yo no formo parte). De esta forma coseguiriamos dejar una gran cantidad de sillas vacias en el congreso y creo que eso nos daria fuerza y obligaria a los políticos a empezar a reaccionar ante el movimiento. En estas últimas es elecciones el voto en blanco ha sido muy numeroso, pero con el sistema electoral actual no lo tienen en cuenta. Si todos esos votos hubieran sido para escaños en blanco muchas sillas se hubieran quedado vacias (por ejemplo, en un pueblo de al lado del mio hay una vacia (Gironella, provincia de Barcelona).
Pienso que las grandes ventajas de esa estrategia son:
-Capacidad para empezar a ponerla en práctica de inmediato.
-No necesitamos consensuar representantes ni un discurso ni nada, simplemente dejaremos las sillas en blanco y esa sera la forma de hacer-nos notar dentro de su “terreno”.
Os imaginais un congreso con el 20 o 30% de las sillas vacias?? Ya se que quizas es exagerado pero seria la bomba, y sobre todo dariamos un buen golpe en la mesa para que empiezen a tenernos en cuenta.
Hasta aquí mi rollo, decid la vuestra y a seguir luchando.
Seria un bon moment també per a trencar esl esteorotips dels quals saprofiten les grans industries com per exemple la dels lactics. I es que se sap des de llarg que els productes lactics son tots ells cancerígens, però clar, els pediatres per exemple no els hi poden desaconsellar en etapes posteriors a la lactancia, el mateix pels cereals que prenen els nens que son els causants de les asmes, tan exteses, entre els nens avui dia. No es en và que el cancer de mama estigui tan extes entre les dones avui día.
I també seria un bonn moment per acabar duna vegada per sempre amb lexperimentacio amb animals per usos clinics o cosmetologics. Els humans tenim un limit i no podem fer victimes a altres essers de les nostres ambicions!
Crec que això és allunyar-de de l’objectiu principal d’aquestes protestes. Primer aconseguim 4 o 5 punts bàsics de consens en el que és prioritari atacar, i després ja hi haurà temps per arreglar la resta de coses.
A mi també m’agradaria canviar moltes coses a títol personal, però si tothom va fent les seves demandes personals i s’han de considerar totes això serà una olla de grills i als opositors no els costarà gaire acabar amb nosaltres. Ens autodestruirem solets.
No vull pas que t’ho agafis malament, però crec que tots hem de cedir una mica i centrar-nos en mantenir el moviment unit i amb un full de ruta clar i amb el suport de tots i totes.
Bona nit.
Namasté!
Doncs no, penso k tekivokes, el plantejament ARA mes k mai ha de serne HOLISTIC. Es pot permetre k augmentin cada any EXPONENCIALMENT els casos de cancer i k aixo repercuteixi en una major despesa sanitaria??, ho veus com tot esta relacionat?.
En quan als animals el gran MAHATMA GANDHI en deis k el grau de civilitzacio duna civilitzacio es mesura pel tracte k en dona als seus animals.
No dic pas que no siguin important aquestes reivindicacions i jo sçoc el primer que hi estic d’acord. Però crec el primer que hem de fer és centrar-nos en el consens i en una direcció clara i unànime. Estaries d’acord a continuar defensant aquesta posició si et diguessin que, al incloure-la al manifest de mínims, un 10% de la gent que s’estàmanifestant es desvincularà del moviment. Perdona però jo NO (estic posant xifres inventades, no t’ho prenguis al peu de la lletra). Però és que no ens podem permetre ni perdre un 0.1% de la gent, perquè si anéssim afegint propostes que ens posen en desacord, tindrem centenars de petits moviments cada un lluitant pel seu compte. Y això vol dir que que en comptes de lluitar contre el sistema acabarem lluitant entre nosaltres per aconseguir que la nostra proposta sigui la guanyadora. Y mentres, els politics es miraran com ens anem destruint entre nosaltres mentre ells esperen asseguts que tot torni a ser com abans.
Per molt que a títol personal ens sàpiga greu, el que etem construint està molt per sobre de les nostres demandes individuals. Jo també demanaria que s’imposés l’ecologisme com a model social i mil coses més. Però anem a pams, primer aconseguim que ens facin cas i després ja anirem canviant les coses de mica en mica.
Encara no hem fet res, encara ho estem consolidats i ja estem demanant que s’eliminin les zones blaves i que tot sigui de tots. NO! Hem d’anar de mica en mica o morirem d’aquí dos dies.
Si tan important és per a tu aquesta reivindicació perquè no anaves fins ara a manifestar-te tota sola a Plaça Catalunya? (potser ho feies i jo no ho se, si és així et demano disculpes). El que no em sembla bé és l’actitud que s’està tenint de:
Aprofitant que d’han manifestat per canviar el sistema polític, posats a fer demanem això i allò altre i el de més enllà. Aquestes movilitzacions es van desencadenar per demanar 3, 4 o 5 punts bàsics i aquests són el principal objectiu. Després ja anirem per la resta.
No penso k uns fets com akets, k serien afegits a tot un pool de molts mes, haguessin de provocar ruptura ni no adhesio sino TOT EL CONTRARI, ja k son propostes k fomenten la salut i la despesa sanitaria.
*lestalvi sanitari
Retroenllaç: Acta de l’assemblea del 22 de maig de 2011 | La Floresta Indignada Actua
estic emocionada! Definitivament anem a canviar el mon!
Tant de bo s’aconsegueixi alguna cosa i tot aixo no quedi en l’anecdota del maig de 2011… Pero per aixo, cal q ens desfem de tota ideologia i recollim nomes el necessari, q ens deixem d’autodeterminacions, comunismes, esquerres, dretes… I anem al gra…perque el temps se’ns escapa i a cada minut hi ha mes aturats i mes desnonats o a punt de ser-ho (entre els q m’incloc…). M’encanta q lluitem, pero el temps vola… No el perdem, no us sembla?
Anims!!! Hem de fer quelcom historic!!!
Creo que teniendo en cuenta que vivimos en uns democracia y que a traves de ella es la unica forma de poder cambiar las cosas, deberiamos unirnos en un partido democratico con este manifiesto de base para realizar los cambios pertinentes y poder modificar la constitucion y las leyes que ellos nunca cambiaran. tomar el poder via urnas, modificar todo lo que se decida y volver a convocar elecciones libres pero con las nuevas normativas. ellos nunca lo haran por nosotros. solo nosotros tenemos la fuerza y la inercia para hacerlo.
sobre el tercer punt, haig de dir, que no hi estic d’acord, amb què volgueu incloure el impost de successions,
els que ho heu posat, sabeu de què es tracta,
bé, l’impost de successions, es va imposar a catalunya, a cap altre comunitat autònoma, i és per autoritzar que el 40% de la teva herència, se la quedi l’estat.
a casa hem estat treballant molt i molt dur, desde sempre, per a mantenir el que tenim, i no creiem que els nostres fills s’hagin de quedar sense el 40%, del que hem estat treballant,
i els vostres???.
si els vostres pares us deixen una casa, el 40%, anirà per l’estat, viuras en el 60% de la vivenda dels pares,
realment hi esteu d’acord, o es que no tenieu clar el que és aquest impost??
TOTALMENT DACORD AMB TU JANA! MALGRAT K NO EN SOC PART AFECTADA PER CAP BANDA EM SEMBLA MES K ABUSIU, UN ATRAC AKESTA LLLEI
Estaría de acuerdo en lo que proponéis sobre la inmigración y la ley de extranjería si en los países de estos señores se nos diera el mismo trato a nosotros en lugar de tener como tienen leyes que nos excluyen. ¿Sabéis que en Asia ningún ciudadano no asiático puede abrir un negocio si no se asocia con un nativo? ¿Sabéis que los extrangeros no pueden comprar tierras en Asia? ¿Sabéis que un extranjero puede comprar un piso en Tailandia y que al cabo de 30 años lo ha de volver a comprar y si no lo hace se lo queda el gobierno? ¿Sabéis que si un hombre se casa con una asiática sus hijos no son considerados asiáticos aunque vivan en Asia? Son considerados del país de su padre. ¿Sabéis que no tenemos derecho votar? ¿Sabéis cuales son las leyes en los países árabes para los inmigrantes ?
¿Y nos llaman a nosotros racistas?
Informaros bien, que nosotros no tenemos que ser una ONG.
Sos Racisme ha puesto estos días el grito en el cielo porque ha habido un partido declarado xenófogo que ha obtenido muchos votos. Sos Racisme quiere denunciarlo y llevarlo a los tribunales porque dice que han ganado muchos votos basándose en juego sucio y en mentiras. Es posible, y de serlo es punible, pero lo que llama la atención es la doble moral de Sos Racisme.
Durante años el PP ha sacado muchos votos fomentando la xenofobía contra Catalunya a base de mentiras y bulos no contrastados. ¿Dónde ha estado todos estos años Sos Racisme? No le hemos oído. No ha puesto el grito en el cielo. Silencio absoluto. Si esto no es doble moral, no se lo que es.
En cuanto ha apropiarse de los pisos de los demás me parece de lo más antidemocrático, y eso que no tengo pisos.
Creo que además de estos minimos hay que añadir la anulación de la injusta “deuda” de los países “en crecimiento”, si queremos una sociedad mejor estaría bien darle la oportunidad a otr@s también y no solo trabajar para nosotros mismos.