Les nostres veus no s’acallen amb desallotjaments

El moviment de les Indignades i Indignats està preparat per a seguir treballant fora de les places d’una manera descentralitzada, tal com demostra la coordinació i organització que estem desenvolupant en barris i pobles de diferents punts de l’Estat. Tot i això, recentment algunes places, lloc de trobada i símbol del moviment, s’estan desallotjant en un intent de deslegitimar les nostres reivindicacions

De nou, el moviment del 15M està patint un intent d’estigmatització que suposa un atac frontal a la ciutadania i una vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals. La llibertat d’expressió i de reunió, emparades pels articles 20 i 21 de la Constitució, han estat atacades durant els violents desallotjaments produïts en les últimes setmanes. Ens preocupa la transformació d’un Estat que es considera democràtic en un Estat repressiu. No només pels desallotjaments, sinó també pels abusos amb què actuen les forces de seguretat i l’absoluta impunitat que tenen aquests actes. 

L’ús desmesurat de la força i les repetides agressions contra persones pacífiques, l’absència del número d’identificació en l’uniforme dels antiavalots — obligatòria segons normativa —, la destrossa de càmeres fotogràfiques i mòbils de ciutadans, la infiltració d’agents encoberts en moviments no violents, la manca de llibertat de premsa en certes ocasions… són mostra que aquest no és un estat tan democràtic com es pretén. Rebutgem l’abús de poder i la intimidació que estem suportant i assenyalem al poder polític com a responsable últim de la repressió envers els qui dissenteixen del pensament únic. 

Per tot això, demanem la fi d’aquesta política d’assetjament i, més enllà de la repressió i la violència, seguim esperant respostes concretes i efectives al malestar expressat per centenars de milers de persones. De la mateixa manera que les causes de la nostra indignació no ho són, les nostres mobilitzacions tampoc són un problema d’ordre públic; plantegem un canvi polític i les solucions a les nostres demandes han de ser d’ordre polític i no d’ordre públic. Per tant, exigim:

 el respecte de la legalitat vigent per part de les autoritats i les forces i cossos de seguretat de l’Estat, incloent el respecte per les llibertats d’expressió i de reunió i l’acompliment de la normativa legal vigent, que explicita l’obligatorietat de portar de manera visible el número d’identificació professional dels agents.

– l’apertura d’una investigació judicial sobre aquestes agressions policials així com la conseqüent adopció de mesures disciplinàries i penals.

– que assumeixin la seva responsabilitat les autoritats polítiques que tolerin o instiguin agressions a la ciutadania com les esdevingudes el 15 de maig a Madrid, el 27 de maig a Barcelona o, més recentment, a Palma, Càceres, Badajoz, Las Palmas,València o Castelló.

– el cessament de l’intent d’estigmatització del 15M la fi de les amenaces per part de polítics que no ens representen.

Comissió de Comunicació

AcampadaBCN · 15M

tel: 669 99 28 14

premsa.acampadabcn@gmail.com  ·  prensa.acampadabcn@gmail.com

#AturemLesRetalladeshttp://t.co/w3BbR1c

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Castellano

Les nostres veus no s’acallen amb desallotjaments

El movimiento de las Indignadas e Indignados está preparado para seguir trabajando fuera de las plazas de un modo descentralizado, como demuestra la coordinación y organización que estamos desarrollando en barrios y pueblos de diferentes puntos del Estado. Aún así, recientemente algunas plazas, lugar de encuentro y símbolo del movimiento, están siendo desalojadas en un intento de deslegitimar nuestras reinvindicaciones.

De nuevo, el movimiento del 15M está sufriendo un intento de estigmatización que supone un ataque frontal a la ciudadanía y una vulneración flagrante de nuestros derechos fundamentales. Las libertades de expresión y de reunión, amparadas por los artículos 20 y 21 de la Constitución, han sido atacadas durante los violentos desalojos producidos en las últimas semanas. Nos preocupa la transformación de un Estado que se considera democrático en Estado represivo. No sólo por los desalojos, sino también por los abusos con que actúan las fuerzas de seguridad y la absoluta impunidad que tienen esos actos.

El uso desmedido de la fuerza y las repetidas agresiones contra personas pacíficas, la ausencia del número de identificación en el uniforme de los antidisturbios — obligatoria según normativa , el destrozo de cámaras fotográficas y móviles de ciudadanos, la infiltración de agentes encubiertos en movimientos no violentos, la falta de libertad de prensa en ciertas ocasiones… son muestra de que este no es un estado tan democrático como se pretende. Rechazamos el abuso de poder y la intimidación que estamos soportando señalamos al poder político como responsable último de la represión hacia quienes disienten del pensamiento único.

Por todo ello, pedimos el fin de esta política de acoso y, más allá de la represión y la violencia, seguimos esperando respuestas concretas y efectivas al malestar expresado por cientos de miles de personas. Del mismo modo que las causas de nuestra indignación no lo son, nuestras movilizaciones tampoco son un problema de orden público; planteamos un cambio político y las soluciones a nuestras demandas deben ser de orden político y no de orden público. Por ende, exigimos:

– el respeto de la legalidad vigente por parte de las autoridades y las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado, incluyendo el respeto por las libertades de expresión y de reunión y el cumplimiento de la normativa legal vigente, que explicita la obligatoriedad de portar de manera visible el número de identificación profesional de los agentes.

– la apertura de una investigación judicial sobre las mencionadas agresiones policiales así como la consecuente adopción de medidas disciplinarias y penales.

– que asuman su responsabilidad las autoridades políticas que toleren o instiguen agresiones a la ciudadanía como las acontecidas el 15 de mayo en Madrid, el 27 de mayo en Barcelona o, más recientemente, en Palma, Cáceres, Badajoz, Las Palmas, Valencia o Castellón.

– el cese de intento de estigmatización del 15M i el fin de las amenazas por parte de políticos que no nos representan.

Comisión de Comunicación

AcampadaBCN · 15M

tel: 669 99 28 14

premsa.acampadabcn@gmail.com  ·  prensa.acampadabcn@gmail.com

#AturemLesRetalladeshttp://t.co/w3BbR1c

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

10 responses to “Les nostres veus no s’acallen amb desallotjaments

  1. Se’m cau la boca i no puc tornarl-la a tancar, de ràbia, per sentir-me insultada en la meva inteligència i per la hipocresia amb la que s’actua des d’aquest comunicat. Una mostra més del que va succeïr durant el procés abortat de transformar una plaça que només visiten coloms i turistes, en la plaça del poble.
    A plaça Catalunya se la va desligitimar en el moment en que comencen a sortir les primeres veus sobre marxar, desde dins del propi moviment, a la setmana d’estar acampats. Sent innocent, algunes d’aquestes veus entenc que ho feien mogudes per bona voluntad, centrades en una perspectiva local. Com a perspectiva transfronterera, mundial, no té cap sentit. Jo, que en se molt poc, me’n faig creus de que ningú amb més coneixement que jo hagi reclamat aixó. Així que comença a fer pudor a podrit i a ranci.
    A nivell d’estratègia de lluita, grups ja existents com Assamblea de Barcelona, Revolta Global o la CUP han ficat cullerada, i justament en la direcció que ara recrimineu fa “l’estat opressor”. Com? Deslegitimant els que es feia a Plaça de Catalunya, quan no passava per les vies veïnals, altament polititzades i venudes al bipartidisme i show mediàtic, que ja existien, i que no estan reclamant un canvi en benefici de la Humanitat, sino de grups concrets i interessos particulars basats en banderes dels nostres avis, no del present actual. Aquestes veus són els que s’han apoderat del moviment sota motiu de “marxar als barris” i “descentralitzar”, jugant amb les il·lusions honestes dels que treballem dia a dia per cambiar desde dins i tenir un efecte afora. No només lluitant per fer una cursa de relleus de poders, sino educant, escoltant i coneixent-nos. I això, ni en una setmana ni en un mes n’hi ha prou. Ben be que ho sabien qui van dirgir tot el show de la polèmica trobada de barris, en que “per descuit i no molestar, ja varem portar el nostre equip de so”, sabent de bona fusta quina és la situació a la plaça.
    El fet de voler usar el 15-M com obviant el que ara recrimineu al sistema amb el que heu colaborat a consciència per criminalitzar i rebutjar la gent que treballavem em posa malalta. Jo no soc millor ni pitjor que ningú: el que odio és sentir-me manipulada i cridaré cada vegada que succeeixi.

    Aquí no hi ha prou gent passant gana. Molts no recordem el que es passar fred, o que els teus familiars no puguin ajudar-te, potser perquè ni tan sols estan vius o a prop. Necessitem humiltat i escoltar a la gent que ho passa no una mica malament, sino als que estan al carrer, als pobres, als trastornats mentals que no són insensibles, com sí ho són tots els manipuladors i criminalitzadors, a aquest món malalt.
    No desitjo mal a ningú, però això no us dona dret a usar a la gent com fa el sistema, tractant-nos de joguines intercambiables en una batalla perquè algú aconsegueixi el reconeixement que no va rebre al seu moment.
    ARA NO ENS TOCA A NOSALTRES, ARA TOCA A TOTHOM!!!

    Cristina.

    • Cristina, estoy de acuerdo contigo al 100%. Lo de la descentralización hacia los barrios ha sido una maniobra descarada para sacarnos de la plaza y ahora, para colmo, resulta que también meten a los pueblos en la asamblea ( un buen caudal de militantes locales, claro está, en cada pueblo, que votarán lo que proceda en cada ocasión) porque les da la gana. ESAS ASAMBLEAS NO SON DEL 15-M ( ni siquiera han definido unas bases que tengan mínimamente que ver con la declaración de principios de la acampada que nos representaba a todos –parados, precarios, explotados..— y cargaba claramente contra el capitalismo)

      Yo me encuentro elaborando un texto de balance bastante denso (cerrándolo ya de hecho) sobre todo lo ocurrido en la plaza hasta el último día. Si quieres colaborar, agrégame. Estuve en la plaza hasta el desalojo, asi que quizás me conozcas. LO MISMO DIGO PARA QUIEN COMPARTA TU EXPOSICIÓN. Salut!

      • Indignado por lo que leo en estos comentarios

        Alucinante. ¿Descentralización hacía los barrios? ¿Las Asambleas de indignad@s de los pueblos no son del 15M? Ya está bien hombre! Lo que hay que leer!

        A ver si sólo vais a ser el 15M los ciento y pocos que quedabais en la Plaça Catalunya el último día y que os queriais vender por una caseta!

    • Que ningú es pensi coses rares. EL 15M som TOTES LES PERSONES, l’AcampadaBCN es del POBLE, les PLAÇES las TOMAREMOS CUANDO QUERAMOS, demà mateix si voleu… i que ningú intenti crear divisions, ESTEM JUNTES i la resta de persones que critiquen les variades formes de lluita només tractan de dividir. PENSEU BÉ en això, es de molta lògica…

      SEGUIM !!! Apartidistas, pacifics, determinades….

  2. Cristina: jo veia el got buit i ara el veig mig ple. Mirem endavant que hi ha molta feina a fer.

  3. Això van dir quan va entrar el bipartidisme democràtic com a esperança després d’una dictadura… i les families que concentren els calerons i influencien més als mercats no han canviat, si de cas s’han fet més discretes.

  4. indignat de debó

    Vergonya i fastic que no s’hagi parlat ni paraula sobre el desallotjament i robatori de material personal que es va produïr el passat 30 de Juny. Partidets de merda, mai sereu ningú al moviment amb aquestes actituts.

  5. Un matís important, el que estem vivint no és la “Transformació d’un Estat que es considera democràtic en un Estat repressiu”. L’estat és repressiu no des de fa 2 setmanes o 2 mesos, ho és i prou, per naturalesa i com a mesura contra el que anomenen desviació social. I si l’estat fós democràtic la situació no seria aquesta. Si som clars en el redactat tot és més fàcil.

  6. Per tant caldrà una consulta popular sobre si han de primar les nacions o els estats. I les nacions haurien de fer un referendum de si volen unir-se per colaborar i no per competir com està fent l’estat d’ alemania amb grecia i constituir per voluntad propia l’ europa de les nacions. Això es possible si tothom desperta de l’anestesia que ens hem anat inoculant a través del consum desaforat, alimentant aquest sistema capitalista que ara ens esclafa, i és que ho hem permès encara que hagi estat sense adonar-nos. Qui sap si per abastar aquest món de nacions viatgen juntes per aquest univers (el 15M) s´hagi de nodrir ell mateix per creixer i autoconstituir-se com una opció de la ciutadania de servir al sistema corrupte o intercanviar serveis dins d’una organització paralel.la a l’establer-ta i ser cada cop menys depenents d’ allò que s’alimeten els mercats financers, i ara atacant l’ euro, pobre euro. Ja cal que ens pensem si volem seguir a la zona euro o sortir amb moneda propia.

  7. El 15-M no era ni la lucha de los trabajadores públicos contra los recortes, ni las asambleas de vecinos, ni los pueblos, (todo eso ya existía antes); era, esencialmente, los parados y explotados de toda condición debatiendo y organizándose en las plazas de las grandes urbes fuera de los aparatos políticos del capitalismo. Eso es lo que el Estado quería borrar y lo que, gracias a algunos, se ha conseguido.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s