Acta Assemblea 4 de Juny

Després de l’actuació de “Color Humano” comença l’assemblea amb el següent ordre del dia:

  1. Presentació, metodologia i rols de l’equip de dinamització
  2. Aprovació de la proposta d’ordre del dia.
  3. Intervencions inicials:
  4. Votació de propostes presentades el dia anterior que s’afegiran al document de mínims si són aprovades.
  5. Propostes de continuïtat:
  6. Comissions
  7. Informacions
  8. Torn obert de paraules

A continuació l’acta, en català i castellano. Clica a Continue Reading!

3. Intervencions inicials

Albert (comissió extensió): Explica com ha anat la trobada d’assemblees de barris i pobles dels Països Catalans. Un 85% d’assemblees amb les quals es tenen contacte han vingut. Avui s’ha treballat en la coordinació de les pròximes mobilitzacions: el dia 11, presa de possessió, caçerolades als pobles, el dia 14 els pobles propers se sumessin a l’acampada, la resta tallaran accessos. El dia 19 diverses poblacions es vindran en marxa cap a aquí i els barris en columnes a Barcelona… El moviment no acaba en la plaça.

Álex (comissió mobilització): Explica com ha anat la concentració d’avui a les 19.30h enfront de la Conselleria d’Interior, per a demanar la dimissió del Puig, conseller d’Interior. Han vingut moltes persones a la concentració, després s’han sumat més, més de 2000 persones en total.

4.- Votació de propostes

presentades el dia anterior que s’afegiran al document de mínims si són aprovades.

Comissió educació proposa:

1. Redistribució i augment dels recursos econòmics i humans, destinats íntegrament tots els recursos a l’educació pública, abolint progressivament els concerts educatius. Concertada és igual a finançament públic més privat- parant les retallades i assegurant la plena participació dels agents educatius en aquest precís. APROVADA

2. Tot el procés educatiu no depengui de criteris partidistes i econòmics, sinó de professionals de l’educació i de tota la comunitat educativa. APROVADA

3. Centrar tots els processos educatius, en les persones i les seves necessitats i no solament en el currículum i els seus resultats. APROVADA

4. Formar de forma permanent als agents educatius per a garantir una educació de qualitat i adaptada a les necessitats de les persones. APROVADA

5. Que l’educació pública no reprodueixi diferències socials que segreguen les persones en funció de la seva procedència sociocultural, afavorint així una educació inclusiva que permeti educar des de la diversitat i en la diversitat. APROVADA

Subcomissió autodeterminació proposa:

1. Reconeixement del dret d’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com recull la Carta de les Nacions Unides, i per tant del poble català. VA A DEBAT

5.- Propostes de continuïtat:

Hi ha un espai de treball aprovat dijous passat per assemblea, en el qual s’ha treballat durant els últims quatre dies. El grup ha estat molt nombrós i obert, i s’han tingut en compte tot tipus de propostes provinents de barris, comissions, persones, torns de paraula en comissions etc. El grup s’ha dividit en tres subgrups. Cadascun ha treballat a partir de propostes aparentment diferents, però no obstant això, al final de procés s’ha vist que poden ser complementàries. Això no significa que aprovar una hagi de passar per aprovar la resta. Es pensa que en conjunt, totes elles cobrixen tots els nivells a treballar. La idea és que amb aquestes propostes es transformi el moviment de plaça Catalunya en alguna cosa molt major.

Subgrup1: Proposta estratègica per a avançar en el moviment transformant la plaça. Fem de la plaça un *ágora permanent per a totes i tots!

Proposta 1.1: Treballar per a objectius concrets: El moviment ha d’anar cap a fora. Ens hem de quedar transformant la plaça. Hem de reorientar l’energia cap als pròxims moments decisius: el dia 14 bloquejarem el país i l’economia i també el 19 . Tots els dimecres corts en les vies de circulació en suport a sanitat i educació. El moviment passarà a altra etapa.

Arguments per a la transformació: Dinàmiques més inclusives amb assemblees menys freqüents. Evitarem: Autodefensa per les nits, el desgast, espai més operatiu i agradable.

Proposta 1.2: Transformar plaça en un espai d’informació i articulació: espai on no es dorm, crear un espai logístic en la plaça, un espai de trobada, un espai transversal, no és necessari que totes les comissions es trobin en la plaça, tot precisaria de menys desplegament material i aprofitaria millor l’esforç humà.

La plaça ha de ser un àgora, amb estructures fixes, hem de fer una transició progressiva. Intensificar l’espai polític. Convocar aquí les activitats, assemblees de comissions i subcomissions que ho vulguin, convocar les assemblees. Les pancartes han de continuar aquí. Les decisions han de prendre’s segons les necessitats i el moment. Podem tornar aquí quan vulguem i ho vegem convenients.

Mantenir l’activitat en la plaça reorientant els esforços: Redisenyant les estructures físiques i transformar la logística i arquitectura; Redirigint l’energia cap a l’activitat diürna i la connexió amb els barris.

Subgrup2: Funcionament de les assemblees i del moviment

A curt termini: Seguir amb el mecanisme actual de les assemblees però sent menys freqüents: Assemblees els dimarts, divendres i diumenge. Les reunions de comissions tenen total autonomia per a decidir quan es reuneixen.

A mitjà termini: Assemblees de caràcter més informatiu de les quals participen assemblees de base, de barris i temàtiques concretes (economia, *medioambiente…) i que una comissió organitzativa reculli propostes i es millori coordinació.

Subgrup3: Espai alternatiu i complementari: De la plaça del poble a la casa del poble

Aconseguir un espai físic alternatiu que no exclogui la plaça. Espai logístic i neuràlgic per al treball de les diferents comissions i els barris. Si es necessita l’espai hi ha 4 propostes:

1.- Cessió immediata de l’ajuntament d’un espai en el centre, ampli i en condicions.

2.- Buscar espais en associacions o col·lectius afins

3.- Pagar un espai a partir de donacions.

4.- *Okupar un espai

6.- Comissions

Salut i Convivència: Deixen de dormir aquí per les nits. Convivència seguirà realitzant les seves activitats durant el dia.

Teràpies naturals llegix manifest en el qual es demana el reconeixement públic de les medicines naturals.

Internacional: Desallotjament a Lisboa amb 3 detinguts, el dijous va morir un militant del 20 de Febrer al Marroc, a causa de cops per la policia. El 12 i 13 haurà un referèndum a Itàlia sobre l’energia nuclear i la privatització de l’aigua. El 5 de Julio, demà, hi ha mobilitzacions de presa la plaça en tot el món.

Extensió: ctivitats; debat a les 13 sobre el 17m.

Gent gran: es demana la tot el món faci una reflexió sobre el consum d’alcohol amb moderació. També llegix manifest denunciant als agents que es dediquen a la 3era edat amb ànims lucratius. No ens preocupa el ministeri d’interior, ens preocupa l’interior del ministre!!!

Audiovisuals: Es demana el suport d’un activista egipci que es va dur una pancarta de Barcelona al país i està retingut.

Subcomissió d’habitatge: Llegixen manifest i convoquen a les 17h demà en la plaça per a parlar amb diferents barris, veïns i persones afectades.

7.- Informacions

Medi ambient: demà, dia internacional del medi ambient, hi ha manifestació a les 12

Extensió: Grècia: 20000 persones continuen acampades enfront del Parlament. Acampant unes 2000 tendes de campanya. Estan valorant sumar-se a la manifestació unitària del dia 19. També es plantegen mobilitzar a unes 200 gregues/us para venir a participar en el moviment del 25M a Barcelona.

Activitats: Error en la web respecte al *cabaret del diumenge. No haurà *cabaret de *Artcatraz, es planteja per a setmana que ve.

Programació demà:

13:00 h *Els *fets del 27M *i desobediència civil (Carpa central)

16:00 h Tarda temàtica sobre mitjans de comunicació alternatius

17:00 h *Trobada *per un habitatge digni

20:00 h *Debat *intergeneracional. *Discusións sobre democràcia, ètica, justícia *i economia.

8.- Torn obert de paraules


Reflexió metodològica: La majoria ha votat a favor del dret d’autodeterminació dels pobles. 40 vots no són representatius. Hem d’acabar amb el veto. Han d’obrir-se torns per a defensar 2 posicions.

Dinamització es reuneix tots els dies a les 17:30 h en la plaça de Santa Ana.

Intervenció a favor de la coordinació amb tots els treballadors i sectors laborals, no només amb els barris.

—————-CASTELLANO——————————–

Acta Asamblea General Acampada BCN

Sábado 4 de Junio, Plaza Cataluña, 22h

ORDEN DEL DÍA

0.- Actuación de “Color Humano”

1.- Presentación, metodología y roles del equipo de dinamización

2.- Aprobación de la propuesta de orden del día.

3.- Intervenciones iniciales:

Albert (comisión extensión): Explica cómo ha ido el encuentro de asambleas de barrios y pueblos de los Países Catalanes. Un 85% de asambleas con las que se tienen contacto han venido. Hoy se ha trabajado en la coordinación de las próximas movilizaciones: el día 11, toma de posesión, caceroladas en los pueblos, el día 14 los pueblos cercanos se sumaran a la acampada, el resto cortarán accesos. El día 19 varias poblaciones se vendrán en marcha hacia aquí y los barrios en columnas en Barcelona… El movimiento no acaba en la plaza.

Álex (comisión movilización): Explica cómo ha ido la concentración de hoy a las 19.30h frente a la Conselleria d’Interior, para pedir la dimisión de Puig, conceller de Interior. Han venido muchas personas a la concentración, luego se han sumado más, más de 2000 personas en total.

4.- Votación de propuestas

presentadas el día anterior que se añadirán al documento de mínimos si son aprobadas.

Comisión educación propone:

1. Redistribución y aumento de los recursos económicos y humanos, destinados íntegramente todos los recursos a la educación pública, aboliendo progresivamente los conciertos educativos. Concertada es igual a financiamiento público más privado- parando los recortes y asegurando la plena participación de los agentes educativos en este preciso. APROBADA

2. Todo el proceso educativo no dependa de criterios partidistas y económicos, sino de profesionales de la educación y de toda la comunidad educativa. APROBADA

3. Centrar todos los procesos educativos, en las personas y sus necesidades y no solo en el currículum y sus resultados. APROBADA

4. Formar de forma permanente a los agentes educativos para garantizar una educación de calidad y adaptada a las necesidades de las personas. APROBADA

5. Que la educación pública no reproduzca diferencias sociales que segregan las personas en función de su procedencia sociocultural, favoreciendo así una educación inclusiva que permita educar desde la diversidad y en la diversidad. APROBADA

Subcomisión autodeterminación propone:

1. Reconocimiento del derecho de autodeterminación de todos los pueblos del mundo, tal y como recoge la Carta de las Naciones Unidas, y por tanto del pueblo catalán. VA A DEBATE

5.- Propuestas de continuidad

Hay un espacio de trabajo aprobado el pasado jueves por asamblea, en el que se ha trabajado durante los últimos cuatro días. El grupo ha sido muy numeroso y abierto, y se han tenido en cuenta todo tipo de propuestas provenientes de barrios, comisiones, personas, turnos de palabra en comisiones etc. El grupo se ha dividido en tres subgrupos. Cada uno ha trabajado a partir de propuestas aparentemente diferentes, pero sin embargo, al final de proceso se ha visto que pueden ser complementarias. Esto no significa que aprobar una tenga que pasar por aprobar el resto. Se piensa que en conjunto, todas ellas cubren todos los niveles a trabajar. La idea es que con estas propuestas se transforme el movimiento de plaza Cataluña en algo mucho mayor.

Subgrup1: Propuesta estratégica para avanzar en el movimiento transformando la plaza. Hagamos de la plaza un ágora permanente para todas y todos!

Propuesta 1.1: Trabajar para objetivos concretos: El movimiento debe ir hacia afuera. Nos tenemos que quedar transformando la plaza. Debemos reorientar la energía hacia los próximos momentos decisivos: el día 14 bloquearemos el país y la economía y también el 19. Todos los miércoles cortes en las vías de circulación en apoyo a sanidad y educación. El movimiento pasará a otra etapa.

Argumentos para la transformación: Dinámicas más inclusivas con asambleas menos frecuentes. Evitaremos: Autodefensa por las noches, el desgaste, espacio más operativo y agradable.

Propuesta 1.2: Transformar plaza en un espacio de información y articulación: espacio donde no se duerme, crear un espacio logístico en la plaza, un espacio de encuentro, un espacio transversal, no es necesario que todas las comisiones se encuentren en la plaza, todo precisaría de menos despliegue material y aprovecharía mejor el esfuerzo humano.

La plaza debe ser un ágora, con estructuras fijas, debemos hacer una transición progresiva. Intensificar el espacio político. Convocar aquí las actividades, asambleas de comisiones y subcomisiones que lo quieran, convocar las asambleas. Las pancartas deben continuar aquí. Las decisiones deben tomarse según las necesidades y el momento. Podemos volver aquí cuando queramos y lo veamos convenientes.

Mantener la actividad en la plaza reorientando los esfuerzos: Rediseñando las estructuras físicas y transformar la logística y arquitectura; Redirigiendo la energía hacia la actividad diurna y la conexión con los barrios.

Subgrup2: Funcionamiento de las asambleas y del movimiento

A corto plazo: Seguir con el mecanismo actual de las asambleas pero siendo menos frecuentes: Asambleas los martes, viernes y domingo. Las reuniones de comisiones tienen total autonomía para decidir cuándo se reúnen.

A medio plazo: Asambleas de carácter más informativo de las que participan asambleas de base, de barrios y temáticas concretas (economía, medioambiente…) y que una comisión organizativa recoja propuestas y se mejore coordinación.

Subgrup3: Espacio alternativo y complementario: De la plaza del pueblo a la casa del pueblo

Conseguir un espacio físico alternativo que no excluya la plaza. Espacio logístico y neurálgico para el trabajo de las diferentes comisiones y los barrios. Si se necesita el espacio hay 4 propuestas:

1.- Cesión inmediata del ayuntamiento de un espacio en el centro, amplio y en condiciones.

2.- Buscar espacios en asociaciones o colectivos afines

3.- Pagar un espacio a partir de donaciones.

4.- Okupar un espacio

6.- Comisiones

Salud y Convivencia: Dejan de dormir aquí por las noches. Convivencia seguirá realizando sus actividades durante el día.

Terapias naturales lee manifiesto en el que se pide el reconocimiento público de las medicinas naturales.

Internacional: Desalojo en Lisboa con 3 detenidos, el jueves murió un militante del 20 de Febrero en Marruecos, a causa de golpes por la policía. El 12 y 13 habrá un referéndum en Italia sobre la energía nuclear y la privatización del agua. El 5 de Julio, mañana, hay movilizaciones de toma la plaza en todo el mundo.

Extensión:

Actividades; debate a las 13 sobre el 17m y vi MARTA

Gent gran: se pide la todo el mundo haga una reflexión sobre el consumo de alcohol con moderación. También lee manifiesto denunciando a los agentes que se dedican a la 3era edad con ánimos lucrativos. No nos preocupa el ministerio de interior, nos preocupa el interior del ministro!!!

Audiovisuales: Se pide el apoyo de un activista egipcio que se llevó una pancarta de Barcelona al país y está retenido.

Subcomisión de vivienda: Leen manifiesto y convocan a las 17h mañana en la plaza para hablar con diferentes barrios, vecinos y personas afectadas.

7.- Informaciones

Medio Ambiente: mañana, día internacional del medio ambiente, hay manifestación a las 12

Extensión: 20000 personas continúan acampadas frente al Parlamento. Acampando unas 2000 tiendas de campaña. Están valorando sumarse a la manifestación unitaria del día 19. También se plantean movilizar a unas 200 griegas/os para venir a participar en el movimiento del 25M en Barcelona.

Actividades: Error en la web respecto al cabaret del domingo. No habrá cabaret de Artcatraz, se plantea para semana que viene.

Programación mañana:

13:00 h Els fets del 27M i desobediencia civil (Carpa central)

16:00 h Tarde temática sobre medios de comunicación alternativos

17:00 h Trobada per un habitadge digne

20:00 h Debat intergeneracional. Discusións sobre democracia, ética, justicia i economía.

8.- Turno abierto de palabras

Reflexión metodológica: La mayoría ha votado a favor del derecho de autodeterminación de los pueblos. 40 votos no son representativos. Hemos de acabar con el veto. Han de abrirse turnos para defender 2 posiciones.

Dinamización se reúne todos los días a las 17:30 h en la plaza de Santa Ana.

Intervención a favor de la coordinación con todos los trabajadores y sectores laborales, no sólo con los barrios.

52 responses to “Acta Assemblea 4 de Juny

  1. Trouble for the Establishment in Europe, Protests Spread to France
    France stands with Spain in solidarity

    http://www.davidicke.com/headlines/49324-trouble-for-the-establishment-in-europe-protests-spread-to-france

  2. http://www.indignados15M.info enlaza directamente a esta web pero es mas facil de recordar para todo el mundo pasalo!

  3. Escolteu, lo de tornar a debatre el Dret a l’autodeterminació ja fa podor.
    Com ès possible que tinguem por d’aprovar un dret que reconeixen, fins i tot, les nacions unides.
    Jo tb estic començant a pensar que no som clars.

    • Qualsevol proposta a votació ha de ser consensuada primer a la comissió coresponent, en aquest cas autodeterminació. la proposta que es va sotmetre a votació (més alla de que jo personalment pugui o no estar d’acord) va ser presentada sense consens de la comissió (es a dir no es va seguir el protocol establert) i perque a un grup de persones els hi va donar la gana. Per tant com es lògic la inteligencia colectiva de l’assamblea va retornar la proposta a la comissió fins que es consensui.

      • Jo estic d’acord amb la Pilar, el que s’havia de decissidir és prou genèric com perquè tothom hi tingui cabuda i estic començant a pensar que s’estan polititzant algunes comissions en què algunes persones que s’haurien de mantenir al marge estan creant zitzània! És que no us heu adonat que s’estan dirigint els discursos i temes a tractar a interessos d’alguns partits polítics? Potser quan de la plaça sortin els simpatitzants d’aquests partits o bé es desentralitzi de la plaça tot el treball els debats prospereran en altres direccions més productives. Indignada amb la manipulació sobre els acampats!

    • Segons un comentari de “mesalina” a un altre fòrum:
      “Caldria ser més rigurosos i explicar qui és el Sr Arcos. Es militant de ERC. Les associacions d’immigrants de Barcelona coneixen el Sr. Arcos i tothom sap que no te credibilitat. tothom fuig d’ell, perquè saben que allò que toca ho destrueix. ”
      Si els idependentistes ja en teniu un partit què us representa, no sé per què heu de venir a destruïr tot el què s’està intentant aconseguir. Bé, si ho sé, per aprofitar-os de la situació. El què no heu sigut capaços de replegar vosaltres, que ho facin altres per motius aliès i després: ens hi fiquem i arrepleguem amb tot el moviment. Així no es fan les coses.

      • Em referia al Sr.Arcos com a portaveu de la proposta esmentada, amb crides a mitjans de comunicació de cara a molta gent que només té aquest propòsit. Ciu, Erc i Si ja en volen l’autodeterminació, demaneu-la, que esteu al poder.

        El més curiós es que aquest personatge ja ha sortit a mitjans digitals a la tarda d’ahir CONFIRMANT, en nom de l’acampada, que s’havia aprovat l’autodeterminació, quan a l’ACTA OFICIAL penjat aqui adalt posa que va “A DEBAT”. .. això fa pudor…

  4. Estic amb vosaltres desde el priimer dia, ahir vai anar a lo del Puig, vos portem menjar etc. Pero voldria sapiguer si despres de tantes asambleas, sabeu ja com poder continuar aquest moviment, ja que no vos deixaran estar sempra al carrer. Penso es important que tingueu persones molt conegudes, intelectuals, professors etc. que ajuddin, a aglutinar tot aixo, que es necesari e important que no es perdi.
    Estic amb vosaltres, per lo que pogueu necesitar. Adeu Bon dia

  5. Increible patetitco, triste, que es eso que 40 pueden tirar atras una votacion de una asamblea, la immensa mayoria voto a favor de que netrara en minimos el derecho de autodeterminacion..
    Esto hace peste no, da pena.. os estais cargando el movimiento..

    • Ho he dit més suau, pero així ho veig jo tb.

      • qualsevol proposta a votació ha de ser consensuada primer a la comissió coresponent, en aquest cas autodeterminació. la proposta que es va sotmetre a votació (més alla de que jo personalment pugui o no estar d’acord) va ser presentada sense consens de la comissió (es a dir no es va seguir el protocol establert) i perque a un grup de persones els hi va donar la gana. Per tant com es lògic la inteligencia colectiva de l’assamblea va retornar la proposta a la comissió fins que es consensui. aixó es tot

    • Quin cony de democràcia es aquesta que 40 vots poden tirar enrere una proposta acceptada per una majoria de més de 100 vots afirmatius?
      No entec res, més ben dit, començo a entendre com funciona això de la democracia “real”. Ara començo a entendre el que és tardés tant a votar, és la mateixa merda espanyola de sempre. Tantseval que sigui de dretes o esquerres, la merda és la mateixa, és Espanya.

  6. com? jo ahir no hi vaig poder anar es pot explicar millor? en tot cas cal obligar a qui pren acta que ho posi per escrit, ja que no surt ni reflectit… què collons passa?

  7. Crec que la proposta de demanar un lloc al Ajuntament o a la Generalitat es una bona idea, es tenen que buscar espais alternatius.
    La Plaça Catalunya es tindria que desalotjar i en tot cas deixar un espai logistic a on es puguin trobar les diferents organitzacións i les persones es puguin adressar per cercar informació.
    Seguir endavant amb totes les iniciatives.

  8. Estoy totalmente de acuerdo con la propuesta de que se creen lo antes posible otros espacios complementarios (que no alternativos) a la plaza. Creo que los motivos son muchos, pero todos giran en torno a extender el movimiento y darle continuidad.
    Algunos problemas de la actual situación:
    – No todo el mundo puede ir a la plaza o no puede ir a las horas de las asambleas (enfermos, trabajadores, personas que tienen que atender a enfermos o a personas mayores o a niños, etc). Además, en una sociedad todavía machista muchas mujeres no pueden desatender las labores de la casa para desplazarse a la plaza a según que horas. Es decir, no hay condiciones materiales para que todo el mundo participe.
    – La plaza es incómoda para la gente mayor que no puede estar muchas horas de pié o sentada en el suelo. La megafonía es mala e insuficiente.
    – Al ser un espacio al aire libre las inclemencias del tiempo impiden su utilización permanente. Y el tiempo pone fecha de caducidad a su utilización: el invierno.
    – Las actividades de documentación, informática, etc. están en permanente riesgo de discontinuidad (mal tiempo, robos, actuaciones policiales, sabotajes, etc.).
    – Un excesivo protagonismo de la plaza se lo quita al resto del territorio. E incluso facilita la manipulación por parte de grupos organizados.
    Hay más motivos, pero no me voy a alargar. Pero hay que extender el movimiento lo más posible (a todos los territorios y a todos los sectores de la sociedad) y garantizar su continuidad.
    – Locales complementarios.
    – Plataformas y foros en internet.
    – Medios de comunicación propios (prensa, televisión digital, etc.)

    ¡Adelante!

  9. En mi opinión, ha llegado el momento de darle protagonismo a nuestras inquietudes. Nuestra indignación, como símbolo reivindicativo se ha hecho ver en numerables acampadas en las plazas de las grandes ciudades, las asambleas deciden las líneas a seguir a través de las comisiones de trabajo, los acuerdos que se aprueban hay están, pero a quien van dirigidos, como llegan la sociedad.

    Es el momento de pronunciarse y marcar prioridades en todo lo aprobado en las asambleas. Nos guste o no, antes de dejar las plazas, hay que organizarse poniendo en marcha nuestros objetivos. De no hacerlo, seguiremos ignorados por La Casta Política y medios de comunicación.

    Se están produciendo muchas presiones para que abandonemos las plazas. No pasarán muchos días en que se hecho sea una realidad, posteriormente irán a por las acampadas en los barrios y a todo ello sin que la ciudadanía tenga conocimiento de cuales son las prioridades del movimiento 15-M. Hasta la presente, son numerosos puntos aprobados, todos ellos importantes, pero siguen sin salir a luz pública de forma formal.

    PROPUESTAS DE CONTENIDOS:

    Crear Un Comisión de Portavoces, que asuman la responsabilidad de hacer llegar a la Casta Política y Medios de Comunicación, las bases de nuestras reivindicaciones como ciudadanos cabreados e indignados.

    Reforma de la Ley Electoral, encaminada democracia más representativa y de proporcionalidad real, cuyo objetivo es desarrollar mecanismos efectivos de participación ciudadana.

    Lucha contra la corrupción, mediante normas orientadas a una total transparencia política. Prohibición de colocar en las listas electorales a políticos imputados en casos de corrupción.

    Separación efectiva de los poderes públicos. Jueces y Magistrados, deben ser elegidos por el órgano que corresponde, que no es otro que El Consejo del Poder Judicial. Nunca por los poderes Ejecutivo y Legislativo.

    Creación de mecanismos de control ciudadano, para la exigencia efectiva de responsabilidad política.

    Cambio radical de la Ley Hipotecaria. Ningún ciudadano debe de pagar las consecuencias de una crisis que ellos no han creado. Si la tasación de una vivienda, su valor real era X, y los bancos la tasaron por el doble o triple de su valor real, entregando la vivienda a los bancos ya es suficiente.

    Devolución del dinero público que se dio a los bancos para sanear sus cuentas. Asimismo exigir responsabilidades penales para aquellos gestores y directivos que incurrieron en presuntos delitos bancarios.

    La Comisión de Portavoces, solicitará reuniones con los portavoces de los distintos partidos políticos. Asimismo, se convocará una rueda de prensa con todos los medios de comunicación escritos y audiovisuales.

    Los Portavoces de Democracia Real 15-M. Exigirán al Ejecutivo, documento escrito, sobre los puntos de reivindicación acordados en las asambleas. Asimismo, exigimos pronunciamientos del resto de partidos políticos.

    A partir de ese momento, nadie podrá decir que los objetivos de las acampadas del movimiento 15-M solo se basan en palabras vacías de contenido de visionarios iluminados.

    Propuestas de movilización. Las que ya hay programadas y aprobadas por las asambleas.

    Como gesto de buena voluntad y para no acabar quemados, abandonamos la acampada momentáneamente. Si pasado el periodo estival no hemos tenido respuestas donde la Casta Política asuma y se comprometa a llevarnos a una democracia más real que la actual, volveremos a las acampadas.

    El movimiento, debe de seguir vivo. No podemos permitirnos que esta lucha quede como un simple conato de indignación, sin alternativas ni respuestas. Son muchas las voces que apoyan nuestro movimiento. Hemos creado ilusión y confianza a nuestros conciudadanos, jóvenes y no tan jóvenes. No podemos defraudarles. No podemos dar la imagen de que solo somos un puñado de iluminados. Si hemos decidido salir de nuestra dormidera y de nuestro silencio de forma cívica y pacifica, hartos de tanta mentira y despilfarro demostrando nuestra indignación, también tenemos que ser responsables y coherentes con los objetivos a conseguir, el camino no es otro que el de la participación y del dialogo con aquellos que ostentan el poder.

    La lucha no será fácil, lo se por experiencia, intentarán darnos la vuelta, nos pondrán palos en las ruedas, nos tacharán de utópicos, de antisistemas radicales. No será fácil, pero si estamos convencidos de que estamos cargados de razones, este movimiento conseguirá cambiar esta democracia. Todos los movimientos reivindicativos tienen un principio de euforia, cargados de razones objetivas, pero si no hay control, organización y decisiones firmes para afrontar lo que se reivindica, los movimientos acaban mal, y si eso ocurre con el movimiento 15-M, la frustración de aquellos que pusimos nuestra esperanza por una democracia real, tendrá consecuencias irreparables.

    Yo, no quiero volver a las cavernas del silencio, del pasotismo, de la impotencia, de ver como las cosas siguen igual, el pobre más pobre y el rico más rico. Miles de ciudadanos, hemos despertado con un solo grito. El de cambiar esa democracia controlada por esa Casta Política, que a día de hoy todavía no ha entendido de que va el movimiento 15-M.

    Es nuestra obligación como pueblo, hacerles entender que tienen que escucharnos y que para ello estamos dispuestos a salir a las calles, a volver a las acampadas de forma cívica, sin ningún tipo de violencia, como lo hemos estado demostrando estos casi veinte días. Así pues, pongámonos a trabajar, demos el primer paso, enseñemos nuestras propuestas, sin miedo, sin complejos, tenemos muchas razones para estar indignados. Tengamos siempre presente que un pueblo unido jamás será vencido.

    • Jose:soy el Pedro de Gent Gran-estoy pero que muy de acuerdo con tu propuesta de contenidos.Aunque a titulo personal,porque aun no lo comente con la Comision.Un saludo.

    • Muy bien José, mi voto a favor tienes. Tu propuesta tiene mucho mas contenido que el manifiesto. Me marché anoche de la asamblea cabreado como muchos. Hemos perdido el focus hacia lo importante, hay demasiado circo y bla, bla, bla en la plaza. Hay que fijarse en lo que demandar a los poderosos y conseguir que se hable de esto en mas medios sin que tenga que benir la policia a pegarnos.
      Un saludo

  10. Estoy con Jose. Però espero que esto no quede en un simple comentario en internet, ya que a veces he visto que muchas ideas se quedan aquí, y no se comparten en assambleas, etc…Nosé porqué, pero espero que sea por falta de organización massiva.
    Gracias

  11. Estoy totalmente de acuerdo con el M15. Creo que toda la acción inicial
    reivindicativa debería concretarse única y exclusivamente en los pilares básicos: Reforma electoral. Medidas a favor del empleo y la
    vivienda. Eliminar los recortes a nuestro precario estado de bienestar.
    Protejer al ciudadano de los abusos financieros.
    Haciendo hincapié en la perversa aplicación de los recortes, que sola-
    mente afectan a los desfavorecidos y nunca a quines los imponen.

  12. http://www.youtube.com/watch?v=n1496uw34fQ. Este video lo he colgado en yuotube. Deseo de corazón que se pase a los portavoces del 15-M. He intervenido en dos ocasiones en la acampada de Plza Cataluña. Una por mis experiencias en Paris en el 68. Otra para seguir dando animos a los jovenes ya que este movimiento, una vez iniciado, no podemos dejarlo caer.

    Este video, no son más que unas opiniones y orientaciones, para que el 15-M siga vivo. hay que ser valientes y afrontar la realidad. Una vez iniciado este movimiento cargado de razones insiscutibles, donde el eco ha llegado más allá de nuestras fronteras, tenemos que dar los pasos sin prisas pero sin pausas.

    Estamos indignados y cabreados, esa evidencia nadie la puede poner en duda, pero no es suficiente. No podemos perder la credibilidad y la confianza puesta en el 15-M, la sociedad nos necesita y ahora es el momento.

    Si la clase política, no tiene respuestas, si los medios de comunicación tampoco las tienen, nosotros tenemos que darselas, es nuestra responsabilidad. Nuestro grito comenzó con una simple manisfestación que pillo con el cambio cambiado a la clase política, a los medios de comunicación y al mundo entero. Un puñado de nuestros jovenes, decidieron acampar en Sol, a ellos se sumaron otros jovenes en Plaza Cataluña y otras ciudades.

    En Cataluña nos molieron a palos sin razón alguna, ese apaleamiento, supuso el efecto llamada en apoyo y solidadridad hacia nuestros jovenes y no tan jovenes.

    Nos hemos lanzado, y no podemos terminar esta lucha sin pena ni gloria. Hay que hablar y mucho. La Casta Política, espera pacientemente, que esa unión, la de todo el pueblo se divida. No lo consintamos. Para ello, tenemos que presentarnos con las cabezas muy altas, poniendo encima de sus mesas nuestras prioridades.

    Dejar las plazas, no significa el fin de esta lucha. Significa iniciar el camino para llegar a una democracia más real, donde los cauces de participación y dialogo se conviertan en una realidad.

  13. What you know about the strawman? Not much? So listen to this dutch radio show about this subject, it might set you free!

    Dutch Freeman claiming their Strawman status

    You are not your name. Your name (social security number) is a corporation that was founded when your parents had your birth registered.We the People are learning what Our Unalienable Rights are. Many do NOT know and therefor cannot claim their rights or recognize when they are being violated by those who took oaths to protect those rights. The police and the “government” derive their “just” powers from the CONSENT of the people! We have more authority than anyone with a magic badge and a costume. We are as Sovereign as the Land we inhabit. And that is the truth of the matter. Living Free…Constitutional Revolutionaries, Patriots, Sovereign People, Off the Grid… the movement is characterized by many names. But in the end these people are seeking to be free, seeking to be free of rules, regulation and the bureaucratic reach of government in every aspect of our lives. Yes, they seem extreme, but let’s take a look further…

    http://geraldcelentechannel.blogspot.com/2011/06/dutch-freeman-claiming-their-strawman.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+TrendsForecastsAndPropheciesBlog+%28Trends+Forecasts+and+Prophecies+Blog%29

  14. cara a espais alternatius per reunirse heu pensat amb les AAVV de cada barri o amb la FAVB ?

    • Totes les AA VV tenen grups polítics que dominen el lloc: PSC, ICV, Revolta Global, etc
      L’unic lloc lliure i que és de tots és la plaça

    • Cal crear comissions i portanveus que sensibilitzin als qui treballen a les AAVV, casals de barri, centres civics, etc per disposar d’ un espai per reunir-se i organitzar-se. S’ ha de provar una i una altra vegada fins que obtinguem dos i a partir d’ aqui serà més facil aumentar el nombre d’ entitats que oferiran espais i agores de intercanvi d’ idees i de coordinació al moviment. I això sobretot per si la calor de l’ estiu ens fa fora de les places.

  15. Los acuerdos de mínimos de Acampada BCN ¿ A quién representan? a Barcelona? A Catalunya?

    Creo que se está consensuando poco con las provincias y el resto de ciudades de Barcelona, me refiero sobre todo a temas tan controvertidos como el de la autodeterminación.
    si BCN decide sola, no nos respresenta al resto de ciudades.

  16. Negar el dret d,autodeterminacio de qualsevol poble esta en radical contradiccio amb l,esprit del moviment de maig que es antiautoritari i transversal.

    • L’esperit de l’autodeterminació dins de Catalunya NO és TAN antiautoritari. Ciu, en com autoritat, ho recolza. A mi en un principi em van vendre la moto i vaig creure en aquesta iniciativa, però vist què els meus interessos com una sanitat, educació, serveis socials gratuits, públics i de qüalitat, entre d’altres moltes coses, no són prioritaris i sí el fet d’autodeterminar-nos (que no vol dir que implica aquestes millores). Només amb les competències què tenim, ja ens estan ofegant el nostre Govern, però no a l’hora d’autofinançar-nos més “gossos d’esquadra”, i beneficiant per altra banda als bancs i caixes catalanes, i, com no, robant-nos. Quan la corrupció i lleis tant Catalanes com Espanyoles canviin, l’autodeterminació vindrà “de la seva mà”. No ens tanquem amb aquest tema. Com continuem així, tot això no haurà servit per res.

  17. en mi opinion si comenzamos con el tema de la AUTODETERMINACION DE CATALUÑA estaremos desviandonos del obtevivo inicial que la reclaclamacion de los derechos basicos del dia a dia que se nos niegan, no solo en catalaña sino a nivel internacional, haciendo pagar la crisis a los de abajo
    si entramos en autodeterminaciones politicas, estaremos cometiendo un gravisimo error y a buen seguro provocara divisiones

    en definitiva: no es el momento, ni el lugar

    saludos

  18. translate this into catalan and spanish please

    Swiss Banker Unmasks Bilderberg Criminals

    ILLUMINATI CONSPIRACY CONFIRMED!

    Deutsche Bank CEO and Bilderberger Josef Ackermann, left, a longtime Rothschild errand boy, exemplifies the Bilderbergers’ worst excesses.

    http://www.henrymakow.com/revelations_from_a_swiss_banki.html

  19. La propuesta de Jose es acertada.

    Hay un “pero” que parece que no nos damos cuenta o no lo queremos ver.

    Las asambleas en la plaza aunque fueran de 100.000 personas NO representan a todxs los ciudadanos de la ciudad.

    Por ello el tema contenido es un poco absurdo debatirlo en las asambleas. Hay que tener unos mínimos y estos exigirlos en la calle mediante acciones.

    La plaza debe de ser un punto de desarrollo e información.

    Internet debe de ser el medio para votar cualquier propuesta mediante el DNIe. Esta manera es la que hace una democracia real y directa sobre el ciudadano.

    Sin perder la plaza los que se quieran ir, que se vayan a descansar. Ya han hecho mucho por todxs. Los que vendrán ya se rotarán con los que sí quieran mantener la plaza viva. Mientras tanto sigamos con la expansión, difusión y acciones siendo esto último la manera de que la casta nos comience a escuchar y aplicar lo que exigimos antes de acabar como Grecia por no decir país vendido a los bancos y corporaciones.

    Fuerza para todas las plazas!!

  20. RECAPITULACIÓ D´UNA REVOLTA

    – el dia 15 de Maig un grup de gent pel seu comte surt al carrer i diu PROU a un sistema o métode polític que realment ens ofega.

    – La proposta es fa sentir a tot l`estat (els temes ens afecten a tots) i les places d`arreu comencen a omplir-se.

    – Donada la diversitat dels reunits al carrer es tracten de buscar uns punts en comú per a debatre y exposar y reclamar al govern.

    – Es fa un “manifest” , no tant de QUI som, sino QUE volem.

    Ja en aquest primer manifest es tracten una serie de punts dispersos:
    S`hauria d`haver jerarquitzat les propostes per ordre de a cuanta gent li afecta i la primordialitat de l`acció.
    M`explico: jo sóc músic, peró no veig cabuda a una comissió de música ja que hi ha temes prioritaris a aquest. PRIMER EL PRIMER (perqué vem sortir al carrer?)
    S`han perdut (al meu enteniment) forces diversificant els punts a atacar (encara que debatre-ho tot, m`hagi fet crèixer).
    L`autodeterminació ha sigut un cavall de Troya a la nostra acampada, no us enganyeu, aixó pot fer-nos desapareixer
    , i com a català que em sento, em fa vergonya, és síntoma d`immaduresa. Per altra part ¿És que no hi ha centralització de la riquesa aquí a Catalunya? Els treballadors ens en beneficiaríem de tal independència?… No ens enganyem, la burgesia és aquí i a tot arreu… És trist sumar peres i pomes… PRIMER EL PRIMER
    Aixó s`ha traduit en un cúmul de comissions que, encara que el seu treball si que sigui digne, ha suposat, una aglomeració d`idees a les asamblees que és difícil de gestionar i una aglomeració d`accions al llarg del dia i setmana que són difícils de portar a terme amb l`importancia que els hi cal.

    Però som un embrió petit, i ens estem ajudant a crèixer, amb l`ajuda de nosaltres mateixos, calma, estem creixent.
    Necessitem expandir-nos.
    Llavors el 27 de maig els mossos ens donen tota la repercussió que necessitavem. El món ens coneix i respecta, comená l´adhesió real de gent no vinculada desde el principi.
    Juntament amb els sols fet de reunir-nos espontaneament a la plaça, és una altra gran victòria.

    La gent acaba esgotada després de dos dies intensíssims de batalla.

    El dilluns no hi ha una cuantitat tan gran de gent com s` espera després del succeit, però les acampades dels pobles afloren sense parar.
    Però dormir segueix sent difícil.
    La gent de les comissions és tanca a la seva barraca (és la meva visió), ja no hi ha una carpa central, els que dormen “fora” ja no som igual que els que dormen “dins”.
    Normal, les comissions estan cansades, com no, la batalla ha sigut dura.
    Però just llavors, si les comissions ja estaven ven encarrilades, perque no és delega feina, o es busca a gent perque la faci, no. I l`esgotament creix, i és segueix sense dormir.

    Si pensem per quin motiu marxem… ¿Qué de real hem aconseguit?

    Hem conseguit juntar-nos i tenir una convivència real entre nosaltres (amb tots els pros i contres) i fer veure a un altre sector social que certes coses es poden conseguir… i molt més hem fet però no se si es tracta d`una questió de paraules, hem madurat.
    Però el fet pel cual vem reunir-nos… no ha canviat res a l`exterior.

    Marxem perque la gent està cansada, cansada física i psicològicament.
    Perqué no es pot dormir (però quan tothom dormia al centre, no feiem més pressió?) .Donc suport a les comissions només pel fet d`existir, però, físicament ja hi ha jerarquies. I a l`hora de dormir s`accentuen visiblement.
    Per mi aixó ve després del sobreesforç del 27 i el següent replegament.

    Hi ha gent que també porta desde el principi, i no està en una comissió.
    I jo no hi sóc perque desde el principi, les idees que jo he tingut i no s`han vist reflexades a l`assamblea, al cap de dos dies sortia algú a parlar i les reflexava, aixó vol dir que jo DONC SUPORT i AGRAEIXO l`assamblea perqué l`osmossis d`idees és real.
    Ha arribat un punt on no començo a sentir aixó.

    ¿Perqué vem venir?
    Fem-nos responsables de l´il.lusió que hem generat i el que signifiquem.
    Prioritzem els punt i lluitem per ells. Hem d`incloure`ns.
    Podem seguir, i acampant, però hem de ser intel.ligents, confiar els uns i els altres i conformar un moviment, amb unes pautes d`acció que ens permeti relegar feina, sino el cansament i la mort.
    Crec, que ara per ara el nostre embrió, o el nostre nen encara necessita demostrar-li al seu pare bastard que hi és, cridar l`atenció, i aixó és resistir a la plaça.
    I el concepte resistir és aquest, resistir.

    Us estimo, gràcies.

  21. Creo que mucha de la gente ha pasado una noche mala ayer: porqué ayer nuestra democracia en asamblea fallo’ por primera vez. Se quebraron todas las reglas que habíamos establecido para crear un modelo partecipativo y democrático.

    En orden (resumiendo):
    – El debate para incluir “el principio de auto-determinación en los minimos” paso’ a asamblea general sin consenso de de la comisión.
    – Durante el asamblea la gente percibio’ como si se estuviera votando a favor o en contra de el derecho de auto-determinación! pero en realidad VOTAMOS PARA INCLUIR UN MENSAJE SOBRE EL AUTO-DETERMINACION EN LOS MINIMOS O PARA NO HACERLO! No hubo ningún tipo de empatia de parte de la comisión para aclarar lo que se votava.
    – Se aprobo’ una propuesta con: 395 si y 230 no. Cuando, en las votaciones precedentes (a plaza llena con solo 40 personas en contra, no se aprobava). La justificacion que la gente de asamblea dio es que la comisión había trabajado mucho sobre esto… pues esa justificacion se puede dar para cualquier votación! Todo fue muy sucio! la gente se quedó un monton a esperar la cuenta de los voto en contra, mientras la comisión de asamblea estaba decidiendo como aprobar la decisión sin el consenso.
    – Después de pedir votos a favor y votos en contra! No se pidió por si queríamos debate como siempre hemos hecho!
    – Después de votar este punto, alguien de la comisión de asamblea tuvo el coraje de decir que para las siguientes votaciones se hubiera usado el procedimento de votación de siempre el de las 40 personas en contra para no aprobar!

    Alguien me explica como coño pudo pasar esto! Insisto no se votaba por si estábamos a favor o en contra del el principio de auto-determinacion, pero si se votaba para saber si queríamos esas lineas sobre el principio de auto-determinación en nuestro documento de minimos. Ayer queria quitarme de la acampada por como algunas de nosotras se han comportado y como la genete que votó a favor no percibió la falta de democracia que hubo. Pero hoy me di cuenta que no quiero que 4 manipuladores arruinen algo tan bonito. Tambien creo que tenemos que estabelecer para que esta falta de democracia no se vuelva a repetir.

    Fuerza gente, hay que tener empatia y respecto para todos.

    mirar que yo estoy a favor de el principio de atuo-determinacion… pero creo que con todo lo que tenemos que hacer no hay que elaborar este tema ahora en nuestro minimos!

  22. Si ya estabais indignados, la conversación del Príncipe Felipe con una republicana, acerca de someter la monarquía a referéndum, os acabará de encender. Un abrazo a tod@s!

    P.D.: Por extraño que parezca, esta noticia apenas ha aparecido en los principales medios del país.

  23. lucianomarcon,

    Perquè expliques coses falses?

    1- l’assemblea decisiva era el dissabte, aquest va ser el resultat de la votació:

    2- Passar-ho a diumenge, després de 2 setmanes de debat a la comissió,d esprés d’aplaçar-ho 2 vegades amb escuses de “no hi ha més temps” SÍ QUE ÉS ANTIDEMOCRÀTIC.

    3- Va quedar clar que la comissió decidiria per minoria simple el diumenge, ja que l’assemblea JA S’HAVIA PRONUNCIAT el dissabte. Pots tornar a mirar el vídeo.

    4- La infiltració d’elements ultraespanyolistes (no sé si tu ets un d’ells/elles) a l’assemblea d’ahir així com a alguns debats de la comissió ha quedat AL DESCOBERT, ben etratats. Aquí podem veure alguns “especímens”, només cal mirar en quins termes parlen:

    5- Els de C’s y UPyD han fet TOT EL POSSIBLE, han maniobrat tan com han pogut perquè ESTAN EN CONTRA de que tinguem dret a decidir. Cap novetat al front, eprò s’ha donat allò que era irrefutable: reconèixer un dret tan bàsic com el de decidir col·lectivament com a poble.

    Tot i així, tots coneixem la tradició COLPISTA I ANTIDEMOCRÀTICA dels antecessors d’aquests 2 partits, així que entenc que continueu maniobrant en contra del dret a decidir en aquest poble. Ara bé, el vostre colpisme imperialista es tant antic com la capacitat d’aquest poble de desobeïr i no deixar-se sotmetre pel projecte nacional espanyol.

    la lluita continua! vencerem!

    • Rellegeix en veu alta el que has escrit, si us plau.
      Quant d’odi! i a on et porta?

      • El dret a l’autodeterminació dels pobles, és un dret bàsic reconegut en la declaració dels drets del home/dona de les nacions unides. Ja fa més de 50 anys.
        El fet que es voti en l’assamblea és totalment anecdòtic donat que ja tenim aquest dret. El que cal és simplement exercir aquest dret i proclamar que ens separem d’Espanya d’una vegada, i ens constituim en una república.
        L’únic que cal és la voluntat, i aquesta ja hi és, recordeu la manifestació del 10 de Juliol passat i les consultes populars sobre la independència que s’han celebrat arreu de Catalunya. Ara només resta articular la forma i els plaços.
        Una abraçada a tot i a totes que ho estem fent molt bé!!!
        Visca Catalunya Lliure!!!!

      • Avalon:

        una, gran i lliure?

  24. pero bueno, que clase de democratas sois que no aceptais que exista el derecho a la autodeterminación.
    aqui empieza a hacer tufillo a derechona intransigente.
    No se aprovo por mayoria en la asamblea?

  25. Demano perdó per disinformar en el punt 1 … M’he equivocat. La veritat és que no he vaig anar a la assemblea de la Subcomision d’auto-dterminacion el 5. Clarament no represento cap ultraespanyolistes. També insisteixo evidenciar que no es tractava de reconèixer el principi d’auto-determinació però es tractava de votar per incloure aquest punt o no en els mínims. Crec que també hauríem de reconèixer que el concepte d’auto-determinació ha estat usat en maneres tan diferents per manipular els pobles que (secretes o infiltrats a part a la asembleas) podíem esperar un debat més llarg en assemblees.

    Concloent, no m’estic queixant de el fet que el concepte d’auto-determinació hagi sortit a debat. Estic d’acord que sigui rellevant per a nosaltres, perquè de fet d’alguna manera nosaltres mateixos en aquest moviment ho estem exercint.

    Igualment m’ha xocat la velocitat i la manera han estat usades per tractar un debat i una votacion delicats que poden ser fàcilment intrumentalisadas. Visca la lluita, junts!

  26. El Derecho de Autodeterminación ya se encuentra recogido en CIU, ERC, ICV, SI, CUP, etc., por lo que no hace falta volverlo a reivindicar otra vez: quien lo quiera, que vote a alguno de éstos partidos políticos en las elecciones y ya está. Respeto a los partidarios de la independencia de Catalunya, pero rogaría a éstos que a su vez respeten también a aquellos que no sean independentístas como ellos. Yo, por ejemplo, prefiero más la unión de las diferentes naciones existentes (aunque admito que habría que reestructurar más dicha unión) a la separación de éstas, pues considero a nivel personal que el nacionalísmo a efectos prácticos y teóricos no tiene ni pies ni cabeza: tanto derecho tienen los que defienden la independencia de Catalunya como los que defienden la independencia del Valle de Arán o de Manresa, pues el mísmo concepto de nación es en gran parte metafísico. Es por eso que prefiero que el movimiento se centre en los problemas económicos, sociales y políticos generales que nos afectan a todos por igual en vez de convertirse en una mera tertulia de ideas apasionantes pero abstractas.

    ¡Salud!.

  27. >>José dijo:
    Es por eso que prefiero que el movimiento se centre en los problemas económicos, sociales y políticos generales que nos afectan a todos por igual en vez de convertirse en una mera tertulia de ideas apasionantes pero abstractas.
    ————–
    Crec que hi havia unes quantes persones que podien tenir aquesta posició! Jo sóc una d’elles. No sóc ni un secreta, ni un ultraespanyolista, ni de PP, ni de POSE, ni de CiU, ni d’ICV etc … El fet de no voler enfocar-me en elaborar aquest problema, durant aquesta fase del moviment, és el meu dret democràtic. Perquè heu de instrumentalitzar aquesta votacion. Abans, havia altra gent no volia incloure en els mínims la critica al capitalisme desregulat i liberal (cosa que em podia incomodar) … però amb debat i aclariments vam aconseguir posar-nos d’acord sobre un text que representi tots.

    No vaig veure la nececidad d’dabitir aquest problema canviant el procediment assambleària.

    No vaig veure la nececidad d’dabitir aquest problema canviant el procediment assambleària.

  28. Barcelona 05.06.11
    Hola a tots,
    “Benvinguts a la assemblea. Va a ser una asamblea fantástica” prometía la moderadora de anoche en la Plaza Catalunya. El segundo o tercer punto era un manifiesto de “mínimos”de “autodeterminación para todo el mundo y Catalunya”. Por primera vez, por lo que he visto, se escuchaba a dos personas hablando a favor y a dos en contra. En su día el manifiesto de la plaza se votó de forma frase leida, frase votada. Puede que el peligro de separación por radicales ha hecho que lo que pasa últimamente en la plaza ya no parece un movimiento alternativo al sistema político real.

    Cuando te quieres apuntar a una comisión para ayudar levantas sospechas. Para ayudar a construir las casitas que están montando ya te piden que tengas un oficio que les pueda valer y que dejes un numero de teléfono. Luego decide la comisión si una persona puede entrar en este exclusivo grupo o no. ¡Menudo cambio de sistema!

    La comisión de artes gráficas pide 1 euro para hacerte con una copia con espray del símbolo de la plaza. ¿No es todo donado el dinero y los materiales? La comisión se ha inventado una estrella que deben llevar los socios de artes gráficas para controlar “sus” materiales. El horario de las asambleas de éste grupo parecen un misterio a los que estamos fuera del grupo. “La ola” ( película de Dennis Gansel) se esta rompiendo. En el poquísimo tiempo que lleva el movimiento unas comisiones se han convertido en jerarquías iguales a los partidos políticos contra los que nos manifestamos hace 3 semanas. Han desaparecido de la plaza las pancartas como ” queremos democracia real, ya”, “ningú ens representa”, No hay pan para tanto chorizo”… y creo que no es sólo por la “limpieza” policial.

    Ahora se puede leer :”La plaza del pueblo” y ” la única constante es el cambio”. El cambio se está realizando más rápido que en la fábula “La rebelión en la Granja” de George Orwell.

    Ahora se dedica a pedir “Puig dimissió” y nos distrae de los temas principales, también haciendo de la plaza una feria.

    Ahora se monta un gran espectáculo y se vota la autodeterminación de Catalunya, algo que no tiene absolutamente nada que ver con el movimiento 15M. Todo lo contrario. Antes queríamos cambiar el mundo, ¿ahora simplemente nacionalismo? “No hay consenso”, gritan unos y se separa el pueblo que unido nunca sería vencido.

    Ahora, ¿que va a pasar con “El experimento”?(película de Oliver Hirschbiegel).
    ¿Ha sido sólo esto? Un experimento a base de novelas y películas?

    Ahora ¿qué hacemos?

  29. Las críticas al capitalismo y al neoliberalismo son necesarias, porque ellos nos han llevado hasta ésta situación. En cambio, la autodeterminación es una cuestión muy apasionante (más para mí, que soy hijo de andalúz y catalana, jeje) pero que lleva ya más de un siglo coleando; es decir, está bien que se hable de ella pero en éste foro yo lo sigo viendo inadecuado ya que podríamos estar discutiendo como nuestros padres y nuestros abuelos antes que nosotros y al final no conseguir ninguna ventaja material. Centremonos primero entratar de cambiar el actual sistema económico, político y social que nos ahoga y después tendremos todo el tiempo por delante que queramos para solucionar las cuestiones de carácter identitario.

    ¡Salud!

  30. Com podeu dir que tots tenim el mateix problema econòmic si a Catalunya tenim un espoli fiscal més alt que a la resta de territoris de l’estat. Com és que els compayns de la resta de l’estat no és solidaritzen amb nosaltres i demanen que tinguem el mateix tracte tots. No és cert que tots som igual ,els catalans i els espanyols que viuen a Catalunya estan maltractats i espoliats.
    La diferència és que els catalans ja hem prés conciençia i els que és senten espanyols no son conscients que son doblement maltractats per Espanya pel fet de ser a Catalunya. Si reflexioneu, és fareu els més independentistes.

    • Si reflexionamos, tal y como nos invitas, caeremos en que antes era catalán todo el que vivía y trabajaba en Catalunya. Ahora, según afirmas, no es así, algunos que viven y trabajan en Catalunya son españoles, no catalanes.
      Si ya empiezas por diferenciarnos ¿por qué pides unidad?

  31. Sobre el fet de poder votar a l’assamblea a favor o en contra de l’autodeterminació:
    A favor: 1. Fà més gran el ventall de temàtiques sobre les quals treballem i per tant som un reflexe més fidel de la societat al afrontar totes les seves problemàtiques i aspiracions inherents.

    2. Allargar el debat sobre si autodeterminació si o autodeterminació no, estimula a que més gent vulgui venir a l’assamblea per reforçar una o altre postura; i un cop participen d’això, segurament també participaran de més activitats que son constitutives de l’assamblea i l’acampada, contribuint a engrandir el moviment.

    3. Fa palès un dret democràtic recollit a les Nacions Unides i que l’Estat espanyol per exemple encara no contempla, amb lo qual l’assamblea de P.Catalunya incrementa el seu caràcter de democracia autèntica.

    4. El fet d’incloure la frase “poble català” explicita la realitat de Catalunya en l’imaginari col.lectiu i permet rescabalar a Catalunya de la seva falta de llibertat arrossegada durant segles, per constituir-se com a potencial nació sobirana.

    En contra:

    1. Posar en debat aquest tema distreu de concentrarse amb altres, els quals van motivar el sorgiment del moviment i els seus objectius.

    2. El redactat del text sembla una mica tendenciós en tant que s’explicita el terme “poble català”, donant a entendre que Catalunya ja és de per si una realitat més important que la realitat identitaria d’aquells que no es senten catalans sinó per exemple peninsulars, o espanyols o mediterranis o que voldrien que per exemple Badalona (exemple d’hipòtesi ficticia) no formés part de Catalunya sinó d’un altre pais amb un altre nom diferent i amb unes fronteres diferents.

    3. Al visualitzar-se la falta de consens i voler entrar en la lluita interna per aconseguir majories simples, el document de mínims que hagi de sortir en el futur no serà un text que reflexi el consens de tot el moviment de l’acampada i serà un document més dèbil i criticable, tant des de fora del moviment com des de dins, i això afectarà indirectament també a tota la resta de continguts.

    4. El fet que no s’hagi volgut arreglar el consens aportant esmenes directes desde l’assamblea (penso que per exemple si durant els minuts previs a la votació algú hagués proposat treure la part del text on posa “poble català” s’hauria facilitat el consens posterior) reflexa la poca flexibilitat democràtica del funcionament de l’assamblea, flexibilitat que en canvi si que tenen les assamblees d’altres plataformes que fa temps que treballen tota mena de temàtiques, com per exemple el CNJC i tota la xarxa de Consells locals de joventut.

    5. La crispació que genera aquest tema i de la manera inexperta com s’ha dut a terme, serà aprofitat per totes aquelles forces del poder, de l’ordre i de la premsa del sistema, per criticar-nos davant la resta de la opinió pública. Molta gent, si ens estaven idealitzant com a assamblea democràtica autèntica ens desidealitzarà.. Altres ens criticaran directament per els continguts; diràn (per exemple): si no son ni capaços de votar consensuadament a favor d’un dret tant bàsic com el Dret a l’Autodeterminació no puc confiar en tota la resta de coses que facin o pretenguin fer. ..I altres en canvi diràn “ja s’han colat els partits independentistes o els pseudopartits com la CUP a l’Assamblea, com si no haguessin tingut prou amb el referendum de Barcelona decideix. La gent apolítica de la plaça està perdent capacitat d’autorrepresentació i estan caient en els paranys i estratègies de tota aquesta gent”. Altres diràn: Crispació i falta de consens?.. Si per això ja tenim el Parlament, no cal que ningú els emuli, torneu la plaça als coloms!..

    Respecte a la continuitat de l’assamblea va faltar democràcia real i més aviat va semblar una dictadura de la comisió de continuitat, la qual a més a més dins d’ella, uns pocs (segons alguns diuen) van manipular totes les opcions que s’havien estat presentant i debatent i van seleccionar només 3, que en realitat era una de sola amb diferents matissos. Cap de les tres inclouia la possibilitat de continuar l’acampada nocturna (subsanant les actuals problemàtiques per exemple fent una crida a voluntaris substitutoris de la gent actual que està cremada i que ha de marxar) o de mantenir l’acampada nocturna però modificant l’estructura de comisions i reduint el nombre de “casetes”, o la de fer acampada nocturna però eliminant la presència de les tendes, com a mínim la presència de tendes durant el dia, les quals ocupen un espai que es limitat i no tenen cap sentit, apart de ser espais “privats” de cadascú, els quals van una mica en contra de l’esperit comunitari i obert de la plaça.. Bé; va faltar un debat sobre tot això, i va sobrar reduccionisme tendenciós perque la gent només de la plaça digués “si buana”, al comité.. Em pregunto: És tot això conseqüència de la burocratització? d’un incipient corporativisme? d’una mena de parapolitització? de les ganes d’uns d’influir sobre la resta? de les ganes d’abandonar sense permetre que ningú els substitueixi i preferint que l’acampada s’acabi amb ells, que no que l’acampada persisteixi integrament gràcies a que altres, frescos i sense cansament se n’ocupin de la continuitat de les tasques?

    Siguin quines siguin les preguntes possibles, les vies empreses i les alternatives descartades, hem de superar aquest daltabaix que ens ha ocorregut, no fer-nos endarrera, tirar endavant, aprendre dels errors, treballar amb coratge i humiltat alhora, posant l’assamblea amunt i els egos dels individuus a baix; treballar en comisións però respectant sempre maximament també a l’assamblea.
    ..I també demano, es clar.. Que la gent que no va a les comisions però que va a l’assamblea i que vota.. que sigui coherent amb si mateixa.
    No es pot criticar molt el treball de les comisions si un mateix/a no s’ha esforçat a voler-hi participar (recordem que la participació segueix essent lliure i oberta)
    Resulta incoherent votar a favor d’anar a la SEAT a protestar o votar a favor de dormir per les nits (en cas que s’hagués pogut votar) ..I en canvi no anar a la SEAT (sinó és per motius personals molt justificats) ni dormir mai cap nit a la plaça o les plaçes dels barris..

    Una revolució no s’aguanta només amb paraules si a més a més no hi ha un autocompromís i una corresponsabilitat amb el procés revolucionari. Tal incoherència seria com si ens possessim a recollir signatures en contra de l’existència de Bancs i Caixes però no retiressim els diners dels bancs, o com si recollim vots a favor dels drets dels animals a les granjes però la gent que ha signat individualment seguís comprant al supermercat aliments provinents d’animals terriblement engabiats..
    Cal treballar molt la concienciació, la coherència d’un mateix amb una mateixa, la solidaritat mutua i sobretot el coratge individual i col.lectiu!.
    A totes i tots (jo inclòs) ens falta una mica o molt o moltissim de cada cosa de tot això.
    Ànim a tothom!

  32. Yo creo que las cuestiones de autodeterminación, nacionalismos, pluralizaciones, multicultural y mil conceptos más es seguirle el rollo a los políticos, nos hacen perder los objetivos principales, favorecen a una DIVERGENCIA creada por ellos mismos, yo os pregunto, si todavía no hemos conseguido NADA qué vamos a exigir? no hay que caer en la trampa de siempre, ¿ porqué aparecen nombres de políticos en la acampada? lo primero es conseguir una UNIDAD POPULAR mayoritaria basada en las reivindicaciones del basicas y todo lo que sea motivo de división dejarlo para cuando las cosas estén mas claras y el movimiento esté consolidado.

    He visto policia secreta en la plaza, mandando fotos por el móvil, informando, recogiendo panfletos etc… pero también habrá topos para minar y dividir las asambleas, gente con “buen rollo”, introduciendo conceptos democráticos pero conflictivos e induciendo a una diversidad de opiniones, pongamos sentido común y concentremonos en los OBJETIVOS PRINCIPALES, ¿para qué quiero yo la autodeterminación si voy a vivir explotado como ahora?

    En un combate yo no puedo estar pensando en lo que haré cuando venza, pues esto ya es el principio de mi derrota, tengo que estar concentrado en el enemigo y si alcanzo la victoria pasaré a la acción, pero en una situación real. ¿ Nos vamos a dividir antes de empezar la lucha por cuestiones que ahora mismo tienen un valor relativo?

    DÍA 14 ACAMPADA, 15 MANIFESTACIÓN EN EL PARLAMENTO, 19 MANIFESTACIÓN POPULAR MASIVA. NOS VEMOS….

  33. No sé si ha cridat mai l’atenció del lector la singularitat que en l’àmbit culturalment castellà no hi ha cap partit favorable a les reivindicacions nacionals dels altres pobles de la península. No tan sols no ho són les grans formacions polítiques de l’esquerra amb prou incidència entre els ciutadans per haver accedit a les Corts, sinó que no en conec cap entre els grups minoritaris i amb més potencial revolucionari que el sistema margina o que s’automarginen voluntàriament per no fer-se còmplices d’unes institucions, d’una organització social que condemnen i contra la qual combaten. O, amb més precisió: contra la qual es pensen que combaten quan, de fet, s’hi enfronten amb alguns conformismes que, parcialment, les situen encara dintre de l’ordre establert. En aquesta actitud cal veure la impossibilitat en què es troba la metròpolis de produir gent amb una mentalitat de debò alliberadora, i com tots, doncs, són partidaris de reservar-se, en un altre tipus de societat, allò que aquesta els procura: les colònies.

    Sovint, molt sovint, i àdhuc amb una freqüència suspecta, l’esquerra espanyola, sense distinció de matisos, ha acusat el “nacionalisme” dels pobles perifèrics de burgès, però mai (prescindint, ara, del descrèdit en què ha caigut la paraula per culpa de la manipulació que han sotmés el concepte les forces de la dreta i del centrisme a casa nostra) no se li ha acudit que també ella ho era, de nacionalista. I de la pitjor espècie, l’agressiva, en la mesura que, a més de voler conservar la seva nació, vol sotmetre-hi les altres nacionalitats peninsulars. Ha negligit d’una manera culpable, i cal suposar que no per ignorància, que entre els defensors de la identitat de la pròpia terra, i més entre els que volen alliberar-la de qualsevol jou foraster, hi ha socialistes, comunistes, anarquistes, grups i persones que si no toleren les institucions capitalistes castellanes, tampoc estan disposats a acceptar les del seu país; grups i persones que, ben a l’inrevés del que passa a la metròpoli, entenen que totes dues lluites son solidàries.

    És curiós que els més culpables acusin els més innocents. L’esquerra espanyola s’avé perfectament amb el colonialisme i està ben disposada (consten les declaracions d’alguns caps de partit) a fer costat a les organitzacions dretanes i alguns cops neofeixistes que el defensen i, per tant, a ajornar la lluita social que és la raó primera de la seva existència, puix que també per a ella una unión sagrada té prioritat sobre el conflicte entre classes, la solidaritat proletària, l’internacionalisme que en la seva versió correcte no consisteix pas en l’asserviment de comunitats indefenses, en la imposició d’una cultura pretesament “superior” i que, oh paradoxa!, l’esquerra sempre ha considerat que no és la seva, la de l’autèntic poble, car es tracta d’una creació burgesa, com burgesa és aquella pàtria que ara, en el summum de la incoherència, els sense pàtria no estan disposats a perdre…

    Els esquerrans d’ofici, si pertanyen a la metròpolis o s’hi ha assimilat per raons no sempre prou clares, es mostren inversemblantment partidaris d’aconseguir una societat més justa i la germanor entre els poblesa través d’una dominació que no ha d’envejar res a l’imperialisme capitalista, d’una opressió que despersonalitza les nacions demogràficament petites i ja subjugades. Amb l’excusa de menar una lluita contra allò que en diuen particularisme, reforcen el seu Estat i pretenen conservar-li tot el poder; exactament com algú es preocupa de l’herència, ben adquirida o mal adquirida, que un dia li caurà a les mans.

    És cert, recordem-ho, que quan es tracta dels altres tot es diferent i que el llenguatge canvia. Tota aquesta gent amb tanta poca capacitat de comprensió quan se’ls toca allò que tossudament tenen per seu, bé són favorables a la descolonització quan afecta d’altres estats, i així els veurem promoure campanyes de solidaritat i constituir comitès d’ajuda als oprimits d’indrets llunyans mentre donen llenya als qui tenen més a prop i a favor dels quals, per aquesta raó de proximitat, podrien emprendre accions eficaces en lloc de fer-los la traveta.

    Tot plegat indica que no hi pot haver moviments alliberadors mentre hom no es plantegi seriosament en què consisteix l’alliberament i què s’ha d’alliberar. A les colònies peninsulars hi ha qui s’ha fet aquest plantejament i ha arribat a una resposta no contradictòria que no té res a veure amb cap forma de regionalisme burgès difressat de nacionalisme benpensant que prolonga l’existència de la “sucursal” ni amb cap estrany ambús ideològic d’aquests que permeten a l’esquerra de mantenir una aliança amb les forces reaccionàries; té a veure, en canvi, amb el fet que la llibertat no és parcel·lable i amb l’evidència que qui parcel·la es troba aculat, d’inconseqüència en inconseqüència, a negar-la.

    L’esquerra espanyola no pot trobar arguments racionals, cap suport dialèctic, contra la independència dels pobles, de les nacions, mentre defensa la dels estats actuals i, doncs, la propietat d’aquells que tenen allò que no els correspon perquè van desposseir algú altre, i això explica que, en darrer terme, sempre acabi esgrimint-ne un d’emocional, el “patriòtic”, que pertany a la dreta, de la qual l’esquerra mai no pot evitar d’ésser una forma si combrega amb l’esperit de la metròpolis.”

    Manuel de Pedrolo
    Diario de Barcelona, 25 de novembre de 1981

    Crec que no es pot explicar millor, la llastima es veure com desprès de tant de temps continuem igual. apa, salut!

  34. Alguns demagogs diuen “del dret d’autedeterminació se n’encarreguen icv, erc, ciu, cup… voteu-los i ja està. Jo els dic: de negar-lo se n’encarreguen el psoe i el pp,. voteu-los. Em fa pena que aquest debat hagi aixecat tanta controvèrsia per uns infiltrats espanyolistes. Han manipulat massa dies. La suspicàcia popular hauriem d’estar alerta.vaig estar fotuda en moltes altres històries però he vist la votació i em sembla natural que guanyés el sí. Com ens hem deixat endarerir? El catalanisme no és la meva prioritat però hauriem de deixar les coses clares i passar pàgina de tanta tonteria histèrica i nacionalista. L’espanyolisme és una religió, tu. Lerroux ens atrapi confesats.

  35. Retroenllaç: Acta de 6 de Juny de 2011 – Assemblea Indignats de Les Corts | Assemblea Les Corts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s