Acta 25 de Maig

Es connectarà en directe amb la Plaça Sintagma d’Atenes, a Grècia, on també hi ha gent acampada (ovació) i en directe al canal 37 de la TDT. Buenos Aires també s’uneix a les protestes i es volen ocupar fàbriques com al 2001. Takethesquare.net per seguir-ho tot!

Es recorda el funcionament de l’assemblea mitjançant gestos.

3 persones comptant vots i 3 més agafant torn de paraula repartits per la Plaça.

Es demana deixar lliures els corredors de l’assemblea per moure-s’hi.

Via e-mail es poden traspassar idees a les comissions si no es pot venir a debatre.

Bicicletada a les 19.30h que surt d’aquí la Plaça.

ORDRE DEL DIA:

1 – Parlen les comissions

2 – Torn obert de paraula

1 – Parlen les comissions:

Comissió d’economia:

Manifest:

Agrair a tothom qui ha vingut i ha ajudat a que el poble participi de forma assembleària. Agraïm també a l’actual govern de que ens deixi a gaudir del nostre temps lliure ajudant a la celebracions massives. Gràcies per promoure la banca pública, per promoure el debat entre grups diferents. En definitiva gràcies per provocar la revolució. (es nota el to sarcàstic?)

Comissió activitats:

S’informa:

  • Art: davant BBVA nou espai d’art on tothom hi és benvingut. Es demanen sabates per posar sota la pancarta que diu: “caminante largo es el camino…”

Cada diumenge a les 12.00h concentració d’artistes per fer l’exposició.

Es proposa fer un CD sobre l’acampada, les cançons que vulguis que surtin al disc es poden enviar a disc.acampadabcn@gmail.com

  • Accions: s’ha anat a Santa Perpètua de Moguda per donar suport als treballadors de Alstrom que estan sofrent un ERE.

El diari Pueblo ha recollit a les seves pàgines el suport que vam donar als treballadors de l’empresa Alstrom

S’anima a la gent a agafar octavetes per repartir.

Proposta perquè la cassolada surti al voltant de la Plaça cada dia.

Recorregut amb vehicles ecològics a les 18.00h, s’ha quedat a l’estàtua de Francesc Macià a partir de Dijous.

Aquest matí a Badalona s’ha evitat el desallotjament d’una família i ens hi hem unit i posat en contacte amb plataformes com Stop Desahucios per coordinar-nos.

S’ha organitzat una perfomance sobre els mitjans de comunicació i la influència, mala influència sobre la població. El recorregut ha passat per la Plaça de Sant Jaume, Rambles, Plaça Reial i davant el Corte Inglés.

Es demana mullar-se i participar. Avui al Clínic érem molt poca gent! Cada dimecres ens hem d’unir a sanitat i donar-los suport!!!

Demà a les 18.00h tots a Plaça Sant Jaume a donar suport a la universitat.

Es necessita gent a les assemblees i a les accions, 300, 400 persones o més i no 20. Acudiu a acció i a col·laborar!

Demà a les 10.30h a la carpa d’acció es prepara una cosa, no es vol dir què però veniu!

Connexió en directe amb la Plaça Sintagma d’Atenes, Grècia!!! OVACIÓ!!! Petita conversa: “hem ocupat tota la Plaça Sintagma, no hi ha policies, la gent està parlant i repartint les feines i tothom molt content i emocionat amb què canviï el sistema polític ja. Des d’allà està molt clar que això és un problema global! Les notícies que arriben allà d’Espanya són poques i els mitjans ho estan amagant però no es pot amagar i la gent està decidida a acampar a Sintagma indefinidament”.

Assemblea d’aturats a les 18.00h aquí a la Plaça i a les 18.30h mobilització d’universitaris, la mateixa que va a Plaça Sant Jaume després ve aquí. A les 21.00h es recorda la cassolada organitzada per tota la ciutat i aquí també.

Divendres 27 a plaça COLÓN tots amb SANITAT

A les 21.00h CADA DIA tots aquí per la cassolada

Comissió convivència:

Respecte pels culés i no n’hem de tenir por ja que només volen celebrar la possible victòria del seu equip! Tranquil·litat i serenitat, que no passarà res, ja que sempre són els mateixos quatre bojos que aprofiten les aglomeracions per aconseguir mobilitzar a la policia. Les propostes sobre com afrontar aquest dia es demana que s’enviïn a acció o convivència. La responsabilitat és de tothom per poder conviure bé.

Comissió de salut:

Es recorda:

  • No perdre el contacte amb la nostra vida (amics, família, feina…)!!!
  • Alimentar-se bé i descansar bé, sortir de la Plaça i evitar l’stress.
  • Torns de feina a les comissions i que realment es compleixin.
  • Rentar les mans abans de menjar o les ferides i sobretot els cuiners. Hi ha llocs amb aigua i sabó per això.
  • Per evitar diarrees: no manipular aliments i extremar la higiene.
  • Calçat obert per evitar molèsties
  • Evitar fumar mentre duri l’assemblea pel bé de tothom.

Comissió Educació:

Trobada a les 18.00h a Sant Jaume i a les 20.00h s’ha convocat una assemblea d’universitats a la plaça.

Dissabte matí es fan activitats per nens i adolescents de 12.00h a 13.00h i animem als nens a que participin.

Divendres 27/05 la comissió d’educació s’ha sumat amb Sanitat a COLÓN el divendres.

Divendres macro assemblea amb tots els col·lectius educatius, ja es concretaran dates i llocs els següents dies.

Comissió de diversitat sexual:

Som un grup de travestis, gais i lesbianes i ens constituït en comissió en vista de la poca repercussió mediàtica que estem tenint.

Punts a què hem arribat i que demanem que l’assemblea aprovi:

  • Condemna pública de transfòbia, lesbofòbia, homofòbia. L’assemblea hi dóna suport per majoria.
  • Condemna pública de les teràpies d’electroshock per “curar” el travestisme, lesbianisme, homosexualitat etc. L’assemblea hi dóna suport per majoria.
  • Condemna de la declaració que encara és vàlida i no ho hauria de ser i que considera com a trastorn de la identitat el voler canviar de gènere. L’assemblea també hi dóna suport per majoria.
  • Dema a les 12.00h davant d’economia ens reunim per posar punts en comú.

Comissió continguts:

  • Subcomissió mitjans lliures:

Partim de dues línies i la crítica i anàlisis a què hem arribat són:

1 –els mitjans treballen des del dret a informar objectivament, cosa que no fan, i també dir que l’espai radioelèctric es un espai públic i últimament estem veient com està essent privatitzat aquest espai.

2 – per poder generar propostes tant en mitjans públics com en privats:

A – no a la privatització de l’espai radioelèctric.

B – no als blocs electorals dins els mitjans de comunicació.

C – canals lliures i informació transparent.

Trobada d’aquesta subcomissió a les 19.00h a la carpa de continguts.

  • Subcomissió relacions laborals:

Problemes trobats respecte al que vam dir ahir:

Respecte a la discriminació de gènere o per nacionalitat ja hi ha subcomissions que tracten aquests temes, per tant per generar uns punts en concret ho hem de parlar amb elles també en els punts on ens estem solapant.

Es proposa a l’assemblea doncs, que les propostes ahir presentades s’esperarà a més endavant per estar d’acord amb altres subcomissions que ja tracten també aquets temes.

S’aprova aquest punt per majoria de l’assemblea i s’esperarà a tenir les idees més consensuades amb les demés subcomissions de continguts.

Comissió medi ambient:

Drets dels animals:

1 – el sistema capitalista explota els éssers més dèbils, veiem imprescindible que l’espècie dèbil no sigui explotada i no podem tolerar la pressió sobre aquestes espècies. El sofriment es un mal indesitjable i evitable, i la ciència no deixa lloc a dubtes: els animals també sofreixen. Els animals no son una propietat, es diu NO a l’explotació d’altres éssers. E fa una crida al consum sensible i responsable.

2 – animals de companyia: educació als adoptants abans d’adoptar animals, sacrifici zero a les gosseres, no a l’extermini d’animals exòtics i accés lliure al transport públic amb animals de companyia. Enduriment de les lleis penals i creació d’un cos d’inspecció animalista que pugui denunciar. Per últim, creació de programes educatius a l’escola primària.

Comissió comunicació comunica:

S’han rebut atacs i s’han infiltrat al Twitter, estem descentralitzant la informació perquè cada comissió tingui el seu propi blog. Es demana paciència i comprensió i ser actius contra els atacs.

2 – Torn obert de paraula

FI DE L’ASSEMBLEA

6 responses to “Acta 25 de Maig

  1. Es van votar finalment les propostes del dia 24? les teniu ficades pero no si es van votar i amb quin resultat.

    Gràcies!

  2. recanvi (87) | L’INICI DEL FULL DE RUTA |

    1. L’Acampada de Barcelona, sigui perquè no era la seva voluntat o bé per incapacitat i/o que no va sorgir fins la setmana passada, no va aconseguir subscriure un contracte electoral amb les urnes de les municipals. |
    Amb una mitjana de participació de no gaire més del 50%, tothom pot comprovar la composició dels nous Ajuntaments i treure’n les seves pròpies conclusions. |
    Pel març, d’aquí a menys de 10 mesos, estan previstes les eleccions a Corts. |

    2. A la nota anterior (recanvi 86) concretàvem el que considerem una base (administració única amb un poder judicial independent dels altres dos) que, si hagués existit, hauria impedit la gestació d’aquesta crisi, i que alhora sembla elemental (el primer pas) per començar a superar-la i per assegurar que qualsevol legislació que pogués derivar en el futur d’aquesta nova administració s’hagi de sustentar per força en una real i efectiva majoria social (llei electoral més participativa i proporcional, regulació del sector financer que impossibiliti les males pràctiques, etc.). |
    Amb aquesta nota d’avui ens proposem començar a indicar, almenys, quin podria ser el full de ruta per aconseguir aquesta regeneració de la política que totes i tots desitgem. |

    3. Llegíem ahir a la premsa que el president Mas demanava a ‘l’oposició’ (hem de tenir present que el govern en minoria de CiU es va formar gràcies a l’abstenció del PSC en la votació d’investidura) que no “obstaculitzés” l’aprovació dels pressupostos (restrictius, si hem de fer cas del que s’ha anunciat), i que ho fes encara que només fos per la via de l’abstenció, i ho deia apel•lant al “sentit de país” [EL PERIÓDICO]. |
    Personalment, el nostre sentit de país és un altre. El nostre és un sentit de país que no hauria deixat mai Catalunya (i ara ja fa 10 mesos) amb un Estatut que no s’ha votat. Ni trauria al carrer la protesta del personal que treballa en els serveis públics bàsics, ni d’altres persones que no hi treballem, ni tampoc aquestes concentracions fins ara inèdites que són les acampades. |

    4. Com ja hem escrit altres vegades (i ningú ens ho ha rebatut), opinem que, no tenint Catalunya l’Estatut referendat que preceptua l’article 152.2 de la Constitució (CE), Catalunya ha quedat fora de la carta magna: en aquest moment, a les 8.55 h, cap de les institucions polítiques que operen al Principat de cap de les tres administracions que s’elegeixen (municipal, catalana i central) presenta la constitucionalitat exigible. |
    Aquesta situació tan anòmala no prové de la resolució del Constitucional (TC) que va modificar l’Estatut. Els seus membres, designats directa o indirectament (CGPJ) pel poder legislatiu (flagrant transgressió de la separació de poders de Montesquieu i la seva època), van fer la feina que tenen assignada. El problema sorgeix quan, un cop comprovat que el dictamen del TC modifica l’Estatut que s’havia plebiscitat, ni el Parlament ni les Corts han impulsat la convocatòria del referèndum indispensable (“en tot cas”) de l’article 152.2 CE per verificar si l’Estatut modificat obté la ratificació del cos electoral de Catalunya. |
    Que CiU i PSC, formacions que sempre, des de la restitució del Parlament l’any 1980, han sumat sobrada majoria absoluta en aquest país (junts tenen avui 90 escons a la Ciutadella, dos terços exactes de l’hemicicle), permetin aquesta irregularitat que únicament han aplaudit PP i C’s (18+3=21 escons), més que indicar, demostra que, per acció o per omissió, les dues primeres forces polítiques d’aquest país també participen d’aquest inadmissible incompliment constitucional. |

    5. Ha de ser aquesta via, doncs (la de recuperar una constitucionalitat que no s’hauria hagut de deixar perdre mai), la que pot canalitzar amb més garanties d’èxit les legítimes aspiracions de totes les persones de Catalunya a qui la mala política dels últims 15 anys, amb les seves virulentes conseqüències que avui hem de suportar, ens han acabat portant, encara que no volguéssim, cap al desagradable camí de la indignació. |

    Jaumetria

  3. Retroenllaç: la termomix - caladona.org – a l’assemblea 25/5 #acampadabcn s’aproven 3 punts comissió diversitat sexual

  4. Movimiento 15 M: un movimiento condenado al fracaso

    La Rebelión de los niños mimados de Europa

    Fuente: http://stolpkin.net/spip.php?article906

    Todo movimiento que se llame “revolucionario” lamentablemente ha de terminar en un rotundo fracaso si entre sus objetivos primordiales no estén por ningún lado atacar al propio sistema económico que los aflige. Y ese sistema económico tiene nombre: CAPITALISMO, el cual es el que determina el sistema político que lo ha de representar.

    Así que, mientras no se llame las cosas por su nombre, lamentablemente podemos ya visualizar un predecible desenlace.

    Es muy conmovedor ver a los jóvenes en las calles llenar las plazas con todo ese optimismo y entusiasmo, convencidos o casi convencidos de poder cambiar las cosas en algo. Pero no nos engañemos. Aquí no estamos con los jóvenes rebeldes de aquel Mayo de 1968 en Francia ni con su simbología expresada entre la unión de los estudiantes y los obreros, ni mucho menos al calor de las barricadas. Por lo menos aquellos jóvenes del 68´ gozaban de más acción, atrevimiento e imaginación.

    Y cuidado con lo que se pueda traducir de los Medios de Difusión Masiva y la difusión de lo que acontece en España y los acampados de la plaza Puerta del Sol. Quizá puedan estar muy presente dentro de la propia España, pero en el mundo los Grandes Medios no están tan efusivos como lo fueron con lo que pasaba en Egipto que día a día nos bombardeaban con lo que estaba sucediendo en la plaza Tahrir. ¿Por qué el volumen de la Gran Orquesta Propagandística Burguesa permanece aún muy bajo respecto a su actuación con la Plaza Tahrir, en Egipto? Por lo que tenemos que tener presente siempre una cosa: cuando los Grandes Medios de Difusión Masiva gritan es porque la Gran Burguesía está tejiendo, y cuando dichos medios permanecen en la habitual rutina es porque caminan sobre su propio tejido.

    Lo que está sucediendo en España puede que tenga que ver mucho con lo sucedido en Egipto y su plaza Tahrir -por lo menos inspirados por aquel hecho-, la diferencia estriba en que en Egipto al parecer estaban las cosas más claras: fundamentalmente sacar a Mubarak del poder.

    En España no se pretende sacar a nadie del poder, ni mucho menos cuestionar a una monarquía impuesta por la dictadura franquista; lo que se pretende es REFORMAR EL PODER POLÍTICO BURGUÉS, el poder que los domina, y no otra cosa. ¿A eso se le llama “revolución”? ¿“Humanizar” el capitalismo burgués?

    Tomarse las plazas y llenarlas de consignas no es ningún acto revolucionario, tomarse aquello donde les duele al poder sí que sería un acto revolucionario (los medios de producción, las estructuras de poder, etc). Pero pareciera ser que aquellos están dominados por una sensibilidad pacifista y romántica que no los habrá de llevar a ninguna parte. Y eso pasa por no poseer conciencia de clase ni ideología que vaya al choque contra el poder.

    La indignación que tanto proclaman no está acompañada por el verdadero espíritu de nuestras juventudes frente a las injusticias. ¡¡¡Están reprimiendo el impulso creador y arrollador de nuestras juventudes, motor de toda revolución!!! ¡¡¡Quisieran destruir lo que no les parece y un letrero les vive diciendo lo que tienen que hacer y no hacer, firmado por una triste y poco creadora Asamblea Pacifista jugando a ser revolucionarios y a darse el lujo de representar a la masa!!!

    Para ser escuchados por el Poder no hay otra manera que sencillamente gritar, y para cambiar las cosas irremediablemente hay que violentar, violentar las estructuras y a los que detentan el poder. Ellos nunca aflojan frente a un pueblo pacífico y bien domesticado, así sólo se les puede vender ilusiones. Ellos solo aflojan cuando tiemblan las estructuras al grito del pueblo y la violencia organizada de las masas populares. ¿La historia acaso no nos ha dejado suficientes ejemplos de cómo la clase trabajadora organizada obtiene logros frente a los que detentan el poder? Pues aquí pasa lo mismo. Nada se habrá de conseguir con actitudes pasivas. Con la mera indignación no basta. La indignación debe transformarse en organización, la organización en acción, y la acción en revolución.

    Pero estos jóvenes que hoy vemos en las calles es parte de una generación que creció viviendo en una relativa abundancia, mimados por un sistema económico bajo el modelo de Estado de Bienestar que ya quisieran recuperar algunos y tener otros, y que no hicieron nada sumergidos en la abundancia, y que ahora que les apretan el cinturón ni siquiera les hacen a las barricadas. ¿Cómo habrá de ser cuando les apreten el cuello?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s