Recull acte de Islàndia

Hola, Barcelona. Hola, Catalunya. Hola, Espanya.

Em dic Gandria Skulason i suposo que sóc aquí perquè he gestionat moltes denúncies contra els bancs d’Islàndia a través del meu organització, l’Associació de Deutors.

Lliurem una batalla difícil, però tot i així hem guanyat tots els casos que hem portat a judici. Aquests casos han costat milers de milions d’euros al sistema bancari islandès.

Vull agrair-vos aquesta oportunitat, i també vull donar-vos les gràcies per tot el que heu fet per la gent d’arreu del món.

Tots compartim un mateix objectiu, i crec que és per això que dos sonats islandesos ens dirigim a vosaltres en aquests moments.
Tots compartim el desig del canvi.
Però també estem dividits.
Perquè el que ens separa és, precisament, la diversitat de les coses que volem canviar.

Així doncs, hi ha una pregunta a la qual tots hem de respondre amb la major sinceritat possible: de veritat permetrem que totes aquestes minúcies ens divideixin i ens impedeixin posar en pràctica les reformes estructurals necessàries per a canviar el món?

El que heu fet aquí, així com el que han fet persones com vosaltres en ciutats d’arreu de l’Estat espanyol i, ja que som de tot Europa, és simplement, espectacular.

Heu sembrat l’esperança en el cor del poble europeu;
heu atret l’atenció dels mitjans de comunicació d’arreu del món.
Hem vist imatges de les vostres concentracions, pacífiques i generalment acollidores, en places com aquesta, que s’han retransmès per la CNN, Sky News i fins i tot a la televisió pública islandesa.

Aquestes fotos i vídeos s’han divulgat també per YouTube i Facebook. I ens han infós esperança.

Ara, aquesta esperança recorre el món.

Hem presenciat l’evolució de moviments a Egipte, Síria, el Líban, Iemen i molts altres països.
I en alguns d’aquests països, NOSALTRES, les persones normals, hem aconseguit canviar les coses, àdhuc en algunes ocasions, fins i tot hem aconseguit enderrocar governs.

De manera que JA hem demostrat sobradament que som capaços. Fins i tot hem demostrat que podem aconseguir-ho sense vessament de sang ni violència física.

PERÒ…

Igual que hem tingut encerts, també hem comès errors. Errors que és possible evitar.
I hem d’aprendre d’aquests errors.
Hem d’acceptar que no som perfectes, i hem d’acceptar que és possible que la persona que tenim al costat sàpiga més, i que si coopereu en la recerca d’una solució, el resultat serà millor.

PERÒ…

Sabem que no podem posar en pràctica totes les solucions, ni donar suport a totes i cadascuna de les versions de tots i cadascun dels problemes. TANMATEIX…

Com sabem què solució és l’adequada?, I com sabem quin problema corre més pressa?

Per a canviar el món s’ha de canviar el sistema pel qual es regeix, i per a canviar aquest sistema és necessari canviar les regles que l’estructuren.

Aquestes regles les han concebut els banquers i les han executat els polítics, i han estat la principal causa del col·lapse econòmic mundial.

Ara, aquests mateixos polítics i banquers ens obliguen a nosaltres, els ciutadans del carrer, a pagar pels seus estúpids errors.
Retallaran les prestacions socials, reduiran els sous i apujaran els impostos…

… només per tal de reintegrar als banquers els diners que van perdre ells pel seu compte i risc.

El rescat financer de 750.000 milions d’euros va ser com una gota perduda en l’oceà, als EUA, un paquet de rescat de 700 milions de dòlars va ser igual d’insignificant…

PERÒ …
Ara ve el més important: aquests milers de milions d’euros i dòlars eren NOSTRES.
Eren els nostres estalvis i els nostres impostos. Impostos que suposàvem que es destinaven a serveis i prestacions socials.

S’ha de posar fi a això. No és que sigui necessari posar fi a això, és que és vital.

De manera que hem de tallar el vincle entre capital i política, sense deixar de banda la democràcia en el camí…

El difícil és trobar la forma d’aconseguir-ho. Però no és impossible, ni molt menys.

Si unim forces i acordem una sèrie de mínims, podem canviar allò que faci falta.

Per a combatre el sistema, cal executar un pla organitzat. Ja que el sistema consta d’infinites institucions i està extraordinàriament ben organitzat, nosaltres també hem d’estar-ho.

Per tant …
Organitzeu-vos de manera que pugueu prendre decisions, perquè si no preneu decisions no arribareu enlloc.

Una decisió pot ser correcta o errònia. No obstant això, és necessari prendre-la.

Marqueu-vos objectius concrets i organitzeu la forma d’assolir-los.

Mantingueu sempre un missatge senzill i intenteu que arribi a TOTHOM.

El 95% de les persones a qui heu d’arribar estan veient la tele en aquests moments, enganxades al futbol o a les telenovel·les…

Senten, però s’obliden d’escoltar.
Per tant, feu que escoltin. Parleu seu idioma i assenyaleu els seus problemes.

I crec que us sorprendrà veure com n’és de fàcil abordar els problemes marginals un cop identificat el problema principal.

Amb això no em refereixo al pes individual de cada problema, sinó a la forma que considerem òptima per a posar en pràctica les solucions.

Si no tenim electricitat, per què hem d’arreglar la tele?

Distribuïu informació i doneu a conèixer els fets, informant i divulgant la veritat.

Feu el que heu estat fent. Però… feu-ho una mica més…

Gràcies…

24 responses to “Recull acte de Islàndia

  1. Un indignat més

    Grans ideés les que van deixar a la seva xerrada. Tot i això no són fàcils de posar en marxa. És evident que cal fixar els nostres objectius sobre els que porten la batuta al sistema, que són els bancs, però a la vegada una acció rotunda i sincronitzada del tots els indignats pot portar-los a fallida, complicant encara més la situació econòmica del país, que al final pagaríem els mateixos de sempre. Així, penso que la nostra actuació ha d’anar en aquesta línia, perquè és la única força que tenim, però procurant evitar el col·lapse. Es senzill, es tracta d’utilitzar les nostres armes per pressionar per a que les coses canviïn. Hem d’advertir: “Senyors banquers, si especuleu amb els nostres diners, ens els portem”. Segurament no faran cas, a les hores actuarem amb cautela: traiem una quantitat simbòlica però multitudinària. Si un milió d’indignats anem al caixer el mateix dia a treure 10€, els 10 milions d’euros no els hi ofegarà, però serà una demostració de força suficient com per a que ens escoltin.

    Amb els polítics tres quarts del mateix. Si diem als partits polítics que les properes eleccions NOMÉS votarem partits que incloguin les nostres reivindicacions als seus programes electorals (al menys les principals) i no ho fan, es tan simple posar-nos d’acord entre nosaltres per dirigir a un únic partit minoritari els nostres vots. Dos milions de vots, si és que només fóssim un 10% dels votants els que estem d’indignats, són prou vots per al menys fer entrar les nostres ideés al congrés.

    Nosaltres som els votants dels polítics corruptes. Nosaltres som els que alimentem al sistema financer amb els nostres diners. Som els consumidors de les companyies que, tot i els seus grans beneficis, envien al paro a més i més gent. Els que contribuïm a les grans audiències dels mitjans de comunicació manipulats,

    Ens queixem, expressem que estem indignats, però a l’hora de la veritat, continuem ingressant els nostres sous als mateixos bancs, parlem pel mòbil mitjançant la mateixa companyia telefònica, veiem la mateixa cadena de televisió que critiquem i votem als mateixos polítics corruptes. Si volem canviar les coses, hem de començar per canviar els nostres propis comportaments col·lectius, sincronitzadament, com a una única veu.

  2. Massa rotllo i massa llarg. Els que miran la tele nessesiten patir mes per reacionar i l´esperança que les hem proporcionat a de seguir amb un misatge curt, sencill, unificat pero important que els arrivi. Exemples: Politics mentiders; Corrupció i no passa res; Els diner son nostros i no dels banquers; Ens han robat el diners dels impostos i ara volem mes; Es tornara a repetir si nomes veiem la tele. No se…coses aixi i tots a una.

  3. me ha gustado bastante el mensaje de los islandeses, veo que han sabido ver nuestras dificultades rápidamente, y sintonizo bastante con sus consejos. La dificultad para tomar decisiones y concretar nuestros objetivos a corto plazo por un lado y tener la vista puesta en no terminar siendo un movimiento endogámico serán nuestros mayores retos.
    eugeni crec que estem en un punt que ja no es solament un tema de missatges/slogans curts que també, però hem de comenzar a concretar i posar objectius i estrategies clares queno siguin solament de expresar indignació, la gent que miran la tele com dius es pragmática y finalista… no estarán al teu costat si no ven objectius clars i decisions clares. I si ells no hi son no som prou la veritat.

  4. Ho penjareu en video? M’agradaria difondre. Ho he fet amb el text però la manera en què ho va explicar tot va ser molt esperançadora.

    Gràcies per transcriure-ho🙂

  5. Retroenllaç: Posts d’avui: 12/06/2011 | Els blogs d'xcat

  6. Moltes gràcies per organitzar la xerrada. Llegir les coses a la xarxa és una cosa i sentir-los en persona és molt millor. A mi m’ha arribat més el tema posar-nos d’acord en 5 objectius i posar-nos a treballar per aconseguir-ho.
    Gràcies de nou.
    Salut

  7. He de dir que hem de ser realistes i saber que aqui en aquest pais serà gaire be impossible enderrocar politics i banquers (són molts més que a islandia). Es probable que gastem molta energia (esforç) a través de signatures o adhesions a les xarxes i a través dels nostres juristes (comissió juridica) dur-ho al estament corresponent peró és evident que ningú es mourà , això si, diran que s`ho rumiaran i que decidiran quins canvis poden fer, pero no ho faran, esperaran a que els indignitats ens cansem de lluitar i demanar el que es nostre. A leshores que fer?. Perque paralelament no comencem cadascun de nosaltres a canviar algunes actituds i fem actes individuals com canviar de banc si tenim la nomina o les despeses domiciliades a bancs que juguen a borsa, deixar de consumir mobils movistar i tots aquells productes l’ empresa dels quals sabem que no esta fent be les coses?, perque no es crea alguna comissió que pengi a la xarxa aquelles empreses, o entitats que atenten als drets dels treballadors i al medi ambient?. Perque no comencem no solament a ser consumidors responsables, sino aprendre a ser consumidors de temps a través de crear bancs del temps entre la ciutadania indignada i poc a poc crear una societat alternativa formada per tots els indignats que decidixin renunciar a formar part d’ un sistema corrupte que no deixarà mai el manec de la paella, i ens dediquem a viure i conviure per crear la nostra paella deixant d’ alimentar la seva, deixant de contribuir en tot allò que fa engreixar un sistema que ens esclafa… Per canviar la societat i per canviar el mon no hi ha prou en parlar, fer assemblees i lliurar papers de signatures a l’ ens oficial corresponent, el canvi que volem veure al món passa per canviar un mateix. Si deixem de consumir el que ens demana els medis de propaganda perque decidim que no volem crear-nos noves necessitats que fa quatre dies no teniem estarem començant a plantejar-nos una nova manera de viure i deixem els especuladors i tota aquesta colla de vividors de la politica que juguin amb el seu sistema i la resta ens muntem el nostra sistema?. Ara sembla dificil de creure, però aquest es al meu parer el cami més curt per sortir d’ aquesta ratonera.

    • totalmente de acuerdo contigo, finalmente alguien que la piensa como yo.
      puntualizo que no haremos un partido politico como han hecho los islandeses.
      sino me piro del movimiento

  8. Estic al 100% d’acord amb el Miquel Àngel. Els polítics només bellugaran el cul quan vegin trontollar les seves butaques. Ja ens han demostrat prou bé que els problemes de la gent normal els interessent més aviat poc o gens. Petits moviments com els que proposa en Miquel Àngel són els que marcaran la diferència. Jo no soc de Movistar, però convidaria a tothom que ho sigui que es doni de baixa després de proposar l’acomiadament de 6500 persones quan és una empresa amb el beneficis més alts.
    Caldrà crear una mena de “societat paral·lela” que poc a poc es desvinculi de les polítiques dels grans mercats i que comenci a valorar petites coses com a grans éxits.

    Últimament sento molts “quès”, però pocs “coms”. En Miquel Àngel dona alguns d’aquest “coms”

    Gràcies

  9. Gracies Enric per la teva manera de veure les coses. Vull seguir amb el canvi personal. Em molesta que algunes persones inclouint els grups de meditació que es cel.lebren a la plaça amb altres activitats lúdiques i concloure que es més aviat un lloc de festa que un lloc de reivindicació ciutadana seriosa i responsable. Doncs com Buda crec que la meditació és l’ eina més poderosa que te el esser humà al seu abast per el.levar la seva propia vibració i alhora contribuir a el.levar la conciencia de la plaça, de catalunya i del món. L’ altra dia en una d`elles que es cel.lebrava entre les dues fonts es va acabar cantant l’ himne de l’ alegria, imagine en versió catalana i actual, i més coses que en Jordi ens va deleitar amb el seu entusiasme tocant la guitarra i mostra-nos amb rapidesa uraniana com cantar alhora els 15 que estavem “arreplegats”. Vaig viure uns moments màgics, absolutament aquarians i això queda, i m’ enforteix la voluntat de voler canviar-me a mi mateix, habits d’ inconciencia i de consum irresponsable.

  10. Retroenllaç: Informe Resum 12 de Juny. Novetats acampades Bcn, Madrid i altres | AcampadaReus. PlaçaMercadal

  11. Tener contactos directos y concretos con los transformadores de Islandia para asesorar el movimiento me parece importante. A pesar de las diferencias de nuestros paises, el capitalismo es igual de malvado en los dos.Hablar con la gente, con toda la gente a nuestro alcance, y hacerle entender de manera sensilla el proceso, es una de las cosas más importantes que he visto en el discurso.

  12. ” El manantial nace pequeño, son todos los surcos de agua que se unen los que forman el río, es el que avanza fluyendo y confluyendo con otros ríos, y el que en un momento dado crece y destruye puentes y diques de contención. Tú solo eres una gota, yo solo soy una gota, pero con miles de mujeres y hombres de este país seremos el río que transforma el desierto que crea el capitalismo en fértil vega de frutos compartidos. Se nos ofrece una OPORTUNIDAD HISTÓRICA, para ser protagonistas del cambio, para unir intereses de clase, para poner los cimientos de un nuevo modelo de civilización.”

    Por favor, sigamos adelante, tomemos buena nota de otros que han abierto puertas, nada es posible si de antemano estamos diciendo que es imposible.

    “Utopía no es una quimera, utopía es lo que no hay todavía, y seria posible que hubiera, y es posible que llegue a haberlo, por medio de una practica revolucionaria de la imaginación dialéctica, y a pesar de las ideologías reaccionarias” (Alfonso Sastre, Imaginación, retórica y utopía).

  13. No veo que sea tan difícil unirnos todos/as en un proyecto común, ya sea fundación, partido político, etc con el fin de amar a nuestra preciosa Gaia y a nuestras futuras generaciones. Attac con Arcadi Oliveres, Vicenç Navarro, Juan Torres etc hace tiempo que están luchando por la Tasa Tobin (impuesto sobre transacciones especulativas), eliminación paraísos fiscales y Renta básica de ciudadanía.
    En estos momentos ya tenemos niños/as índigo y cristal, que vienen precisamente con el ADN modificado para cambiar el paradigma.
    Un modelo caduco en base al dinero, a la posesión, a la identificación con las ideas, los dogmas, políticos, religiosos, sociales, etc y que actualmente nos estamos matando unos a otros en 40 conflictos bélicos en el mundo.
    El cambio es científico mediante la sabiduría que da paso a la conciencia, al amor y al bien así como psicológico, pasando a dominar el hemisferio derecho del cerebro sobre el izquierdo. En estos momentos somos esclavos no de los Bildergerg, Trilateral o Mercados, sistema político, económico, social, religioso, etc puesto que ellos/as no lo olvidemos también son nosotros/as, sino del hemisferio izquierdo de nuestro cerebro.
    El hemisferio derecho es nuestra evolución, es el amor universal o incondicional, es la cooperación, es la redistribución, es la solidaridad, es preservar el planeta y amarlo, es amarnos a nosotros mismos y a los demás.
    Nuestra libertad no es luchar contra ellos/as sino que la respuesta, la solución está en nuestra conciencia, en nuestros corazones.
    Buscad el Reino de Dios (la conciencia) y lo demás se os dará por añadidura.
    No busquemos enemigos fuera de nosotros, el enemigo está dentro y hasta que no sepamos discernir su ubicación estaremos en la rueda del sufrimiento por eones, con guerras, torturas, violaciones, asesinatos, corrupción, prevaricación, pederastia, crisis, terrorismo, destrucción acelerada del planeta y un largo etcétera.
    De momento esperando nuestra evolución al hemisferio derecho, lo que podemos hacer es favorecer las políticas que tienen como base la persona, junto con el capital y el materialismo.
    El capitalismo tiene como base primordial buscar el máximo beneficio, a veces sin importar como, aunque sea explotando recursos, personas (a veces niños/as) o destruyendo el planeta.
    Hemos de ver que con el capitalismo nos destruimos a nosotros como personas y al planeta. Somos esclavos del dinero. Hemos de hacer una reflexión y discernir que nosotros/as y el planeta somos prioridad antes que el capital.
    El dinero no valora los sentimientos, no valora el amor incondicional o universal, no valora el trabajo abnegado y las 24h de amor de nuestras madres, etc. El capitalismo ya no sirve para nuestra evolución y los más sabios del planeta saben como sustituirlo.
    Un abrazo de amor universal para todos.
    Todos somos uno (Ley universal nº 36)

  14. Moltes gràcies per organitzar la xerrada i per penjar el contingut. Com altres, ha estat enriquidor i encoratjador and provides food for thought pel què fa a la nostra realitat i moviment.
    Tan de bo finalment es confirmi la visita de Hordur Torfason, sentir-los en directe insufla molta més inspiració que papar-se articles i videos sobre Islàndia en pantalla, sens dubte, contacte real, encara que no es pugui aprofondir tant com en articles, molt millor i fins i tot sembla que refresquen l’ambient ;-))
    Igual amb el Vicenç Navarro que m’he perdut.
    Una abraçada als que esteu constantment currant aquí.

  15. Vaya lección de consciencia, agradezco tu valentia de plasmar en ese foro tan contundentes creencias, y lo “peor” es que yo suscribo que el capitalismo es la muerte del ser humano, es el que ha vendido el alma al diablo, sabe que va a morir y que no hay nada más y por eso se hacen insaciables en el poder y el dinero. Como vamos a cambiar seres sin alma, seres que si aman aman la muerte, es por eso que insisto junto a Arcadi Oliveras el dejar de alimentar este sistema de papel ficticio pero que muchos se dejan la piel por unos cuantos papelitos de esos. Porque no crear una sociedad sin dinero? Bagwan Raineesh casi lo consigue en los EEUU y Felipe Gonzalez no le permitio la entrada en españa porque su socialismo se habia vendido al capitalismo. Ya no hay nadie que me represente porque no creo en un capitalismo que ellos si creen, pero siempre sin enfadar a los grandes capitales recaudando más impuestos, sino recortando derechos conquistados. Vaya mierda de capitalismo cuando se instala la ley del oeste (peliculas de cow boy) en los mercados financieros. El pez gordo se come al pequeño, y los pequeños nos hemos indignado y con nuestros sueños no dejamos ni dejaremos dormir a los gordos, sobretodo cuando vean que no los necesitamos para vivir mejor porque nos hemos organizado, porque tenemos preparación suficiente para crear una “aldea” autosostenible que ofrece y recibe servicios de calidad y poco a poco los que estamos vinculados al sistema ir sustituyendo la actividad profesional o laboral por la actividad vocacional de alcanzar un mundo mejor, y que a veces no es lo que más nos gusta hacer sino lo que es más eficiente y util para la colectividad o comunidad.

  16. Retroenllaç: 15 « AGENCIA MARIENBAD

  17. Retroenllaç: Informe Resum 12 de Juny. Novetats acampades Bcn, Madrid i altres | Assemblea Popular de Reus

  18. Hier soir à la réunion de La Palma de Vervello ( Barcelone) j’ai posé la question suivante .
    où en est le dépôt de plainte contre le chef de la police au niveau Espagnol et de l’Europe pour “violence estême organisés par des policier en armure sans le numéro didentification obligatoire contre des personne passive utilisant un droit inaliènable de la déclaration des droits de l’homme pour revendiquer leurs indignations dans la rue”…
    Je demande à la commission justice d’ouvrir un cahier (si cela n’est pas fait), pour une pétition de dépôt de plainte groupée. De distribuer dimanche les formulaires pour témoignage. De demander dimanche que chacun fasse passer photos et vidéos à la commission. Tout cela devra servir à la procédure contre le chef de la police.

    NOUS SERONS DIMANCHE AVEC VOUS TOUS A BARCELONE

    Déclaration des droits de l’homme signée par l’Espagne le 10 décembre 1948
    Article 7
    Le droit de manifester sa pensée et ses opinions, soit par la voie de la presse, soit de toute autre manière, le droit de s’assembler paisiblement, le libre exercice des cultes, ne peuvent être interdits. La nécessité d’énoncer ces droits suppose ou la présence ou le souvenir récent du despotisme.

    Article 35
    Quand le gouvernement viole les droits du peuple, l’insurrection est, pour le peuple et pour chaque portion du peuple, le plus sacré des droits et le plus indispensable des devoirs.

  19. Retroenllaç: ThinkShip - Surcando la tercera ola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s